01
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
10:12h
Fa anys, o en algun cas només uns mesos, que van penjar la bata. Que van sortir per la porta de l'hospital pensant que no hi tornarien per fer assistència. Però la crisi del coronavirus ha capgirat les seves perspectives vitals. No han dubtat en tornar. En activar-se per iniciativa pròpia, arromangar-se i tornar al seu lloc de feina o bé, en el cas dels que tenen una edat més avançada, prestar els seus serveis a qualsevol nivell que sigui necessari.
En els darrers dos anys, es comptabilitza que hi ha 1.500 metges, metgesses i personal d'infermeria de menys de 70 anys que s'han jubilat a Catalunya. Tots ells han estat cridats a files en un moment en què el sistema sanitari està altament tensionat, les UCI poden veure's desbordades i, a més, els centres sumen ja més de 3.000 baixes per contagi de professionals sanitaris. Molts, però, van aixecar el telèfon i ja s'estaven cordant la bata abans de la petició pública del departament de Salut, que també ha accelerat la contractació d'estudiants i residents per fer front a l'emergència.
Jordi Almirall, 66 anys: torna a la UCI de l'Hospital de Mataró
Fa un any i tres mesos que es va jubilar després d'exercir de metge durant 42 anys. Els últims 19, i des de la seva inauguració l'any 2000, a l'Hospital de Mataró. Ni de bon tros s'hauria imaginat que tornaria a entrar a la UCI per fer assistència. "Em va trucar el cap de servei de cures intensives, em va dir que estaven desbordats i vaig dir que sí", explica Jordi Almirall.
Atén NacióDigital just en el seu dia de descans. S'ha incorporat en el torn de matí, de 8 a 15 hores. Hi va cada dia, menys quan li toca lliurar, però va treballar el darrer cap de setmana perquè un altre company pogués descansar. La situació a l'hospital és inèdita. Si la UCI habitual tenia 14 llits, ara n'hi ha 29 d'ocupats. S'han habilitat sales com la de reanimació de quiròfan o la de cirurgia sense ingrés, que ara estan ocupades per pacients, monitors i respiradors per atendre malalts greus. Com que s'han suspès les cirurgies programades, anestesiòlegs i intensivistes treballen en equip en el cas dels pacients més greus. Pneumòlegs, cardiòlegs o pediatres s'encarreguen dels menys greus.
Ell, concretament, es fa càrrec dels malalts greus a la UCI que no estan infectats de coronavirus. "Jo això no ho havia viscut mai", admet. De fet, tot i haver-se jubilat, Almirall segueix vinculat a tasques de recerca sobre les infeccions respiratòries. Va seguir l'epidèmia del SARHS del 2002 i la de la grip A del 2009 i pensava que la Covid-19 no arribaria a Europa. "Creia que seria com les altres, però no", relata.
Fins ara no han tingut problemes per falta de material de protecció o sanitari. Això sí, han fet "mans i mànigues" per tenir respiradors. Se n'han recuperat d'obsolets posant-los al dia, fan servir els de transports d'ambulàncies, el de la sala de parts i un centre privat els n'ha cedit tres més. "Hem rescatat tot el que hi ha pertot arreu", explica.
Dues són les dificultats que combaten minut a minut: l'augment d'hospitalitzats -i de llits- i també els contagis entre el personal sanitari. "Quan arribo a casa, el més que em cansa és veure que hi ha companys que han caigut malalts, que han evolucionat malament i que estan intubats. Veure com cauen companys és el que emocionalment més em toca", afirma el doctor, que afegeix: "Ens toca la difícil decisió d'haver intubar companys i d'intentar que hagin de necessitar el mínim de ventilació mecànica. Anímicament és el més fort que he viscut". Acte seguit, però, també aporta el contrapunt positiu i recorda que altres també han estat donats d'alta.
Xavier de Balanzó, 75 anys: a primera fila atenent familiars i assessorant
"Estem enganxats, forma part del nostre ADN". La confessió la fa Xavier de Balanzó, a qui la crisi del coronavirus ha reactivat en múltiples fronts vuit anys després d'haver-se jubilat. Durant 15 anys de la seva llarga trajectòria va ser cap de la UCI de l'Hospital de Mataró. Està preparat per tornar i fer-se càrrec d'una tasca molt concreta i important en aquests moments: informar sobre l'estat dels pacients a les seves respectives famílies. Comença aquest mateix dimecres i ho farà des de casa.
Els centres hospitalaris estan tan desbordats, que els professionals s'aboquen a l'assistència i tenen dificultats per poder dedicar temps a trucar els familiars dels ingressats. El Xavier es va oferir a solventar aquesta situació amb el seu retorn. "Jo podré dedicar-m'hi les hores que faci falta", explica. D'aquesta manera, després de participar per videoconferència a les sessions clíniques del migdia i disposar de la informació sobre la situació de cada pacient, serà ell qui establirà les comunicacions mentre els seus companys poden dedicar-se als malalts sabent que les famílies tenen tota la informació. Els dos o tres primers dies sí que anirà a l'hospital presencialment. Després, ho seguirà fent des de casa, des d'on també fa acompanyament telefònic a gent del seu entorn contagiada o amb familiars afectats.
A l'espera de començar amb aquesta tasca per a l'hospital, el doctor De Balanzó ja es va incorporar fa 15 dies al grup de metges experts en medecina crítica del Col·legi de Metges, del qual en formen part, majoritàriament, una quinzena de intensivistes i anestesiòlegs que han format part dels comitès de bioètica de centres hospitalaris.
S'encarreguen d'assessorar dubtes en la presa de decisions crítiques que durant la crisi sanitària puguin tenir els professionals mèdics. En les actuals circumstàncies, explica, poden ser molts i en un context de pressió on és difícil aturar-se a prendre decisions amb calma.
A través del correu serveidesuportclinic@comb.cat vehiculen els plantejaments dels metges que hi contacten i hi donen resposta des de la seva experiència. Per exemple, a l'hora de resoldre el dubte sobre si és necessari un ingrés en una UCI. Els experts, tots ells sèniors, es reuneixen a través de videoconferència i intercanvien documents.
"No hauria imaginat mai que arribaríem a aquesta situació de gravetat. Sembla un holocaust de ciència ficció quan veus els carrers buits", assegura. Bregat fa 40 anys a la Creu Roja, amb més de 30 anys de trajectòria com a metge i encara dedicat a la docència en el sector, a casa no els estranya que s'hagi tornat a posar la bata. La seva esposa, de fet, és infermera i ho entén millor que ningú. "Els fills em diuen que ens cuidem, saben com som. Però ho diuen amb cert orgull de pertinença", sosté.
Loles Andolz, 63 anys: una segona etapa a l'Hospital del Mar
Fa quasi tres setmanes que va rebre la trucada de recursos humans. I va respondre que sí. Aquest dimecres és el seu segon dia des del retorn a l'Hospital del Mar. Loles Andolz, de 63 anys, es va prejubilar el gener del 2019 després de 14 anys sent la supervisora d'infermeria de tarda d'aquest centre barceloní de referència. Admet que estava "encantada" amb la seva nova vida dedicant temps lliure a la pintura o el patchwork però que la crisi del coronavirus ha estroncat aquesta etapa.
La noia que cuidava la seva mare, de 87 anys, es va haver de confinar, així que ella i el seu marit es van traslladar fins a Collbató per fer-se'n càrrec. Des que s'ha reincorporat a l'hospital, però, la Loles es queda sola a Barcelona i el seu marit s'ha quedat al municipi del Baix Llobregat amb la seva mare. "He hagut de fer una preparació psíquica perquè no volien que marxés. Pateixen, però no els puc posar en risc", explica.
Però Loles Andolz sentia que havia de fer-ho. "La meva vida ha estat aquesta i estic contenta de contribuir amb la meva feina en un lloc que he estimo tant", argumenta. Aquest dilluns va tornar de la mà de dues amigues més que, com ella, es van prejubilar setmana amunt setmana avall. Després del primer dia està "rebentada", "feta caldo". Està de reforç del company que va guanyar la plaça que va deixar vacant l'any passat i la seva incorporació permetrà també que ell pugui descansar.
I és que el nivell d'estrès, assegura, és alt. Però també subratlla que, malgrat la duresa del moment i que hi ha professionals que es protegeixen amb bosses d'escombraries reconvertides en bates, hi ha "positivisme" en l'ambient de treball. "La gent no es desanima, segueixen. I per a mi, contribuir, és també gratificant", conclou. En aquest retorn, llueix amb orgull una mascareta de roba que es posa sobre la mascareta sanitària amb estampat de fars que li ha fet una de les seves filles.
