01
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
03
d'abril
a les
19:53h
Quanta gent mor cada dia de coronavirus a Catalunya? La xifra exacta és, hores d'ara, una incògnita. El Govern, com fa també cada migdia l'executiu espanyol, ofereix cada nit dades oficials, però ara ja s'assumeix obertament que no són precises. No hi ha comptabilitzats tots els morts que provoca la pandèmia.
Fins aquest dimecres havien mort a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut, 2.093 persones. Fonts del departament assumeixen, però, que "en són més" i per això ja es treballa per donar dades precises. Posem dos exemples que ens ajudaran a entendre la magnitud del problema. D'una banda, la conca d'Òdena, que du tres setmanes confinada i aïllada per ser un focus; i de l'altra un territori més poblat encara, la comarca del Bages.
Durant el mes de març, al Bages s'han admès oficialment 62 morts per coronavirus. Segons han explicat a NacióDigital les funeràries, que s'encarreguen d'incinerar o enterrar totes les persones que hi moren, aquest març han mort a la comarca 242 persones d'acord amb els serveis que ells han realitzat. Per tant, 180 haurien traspassat, sempre que les dades que proporciona Salut fossin completes, per altres causes.
Alguna cosa, però, no encaixa: si mirem la mitjana dels mesos de març dels darrers cinc anys, se situen en molts menys funerals dels que s'han fet si als d'aquest passat mes li descomptem els coronavirus. L'any passat en van ser 132 en el mateix període. Dels 132 als 180 per causes alienes (sobre el paper) a la Covid-19 hi ha un salt.
Segon cas, el de la conca d'Òdena. Les dades les va oferir, en roda de premsa, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, també a partir de la informació de les funeràries. 140 morts a la zona en tot el mes. Oficialment, 40 per la Covid-19. Per tant, 100 per altres causes. La mitjana de març, i també dels darrers cinc anys, però, és de només 46 morts. De 46 a 100, per tant, en el punt de més intensitat de la malaltia detectat fins ara a Catalunya.
És evident que, siguin en la seva totalitat o en una gran part, molts dels morts que no s'estan imputant a la Covid-19 hi tenen relació. Portaveus de Salut expliquen que el departament, que en aquesta crisi s'ha estrenat en la tasca de donar diàriament dades de morts, casos detectats, greus i altes, té les dels centres sanitaris, bàsicament dels hospitals. I que, com es fa a altres països, les xifres que fa públiques són les que els proporcionen.
"La majoria de morts moren als hospitals", explica un portaveu de la conselleria, que admet que les xifres que ofereixen no inclouen els malalts que no han estat ingressats, ja sigui en un centre públic o privat atès que ara es gestionen de forma unificada. Falten doncs els morts en residències de la tercera edat (un dels principals focus) o gent que mor a casa per una complicació.
Sense dades de morts a les residències
Aquest mateix dimecres la conselleria de Benestar ha admès que 362 avis residents a centres geriàtrics han mort en les darreres setmanes per coronavirus. El departament, però, assegura que no té comptabilitzats quants d'ells van morir a la residència i quants en centres hospitalaris perquè no ha rebut dades segregades. Fins que no ho aclareixin, els 362 no es podran incloure a les dades oficials perquè es correria el risc de duplicar-ne alguns si ja estaven comptats els dels ingressos hospitalaris.
I davant d'això, quina és la solució per aproximar-se a la dada fiable de morts? El departament apunta que el més pràctic és tenir directament les dades de les funeràries. Per dos motius: perquè les poden tenir al dia i perquè per ells passen tots els cossos i "saben quants tenen coronavirus". Si en tenen han d'aplicar protocols per evitar la propagació de la pandèmia.
La conselleria està ja en contacte amb la patronal de les funeràries Asfuncat (l'Associació de Funeràries de Catalunya, que representa el 90% del servei amb 45 companyies agremiades) per mirar de tenir centralitzades i sistematitzades les dades. La consellera Alba Vergés els enviarà una ordre demanant les dades, que després el Govern farà públiques. En canvi, el Departament d'Afers Socials -a través del seu secretari, Francesc Iglesies- ha assegurat aquest dimecres que no preveu oferir dades sobre els morts en residències a partir dels informes de les funeràries.
Funerals a l'espera del resultat de la prova
El president de la patronal, Josep Maria Mons, confirma que el departament els ha informat i que estan disposats a col·laborar-hi, però avisa que això tampoc serà la panacea a l'hora de comptar amb dades 100% fiables, tot i que seran més aproximades. En declaracions a NacióDigital constata que en alguns certificats de defunció no hi consta que són malalts de Covid-19 perquè es fan alguns enterraments sense que hagin arribat els resultats de les proves de detecció de la malaltia quan la mort ha estat ràpida. Serà, per tant, en uns mesos quan, amb totes les analítiques ja recomptades, es podrà establir una xifra definitiva.
"El metge ho pot sospitar pels símptomes però sense el resultat de la prova no ho pot posar al certificat de defunció, i això també passa amb gent que mor als hospitals", afirma. En aquest cas hi apareixen com a causes pneumònia, sobreinfecció o parada respiratòria però no la Covid-19.
Fins aquest dimecres havien mort a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut, 2.093 persones. Fonts del departament assumeixen, però, que "en són més" i per això ja es treballa per donar dades precises. Posem dos exemples que ens ajudaran a entendre la magnitud del problema. D'una banda, la conca d'Òdena, que du tres setmanes confinada i aïllada per ser un focus; i de l'altra un territori més poblat encara, la comarca del Bages.
Durant el mes de març, al Bages s'han admès oficialment 62 morts per coronavirus. Segons han explicat a NacióDigital les funeràries, que s'encarreguen d'incinerar o enterrar totes les persones que hi moren, aquest març han mort a la comarca 242 persones d'acord amb els serveis que ells han realitzat. Per tant, 180 haurien traspassat, sempre que les dades que proporciona Salut fossin completes, per altres causes.
Alguna cosa, però, no encaixa: si mirem la mitjana dels mesos de març dels darrers cinc anys, se situen en molts menys funerals dels que s'han fet si als d'aquest passat mes li descomptem els coronavirus. L'any passat en van ser 132 en el mateix període. Dels 132 als 180 per causes alienes (sobre el paper) a la Covid-19 hi ha un salt.
Segon cas, el de la conca d'Òdena. Les dades les va oferir, en roda de premsa, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, també a partir de la informació de les funeràries. 140 morts a la zona en tot el mes. Oficialment, 40 per la Covid-19. Per tant, 100 per altres causes. La mitjana de març, i també dels darrers cinc anys, però, és de només 46 morts. De 46 a 100, per tant, en el punt de més intensitat de la malaltia detectat fins ara a Catalunya.
És evident que, siguin en la seva totalitat o en una gran part, molts dels morts que no s'estan imputant a la Covid-19 hi tenen relació. Portaveus de Salut expliquen que el departament, que en aquesta crisi s'ha estrenat en la tasca de donar diàriament dades de morts, casos detectats, greus i altes, té les dels centres sanitaris, bàsicament dels hospitals. I que, com es fa a altres països, les xifres que fa públiques són les que els proporcionen.
"La majoria de morts moren als hospitals", explica un portaveu de la conselleria, que admet que les xifres que ofereixen no inclouen els malalts que no han estat ingressats, ja sigui en un centre públic o privat atès que ara es gestionen de forma unificada. Falten doncs els morts en residències de la tercera edat (un dels principals focus) o gent que mor a casa per una complicació.
Sense dades de morts a les residències
Aquest mateix dimecres la conselleria de Benestar ha admès que 362 avis residents a centres geriàtrics han mort en les darreres setmanes per coronavirus. El departament, però, assegura que no té comptabilitzats quants d'ells van morir a la residència i quants en centres hospitalaris perquè no ha rebut dades segregades. Fins que no ho aclareixin, els 362 no es podran incloure a les dades oficials perquè es correria el risc de duplicar-ne alguns si ja estaven comptats els dels ingressos hospitalaris.
I davant d'això, quina és la solució per aproximar-se a la dada fiable de morts? El departament apunta que el més pràctic és tenir directament les dades de les funeràries. Per dos motius: perquè les poden tenir al dia i perquè per ells passen tots els cossos i "saben quants tenen coronavirus". Si en tenen han d'aplicar protocols per evitar la propagació de la pandèmia.
La conselleria està ja en contacte amb la patronal de les funeràries Asfuncat (l'Associació de Funeràries de Catalunya, que representa el 90% del servei amb 45 companyies agremiades) per mirar de tenir centralitzades i sistematitzades les dades. La consellera Alba Vergés els enviarà una ordre demanant les dades, que després el Govern farà públiques. En canvi, el Departament d'Afers Socials -a través del seu secretari, Francesc Iglesies- ha assegurat aquest dimecres que no preveu oferir dades sobre els morts en residències a partir dels informes de les funeràries.
Funerals a l'espera del resultat de la prova
El president de la patronal, Josep Maria Mons, confirma que el departament els ha informat i que estan disposats a col·laborar-hi, però avisa que això tampoc serà la panacea a l'hora de comptar amb dades 100% fiables, tot i que seran més aproximades. En declaracions a NacióDigital constata que en alguns certificats de defunció no hi consta que són malalts de Covid-19 perquè es fan alguns enterraments sense que hagin arribat els resultats de les proves de detecció de la malaltia quan la mort ha estat ràpida. Serà, per tant, en uns mesos quan, amb totes les analítiques ja recomptades, es podrà establir una xifra definitiva.
"El metge ho pot sospitar pels símptomes però sense el resultat de la prova no ho pot posar al certificat de defunció, i això també passa amb gent que mor als hospitals", afirma. En aquest cas hi apareixen com a causes pneumònia, sobreinfecció o parada respiratòria però no la Covid-19.
Normes de protecció "maximitzades" en tots els casos
A les funeràries, doncs, els arriben cadàvers que, previsiblement, han mort de coronavirus sense que ho reculli el certificat de defunció. Davant d'això han optat per extremar les mesures de seguretat i evitar els contagis dels treballadors o dels tres familiars que, per normativa, poden assistir al funeral. "No fem cap diferència a l'hora de manipular els difunts", explica una de les del Bages, sabedora que "molts dels difunts que han mort per altres coses igualment poden estar infectats". Apliquen, segon expliquen, "normes maximitzadores".
Si el coronavirus està certificat apliquen una una bossa hermètica al cadàver però les mesures d'higiene, distància i autoprotecció s'han incrementat en tots els casos. La resta de restriccions són ara iguals per tothom: prohibició de vetlles, distància de dos metres i cerimònies i tres persones per funeral. Informa Pere Fontanals
A les funeràries, doncs, els arriben cadàvers que, previsiblement, han mort de coronavirus sense que ho reculli el certificat de defunció. Davant d'això han optat per extremar les mesures de seguretat i evitar els contagis dels treballadors o dels tres familiars que, per normativa, poden assistir al funeral. "No fem cap diferència a l'hora de manipular els difunts", explica una de les del Bages, sabedora que "molts dels difunts que han mort per altres coses igualment poden estar infectats". Apliquen, segon expliquen, "normes maximitzadores".
Si el coronavirus està certificat apliquen una una bossa hermètica al cadàver però les mesures d'higiene, distància i autoprotecció s'han incrementat en tots els casos. La resta de restriccions són ara iguals per tothom: prohibició de vetlles, distància de dos metres i cerimònies i tres persones per funeral. Informa Pere Fontanals