coronavirus

Dos mesos de coronavirus a l'Estat: de l'«estem tranquils» a l'«estem al límit»

Els missatges i els decisions de les autoritats han passat en vuit setmanes de la tranquil·litat a l'alarma mentre ciutadans i mercats ja advertien la gravetat de la crisi

per Carles Bellsolà , 31 de març de 2020 a les 20:45 |
El virus que ha buidat els carrers va arribar fa dos mesos a territori estatal | Martí Urgell
Ara fa exactament dos mesos, el 31 de gener a les 11 del vespre, es coneixia el primer cas de coronavirus a l'Estat. Un cas clarament importat, el d'un turista alemany a Tenerife, que s'hauria contagiat al seu propi país. Aleshores, les autoritats estatals i catalanes no paraven de repetir missatges de tranquil·litat en la línia de relativitzar l'abast futur de l'epidèmia.

El (breu) temps transcorregut des d'aleshores s'ha encarregat de desmentir-los, en forma de més de 8.000 morts i gairebé 100.00 contagis detectats a l'Estat, i més de 1.500 víctimes a Catalunya. I, en aquest temps, també ha canviat radicalment el seu discurs, que han passat de menysprear el virus a haver de reconèixer que aquest ha posat el sistema sanitari al límit.


"Estem amatents, com sempre, però tranquils". Així s'expressava la consellera de Salut, Alba Vergés, aquell 31 de gener al migdia, només unes hores abans que el coronavirus arribés a territori espanyol. Enviava un missatge de "molta tranquil·litat", perquè el virus no afectava Catalunya. I afegia encara que les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) es referien a països "més vulnerables", així com relativitzava la importància de la infecció ressaltant-ne la de la grip comuna, aleshores en fase epidèmica.

El virus, descobert menys d'un mes abans a la província xinesa de Wuhan, ja havia causat 213 morts al país asiàtic, i ja s'havia confirmat la primera infecció no importada en territori europeu. L'OMS també havia declarat l'emergència internacional. Però la preocupació principal de les autoritats espanyoles i catalanes aleshores era una altra: que no se suspengués el Mobile World Congress (MWC).


L'11 de febrer, el Govern intervenia per intentar combatre el degoteig de baixes a la fira de mòbils i tornava a enviar un missatge de "tranquil·litat i prudència" a empreses i ciutadania. El congrés se suspendria l'endemà. I aquell mateix dia el ministre de Sanitat, Salvador Illa, insistia que no hi havia "cap raó de salut pública" per haver-lo suspès. "Estem preparats per fer front a qualsevol situació", remarcava Illa aleshores.

Illa, de fet, va seguir relativitzant l'impacte del coronavirus fins gairebé un més després. El 9 de març, quan l'alarma social per la Covid-19 ja era patent arreu de l'Estat -i només cinc dies que el govern espanyol decretés efectivament l'estat d'alarma-, el titular de Sanitat del govern de Pedro Sánchez es mostrava convençut que "podem evitar una evolució com la que ha tingut Itàlia". I donava xifres de la grip comuna, explicant que mata cada any "6.000 persones, de forma directa o indirecta", i que a Espanya, en aquell moment, només hi havia 17 morts per Covid-19.



Les autoritats sanitàries catalanes també van mantenir una línia similar durant almenys tot el mes de febrer, mentre l'epidèmia avançava a Itàlia i l'OMS advertia que es podria convertir en pandèmia. "Com a epidemiòleg, a hores d'ara em preocupa més la grip que el coronavirus", afirmava el 25 de febrer el secretari de Salut Pública, Joan Guix, el dia que es confirmava que el virus ja havia arribat a Catalunya. El Govern remarcava aquell mateix dia que el sistema sanitari català estava "preparat" per fer front al coronavirus.

Les mesures de confinament generalitzat encara trigarien dues setmanes a arribar. Però també les recomanacions de distanciament social. L'1 de març, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, assenyalava que el coronavirus es trobava en una situació "continguda" i descartava elevar el nivell d'alerta a Espanya.


El propi Simón trigaria encara a elevar el to d'alarma en les seves declaracions, i el dia 9 -el mateix en què Itàlia va decretar el confinament de tot el país- reconeixia que l'evolució de la Covid-19 anava "a pitjor". Aleshores, no obstant, l'executiu espanyol circumscrivia les zones més afectades -de "contenció reforçada"- a la Comunitat de Madrid i els municipis bascos de Vitòria i Labastida, on es va decretar el tancament d'escoles i universitats des de dimecres 11. I encara es plantejava seguir endavant amb grans esdeveniments esportius com partits de Champions League, tot i que a porta tancada.

Gairebé fins al mateix dia en què es decretava l'estat d'alarma, de fet, no va canviar el to dels missatges des de les institucions. Però part de la ciutadania feia temps que tenia una altra percepció de la situació. El 30 de gener -un dia abans que l'epidèmia arribés a l'Estat- les farmàcies catalanes ja alertaven que s'estaven quedant sense existències de mascaretes, i el gel desinfectant seguiria posteriorment el mateix camí. I les vendes d'aliments es van disparar la setmana anterior a l'estat d'alarma.

També els mercats advertien el que venia, amb fortes caigudes a la borsa a començaments de març. Però els més clarividents van ser bona part dels membres de la comunitat xinesa al nostre país, que van ser dels primers a decidir tancar els seus establiments. I que ja advertien que el govern espanyol estava fent una "mala" gestió del coronavirus.




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació