31
de març
del
2020
En la negociació entre el Govern i els comuns pels pressupostos per al 2020 es va acordar un increment de 900 milions d'euros destinat a la conselleria de Salut. Poc es podien imaginar en aquell moment els responsables de les converses que Catalunya -com pràcticament tots els països del seu entorn- patiria una sacsejada sense precedents per la pandèmia del coronavirus. L'episodi ha provocat un terratrèmol en el dia a dia del Parlament, on s'havien d'aprovar els comptes el 18 de març, de manera que el Govern ha d'afrontar la crisi sanitària amb els pressupostos prorrogats del 2017. És per això que demana que s'aprovin ja els del 2020, tal com ha ressaltat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, perquè es preveu que caldrà aportar 1.800 milions al sistema de salut en el curt termini.
Els nous comptes, que destinen el 77% de la despesa a les àrees socials però que hauran de ser modificats immediatament en cas que s'aprovin perquè hauran quedat desfasats per la pandèmia, són "imprescindibles" per omplir de recursos la sanitat catalana. El 84% de les unitats de cures intensives (UCI) dels hospitals catalans ja està ocupat per pacients amb coronavirus, i la situació s'apropa paulatinament al límit, amb xifres de víctimes i de contagis que batent rècords tant a Catalunya com a l'Estat. De moment, la Generalitat ha hagut de destinar ja la meitat del fons de contingència -80 milions- a Salut, i existeix un acord de Govern per posar-lo tot a mans de la conselleria
Es dona per fet, de portes endins, que aquest fons quedarà a zero en les properes setmanes. A banda, l'executiu veu amb mals ulls que, dels 1.800 milions d'euros que caldrà destinar a sanitat, només 50 provinguin de l'Estat. És precisament a l'Estat a qui es demana la relaxació de l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes, que és del 0,2% per al 2020. El president Quim Torra ja va traslladar aquesta demanda en la reunió de líders autonòmics amb Pedro Sánchez de diumenge passat, de moment sense resposta. El discurs del Govern es basa en què ara és l'Estat qui ha d'assumir el cost de les conseqüències de la crisi, que afecta especialment la ciutadania i les empreses.
Els pressupostos catalans, a banda, estan pendents de què digui el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que és on els ha portat Ciutadans, i també de com funcioni el Parlament mentre duri la pandèmia. El reglament no permet que hi hagi plens telemàtics, i s'està estudiant quina és la millor manera de celebrar-ne un que serveixi per validar els comptes. En un primer moment, s'havia de fer un ple amb una vintena de representants, però es va acabar postergant. S'està impulsant una reforma per situacions extraordinàries com aquesta, segons va aprovar la setmana passada la mesa del Parlament, que es reuneix setmanalment de forma telemàtica.
Recursos previstos
La despesa corrent -és a dir, no financera i sense inversions- total prevista en el projecte de pressupostos pactat entre Govern i comuns supera en 2.135 milions la dels pressupostos del 2010, arribant fins als 25.113 milions. Pel que fa al repartiment entre departaments, s'endú el major tros de pastís Salut, com és habitual, amb 9.659 milions, un 10,4% més que en els comptes del 2017, encara vigents. La quarta part de l'increment previst en els comptes d'enguany estava destinat a l'atenció primària.
La crisi del coronavirus, en tot cas, ha tornat a posar de manifest la necessitat de reforçar la despesa sanitària a Catalunya, un dels territoris on és més baixa per càpita de l'Estat i fins i tot del conjunt d'Europa, tal com detallava NacióDigital aquest cap de setmana. De fet, la Generalitat és encara, i malgrat els esforços dels darrers anys, lluny de revertir les retallades sanitàries, ja que l'any passat va gastar en salut 10.469,2 milions, quasi 1.500 milions menys que el 2009, segons les dades d'execució pressupostària del 2019, fetes públiques tot just aquest març.
Els nous comptes, que destinen el 77% de la despesa a les àrees socials però que hauran de ser modificats immediatament en cas que s'aprovin perquè hauran quedat desfasats per la pandèmia, són "imprescindibles" per omplir de recursos la sanitat catalana. El 84% de les unitats de cures intensives (UCI) dels hospitals catalans ja està ocupat per pacients amb coronavirus, i la situació s'apropa paulatinament al límit, amb xifres de víctimes i de contagis que batent rècords tant a Catalunya com a l'Estat. De moment, la Generalitat ha hagut de destinar ja la meitat del fons de contingència -80 milions- a Salut, i existeix un acord de Govern per posar-lo tot a mans de la conselleria
Es dona per fet, de portes endins, que aquest fons quedarà a zero en les properes setmanes. A banda, l'executiu veu amb mals ulls que, dels 1.800 milions d'euros que caldrà destinar a sanitat, només 50 provinguin de l'Estat. És precisament a l'Estat a qui es demana la relaxació de l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes, que és del 0,2% per al 2020. El president Quim Torra ja va traslladar aquesta demanda en la reunió de líders autonòmics amb Pedro Sánchez de diumenge passat, de moment sense resposta. El discurs del Govern es basa en què ara és l'Estat qui ha d'assumir el cost de les conseqüències de la crisi, que afecta especialment la ciutadania i les empreses.
▶ #Portaveu@meritxellbudo: “Tenim un acord per poder utilitzar el fons de contingència de la Generalitat per fer front a la crisi sanitària. Ara és imprescindible aprovar el pressupost de 2020” #coronavirus#Covid19pic.twitter.com/zTlwSaN3w8
— Govern. Generalitat (@govern) March 31, 2020
Els pressupostos catalans, a banda, estan pendents de què digui el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que és on els ha portat Ciutadans, i també de com funcioni el Parlament mentre duri la pandèmia. El reglament no permet que hi hagi plens telemàtics, i s'està estudiant quina és la millor manera de celebrar-ne un que serveixi per validar els comptes. En un primer moment, s'havia de fer un ple amb una vintena de representants, però es va acabar postergant. S'està impulsant una reforma per situacions extraordinàries com aquesta, segons va aprovar la setmana passada la mesa del Parlament, que es reuneix setmanalment de forma telemàtica.
Recursos previstos
La despesa corrent -és a dir, no financera i sense inversions- total prevista en el projecte de pressupostos pactat entre Govern i comuns supera en 2.135 milions la dels pressupostos del 2010, arribant fins als 25.113 milions. Pel que fa al repartiment entre departaments, s'endú el major tros de pastís Salut, com és habitual, amb 9.659 milions, un 10,4% més que en els comptes del 2017, encara vigents. La quarta part de l'increment previst en els comptes d'enguany estava destinat a l'atenció primària.
La crisi del coronavirus, en tot cas, ha tornat a posar de manifest la necessitat de reforçar la despesa sanitària a Catalunya, un dels territoris on és més baixa per càpita de l'Estat i fins i tot del conjunt d'Europa, tal com detallava NacióDigital aquest cap de setmana. De fet, la Generalitat és encara, i malgrat els esforços dels darrers anys, lluny de revertir les retallades sanitàries, ja que l'any passat va gastar en salut 10.469,2 milions, quasi 1.500 milions menys que el 2009, segons les dades d'execució pressupostària del 2019, fetes públiques tot just aquest març.