31
de març
del
2020
Actualitzat
a les
21:30h
La pandèmia s'ha endut la vida de Rafael Gómez Nieto, el darrer supervivent de la mítica novena companyia -La Nueve- del general Leclerc que va ocupar París el 24 d'agost del 1944. La major part dels combatents que la integraven eren republicans espanyols que s'havien afegit a la causa de la Resistència contra els alemanys. Gómez Nieto va néixer a Adra (Almeria) però molt jove es va traslladar a viure a Badalona, on el seu pare havia estat destinat com a carrabiner. Amb només disset anys, va haver d'anar al front formant part de l'anomenada Quinta del Biberó, combatent a l'Ebre.
La derrota a la Guerra Civil va suposar la fugida a França i un llarg periple vital compartit amb molts altres republicans: camp de concentració a Sant Cebrià, a la Catalunya Nord, exili i enrolament en les forces de la França Lliure que dirigia el general De Gaulle. L'antic combatent vençut va esdevenir el soldat d'un exèrcit que, poc a poc, es va fer victoriós, a mida que la sort de la Segona Guerra Mundial es girava cap al costat dels aliats. Gómez Nieto va veure venir el final del conflicte després de desembarcar a Normandia.
Aquell dia d'agost del 1944 va entrar a París com un triomfador. Era caporal conductor de semiblindats. Però aquest republicà se sentia com si fos el rei. L'entrada a la capital francesa amb el general De Gaulle era una nova inflexió en la Segona Guerra Mundial, un anunci de la derrota irreversible del nazisme. Pels republicans espanyols, allò va ser un bon premi de consolació després d'haver estat derrotats a la Guerra Civil.
Va ser també una decepció. Com els altres companys d'exili, Gómez Nieto va confiar en un proper retorn a Espanya, pensant en la imminent caiguda de la dictadura. Però va passar allò d'aquella frase que s'ha atribuït a Agustín de Foxá: "Els aliats donaran a Franco una patada, però al cul de tots els espanyols". I el jove republicà va haver de refer la seva vida lluny de casa. L'any passat no va poder assistir a l'acte d'homenatge a La Nou que l'Ajuntament de París i el govern espanyol van retre als seus integrants. Ja feia anys que vivia a Estrasburg, on la mort l'ha trobat.
La derrota a la Guerra Civil va suposar la fugida a França i un llarg periple vital compartit amb molts altres republicans: camp de concentració a Sant Cebrià, a la Catalunya Nord, exili i enrolament en les forces de la França Lliure que dirigia el general De Gaulle. L'antic combatent vençut va esdevenir el soldat d'un exèrcit que, poc a poc, es va fer victoriós, a mida que la sort de la Segona Guerra Mundial es girava cap al costat dels aliats. Gómez Nieto va veure venir el final del conflicte després de desembarcar a Normandia.
Aquell dia d'agost del 1944 va entrar a París com un triomfador. Era caporal conductor de semiblindats. Però aquest republicà se sentia com si fos el rei. L'entrada a la capital francesa amb el general De Gaulle era una nova inflexió en la Segona Guerra Mundial, un anunci de la derrota irreversible del nazisme. Pels republicans espanyols, allò va ser un bon premi de consolació després d'haver estat derrotats a la Guerra Civil.
Va ser també una decepció. Com els altres companys d'exili, Gómez Nieto va confiar en un proper retorn a Espanya, pensant en la imminent caiguda de la dictadura. Però va passar allò d'aquella frase que s'ha atribuït a Agustín de Foxá: "Els aliats donaran a Franco una patada, però al cul de tots els espanyols". I el jove republicà va haver de refer la seva vida lluny de casa. L'any passat no va poder assistir a l'acte d'homenatge a La Nou que l'Ajuntament de París i el govern espanyol van retre als seus integrants. Ja feia anys que vivia a Estrasburg, on la mort l'ha trobat.