coronavirus

Les presons rebutgen que els presos polítics passin el confinament a casa

La decisió s'ha pres sota la pressió del Tribunal Suprem, que ha amenaçat els funcionaris amb un delicte de prevaricació

per Bernat Surroca , 2 d'abril de 2020 a les 15:20 |
Els presos polítics al Tribunal Suprem | Pool EFE
Els presos polítics continuaran a la presó durant el confinament. Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses s'han reunit avui per abordar la decisió i finalment han rebutjat permetre que aquells interns als quals s'ha aplicat l'article 100.2 del reglament penitenciari, encara que tinguin un risc baix de reincidència i disposin de domicili puguin sortir de la presó mentre dura l'estat d'alarma. La decisió s'ha pres sota les amenaces del Tribunal Suprem, que dimarts va advertir directament els funcionaris que en cas d'optar per deixar sortir els líders independentistes podrien enfrontar-se a un delicte de prevaricació. 

La resta de presons catalanes han acordat l confinament domiciliari de 15 presos en segon grau i 100.2. Això suposa el 15% del conjunt dels presos en aquestes circumstàncies. La decisió s'ha pres tenint en compte la situació d'emergència que viu el país i es tracta d'una mesura "inèdita i extraordinària", tal com ha explicat el Departament de Justícia. No obstant això, les presons on estan tancats els presos polítics no han aprovat cap confinament domiciliari, ni de presos comuns ni dels presos independentistes. 


Els nou presos polítics havien accedit a l'article 100.2 que els permetia sortir unes hores al dia de la presó per treballar, fer tasques de voluntariat o cuidar familiars d'edat avançada. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart també gaudien de permisos penitenciaris per haver complert una quarta part de la condemna. Tot això, però, es va aturar en sec amb el decret d'estat d'alarma i les restriccions de moviments per evitar la propagació del coronavirus. Des d'un primer moment es va detectar que les presons eren centres d'especial risc on calia evitar que entrés el virus, i per això tots els presos van haver de renunciar a totes les sortides que tenien permeses. 

Els funcionaris han hagut de prendre aquesta decisió sota l'atenta mirada del Tribunal Suprem. Dimarts, quan va transcendir que les presons començaven a estudiar la possibilitat de permetre que els presos amb 100.2 poguessin passar el confinament a casa, l'alt tribunal va llançar una controvertida advertència als directors de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses i els funcionaris de les juntes de tractament. Els va advertir que si decidien excarcera els líders independentistes es podrien haver d'enfrontar a una investigació per un delicte de prevaricació.


Decepció en el món independentista

La decisió de no excarcerar els presos polítics ha generat rebombori en el món independentista. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja recuperat del coronavirus però encara confinat a la Casa dels Canonges, ha assegurat no entendre "com es pot haver endurit tant el cor dels homes". "No sé per què tanta crueltat, no sé per què tanta injustícia, amenaces", ha dit el president.


L'exvicepresident Oriol Junqueras ha lamentat la decisió i ha acusat el Suprem de desobeir els dictàmens i les recomanacions d'Europa, amenaçant també els funcionaris. "La 'justícia' espanyola prevaricant. Cap novetat", ha dit el líder d'ERC a través de Twitter. L'eurodiputada republicana també ha Diana Riba ha denunciat que les "amenaces" del Suprem als funcionaris per "condicionar decisions tècniques" no poden tenir lloc en un règim democràtic. Riba ha insistit que portaran el cas a la Comissió Europea i a les Nacions Unides i ha qualificat les amenaces del Suprem de fet "inacceptable, irresponsable i antidemocràtic".

Jordi Cuixart ha fet una piulada a Twitter on ha afirmat que "res ni ningú farà renunciar a la lluita per compartir la vida i sortir reforçats d'aquesta crisi". Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha lamentat que les "amenaces" del Tribunal Suprem (TS) hagin assolit el seu "objectiu". Mauri ha fet una piulada a Twitter on ha assegurat que la decisió "no només perjudica els presos polítics sinó a presos comuns". L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), per la seva banda, ha lamentat la decisió de les juntes de tractament de les presons de "cedir" a Suprem. L'entitat ha apuntat que cal "un pas endavant" per raons de salut i en defensa dels drets.

101 interns amb 100.2 a Catalunya

A dia d'avui hi ha 101 interns amb el 100.2, entre ells els presos polítics. La decisió d'aplicar aquest article del reglament penitenciar, que combina elements del segon i el tercer grau i està pensat per facilitar el pas cap al règim de semi-llibertat i la reinserció dels interns, depèn de les juntes de tractament dels centres penitenciaris. Aquests grups estan formats per funcionaris de carrera i són independents, no obeeixen a criteris polítics. La seva decisió sobre el 100.2 es pot recórrer i, de fet, la Fiscalia s'ha oposat a què s'apliqui en el cas dels presos independentistes. En última instància qui decideix és l'Audiència Provincial de cada demarcació, que ara com ara encara no s'ha pronunciat sobre la situació dels líders de l'1-O.








 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació