L'onada que ve

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Aquesta setmana vam conversar amb Boi Ruiz, exconseller de Salut entre el 2010 i el 2016, amb Artur Mas a la presidència. En l'entrevista, Ruiz raonava que, després del coronavirus, els governs no es podran permetre més retallades en sanitat. Més enllà del recorregut del titular -que en va tenir, perquè l'exconseller personifica les polítiques de tisorada a la sanitat pública catalana arran de l'anterior crisi i la reflexió prenia valor també per qui la pronunciava-, el missatge verbalitzat posava el focus en el dilema que hauran de resoldre els governs: com atendran les prioritats pressupostàries ara que ja tenim al damunt la patacada econòmica.

La injecció de recursos públics i privats al teixit productiu -recordem-ho, bona part del pla de xoc del govern espanyol passa per l'ajuda dels bancs a l'hora de facilitar crèdit- només pretén evitar la primera ensopegada mentre, en paral·lel, s'aboquen esforços a contenir la crisi sanitària. Però l'aturada en sec de Catalunya i l'Estat -i de bona part del planeta- per frenar l'expansió del coronavirus ens deixa a mercè d'una nova onada, aquesta més voluminosa, en forma de crisi econòmica. Després d'atendre la urgència de salvar vides, haurem d'entomar l'amenaça més duradora. 

Hi ha una certesa entre tantes incògnites que avui fan del futur una nebulosa: els governs més propers no tenen ni tindran els recursos i la capacitat d'endeutament que es requereixen per estabilitzar els indicadors econòmics. Amb les persianes dels comerços abaixats, les indústries aturades i milers d'acomiadaments temporals executats, la Generalitat i la Moncloa miren cap a Europa, decebedora i ineficient fins ara.

Pedro Sánchez s'esgargamellava en les conferències de líders europeus per reclamar una resposta comunitària al coronavirus, en la qual s'arremanguin els països més solvents. Espanya creua els dits per desencallar els anomenats coronabonus. I Quim Torra i Pere Aragonès fa dies que han fet la carta als reis -inclosa una renda bàsica universal- que passa per treure suc dels diners del Banc Central Europeu (BCE).

Els rescats en situacions límit, com els que hem viscut en el passat, han servit per evitar el caos. Ara bé, a canvi de donar camp per córrer als mercats. I algun tipus de rescat s'haurà de produir si les dades de destrucció de llocs de treballen ja superen les xifres del 2009 (llegiu aquesta anàlisi que publicava Ariadna Trillas a Alternativas Económicas). Els governs posen aquests dies el focus en l'extraordinari servei de la sanitat pública i, per extensió, de l'estat del benestar. I prometen milions en mesures socials. Però, quan arribi la segona onada i tornin a quedar tutelats per les exigències macroeconòmiques, hauran de trobar una manera per no aparcar les promeses i respondre amb austeritat. 

Ara mateix costa pensar que dels efectes del coronavirus no en sortim empobrits tots plegats. Si la recepta és calcada a la de l'última crisi, les desigualtats tornaran a esquerdar-nos.
 

---

Avui no et perdis

»El teixit productiu veu l'abisme: parlen els empresaris; per Pep Martí.

» Mapes: Quants tests s'han fet al teu municipi? Quanta gent jove i gran infectada hi ha on vius?; per Roger Tugas.

» Dades: El coronavirus contagia més les dones en la joventut i els homes en la vellesa a Catalunya; per Roger Tugas.

»Les llacunes de la suspensió de desnonaments anunciada pel govern espanyol; per Andreu Merino.

»El Govern assumeix ara l'ajuda de l'exèrcit per combatre el coronavirus; per Andreu Merino i Oriol March.

» Opinió: «Als que s'han de desplaçar, gràcies»; per Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat.

» Opinió: «'FakeLaws' a la madrilenya»; per Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

»Les presons rebutgen que els presos polítics passin el confinament a casa; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'èxit d'un xantatge»; per Oriol March.

»«Com si m'hagués passat un camió pel damunt»: així ha superat Magda Oranich el coronavirus; per Pep Martí.

»Museus de Barcelona obvien el decret de Colau i comuniquen un ERTO a la plantilla; per Antònia Crespí.

