la pocmoderna surt de mare

Les coses bones del confinament (amb infants)

«Fem tots els àpats plegats. També ha permès veure els primers passos del gatejar de la filla petita»

per Elisenda Soriguera , 29 de març de 2020 a les 18:15 |
Dos nens jugant a casa | Pixabay

Hi ha poques coses que no s'hagin dit ja del confinament. És difícil abstraure's i tenir algun moment del dia de break, en el que no pensar-hi. És normal: d'un dia per l'altre ens ha canviat el dia a dia. No sabem si momentàniament o si ens farà canviar la manera de viure, un cop passada la pandèmia. En això sóc poc optimista: tot i el xoc, tinc poca fe en què canviem el nostre ritme tan bon punt puguem tornar-lo a entomar. I tant de bo m'equivoqui.

A les cases amb criatures, són aquestes les que marquen al màxim les decisions familiars. I no és fàcil gestionar-ho. Trencar amb la rutina (de l'escola i de la feina, principalment), és el canvi més bèstia, òbviament. Però després hi ha la intensitat d'uns dies en els quals no podem prendre l'aire (ni el sol). Cal aprendre a gestionar la sobredosi d'energia no cremada tancats entre parets (ja heu llegit l'article sobre la desaparició de set milions de criatures? És molt recomanable). L'enyorança d'abraçar els que estimem.



Les dificultats d'entomar teletreball amb criatures a casa que demanden atenció constant. La tensió per passar llista de gent propera, intentant que tothom estigui bé de salut. Gestionar les pors i la incertesa pròpies i dels menuts. Res de nou.

En les més de dues setmanes confinats, no he aconseguit llegir més de 15 pàgines d'un llibre. Hem començat una pel·lícula i no l'he pogut ni acabar de veure. No m'he pogut enganxar a cap sèrie i veure'n uns quants capítols seguits. Tampoc he pogut aprofitar per posar ordre a alguna part de la casa o avançar feines endarrerides. Res del que hagués marcat un confinament fa 4 anys s'està complint. Però que aquests fets no us enganyin: el confinament amb infants té moltes coses bones. Algunes més anecdòtiques, altres més transcendents.


Per exemple, i com ja apuntava en l'article anterior, serà una oportunitat única per culminar amb l'eradicació definitiva dels polls. També per fer net d'aquells mocs i tos que les criatures entomen tan bon punt arriba el fred, i que no es treuen de sobre fins que arriba l'estiu. A casa, aquests dos fronts, els hem viscut amb alegria.

També tenim les estones plenes de coses boniques per compartir. Videotrucades amb familiars i amics plenes d'amor, per exemple. O activitats de tot tipus: concerts en directe, classes de ioga, contacontes d'amigues.... El confinament ha fet que compartíssim estones amb propostes variades, que normalment no tenim marge per entomar.


Dit això, aprofito per recalcar que espero i desitjo que, un cop passi tot això, ens recordem de tots aquells que han contribuït a fer-nos els dies més agradables. Molts àmbits viuran mesos econòmicament difícils degut a aquesta parada obligada de motors. I tot i això, ens han ofert tot allò que millor saben fer, i ens han fet passar grans estones: mil gràcies per la vostra generositat i les vostres propostes. De tot cor.

Però hi ha més bones noves. Per exemple: el confinament ens ha permès passar més estones junts. Sembla anecdòtic, però en aquella vida anterior, només dinàvem tots junts els caps de setmana, i ara ho fem cada dia. De fet, fem tots els àpats plegats. I és bonic. També és bonic que ens hagi permès veure els primers passos del gatejar de la filla petita, o fer-nos adonar de com la gran ha crescut tant, i ens fa reflexions que ens fan petar de riure. Sembla una beneiteria, però és bonic passar estones junts. I ara en passem més que mai.

Sovint em queixo que tenim criatures però no les podem cuidar. O que les hores més boniques del seu dia, els matins, que és quan estan més energètiques, no hi som, perquè estem treballant. Ens mengem els vespres cansats, amb dutxes i sopars marcats pel mal humor de l'esgotament, i no gaudim d'aquests moments tan fantàstics. Sé que sóc una afortunada, perquè per sort puc teletreballar (i no he d'estar pensant en malabars econòmics, com sí que els passa a moltes persones).

I mentre faig feina, de tant en tant, una puça ve a fer-me una abraçada i a saludar enmig d'una videotrucada. O puc fer una parada per adormir en braços a la més petita. Ni que això suposi que a la nit hagi de treballar una estona, perquè les hores no surten, i la feina s'acumula. Però estem de confinament, i hem tornat a l'essència: és bonic, quan estem junts.










 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació