Som fràgils. Fem-ho diferent!

Un virus invisible i imprevist ha ensorrat en un tres i no res els mercats i amenaça el sistema. No sabem si som o no essencials, però sí que som dèbils. Avui també són notícia els cotxes de la Diputació, la Penya i Quico Sabaté

30 de març del 2020
Actualitzat a les 7:12h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Passaven les deu de la nit, el torn de nit havia començat a moltes fàbriques i altres llocs de feina, i el Butlletí Oficial de l'Estat seguia callat. El govern espanyol era incapaç de posar-se d'acord per escriure negre sobre blanc què eren i què no els serveis essencials que, des d'avui, i fins al 9 d'abril, per tant durant 8 dies laborables, s'hauran de quedar a casa per evitar que el coronavirus se segueixi propagant (a última hora s'ha establert una moratòria fins dimarts per a aquelles empreses que no puguin tancar immediatament).

Es podrà seguir fent teletreball des de casa i és evident que essencials són la sanitat, les farmàcies, la pagesia, la pesca i la ramaderia, els transports per carretera i la seguretat. També la llum, l'aigua i el gas. I els mitjans de comunicació, que entre tots hauríem de valorar més. La incertesa era total en sectors com ara els financers o les indústries auxiliars de la sanitat o l'alimentació. A tres quarts de dotze va aparèixer l'edició digital del butlletí i ja sabem què són i què no els sectors essencials per al govern de coalició. Els esperats més algun com ara la distribució de menjar i altres compres a domicili i els gestors o assessors fiscals.

Podem volia, com el Govern, un confinament total i el PSOE, que atén també a les pressions de la patronal i tem que sigui més difícil del previst tornar a engegar l'economia, era menys ambiciós. Sánchez va rectificar el dissabte fent bona la posició de Quim Torra. El president català tenia raó però això no deslliura Catalunya de la situació.

La sanitat catalana ha superat una setmana que havia de ser crítica però, malgrat que es comença a intuir la llum al final del túnel per l'efectivitat del confinament, Salut no les té totes i ha habilitat diversos hospitals de campanya (a la Fira de Barcelona, Sabadell o Igualada) i gestionat l'adquisició de més material. En tot cas, per ara, hi ha més ombres en la gestió de Salvador Illa, que s'ha trobat recuperant unes competències que feia més de vint anys que havia perdut. N'he escrit aquest article.

Queda clar, tornant a la feina, que el panorama serà difícil de gestionar l'endemà. Les quotes patronals i d'autònoms no s'han suspès, acomiadar és més car però no impossible i les retallades de sou estan a l'ordre del dia, ja sigui de forma directa, en endarreriments en els pagaments o en expedients de regulació temporals. Perquè la situació no acabi en un esclat o un col·lapse caldrà empatia i oferir transparència i certeses a canvi dels sacrificis -lògics- que es demanen per buscar solucions. I fer-ho de forma col·lectiva. És temps d'acord, no d'imposició o seguidismes.

I tot plegat ens ha de dur a pensar a fer canvis de fons en el nostre model productiu i en el funcionament d'uns mercats que un virus invisible i imprevist ha ensorrat en un tres i no res. Perquè no sabem si som o no essencials, però sí que sabem que som fràgils.
 

Avui no et perdis

»He d'anar a treballar aquest dilluns? Tots els detalls del decret de confinament total; per Oriol March.

»Opinió: «Criticar el govern en temps de crisi»; per Jordi Muñoz.

»La renda bàsica, una eina per frenar la crisi del coronavirus?; per Andreu Merino.

»Fil directe: «No som "sistèmics"»; per Germà Capdevila.

»La Generalitat va gastar el 2019 quasi 1.500 milions menys en despesa sanitària que fa una dècada; per Roger Tugas Vilardell.

»Miquel Buch, de qüestionat per Torra a gestionar el «jo em quedo a casa»; per Oriol March.

»Opinió: «Som biologia»; per Montserrat Tura.

»
El coronavirus posa en «stand‑by» la judicialització del procés; per Bernat Surroca.

»Trump i Johnson ressusciten el darwinisme social; per Pep Martí.

»Opinió: «Tot està lligat amb tot»; per Xavier Melloni.

»Obituari: El savi Arnau Puig; per Toni Vall.

I també bones notícies...

» NENS Les coses bones del confinament (amb infants); per Elisenda Soriguera.

» ENTRETINGUTS El coronavirus ja té conte; per Irene Ramentol.

» CREATIVITAT La lluita contra el coronavirus... és com un partit de la selecció argentina.

» SOLIDARIS Nines de tela per fer front als acomiadaments de les treballadores de la llar.
 

 El passadís

El gabinet de premsa de la Diputació de Barcelona va haver de fer feina extra aquest cap de setmana. Diumenge al matí van fer una nota de premsa explicant que havia posat la seva flota d'una setantena de cotxes per incidències diverses al servei del CatSalut. I que els sis primers cotxes havien entrat en ús a l'Hospitalet de Llobregat per fer visites mèdiques domiciliàries després del tancament de diversos CAP pel coronavirus. Fins aquí tot normal i en la línia de moltes altres institucions.

Tot plegat, però, així com les respostes a Twitter que va haver de donar l'ens supramunicipal governat pel PSC i JxCat, va venir donat per una vessada dels socialistes a l'Hospitalet. Dissabte al vespre van treure pit a les xarxes de l'arribada dels vehicles presentant-ho com un "avantatge" fruit d'un suposat tracte de favor de Núria Marín, presidenta de la Diputació i alcaldessa, a la seva ciutat. ERC s'hi va abraonar aquella mateixa nit amb piulades d'alguns dels seus diputats provincials com Dionís Guiteras i Oriol Lladó. El PSC de l'Hospitalet va esborrar la piulada sense donar cap explicació... però a premsa de la Diputació els va caure feina extra per apagar l'incendi.

Vist i llegit

Ja sabeu que la informació gràfica i de dades ens agrada especialment i que intentem treballar-la tant com podem. Aquests dies ens ha cridat l'atenció aquest mapamundi del diari Berliner Morgenpost, de la capital alemanya, que presenta l'evolució del coronavirus país per país. Podeu entretenir-vos per repassar casos detectats, morts i malalts donats d'alta a cada país. Realment som, per ara, davant una pandèmia de la vella Europa.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1930 es va fundar la Penya Spirit of Badalona, després coneguda com a Club Joventut de Badalona, la Penya. El popular equip de bàsquet sempre ha militat a l'elit d'aquest esport a Espanya i el 1994 va ser el primer club català que va guanyar l'Eurolliga. També està en possessió de quatre lligues espanyoles, onze de catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB, entre altres. Els darrers anys de l'entitat, que presideix Juanan Morales, una de les seves llegendes, han estat marcats per les estretors econòmiques, fet que l'ha obligat a apostar més encara del que tradicionalment ha fet per la pedrera. Aquest vídeo recorda el triomf a l'Eurolliga. Els Jofresa, el "Matraco" Margall o Ricky Rubio són només alguns dels seus mites.

 L'aniversari

Un 30 de març de l'any 1915 naixia a l'Hospitalet de Llobregat, Francesc Sabaté, conegut com a Quico Sabaté, un dels guerrillers antifranquistes (maquis) més coneguts. Sabaté va lluitar a la Guerra Civil en una columna anarquista al front d'Aragó i es va enfrontar també amb els comunistes. Perduda la guerra i després de passar per un camp de concentració, va crear una columna de maquis que va fer diverses incursions armades des de França. A principis de 1960, va entrar a Catalunya amb alguns dels seus homes per alliberar uns companys.

Després d'una fugida agònica i ferit pels trets de la Guàrdia Civil, el van rematar a Sant Celoni, on està enterrat. La pel·lícula I arribà el dia de la venjança, protagonitzada per l'estrella de Hollywood Gregory Peck, està inspirada en la seva figura. Aquí en podeu veure el tràiler. La nostra companya Sara González va escriure fa unes setmanes aquest reportatge coincidint amb els 50 anys del seu assassinat.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l