»No, Itàlia no permet que els nens surtin a passejar; per Arnau Urgell i Vidal.

»Les males nits del confinament; per Irene Ramentol.
 

---

 El passadís

L'activitat al Congrés dels Diputats en les últimes setmanes ha quedat limitada a les actuacions parlamentàries vinculades a la crisi del coronavirus. Només uns quants diputats participen en els debats, a l'hemicicle o en comissions, quan hi ha compareixences de Pedro Sánchez o els seus ministres. A ERC, l'únic diputat que aquests dies fa vida a Madrid és el seu portaveu, Gabriel Rufián, que assumeix la feina presencial del grup parlamentari. Rufián va decidir quedar-se a la capital espanyola per representar la seva formació durant aquestes setmanes i no exposar la família amb desplaçaments d'anada i tornada. El cap de files d'ERC va intervenir ahir a la comissió de Sanitat i també va encarregar-se de les intervencions sectorials, tant en els decrets laborals com d'agricultura que es van convalidar al primer ple convocat durant la crisi. En una situació normal, aquestes intervencions no haurien correspost al portaveu sinó a altres diputats o diputades del grup republicà.

Vist i llegit

Des que la pandèmia va entrar a les nostres vides per canviar-les de dalt a baix, hem incorporat en les rutines l'ús de mascaretes. Ens acompanyen quan hem de sortir al carrer per anar a comprar o llençar les escombraries, i són indispensables per al personal sanitari, que tracta diàriament amb pacients. Però, ens protegeixen realment? Aquesta és una de les preguntes que intenta respondre Josep Corbella, periodista especialitzat en ciència, a les pàgines de La Vanguardia. Corbella recorda que, en funció dels països, s'estan fent recomanacions diferents, totes basades en la suposada evidència científica. "El problema és que l'evidència disponible és insuficient per extreure'n conclusions fiables", apunta Corbella, que avisa que les decisions que es prenguin ara en la manera d'entomar la crisi sanitària "marcaran com serà el món després de la pandèmia", també pel que fa als comportaments socials.

 El nom propi

Els dies de confinament es fan més suportables amb llibres i sèries. Una de les estrenes més esperades d'aquest any a les plataformes de continguts s'avançarà a la primavera. The Last Dance, la sèrie documental que difrondran ESPN i Netflix sobre l'última temporada de Michael Jordan amb els Chicago Bulls, estarà disponible a partir del 19 d'abril, com va avançar el New York Post. Cada setmana se n'emetran dos capítols -en té una desena- fins a finals de maig. Amb imatges rescatades dels arxius, la producció s'endinsa en la temporada 1997-98 -la de l'últim títol de Jordan amb els Bulls- i descobreix detalls de la vida en un vestidor en el qual convivien el número 23, Scottie Pippen, Dennis Rodman o Steve Kerr, actual tècnic dels Golden State Warriors. Els amants del bàsquet ja compten els dies per a l'estrena.

 Els imperdibles

Cada divendres us fem una recomanació literària per aprofitar els dies de reclusió obligada i fer-los més planers. La proposta d'avui és la novel·la més exitosa de Laurent Binet, Premi Goncourt 2010, traduïda a desenes de països. Amb el títol HHhH -que recull l'expressió "El cervell de Himmler es diu Heydrich", repetida pels nazis en veu baixa per referir-se a la cúpula de la Gestapo-, l'escriptor francès s'endinsa en un dels episodis clau de la Segona Guerra Mundial, l'assassinat de Reinhard Heydrich.

Mesclant la veritat històrica, el gènere novel·lat i les confessions personals, Binet descriu l'operació Antropoide, en què dos paracaigudistes txecoslovacs -Jozef Gabcík i Jan Kubis- van endinar-se en la Praga ocupada de 1942 per eliminar el jerarca nazi. Com recull el títol del llibre, Heydrich era un dels noms més temuts del nazisme: governava Txecoslovàquia amb mà de ferro, pilotava la Gestapo i va ser el planificador de l'anomenada "solució final" per a l'extermini de jueus d'arreu d'Europa. Binet fa participar el lector en les investigacions i descriu amb talent una de les històries més emotives del conflicte bèl·lic. Bon cap de setmana!

 ​