Ciència en societat

D'on ve el coronavirus? Per què ve ara?

En desforestar, augmenta la probabilitat que les malalties de ratpenats es puguin transferir als humans, i això ha passat a la zona de Wuhan

per Cristina Junyent , 1 d'abril de 2020 a les 16:42 |
Els ratpenats carreguen més virus que altres mamífers | Pixabay
L'origen del coronavirus és en els ratpenats. Ens equivocaríem si els estigmatitzessin i no miréssim quina és la nostra responsabilitat.

Els coronavirus pertanyen a una gran família que poden causar malalties greus. Com és la que el 31 de desembre les autoritats xineses van alertar a l’OMS, que va anomenar Covid-19. Dies després, científics xinesos van trobar la seqüència genòmica del virus (SARS-CoV-2) i la van posar a disposició dels investigadors de tot el món.


La seqüència genètica del virus diferia substancialment dels coronavirus coneguts i s'assemblava a virus que s'aïllen en ratpenats i pangolins. El nou virus era producte de l'evolució natural: havia saltat dels ratpenats als humans a través d'un hoste intermediari –no hi ha casos documentats de transmissió directa ratpenat-humà–. L'hoste intermediari sembla probable que sigui el pangolí, tot i que no hi ha consens.

Els ratpenats carreguen una quantitat de virus superior a altres grups de mamífers, però no emmalalteixen per la major part d'aquests virus. El seu sistema immunitari és en estat d’alerta contínua, a diferència del d'altres mamífers. Això ha fet que el virus es reprodueixi molt ràpidament –i per tant, muti– abans que les defenses de l'hoste s'activin. D'altra banda, la patogènia en els ratpenats és esmorteïda, atès que la relació amb els coronavirus és llarga.


De ratpenats hi ha unes mil tres-centes espècies, això fa que ho sigui un de cada cinc mamífers. Per tant, estadísticament també és més probable que siguin reservoris de la malaltia. La seva distribució és molt àmplia geogràficament i s'han adaptat a molts tipus d'ambients: selves, oasis en deserts, alta muntanya... La majoria de les espècies fan colònies molt denses, on la transmissió és més fàcil.

D'altra banda, els ratpenats són els únics mamífers que volen. I aprofiten el vol per migrar. Aquest desplaçament no el tenen altres grups de mamífers associats a la dispersió de malalties infecciones com els rosegadors. I, a més, són molt longeus, comparats amb mamífers de la seva mida: poden viure de quinze a vint anys, mentre que els rosegadors viuen fins a dos anys. Una espècie que viu més és més probable que actuï de reservori.


Per tot això, no es coincidència que els ratpenats hagin estat en l'origen de la cadena d'algun dels pitjors brots de malalties virals dels darrers anys. Però els ratpenats viuen a la Terra des de fa una seixantena de milions d'anys. Què hi ha de diferent en els darrers anys? Tenim alguna responsabilitat, els humans, en aquesta pandèmia? 

Quan la superfície arbrada disminueix, els animals que hi vivien han de trobar altres llocs, i moltes vegades troben allotjament en zones més pròximes a assentaments humans. Per tant, en desforestar, augmenta la probabilitat que les malalties de ratpenats es puguin transferir als humans. S'ha reportat que a la zona de Wuhan, la desforestació ha estat de l'ordre del trenta per cent en els darrers quaranta anys.


Ens equivocaríem, per tant, en estigmatitzar els ratpenats. En primer lloc, no tots els ratpenats són portadors. En segon, cal protegir-los. Són grans aliats dels humans en el control de plagues, especialment de mosquits: en consumeixen una gran quantitat. Els experts estimen que la colònia més gran de Catalunya consumeix entre 18 i 36 tones d'insectes l'any; d’aquesta manera controlen vectors d'altres malalties i plagues forestals.

Moltes epidèmies tenen, doncs, un component ambiental, però també social i cultural. En la cultura culinària xinesa són apreciats els animals que es compren vius al mercat. Aquesta pràctica sense control sanitari ha estat revisada per les autoritats del país. Però no és només per això que ve de la Xina. També és perquè és el país més poblat del món: una de cada cinc persones del planeta són xineses.

A tot, cal afegir que ara ens movem molt més i molt més de pressa. Fins fa pocs dies, els rastrejadors de vols dels avions tapaven tot el mapamundi. Quan els patògens es movien a peu, en temps neolítics; a cavall, en l'edat antiga, o en caravel·la, quan van arribar al Nou Món, els efectes dels contagis eren més restringits. Ara, la globalització comporta també compartir gèrmens. Potser a partir d'aquest ensurt serem conscients com a espècie sobre el que realment ens protegeix en moments crítics.





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació