Laia Servera: «És més important la informació emocional que donem als nens que no pas les dades»

La presentadora i editora de l'"InfoK" explica com plantegen la informació per als infants i com s'han adaptat a la crisi del coronavirus

per Clara Virgili , 2 d'abril de 2020 a les 06:40 |
Laia Servera presentant l'InfoK des de casa seva | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'infoK és el "telenotícies" per a la canalla de 8 a 12 anys. A més de ser l'únic especialitzat en aquesta franja d'edat, fa quasi dues dècades que està en antena a Televisió de Catalunya. Al llarg de la seva història han hagut d'afrontar moments delicats per a la informació infantil, com explicar la guerra de Síria, els atemptats de Barcelona o falses acusacions d'adoctrinament per informar sobre el procés independentista.

Ara, amb l'arribada del coronavirus, ha esdevingut més que mai el referent informatiu i ha multiplicat la presència a la graella amb diverses emissions al llarg del dia. En parlem per videoconferència amb Laia Servera,  directora i presentadora del programa, que explica com s'han adaptat a la crisi i les claus de l'èxit de l'informatiu.


- T'hem vist presentar l'InfoK des de casa. Com ho heu fet per adaptar-vos al confinament?

- Sí, als nens els encanta perquè el faig a la cuina, amb el meu gat. Em poso un telèfon petit amb un programa que dona molt alta qualitat, i tinc un focus, i tinc una cuina ara, que sembla un plató. Ho fem així per una qüestió de salut, però també d’empatia perquè teníem a tots els nanos tancats a casa i vam pensar que era millor estar en la mateixa situació que ells.


- I en el contingut?

- Per començar nosaltres hem reestructurat tot el programa. L'InfoK és un programa informatiu que tenia actualitat de dalt a baix (de la nostra manera). Però ara creiem que les necessitats són diferents i l’hem dividit en tres parts: una d’informativa, una finestra dels nens, perquè ells ens expliquin les coses que fan i amb això estem tenint molt d’èxit, i una tercera que serien propostes per fer a casa.


Els psicòlegs ens diuen que és molt important que expliquin les seves coses, per això és molt important fer un diari de pensaments. I per això hem desvirtuat una mica l'InfoK i ens permetem fer aquestes excepcions. 

"De les notícies en traiem el que no és perdurable i ens quedem amb el que creiem que podran utilitzar al cap dels anys"

- Sempre doneu molt protagonisme a les emocions i a com gestionar-les. Ho feu per connectar millor amb el vostre públic?

- Sempre hi hem donat molta importància a l’aspecte emocional, però ens va sorgir sobretot el repte amb els atemptats de Barcelona, perquè constantment sentíem la frase "no tinc por", i molts nens la deien, i crèiem que això, emocionalment, potser no era del tot positiu. Perquè sí que hem de tenir por. És normal que tinguem por i l'hem d'acceptar. I a partir d'aquí, ens vam adonar que totes les notícies tenen un component emocional molt important.

- Aneu més enllà de la notícia, doncs.

- De la mateixa manera quan ens volem informar d'un tema, per exemple el coronavirus, parlem amb un metge, quan ens passa alguna cosa parlem amb el metge de les emocions que és un psicòleg, perquè ens ho expliqui. Són eines que donem als nens i nenes perquè les puguin utilitzar. I potser és més important que d'una situació traumàtica en treguis una informació emocional que després utilitzaràs en un futur, que no pas les dades concretes d’aquella notícia d'actualitat que d'aquí a un any tindrà relativa importància. 

Forma part de la filosofia InfoK agafar la notícia, treure o mencionar molt per sobre allò que no és perdurable, i quedar-nos amb el que creiem que ho podran utilitzar al cap dels anys. 

"Els agradaran més aquells temes que expliquis amb passió" 

- Quins criteris feu servir per decidir què incorporeu a cada programa?

- És una decisió molt editorial perquè no seguim les normes estrictes d'un informatiu. Tenim tres tipus de notícies: les que afecten els nens directament i formen part del seu món, per exemple una nova assignatura a l'escola, les que no formen part del seu món però segur que els interessen, per exemple, que a Girona s'hi construeix el parc més gran d'Europa, i la tercera és la notícia que no és del món dels nens i no els afecta directament, però l'expliquem perquè hi ha alguna cosa darrere que transcendeix a la notícia i que podem aprendre. 

Creiem que qualsevol cosa pot ser súper interessant, sobretot si qui ho explica hi està interessat. Als nens, com als adults, poden agradar-los més uns temes que uns altres, però segurament els agradarà més allò que tu els expliquis amb passió.

- Teniu vocació de despertar vocacions?

- Sí, i ens encanta! El que més ens agrada és que ens escrigui un nen, o adults, a vegades tenim becaris que ens diuen que han estudiat això perquè ho van veure a l'InfoK. I per nosaltres això és el millor, perquè nosaltres el que fem és obrir portes. No podem explicar-ho tot, però obrim portes de coneixement que potser faran que vulguin treballar d'arqueòleg, o en una ONG, o simplement estudiar allò.

"El que més ens costa transmetre és la maldat humana. No l'entenen"

- Com decidiu què no necessiten saber?

- Sentit comú. Intentem evitar les anècdotes o almenys utilitzar-les per explicar alguna cosa que va més enllà. Però a vegades no pots anar més enllà. Per exemple, hi va haver una temporada que hi havia molts accidents amb porteries mal collades que queien si t'hi penjaves. Si un nen moria en un camp de futbol per una mort sobtada o un accident, no ho explicàvem, però si moria gronxant-se en una porteria, de manera que podíem explicar per què i els nens treure’n un aprenentatge, aleshores sí que ho podem explicar.

- Però hi ha el perill de donar-los males "idees", per exemple quan corria el repte de la "ballena azul", que incitava a autolesionar-se...

- Nosaltres, quan hi va haver això de la "ballena azul", no ho vam dir. Primer perquè la franja d'edat a què anava dirigida era un pèl més gran i després perquè, posat en una balança, creiem que és pitjor fer d’altaveu que no pas el context pedagògic que hi pugui haver. 

Dediquem més temps a pensar com farem un tema, que no pas fent-lo. El que més ens costa transmetre a nosaltres és la maldat humana, perquè no l’entenen.

- Com enfoqueu les males notícies?

- Quan hi ha una notícia angoixant mirem de no avançar-nos a quines seran les inquietuds o dubtes dels nens, perquè no seran mai les mateixes que les dels adults. Sempre és millor que, en lloc d'entrar explicant el tema directament, primer preguntar-los, has escoltat això?, què et preocupa?, quines preguntes tens? Perquè moltes vegades ells tenen unes preguntes que no són les que tu et faries d'entrada, ells van més al moll de l’os. 

- Per quins canals us arriben les inquietuds dels vostres espectadors?

- Cada dijous ens venen a visitar una o dues escoles. Venen a la tele, fan una ruta per veure els platós, la casa dels súpers, etc., i després els fem una màster class de tele bàsica, com funciona una càmera, etc. És molt interessant perquè alhora que nosaltres els donem tota aquesta informació, ells també ens en donen a nosaltres. 

A més, els nens ens poden escriure sempre que vulguin a una secció que es diu "explica'ns coses", que aquests dies evidentment treu fum. Intentem que la comunicació sigui molt i molt fluida.

- Vosaltres constantment teniu públic nou, perquè els nens creixen molt ràpidament i us dirigiu a unes edats molt concretes. Com ho feu per fidelitzar-los i mantenir-vos?

- Cada 2-3 anys tenim un públic totalment nou, amb inquietuds i interessos nous, pel·lícules i jocs diferents, i per tant necessites molt de feedback, perquè és una actualització constant. Nosaltres tenim dues plataformes, la tele i la web. A nivell d'audiència, el programa no és excepcional, però en canvi a internet sí que tenim audiències digitals brutals respecte a la resta de programes de la tele, perquè el consum, evidentment, ha canviat.

També intentem fidelitzar les escoles. Com que els servim com a eina, cada vegada ens fan servir més. Algunes setmanalment, d'altres cada dia, i fins i tot hi ha escoles que tenen l'assignatura InfoK!













 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació