CRÒNICA

Lloguers, renda mínima i subsidi a empleades de la llar: els debats que tensen la coalició PSOE-Podem

La gestió de la crisi sanitària sotmet el govern de Sánchez i Iglesias a un test d'estrès constant a l'hora d'aprovar mesures com les del consell de ministres d'aquest dimarts

per Sara González , 30 de març de 2020 a les 18:15 |
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, la setmana passada al Congrés dels Diputats | Flickr PSOE
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les conseqüències de la crisi del 2008, aquella que va fer caure José Luis Rodríguez Zapatero i per la qual va néixer Podem, està gravada a foc en la memòria del govern bipartit de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. La gestió de la crisi del coronavirus, probablement la més complexa de la democràcia espanyola, posa a prova una coalició que no fa ni tres mesos que va néixer. En un estira-i-arronsa des de l'inici de l'estat d'alarma, ara el debat se centra en què fer amb els lloguers, pels quals s'ha tancat un acord després de 15 dies de discrepàncies, la renda mínima i el subsidi a les treballadores de la llar. Aquestes tres qüestions han tensat la relació a les portes del consell de ministres d'aquest dimarts.

Des del PSOE lamenten que Podem faci valer el seu paper dins del govern publicitant quines són les seves propostes. Els veuen "nerviosos" i "descol·locats" perquè no tenen ministeris que "tallin el bacallà". I des de Podem descriuen el dia a dia com "un calvari" a l'hora de "pressionar i fer entrar el PSOE en vereda" perquè s'aprovin algunes mesures del pla de xoc per intentar mitigar els efectes de l'emergència en la població i l'economia. Cada nova reunió del govern per aprovar mesures es converteix en una cursa contrarellotge en la qual afloren les divergències. Sánchez escolta a banda i banda i, després, decideix. 


L'aturada total a excepció de l'activitat essencial ha arribat cinc dies després -i amb una moratòria de darrera hora- que el president espanyol i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, defensessin al Congrés que no era possible, perquè calia mantenir una "base" per garantir després la recuperació econòmica. Podem sumava dies reclamant entre bambolines l'enduriment del confinament per frenar la cadena de contagis de la mateixa manera que ho reclamaven partits, des de l'oposició, i governs autonòmics, com el de Catalunya. Finalment, l'enduriment ha arribat amb l'argument que s'ha d'impedir la saturació de les UCI. 

Les mesures per dotar de liquiditat les empreses i atendre les reclamacions del teixit econòmic transiten en paral·lel - i, de vegades, també amb cops de colze- a quin ha de ser l'abast de les mesures socials. Ara, els telèfons i els intercanvis de papers en format virtual treuen fum de cara a noves mesures que podrien ser anunciades aquest dimarts. El tema més candent ha estat, sens dubte, el que afecta al pagament dels lloguers. Fins ara, s'ha aprovat una moratòria de les hipoteques per als col·lectius amb més dificultats, però en aquests moments la majoria de desnonaments -més del 60%- estan motivats per impagaments de lloguers. Per salvar el desacord, els dos partits han acordat un decret que ha acabat sent un terme mig. 


Lloguers: terme mig entre la suspensió i els microcrèdits

"Si no està aprovada a hores d'ara una exempció de pagament dels lloguers és perquè el PSOE no ha volgut", explicaven els d'Iglesias aquest dilluns al matí. Fonts coneixedores de la situació expliquen a NacióDigital que, fins fa dos dies, els socialistes no havien posat cap contraproposta sobre la taula. L'aposta de Podem era que se suspenguessin durant dos mesos -amb una possible pròrroga d'un mes més un cop finalitzat l'estat d'alarma- el lloguer per als col·lectius més vulnerables i afectats per la crisi de la Covid-19. L'atur, els acomiadaments temporals, les reduccions de jornada o la caiguda d'ingressos per a autònoms i pimes tenen un fort impacte en les economies familiars. "Suspensió, no un retard o una moratòria", subratllaven. 



Per la seva banda, els socialistes no volien ni moratòria ni suspensió. La proposta del ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és que l'Estat avali microcrèdits sense interessos a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) que haurien de retornar els llogaters en un període d'entre tres i sis anys. Esgrimeixen com a argument que entre el 85% i el 90% del mercat de lloguer està en mans de petits propietaris -menys de vuit pisos- que necessiten els ingressos. Els sindicats de llogaters, però, que ja han convocat una vaga per al mes d'abril, argumenten que, segons les seves dades, només el 16% dels que posen el seu habitatge en lloguer ho fan per una "necessitat econòmica urgent". 

Finalment, el decret que s'aprovarà pivotarà en l'obertura d'una línia de microcrèdits a interès zero a través de l'ICO que hauran de ser retornats en un període d'entre tres i sis anys prorrogable a deu. Tot i això, l'Estat assumirà el deute de tots els llogaters que no puguin retornar els crèdits. També s'imposen condicions per als grans tenidors i fonts d'inversió -que tenen més de vuit propietats- i que hauran de perdonar la meitat del deute o reestructurar pagaments a dos o tres anys vista si l'arrendatari no pot fer-hi front. 

Renda mínima: l'aliança de Podem i el ministre Escrivá

En debat al govern espanyol hi ha també una proposta de renda mínima per a les persones amb baixos ingressos que no poden acollir-se al paquet d'ajudes aprovades fins ara. La finalitat és garantir uns ingressos suficients a tothom qui ho necessiti durant i després de la crisi sanitària. Podem pretenia que aquesta mesura arribés ja al consell de ministres de demà, però finalment seguiran negociant una setmana més. En aquesta mesura compten amb el suport del ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. De fet, aquest dirigent socialista va defensar just abans de l'estat d'alarma l'aprovació d'un subsidi per als progenitors que no poguessin teletreballar i haguessin de quedar-se a casa per tenir cura dels fills. 


Subsidi per a 400.000 treballadores de la llar

Tenint present que aquesta crisi colpeja especialment els col·lectius més vulnerables i en situació de més precarietat laboral, l'executiu té també entre mans una proposta de subsidi d'atur extraordinari per a treballadores de la llar. L'han elaborat entre els ministeris de Treball i Igualtat, els dos en mans de Podem, i se'n beneficiarien, durant un mes prorrogable, aquelles empleades que han deixat de prestar serveis de forma total o parcial arran de la crisi i rebrien el 70% de la base reguladora. Això permetria equiparar-les als treballadors afectats per un ERTO.


El càlcul que fa el govern és que aquesta mesura, insòlita fins ara, podria beneficiar unes 400.000 treballadores de la llar que estan afiliades a la Seguretat Social. Tot i això, els sindicats xifren en unes 200.000 les empleades en aquest àmbit que estan en l'economia submergida i que, per tant, no podran rebre l'ajut a risc de veure reduïts dràsticament els seus recursos. 

La via Calviño topa amb la via Iglesias

No repetir els "errors" de la crisi del 2008 és la màxima amb la qual operen els actors del govern. Tot i això, les divergències emergeixen i no només entre el PSOE i Podem sinó també entre els propis ministres socialistes. Fonts coneixedores de com es couen les decisions expliquen que la reunió més tensa de l'executiu va ser la del dissabte 14 de març, dia en què es va iniciar l'estat d'alarma. Les primeres mesures no es van poder anunciar fins el dimarts 17.

"La dels lloguers és una batalla, però la guerra va ser aleshores", expliquen. És a dir, quan es va haver d'apostar per la via Calviño, amb un ull posat en la macroeconomia i en "calmar" el poder financer, o per la via Iglesias, autor de l'expressió "escut social" que Sánchez ha acabat fent seu. El ministre Escrivá, però també Ábalos i la ministra d'Educació, Isabel Celáa, van fer pinya amb els cinc dirigents de Podem que hi ha al govern.
 
En els debats de fons, expliquen les fonts consultades, "sempre s'estableixen dos blocs", però aquests no són sempre homogenis i d'un sol partit. I quin és el paper de Sánchez en aquest escenari? "Ell escolta i després decideix sabent que, després, tindrà el suport majoritari del govern", asseguren. Inevitablement, PSOE i Podem pensen també en l'endemà de l'emergència, quan se'ls demani explicacions sobre quin paper van tenir en la presa de decisions. La gestió està inevitablement marcada pel balanç de víctimes, decisions assenyalades com a tardanes, dèficits de materials sanitaris i de protecció i un canvi de posicionament sobre el confinament general.

La crisi amenaça de ser triple, sanitària, econòmica i també política. Fins al punt que caldrà veure si, passada l'emergència, el lema engegat des de la Moncloa, "Aquest virus el parem units", fa fortuna o no en el propi govern. 












 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació