Coronavirus

Miquel Buch, de qüestionat per Torra a gestionar el «jo em quedo a casa»

El conseller d'Interior es converteix durant la crisi sanitària en peça clau al Govern després de mesos complexos en el càrrec, marcats per l'actuació dels Mossos en les protestes contra la sentència de l'1-O

per Oriol March , 29 de març de 2020 a les 21:10 |
Miquel Buch, conseller d'Interior, aquest dimecres al seu despatx | Govern
"Van 15 dies tard. Ho hem dit des del primer moment, a España van tard i malament [...] Ara, a donar la benvinguda a la decisió del gobierno de España. El que han decidit era i és la nostra estratègia". Són dos fragments del missatge que Miquel Buch, conseller d'Interior, va enviar al seu nucli dur després de conèixer l'enduriment de les mesures de confinament anunciades per Pedro Sánchez la tarda de dissabte. Al Govern -especialment a Presidència i a Interior- treuen pit d'haver reclamat des del 13 de març el confinament total per frenar el coronavirus, i Buch n'ha fet bandera tant de portes endins com en les converses que manté amb el ministre Fernando Grande-Marlaska.

Molt han canviat les coses des que tots dos van afrontar les protestes al carrer per la sentència del Tribunal Suprem, un episodi que va comprometre el futur del conseller. Diversos dirigents consultats de Junts per Catalunya (JxCat) assenyalen que el president de la Generalitat, Quim Torra, va arribar a tenir "redactat" el decret de cessament, una possibilitat que sempre ha estat negada a Palau. En tot cas, Buch ha passat en tan sols mig any d'estar qüestionat -fins i tot dins del seu espai polític- a gestionar àmbit rellevants -la seguretat i la protecció civil- en la pitjor crisi sanitària de les últimes dècades. Al seu equip sostenen que es recullen els fruits de la "feina feta".


Aquesta "feina feta", però, va ser invisible a la tardor, quan els aldarulls al carrer, les xifres de manifestants ferits, la presència de la ultradreta al carrer en una de les nits més difícils de l'octubre i la sintonia amb els cossos policials estatals -els Mossos i la Policia Nacional espanyola actuaven colze a colze en les manifestacions contra la sentència- van situar-lo en l'ull de l'huracà. L'episodi de la sentència va anar apaivagant-se, però el trasbals a Interior no es va aturar: tant l'incident de la petroquímica a Tarragona com el temporal Gloria van obligar el Govern a reaccionar ràpidament en un moment convuls, marcat per la inhabilitació de Torra.


La política del dia a dia, però, ha passat definitivament a segon -o tercer- pla. Fins al punt, segons fonts governamentals, que "cada cop són menys els qui pensen en les eleccions", ara guardades en un calaix fins que se solucioni la crisi sanitària. També ha quedat amagada l'autoproclamada "investigació interna més important de la història dels Mossos" derivada de les actuacions de l'octubre. Hi ha 37 procediments interns oberts al cos, i estava previst que Buch comparegués aquest de març per donar explicacions al respecte. Les dades les va anunciar Torra al Parlament fa mes i mig.

Buch va notar la desconfiança de l'entorn presidencial ja a finals del 2018, amb el primer aniversari de l'1-O, i es va intensificar amb els aldarulls al carrer. Ara, però, la situació és diferent. Mantenen múltiples trobades telemàtiques cada dia -la sala de reunions de la conselleria s'ha convertit en el despatx del conseller i del seu nucli dur-, i part de les propostes que desgrana el president en clau de seguretat són desenvolupades primer des d'Interior. "Buch és el primer que defensa que l'Estat ha de col·laborar sense subordinar les autonomies", sostenen aquest dies des d'Interior.


Equip de confiança, contacte amb Puigdemont

En aquesta sala de reunions hi acostuma a haver el conseller, el secretari general d'Interior -Brauli Duart-, el director general de la Policia -Pere Ferrer-, el director general de Prevenció -Manel Pardo-, el seu cap de gabinet i el cap de comunicació de la conselleria. A banda, fonts de JxCat assenyalen que a Buch "no li ha faltat el suport" -ni ara ni en els pitjors moments de la crisi de l'octubre- els suports de Carles Puigdemont i Artur Mas, els dos últims presidents de la Generalitat. De fet, Puigdemont va avalar el seu nomenament com a conseller, que ja estava clar mesos abans que es concretés. Si va ser escollit formalment el maig del 2018, Buch n'era conscient des del febrer.


Des de la conselleria s'assenyala que el conseller surt "reforçat" d'aquesta crisi -la seva presència mediàtica és contínua, i també va comparèixer davant dels grups parlamentaris per informar de l'actuació d'Interior en la crisi sanitària. En el marc del Procicat -l'organisme que lidera la lluita contra el coronavirus- és Salut qui porta el pes, amb la consellera Alba Vergés al capdavant, però Buch també hi fa aportacions. Això va ser així, per exemple, en la redacció de la proposta de confinament total de Catalunya, desatesa per la Moncloa, o la de confinament d'Igualada i la conca d'Òdena, que va ser acceptada només parcialment. L'autoritat competent, ara, es a Madrid.

Tem el conseller que l'estat d'alarma serveixi, un cop acabat, per marcar de prop els Mossos i recuperar competències en el futur? "No les sabrien gestionar, ja s'ha vist amb les compres centralitzades en sanitat", reflexiona un dels consultats. L'entorn de Buch insisteix, a banda, que la crisi sanitària evidencia que el conseller "sap gestionar", un perfil que fins ara havia quedat en segon terme. I, sobre el seu futur a JxCat -es va postular com a peça clau en l'engranatge del partit, si és que algun dia es resol la seva reordenació-, cap comentari. "Ningú hi pensa", sostenen a les files nacionalistes. De la gestió de la crisi sanitària, però, se n'extreuran lliçons de cara al futur immediat.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació