29
de març
del
2020
Actualitzat
a les
15:18h
Ha mort als 94 anys, després d'una llarga malatia, el filòsof i crític d'art Arnau Puig. Amb ell se'n va el darrer supervivent del grup Dau al Set, que va formar junt amb Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Antoni Tàpies i Juan Eduardo Cirlot. Aquest conjunt d'artistes va fundar la revista Dau al Set el 1948, que va ser el lligam amb els corrents d'avantguarda europeus, enmig d'una Espanya assolada que viva en plena dictadura i amb un paratge cultural desolador.
De caràcter molt inquiet, mentre treballava als laboratoris Danone, es va començar a interessar per tots els moviments culturals d'avantguarda europeus, i així va entrar en contacte amb els craedors més iconoclastes de la postguerra. Llegia la "Revista de Occidente" i s'interessava per la teoria de la relativitat. Va viatjar, naturalment, per respirar aire fora d'aquella Espanya de la foscor, i va estudiar sociologia de la cultura a la Universitat de la Sorbona. Després impartiria classes a la Universitat de Barcelona a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, ocupant la càtedra d'Estètica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
La seva bibliografia és important i és fonamental en tot allò referit a art i estètica, amb títols com Els pros i els contres de la pintura abstracta (1963), Sociología de las formas (1979), De una filosofía de la itinerancia (2011) i La filosofia de la immediatesa (2015). Molts són publicats a l'editorial Comanegra, que avui ha anunciat els eu decés. L'any 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura i el Centre d’Imatge de la Virreina de Barcelona va programar l’exposició Arnau Puig. Pensar la imatge (llibre catàleg publicat també per Comanegra).
Compromès i de fermes conviccions catalanistes
Entre les moltes coses que va fer també va ser ateneista. Soci present en moltes iniciatives lligades a l'Ateneu Barcelonès, també aquí va ser renovador i va donar suport al projecte de reforma de la casa liderat per l'arquitecte Oriol Bohigas a partir de l'any 2003. Els darrers anys, malgrat la seva edat i les dificultats que tenia de mobilitat, se'l podia veure en moltes de les grans concentracions sobiranistes. Sempre va ser un home socialment compromès políticament i de fermes conviccions catalanistes.
Arnau Puig va ser al llarg de tota la seva trajectòria un home polifacètic i renaixentista, d'afanys culturals molt diversos, sempre a l'aguait de la modernitat, culturalment ambiciós i personalment molt generós, amb un humor càustic que no sempre era entès pels qui l'escoltaven. Arnau Puig se n'ha anat, però a ell caldrà retornar sempre quan ens vulguem capbussaar en els terrenys de la cultura més crítica is ensible en uns anys en què Espanya tornava a estar al cul del món.
De caràcter molt inquiet, mentre treballava als laboratoris Danone, es va començar a interessar per tots els moviments culturals d'avantguarda europeus, i així va entrar en contacte amb els craedors més iconoclastes de la postguerra. Llegia la "Revista de Occidente" i s'interessava per la teoria de la relativitat. Va viatjar, naturalment, per respirar aire fora d'aquella Espanya de la foscor, i va estudiar sociologia de la cultura a la Universitat de la Sorbona. Després impartiria classes a la Universitat de Barcelona a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, ocupant la càtedra d'Estètica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
La seva bibliografia és important i és fonamental en tot allò referit a art i estètica, amb títols com Els pros i els contres de la pintura abstracta (1963), Sociología de las formas (1979), De una filosofía de la itinerancia (2011) i La filosofia de la immediatesa (2015). Molts són publicats a l'editorial Comanegra, que avui ha anunciat els eu decés. L'any 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura i el Centre d’Imatge de la Virreina de Barcelona va programar l’exposició Arnau Puig. Pensar la imatge (llibre catàleg publicat també per Comanegra).
Compromès i de fermes conviccions catalanistes
Entre les moltes coses que va fer també va ser ateneista. Soci present en moltes iniciatives lligades a l'Ateneu Barcelonès, també aquí va ser renovador i va donar suport al projecte de reforma de la casa liderat per l'arquitecte Oriol Bohigas a partir de l'any 2003. Els darrers anys, malgrat la seva edat i les dificultats que tenia de mobilitat, se'l podia veure en moltes de les grans concentracions sobiranistes. Sempre va ser un home socialment compromès políticament i de fermes conviccions catalanistes.
Arnau Puig va ser al llarg de tota la seva trajectòria un home polifacètic i renaixentista, d'afanys culturals molt diversos, sempre a l'aguait de la modernitat, culturalment ambiciós i personalment molt generós, amb un humor càustic que no sempre era entès pels qui l'escoltaven. Arnau Puig se n'ha anat, però a ell caldrà retornar sempre quan ens vulguem capbussaar en els terrenys de la cultura més crítica is ensible en uns anys en què Espanya tornava a estar al cul del món.