En els darrers dos anys, es comptabilitza que hi ha 1.500 metges, metgesses i personal d'infermeria de menys de 70 anys que s'han jubilat a Catalunya. Tots ells han estat cridats a files en un moment en què el sistema sanitari està altament tensionat, les UCI poden veure's desbordades i, a més, els centres sumen ja més de 3.000 baixes per contagi de professionals sanitaris. Molts, però, van aixecar el telèfon i ja s'estaven cordant la bata abans de la petició pública del departament de Salut, que també ha accelerat la contractació d'estudiants i residents per fer front a l'emergència.
Jordi Almirall, 66 anys: torna a la UCI de l'Hospital de Mataró
Fa un any i tres mesos que es va jubilar després d'exercir de metge durant 42 anys. Els últims 19, i des de la seva inauguració l'any 2000, a l'Hospital de Mataró. Ni de bon tros s'hauria imaginat que tornaria a entrar a la UCI per fer assistència. "Em va trucar el cap de servei de cures intensives, em va dir que estaven desbordats i vaig dir que sí", explica Jordi Almirall.
Atén NacióDigital just en el seu dia de descans. S'ha incorporat en el torn de matí, de 8 a 15 hores. Hi va cada dia, menys quan li toca lliurar, però va treballar el darrer cap de setmana perquè un altre company pogués descansar. La situació a l'hospital és inèdita. Si la UCI habitual tenia 14 llits, ara n'hi ha 29 d'ocupats. S'han habilitat sales com la de reanimació de quiròfan o la de cirurgia sense ingrés, que ara estan ocupades per pacients, monitors i respiradors per atendre malalts greus. Com que s'han suspès les cirurgies programades, anestesiòlegs i intensivistes treballen en equip en el cas dels pacients més greus. Pneumòlegs, cardiòlegs o pediatres s'encarreguen dels menys greus.
Ell, concretament, es fa càrrec dels malalts greus a la UCI que no estan infectats de coronavirus. "Jo això no ho havia viscut mai", admet. De fet, tot i haver-se jubilat, Almirall segueix vinculat a tasques de recerca sobre les infeccions respiratòries. Va seguir l'epidèmia del SARHS del 2002 i la de la grip A del 2009 i pensava que la Covid-19 no arribaria a Europa. "Creia que seria com les altres, però no", relata.
"Veure com cauen companys és el que emocionalment més em toca"
Fins ara no han tingut problemes per falta de material de protecció o sanitari. Això sí, han fet "mans i mànigues" per tenir respiradors. Se n'han recuperat d'obsolets posant-los al dia, fan servir els de transports d'ambulàncies, el de la sala de parts i un centre privat els n'ha cedit tres més. "Hem rescatat tot el que hi ha pertot arreu", explica.
Dues són les dificultats que combaten minut a minut: l'augment d'hospitalitzats -i de llits- i també els contagis entre el personal sanitari. "Quan arribo a casa, el més que em cansa és veure que hi ha companys que han caigut malalts, que han evolucionat malament i que estan intubats. Veure com cauen companys és el que emocionalment més em toca", afirma el doctor, que afegeix: "Ens toca la difícil decisió d'haver intubar companys i d'intentar que hagin de necessitar el mínim de ventilació mecànica. Anímicament és el més fort que he viscut". Acte seguit, però, també aporta el contrapunt positiu i recorda que altres també han estat donats d'alta.
Xavier de Balanzó, 75 anys: a primera fila atenent familiars i assessorant
"Estem enganxats, forma part del nostre ADN". La confessió la fa Xavier de Balanzó, a qui la crisi del coronavirus ha reactivat en múltiples fronts vuit anys després d'haver-se jubilat. Durant 15 anys de la seva llarga trajectòria va ser cap de la UCI de l'Hospital de Mataró. Està preparat per tornar i fer-se càrrec d'una tasca molt concreta i important en aquests moments: informar sobre l'estat dels pacients a les seves respectives famílies. Comença aquest mateix dimecres i ho farà des de casa.
