Dades

La Generalitat va gastar el 2019 quasi 1.500 milions menys en despesa sanitària que fa una dècada

La despesa total executada l'any passat pel Govern va ser encara 2.350 milions inferior a la de 2009, un any amb ingressos extraordinaris arran de l'acord per al nou finançament

per Roger Tugas Vilardell , 28 de març de 2020 a les 21:50 |
La crisi del coronavirus ha tornat a posar de manifest la necessitat de reforçar la despesa sanitària a Catalunya, un dels territoris on aquesta és més baixa per càpita de l'Estat i fins i tot del conjunt d'Europa. De fet, la Generalitat és encara, i malgrat els esforços dels darrers anys, lluny de revertir les retallades sanitàries, ja que l'any passat va gastar en salut 10.469,2 milions, quasi 1.500 milions menys que el 2009, segons les dades d'execució pressupostària del 2019, fetes públiques tot just aquest març. 


Com és que es posa de referència el 2009 i no el 2010, com normalment es fa? Perquè, al contrari del que se sol dir, les retallades no van començar amb Artur Mas, sinó que ho van fer en el darrer any del tripartit, que ja va aprovar mesures de contenció en el marc d'una crisi ja notable llavors.

El primer pressupost que reduïa la partida en aquest àmbit era efectivament el del 2011, amb CiU al Govern i Boi Ruiz al capdavant del Departament. Però el primer any en què l'execució real va caure -i més que cap exercici posterior- va ser el 2010, el darrer amb el tripartit al Govern. I al capdavall l'execució és el que determina si es gasten o no uns recursos, més que el pressupost. Per aquest 2020, el Govern i els comuns han acordat un pressupost que destina 9.789 milions a salut. L'any que ve se sabrà quina ha estat la despesa efectiva.


Així, el topall de despesa sanitària assolit fins ara se situa en 11.897,2 milions, el 2009, i el següent any va caure dràsticament fins a 9.446,1 milions. Curiosament, el 2011 fins i tot va créixer lleugerament -quasi 300 milions fruit de les obligacions contretes-, però llavors va tornar a descendir, fins tocar terra el 2013, amb 8.215,1 milions -un 31% menys que el 2009- i quan eren més visibles les retallades de la primera legislatura de Mas.

Els dos anys posteriors, la despesa va tornar a créixer força ràpid, fins als 10.170,3 milions, però el següent, el 2016, el primer del govern Puigdemont i amb Toni Comin, aleshores d'ERC, com a conseller, va tornar a caure, recuperant-se molt a poc a poc i tot just tornant a superar l'any passat el llindar dels 10.000 milions. Lluny encara, però, del 2009.


No és estrany, per tant, que Catalunya sigui el territori de l'Estat que més reclama incrementar la despesa sanitària -així com el que més veu excessiva la despesa militar-. Segons les dades de la mateixa Generalitat, la despesa sanitària a Catalunya equivalia el 2017 -últim any amb dades comparades- al 5,2% del PIB, molt per sota de la mitjana espanyola (6,3%), del conjunt de la Unió Europea (6,4%) o de l'OCDE (6,6%), per no parlar d'Alemanya (9,5%), França (9,4%) o Suècia (9,2%) -o fins i tot els EUA (14,4%), amb un sistema sanitari molt car i ineficient.

El plus del nou finançament

En tot cas, la despesa rècord del 2009 té alguns matisos. I és que aquell any la Generalitat va aprovar una transferència extraordinària per a despesa sanitària gràcies a la renovació del sistema de finançament, que va comportar l'arribada també d'un gruix de recursos addicionals elevats. Aquesta dotació de 1.851 milions, però, no va anar destinada a nova despesa o contractacions, sinó a pagar deutes sanitaris pendents d'anys anteriors.

El desplaçament de factures d'un exercici al següent és una pràctica habitual a la Generalitat, en especial pel que fa la despesa sanitària i, molt en concret, als concerts del Cat Salut. De mitjana, són partides d'entre 1.000 i 1.500 milions que es comprometen un any i no es paguen -i computen- fins al següent.

El 2008, la quantitat s'havia elevat fins a 1.768,1 milions i aquesta es va eixugar el següent any, quan es va deixar el deute en tan sols 34,5 milions, cosa que explica la despesa extraordinària d'aquell any. Els següents, però, la pràctica de les factures desplaçades d'un any per l'altre va tornar a imposar-se.



Amb aquestes dades, extretes dels informes de la liquidació pressupostària de la Sindicatura de Comptes, es pot calcular la despesa sanitària realment meritada -de serveis executats i gaudits- cada any, encara que es pagués el següent. Són dues maneres de fer la comparativa. Fent-la així, la despesa meritada el 2009 cau fins a 10.163,6 milions, inferior als 10.272,2 milions del 2010.


Els següents anys, aquesta cau -de forma menys accentuada del que ho fan les obligacions reconegudes-, fins als 8.748,8 milions del 2014. I comencen a recuperar-se l'any següent, fins assolir el 2018 una despesa sanitària meritada de 10.420 milions -segons dades anunciades pel Govern-, quantitat que se situa, per tant, per damunt del sostre del tripartit. No hi ha dades encara de la despesa meritada el 2019.



Pel que fa al gruix de la despesa dels departaments de la Generalitat -exceptuant les partides de deute i de participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat-, aquesta va assolir els 27.430,9 milions el 2019. És una quantitat clarament inferior als 29.781 milions del 2009 o als 29.035,7 milions de l'any següent. A banda de la reducció de la despesa sanitària, l'altra partida que encara se situa clarament per sota és la de territori, especialment en les inversions per a infraestructures.









 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació