01
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
02
d'abril
a les
18:46h
La crisi sanitària provocada pel coronavirus té impacte sobre molts sectors de la societat i un d'ells, del qual no se'n parla tant, és el dels centres d'acollida de menors. En aquests centres hi conviuen joves amb els seus educadors, psicòlegs i infermeres, entre d'altres professionals que entren i surten diàriament per fer la seva feina. En el sector se senten desprotegits i denuncien que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) no dona resposta a les seves demanes. "Caurem com a mosques", diu en declaracions a NacióDigital una treballadora del sector que prefereix mantenir l’anonimat.
La DGAIA sosté, però, que la situació "general" als centres és "bona". Ester Cabanes, directora general d'Atenció a la Infància i l’Adolescència, admet que hi ha hagut queixes des d’alguns centres i reconeix que en una situació d'emergència sanitària com l'actual és normal que tothom "tingui molta por". "En general, la valoració que fem de la situació és bona, tant pel que fa al comportament dels menors que viuen en centres de la DGAIA com per la feina que estan fent els educadors, que son quasi herois", diu Cabanes en declaracions a aquest diari.
Tot i així, treballadors de tres centres -un de Barcelona i dos del Maresme- consultats no ho veuen de la mateixa manera. "Ja no sabem què fer", exposen els professionals, que reclamen respostes i més mesures a la DGAIA. Denuncien també la precarització que ja fa anys que viu el sector.
Personal del centre de Barcelona, on viuen 36 menors, algun d’ells amb factors de risc -com malalties respiratòries o diabetis-, explica que s'intenten prendre mesures d’aïllament d'acord amb el CAP de referència. "S'ha habilitat una sala d’aïllament per a nens amb símptomes", explica una treballadora d’aquest centre. Alerta, però, que amb els menors és pràcticament impossible mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres que recomana el Departament de Salut per evitar el contagi i critiquen la dificultat per accedir a tests.
En la mateixa línia, una altra professional, en aquest cas d'un dels centres del Maresme i que també prefereix mantenir l’anonimat, explica que els primers dies de confinament van ser "caòtics". "Ningú no estava preparat i els col·lectius vulnerables es veuen més afectats encara per la situació", apunta en una conversa amb aquest diari. En el seu cas, a més, la infraestructura limitada del centre i la personalitat dels joves no ajudava a complir les mesures de confinament. "Vam tenir molts problemes perquè molts nois, acostumats a fer vida al carrer, volien continuar sortint", explica.
Explicar i aplicar el confinament
Explicar el confinament als joves que viuen en aquests centres és complicat. La DGAIA assegura que en la majoria de casos els menors ho entenen i estan conscienciats de la situació, però hi ha casos en què costa més. "És molt difícil fer entendre als nens per què estan confinats", lamenta una treballadors del sector. "Hi ha nois de tot tipus, n’hi ha que ho entenen a la primera i d’altres que els està costant més. Si cada casa és un món, imagina’t en el nostre cas", admet una altra educadora.
A aquest fet se li suma una altra complicació. Arran de les mesures de confinament, s’ha prohibit sortir dels centres, també en aquells casos en què menors estrangers havien d’anar a fer els tràmits legals per a obtenir els papers. Com denuncia un treballador d'un altre centre del Maresme, alguns dels joves estan "tristos" perquè finalment havien aconseguit cita per fer-se el DNI després de mesos esperant. "Tot això ha quedat aturat i s’ha perdut, i en alguns casos els joves no poden esperar gaire més que necessiten els papers abans dels 18 anys", explica aquest educador.
Aplicar el confinament i les mesures de seguretat dictades per Salut també és complicat en determinats centres. Més enllà de mantenir la distància de seguretat, que en el cas dels nens és difícil, l’aïllament dels possibles contagis també presenta problemes. Ho explica una de les treballadores, que lamenta que l’espai de què disposa el seu centre no permet fer un confinament efectiu dels nens que presenten símptomes. Tot plegat, sumat als problemes de materials que han denunciat alguns centres de menors.
Problemes de material
"Els sanitaris han de tenir tot el que necessitin per afrontar la situació, però i nosaltres què?". La situació en diversos centres de Catalunya també és complicada pel que fa al material de protecció. Dos dels centres consultats per aquest diari -un de Barcelona i un del Maresme- alerten que els falta material i que la manca de resposta de la DGAIA provoca "nerviosisme entre els treballadors". "S'està demanant material, però arriba amb comptagotes. Les infermeres i el personal del centres necessiten equips de protecció", reclama una treballadora. Un tercer centre, també del Maresme, relata que disposen del material que necessiten, però que n'arriba menys que abans arran de la situació de crisi generalitzada.
Des de la DGAIA insisteixen que el material s'està comprant i s'està repartint. La prioritat, explica Ester Cabanes, són aquells centres on hi ha algun menor aïllat amb símptomes. “En aquests centres el material ha arribat ràpid i en quantitat suficient per fer front a la situació”, assegura Cabanes. A la resta, explica, el material es va repartint, també en aquells llocs on no hi ha cap malalt. "Ni nosaltres ni ningú havia previst que caldria tant material. N’estem buscant i n’estem repartint", assegura la directora general.
Els treballadors dels centres, exposats
Més enllà dels menors, els treballadors d’aquests centres també han de continuar fent la seva feina, perquè totes les veus consultades coincideixen els nois i noies no poden quedar-se sols. Durant aquests dies de confinament, els educadors han hagut d’anar i venir de casa seva, amb el risc que això pot comportar. "Els nens no poden sortir del centre, però els educadors entren i surten per treballar. El perill ve dels educadors, que poden portar el virus de fora. Però no és possible que tots els educadors també es confinin al centre", admet un professional del sector.
En cas de presentar símptomes, el treballador ha d’agafar la baixa. "Si algun treballador es posa malalt el fem quedar a casa i busquem un substitut. Tant de bo no haguéssim d’exposar ningú al risc", explica Cabanes, directora de la DGAIA. En els centres consultats per aquest diari hi ha diversos treballadors de baixa perquè han presentat símptomes del coronavirus o sospiten que han estat en contacte amb persones que han donat positiu.
De la mateixa manera, alguns treballadors se senten exclosos de les decisions que adoptades aquests dies entre la DGAIA i les direccions dels centres, i critiquen que s’estan donant respostes poc clares. "Als treballadors no se’ns ha tingut en compte per res", denuncia una educadora, que assegura que el col·lectiu es troba en una situació de "vulnerabilitat". La solució? "Estem intentant fer xarxa i ajudar-nos molt entre nosaltres", apunta.
Trasllat de nens en cases d'acollida
La DGAIA insisteix que fa "tot el que pot amb els mitjans actuals" i que no s'ha deixat ningú de banda. "Cada dia els tècnics truquen a cada centre per preguntar com estan, com es troben els nens, si hi ha algun problema. Es passen qüestionaris per saber si hi ha possibles positius o contactes amb positius. S'han activat telèfons perquè els centres puguin trucar, una bústia on sol·licitar el material, hem fet instruccions i notes informatives, i ho estem fent cada dia", ressalta Cabanes.
Davant la situació actual, el Govern ha decidit traslladar alguns nens en cases d'acollida mentre duri el confinament per tal d'esponjar els centres. Cabanes explica que s'avaluarà què fer cas per cas, però avisa que els centres són "casa dels nens". El Departament d'Afers Socials també ha posat en marxa un projecte per atendre menors amb els pares hospitalitzats o aïllats pel coronavirus.
Fins ara, s'ha obert un alberg a Cabrera de Mar per a tres infants barcelonins. La Generalitat ha preparat quatre albergs amb la idea de donar resposta als casos que puguin sorgir arreu del territori: el de Cabrera per als nens i adolescents de Barcelona, el de l'Escala per als de Girona, el d'Altafulla per als de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i el de l'Espluga de Francolí per als de Lleida i la Catalunya Central.
La DGAIA sosté, però, que la situació "general" als centres és "bona". Ester Cabanes, directora general d'Atenció a la Infància i l’Adolescència, admet que hi ha hagut queixes des d’alguns centres i reconeix que en una situació d'emergència sanitària com l'actual és normal que tothom "tingui molta por". "En general, la valoració que fem de la situació és bona, tant pel que fa al comportament dels menors que viuen en centres de la DGAIA com per la feina que estan fent els educadors, que son quasi herois", diu Cabanes en declaracions a aquest diari.
Tot i així, treballadors de tres centres -un de Barcelona i dos del Maresme- consultats no ho veuen de la mateixa manera. "Ja no sabem què fer", exposen els professionals, que reclamen respostes i més mesures a la DGAIA. Denuncien també la precarització que ja fa anys que viu el sector.
Professionals del sector denuncien que els primers dies de confinament van ser "caòtics" i avisen de les dificultats de complir les mesures de seguretat
Personal del centre de Barcelona, on viuen 36 menors, algun d’ells amb factors de risc -com malalties respiratòries o diabetis-, explica que s'intenten prendre mesures d’aïllament d'acord amb el CAP de referència. "S'ha habilitat una sala d’aïllament per a nens amb símptomes", explica una treballadora d’aquest centre. Alerta, però, que amb els menors és pràcticament impossible mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres que recomana el Departament de Salut per evitar el contagi i critiquen la dificultat per accedir a tests.
En la mateixa línia, una altra professional, en aquest cas d'un dels centres del Maresme i que també prefereix mantenir l’anonimat, explica que els primers dies de confinament van ser "caòtics". "Ningú no estava preparat i els col·lectius vulnerables es veuen més afectats encara per la situació", apunta en una conversa amb aquest diari. En el seu cas, a més, la infraestructura limitada del centre i la personalitat dels joves no ajudava a complir les mesures de confinament. "Vam tenir molts problemes perquè molts nois, acostumats a fer vida al carrer, volien continuar sortint", explica.
Explicar i aplicar el confinament
Explicar el confinament als joves que viuen en aquests centres és complicat. La DGAIA assegura que en la majoria de casos els menors ho entenen i estan conscienciats de la situació, però hi ha casos en què costa més. "És molt difícil fer entendre als nens per què estan confinats", lamenta una treballadors del sector. "Hi ha nois de tot tipus, n’hi ha que ho entenen a la primera i d’altres que els està costant més. Si cada casa és un món, imagina’t en el nostre cas", admet una altra educadora.
A aquest fet se li suma una altra complicació. Arran de les mesures de confinament, s’ha prohibit sortir dels centres, també en aquells casos en què menors estrangers havien d’anar a fer els tràmits legals per a obtenir els papers. Com denuncia un treballador d'un altre centre del Maresme, alguns dels joves estan "tristos" perquè finalment havien aconseguit cita per fer-se el DNI després de mesos esperant. "Tot això ha quedat aturat i s’ha perdut, i en alguns casos els joves no poden esperar gaire més que necessiten els papers abans dels 18 anys", explica aquest educador.
Treballadors lamenten la manca de material protector mentre que la DGAIA assegura que s'està comprant i distribuint, prioritzant aquells centres amb nens que tenen símptomes
Aplicar el confinament i les mesures de seguretat dictades per Salut també és complicat en determinats centres. Més enllà de mantenir la distància de seguretat, que en el cas dels nens és difícil, l’aïllament dels possibles contagis també presenta problemes. Ho explica una de les treballadores, que lamenta que l’espai de què disposa el seu centre no permet fer un confinament efectiu dels nens que presenten símptomes. Tot plegat, sumat als problemes de materials que han denunciat alguns centres de menors.
Problemes de material
"Els sanitaris han de tenir tot el que necessitin per afrontar la situació, però i nosaltres què?". La situació en diversos centres de Catalunya també és complicada pel que fa al material de protecció. Dos dels centres consultats per aquest diari -un de Barcelona i un del Maresme- alerten que els falta material i que la manca de resposta de la DGAIA provoca "nerviosisme entre els treballadors". "S'està demanant material, però arriba amb comptagotes. Les infermeres i el personal del centres necessiten equips de protecció", reclama una treballadora. Un tercer centre, també del Maresme, relata que disposen del material que necessiten, però que n'arriba menys que abans arran de la situació de crisi generalitzada.
Des de la DGAIA insisteixen que el material s'està comprant i s'està repartint. La prioritat, explica Ester Cabanes, són aquells centres on hi ha algun menor aïllat amb símptomes. “En aquests centres el material ha arribat ràpid i en quantitat suficient per fer front a la situació”, assegura Cabanes. A la resta, explica, el material es va repartint, també en aquells llocs on no hi ha cap malalt. "Ni nosaltres ni ningú havia previst que caldria tant material. N’estem buscant i n’estem repartint", assegura la directora general.
Els treballadors dels centres, exposats
Més enllà dels menors, els treballadors d’aquests centres també han de continuar fent la seva feina, perquè totes les veus consultades coincideixen els nois i noies no poden quedar-se sols. Durant aquests dies de confinament, els educadors han hagut d’anar i venir de casa seva, amb el risc que això pot comportar. "Els nens no poden sortir del centre, però els educadors entren i surten per treballar. El perill ve dels educadors, que poden portar el virus de fora. Però no és possible que tots els educadors també es confinin al centre", admet un professional del sector.
En cas de presentar símptomes, el treballador ha d’agafar la baixa. "Si algun treballador es posa malalt el fem quedar a casa i busquem un substitut. Tant de bo no haguéssim d’exposar ningú al risc", explica Cabanes, directora de la DGAIA. En els centres consultats per aquest diari hi ha diversos treballadors de baixa perquè han presentat símptomes del coronavirus o sospiten que han estat en contacte amb persones que han donat positiu.
De la mateixa manera, alguns treballadors se senten exclosos de les decisions que adoptades aquests dies entre la DGAIA i les direccions dels centres, i critiquen que s’estan donant respostes poc clares. "Als treballadors no se’ns ha tingut en compte per res", denuncia una educadora, que assegura que el col·lectiu es troba en una situació de "vulnerabilitat". La solució? "Estem intentant fer xarxa i ajudar-nos molt entre nosaltres", apunta.
Trasllat de nens en cases d'acollida
La DGAIA insisteix que fa "tot el que pot amb els mitjans actuals" i que no s'ha deixat ningú de banda. "Cada dia els tècnics truquen a cada centre per preguntar com estan, com es troben els nens, si hi ha algun problema. Es passen qüestionaris per saber si hi ha possibles positius o contactes amb positius. S'han activat telèfons perquè els centres puguin trucar, una bústia on sol·licitar el material, hem fet instruccions i notes informatives, i ho estem fent cada dia", ressalta Cabanes.
Davant la situació actual, el Govern ha decidit traslladar alguns nens en cases d'acollida mentre duri el confinament per tal d'esponjar els centres. Cabanes explica que s'avaluarà què fer cas per cas, però avisa que els centres són "casa dels nens". El Departament d'Afers Socials també ha posat en marxa un projecte per atendre menors amb els pares hospitalitzats o aïllats pel coronavirus.
Fins ara, s'ha obert un alberg a Cabrera de Mar per a tres infants barcelonins. La Generalitat ha preparat quatre albergs amb la idea de donar resposta als casos que puguin sorgir arreu del territori: el de Cabrera per als nens i adolescents de Barcelona, el de l'Escala per als de Girona, el d'Altafulla per als de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i el de l'Espluga de Francolí per als de Lleida i la Catalunya Central.