Els centres hospitalaris estan tan desbordats, que els professionals s'aboquen a l'assistència i tenen dificultats per poder dedicar temps a trucar els familiars dels ingressats. El Xavier es va oferir a solventar aquesta situació amb el seu retorn. "Jo podré dedicar-m'hi les hores que faci falta", explica. D'aquesta manera, després de participar per videoconferència a les sessions clíniques del migdia i disposar de la informació sobre la situació de cada pacient, serà ell qui establirà les comunicacions mentre els seus companys poden dedicar-se als malalts sabent que les famílies tenen tota la informació. Els dos o tres primers dies sí que anirà a l'hospital presencialment. Després, ho seguirà fent des de casa, des d'on també fa acompanyament telefònic a gent del seu entorn contagiada o amb familiars afectats.
"Estem enganxats, forma part del nostre ADN"
A l'espera de començar amb aquesta tasca per a l'hospital, el doctor De Balanzó ja es va incorporar fa 15 dies al grup de metges experts en medecina crítica del Col·legi de Metges, del qual en formen part, majoritàriament, una quinzena de intensivistes i anestesiòlegs que han format part dels comitès de bioètica de centres hospitalaris.
S'encarreguen d'assessorar dubtes en la presa de decisions crítiques que durant la crisi sanitària puguin tenir els professionals mèdics. En les actuals circumstàncies, explica, poden ser molts i en un context de pressió on és difícil aturar-se a prendre decisions amb calma.
A través del correu serveidesuportclinic@comb.cat vehiculen els plantejaments dels metges que hi contacten i hi donen resposta des de la seva experiència. Per exemple, a l'hora de resoldre el dubte sobre si és necessari un ingrés en una UCI. Els experts, tots ells sèniors, es reuneixen a través de videoconferència i intercanvien documents.
"No hauria imaginat mai que arribaríem a aquesta situació de gravetat. Sembla un holocaust de ciència ficció quan veus els carrers buits", assegura. Bregat fa 40 anys a la Creu Roja, amb més de 30 anys de trajectòria com a metge i encara dedicat a la docència en el sector, a casa no els estranya que s'hagi tornat a posar la bata. La seva esposa, de fet, és infermera i ho entén millor que ningú. "Els fills em diuen que ens cuidem, saben com som. Però ho diuen amb cert orgull de pertinença", sosté.
Xavier de Balanzó, durant una formació a alumnes
Loles Andolz, 63 anys: una segona etapa a l'Hospital del Mar
Fa quasi tres setmanes que va rebre la trucada de recursos humans. I va respondre que sí. Aquest dimecres és el seu segon dia des del retorn a l'Hospital del Mar. Loles Andolz, de 63 anys, es va prejubilar el gener del 2019 després de 14 anys sent la supervisora d'infermeria de tarda d'aquest centre barceloní de referència. Admet que estava "encantada" amb la seva nova vida dedicant temps lliure a la pintura o el patchwork però que la crisi del coronavirus ha estroncat aquesta etapa.
La noia que cuidava la seva mare, de 87 anys, es va haver de confinar, així que ella i el seu marit es van traslladar fins a Collbató per fer-se'n càrrec. Des que s'ha reincorporat a l'hospital, però, la Loles es queda sola a Barcelona i el seu marit s'ha quedat al municipi del Baix Llobregat amb la seva mare. "He hagut de fer una preparació psíquica perquè no volien que marxés. Pateixen, però no els puc posar en risc", explica.
"La gent no es desanima, segueixen. I per a mi, contribuir, és també gratificant"
Però Loles Andolz sentia que havia de fer-ho. "La meva vida ha estat aquesta i estic contenta de contribuir amb la meva feina en un lloc que he estimo tant", argumenta. Aquest dilluns va tornar de la mà de dues amigues més que, com ella, es van prejubilar setmana amunt setmana avall. Després del primer dia està "rebentada", "feta caldo". Està de reforç del company que va guanyar la plaça que va deixar vacant l'any passat i la seva incorporació permetrà també que ell pugui descansar.
I és que el nivell d'estrès, assegura, és alt. Però també subratlla que, malgrat la duresa del moment i que hi ha professionals que es protegeixen amb bosses d'escombraries reconvertides en bates, hi ha "positivisme" en l'ambient de treball. "La gent no es desanima, segueixen. I per a mi, contribuir, és també gratificant", conclou. En aquest retorn, llueix amb orgull una mascareta de roba que es posa sobre la mascareta sanitària amb estampat de fars que li ha fet una de les seves filles.
Loles Andolz, infermera prejubilada que ha tornat a la feina per la crisi del coronavirus