30
de març
del
2020
Actualitzat
el
31
de març
a les
17:47h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el nombre de casos negatius de coronavirus -d'entre els tests fets-, el de casos positius, la població i la ràtio de casos positius per cada 100.000 habitants. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 30 de març.
La crisi del coronavirus s'estén cada cop més a Catalunya -i a molts altres països del món-, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa anterior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort.
A més d'Igualada i el seu entorn, Barcelona i l'àrea metropolitana són una zona amb una ràtio d'infectats força elevada. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament, dues variables que faciliten la propagació del virus. En el mapa inferior, de fet, es pot observar l'impacte a la capital catalana per àrees bàsiques de salut, superior a zones d'Horta-Guinardó, Nou Barris o Sant Andreu. A nivell nacional, hi ha zones d'afectació intensa igualment a Osona i el seu entorn i també als voltants de Girona i, en canvi, el terç sud del país -entre Tarragona i les Terres de l'Ebre- o l'Empordà presenten pocs positius.
Aquests mapes no haurien estat possibles sense la col·laboració d'Isaac Besora, que ha aconseguit descarregar les dades ofertes pel Departament de Salut, tant pel que fa a municipis com àrees bàsiques de salut i altres variables, i les ofereix de forma oberta. Una eina molt útil per a periodistes, analistes i experts per fer visualitzacions i estudis sobre l'impacte del coronavirus:
La crisi del coronavirus s'estén cada cop més a Catalunya -i a molts altres països del món-, però no ho fa de forma homogènia. Tal com es pot comprovar en el mapa anterior, hi ha clapes del país en què no hi ha cap cas detectat de persona contagiada. La informació, com és sabut, no és fidedigne del tot, ja que la majoria dels casos no s'han identificat per ara ni probablement s'acabaran d'identificar, però sí que es tracta d'un mapa orientatius sobre les zones en què la pandèmia ha colpejat més fort.
A més d'Igualada i el seu entorn, Barcelona i l'àrea metropolitana són una zona amb una ràtio d'infectats força elevada. No és estrany, a causa de la densitat i els moviments de població que hi havia fins al moment del confinament, dues variables que faciliten la propagació del virus. En el mapa inferior, de fet, es pot observar l'impacte a la capital catalana per àrees bàsiques de salut, superior a zones d'Horta-Guinardó, Nou Barris o Sant Andreu. A nivell nacional, hi ha zones d'afectació intensa igualment a Osona i el seu entorn i també als voltants de Girona i, en canvi, el terç sud del país -entre Tarragona i les Terres de l'Ebre- o l'Empordà presenten pocs positius.
Aquests mapes no haurien estat possibles sense la col·laboració d'Isaac Besora, que ha aconseguit descarregar les dades ofertes pel Departament de Salut, tant pel que fa a municipis com àrees bàsiques de salut i altres variables, i les ofereix de forma oberta. Una eina molt útil per a periodistes, analistes i experts per fer visualitzacions i estudis sobre l'impacte del coronavirus:
Si el @govern no ens dona dades obertes sobre el #COVID19 , les haurem d'scrapejar.
— Isaac Besora (@ibesora) March 28, 2020
Podeu trobar totes les dades del portal d'@AQuAScat aquí: https://t.co/xwlRzfTadz
Podeu trobar el codi de l'scrapper aquí: https://t.co/VgoFL8nNt4