Fi del confinament: gradual i amb preguntes

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els experts i les dades, que encara que no siguin del tot exactes ens serveixen per determinar les tendències i per això cal treballar-les i analitzar-les, ens diuen que la corba de contagis pot haver arribat al pic, però que encara ens queden per recomptar molts morts.

En les pròximes setmanes ho podrem aclarir a partir dels resultats de les proves que se'ls estan fent a tots ells, encara que siguin posteriors a la seva mort. Les xifres de persones declarades positives que han perdut la vida als centres sanitaris, que ahir s'enfilaven ja a 2.093, ens esgarrifen cada dia.

El confinament, que ja va per la tercera setmana i que s'ha endurit aquests dies, està funcionant i no es pot abandonar. Però, lògicament, tots ens preguntem com en sortirem. Segur que ens deixarà ferides econòmiques i molt possiblement psicològiques. I, d'entrada, no serà de cop. Serà gradual. És possible, i amb aquesta idea treballen els governs, que la normalitat es vagi recuperant de forma tímida per evitar rebrots del coronavirus, pel qual encara no coneixem vacuna.

Primer tornarem a la feina, sempre que no puguem seguir fent-la des de casa. A poc a poc aniran reobrint els negocis i botigues però, com a la feina, haurem de guardar distàncies. El mateix pot ser que passi amb els transports, els bars, els restaurants i alguns espectacles. Els aforaments plens i les grans concentracions trigaran a tornar. Fins a la calor segurament.

La UAB (i segurament ho acabaran fent les altres universitats i les escoles) ja dona per perdudes les classes presencials i moltes activitats que, de forma voluntariosa es varen "ajornar" les darreres setmanes, ja es poden donar per perdudes. Tornarem gradualment i tornarem també amb preguntes després de no haver pogut fer el dol per molts dels nostres avis: quanta gent haurà mort realment per la pandèmia a casa nostra?, ho podríem haver fet millor?, situacions com aquesta seran habituals a partir d'ara?, podem estar més preparats?, quins hàbits de vida hem de canviar? Tindrem feina.
 

---

Avui no et perdis

»Realment han mort 1.849 persones per coronavirus a Catalunya? No, en són més; per Ferran Casas.

»Dades: ha arribat el pic de la corba? Pot ser, però la quantitat de morts encara es pot multiplicar; per Roger Tugas.

»Fil directe: «La premsa del coronavirus»; per Joan Serra Carné.

»Torra agafa la bandera social després d'una legislatura de pols amb l'Estat; per Oriol March.

»Opinió: «La fita»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Posar‑se la bata de nou: «Un dels moments més durs és intubar un company»; per Sara González.

»Almenys 500 catalans atrapats a l'Argentina: «L'ambaixada no ens ofereix cap solució»; per Andreu Merino.

»Centres de menors: els altres focus vulnerables de la crisi sanitària; per Bernat Surroca.

»Opinió: «Un esprint per a la solidaritat»; per Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium.

»Ciència en societat: D'on ve el coronavirus? Per què ve ara?; per Cristina Junyent.

»Entrevista a Laia Servera: «És més important la informació emocional que donem als nens que no pas les dades»; per Clara Virgili.

I també bones notícies...

» INDÚSTRIA L'Agència del Medicament, a punt d'aprovar sis prototips de respiradors.

» SOLIDARIS Pepet i Marieta inicia una campanya solidària per ajudar la Creu Roja durant la pandèmia.

» ESPERANÇA Entre aplaudiments i emocionada: així ha sortit de l'UCI la primera sanitària de l'Hospital d'Igualada.
 

---

 El passadís

Els periodistes que segueixen la informació de la Moncloa van promoure un manifest, queixosos per la forma de gestionar les rodes de premsa del govern espanyol. El secretari d'Estat de Comunicació és qui tria les preguntes d'entre les moltes que se'n fan cada dia al grup de Whatsapp que es va crear. I lògicament són les que vol. Davant la queixa, la Moncloa va optar per la solució més intel·ligent: deixar que els periodistes ho administrin com creguin amb el benentès que és impossible i naïf el que es pretenia, que es contestin totes. Seria materialment impossible.

La proposta dels periodistes és que els "habituals" de Moncloa (els que estaven més indignats per haver perdut el monopoli de la pregunta) les facin per videoconferència. I ells ja decidiran com inclouen les dels altres companys. No deixarà contents als mitjans especialitzats i "regionals". A Catalunya el volum de preguntes és menor a les rodes de premsa del Govern perquè ho és el de mitjans. El problema és que les preguntes s'han de fer massa aviat i que no s'ha resolt la impossibilitat de repreguntar. I les respostes dels consellers solen fugir bastant de la concreció.

Vist i llegit

la Unió Europea està tenint un paper molt discret en la crisi del coronavirus. Són els estats els que estan tenint tot el protagonisme amb mesures molt diferents en el temps i en la forma malgrat que, segons Pedro Sánchez, el virus no hi entén de fronteres. El protagonisme el tindran el BCE i els països europeus, amb Alemanya al capdavant, a l'hora de fixar una política econòmica comuna per donar resposta a la possible recessió que pot generar. Sobre això escriu a La VanguardiaManel Péreza "Pendents de Berlín". Avisa que Merkel sembla que ha deixat de donar ordres però segueix marcant el pas.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1700, Lluís XIV, conegut com "el rei Sol", promulgava un edicte de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya, els comtats catalans que havien passat a domini francès pel Tractat dels Pirineus. El text afirmava que tots els procediments judicials, les deliberacions dels magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics serien nuls si no eren redactats en francès.

Començava una persecució i minorització sistemàtica de la llengua catalana a les comarques del nord que encara dura ara. El monarca, que estava a punt d'entrar en la Guerra de Successió espanyola per situar al tron el seu nét Felip V, va afirmar que "l'ús de la llengua catalana em repugna i és contrari a la dignitat de la nació francesa". Sobre la visió uninacional i monolingüe dels nostres veïns del nord us aconsello molt el pamflet Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, del nord-català Joan Lluís Lluís. Fa uns anys TV3 va emetre aquest breu documental sobre la situació de la llengua. També us deixo aquest altre d'Arrels.

 L'aniversari

I sense deixar la defensa de la llengua catalana, el 2 d'abril de 1969 va néixer -avui faria 51 anys- un dels activistes més destacats que ha tingut, Martí Gasull, que va morir un tràgic accident de muntanya al Nepal el 2012. Gasull va ser un dels fundadors, el 1993 i a partir del grup l'Esbarzer dels Lluïsos de Gràcia, de la Plataforma per la Llengua i en va ser la cara visible. Les campanyes pel cinema o l'etiquetatge en català van ser reeixides gràcies al seu lideratge. Arran de la seva mort, l'entitat va instituir uns premis per votació popular que duen el seu nom. Ara l'entitat ha posat en marxa una ambiciosa campanya perquè el portal infantil de pagament Disney+ inclogui el català. El seu president Òscar Escuder ho explica en aquest article al nostre diari.  

 ​Fes clic aquí per rebre'l