28
de març
del
2020
Actualitzat
a les
11:18h
"Han estat dues setmanes úniques i espero que irrepetibles". Ens ho diu Pep Garcia, soci i director general del hòlding Maxchief Europe, de capital català-taiwanès, amb oficines a Barcelona i planta al polígon de Llinars Park. L'empresa fabrica productes de mobiliari plegable orientat a festes i esdeveniments. Dissenya a Catalunya i té la fàbrica a la Xina, controlada pels socis taiwanesos, a la ciutat de Zhuhai, a la frontera amb Macao.
Per a ells, la història del coronavirus no comença al febrer. La primera notícia del que estava passant la van tenir el cap de setmana del 25 i 26 de gener. Era el període de vacances de l'any nou xinès, que s'acabava el 2 de febrer. El govern xinès va ordenar allargar les vacances fins al 10 de febrer i van haver de mantenir la fàbrica tancada mentre durés l'aturada decretada per Pequín.
Pep Garcia elogia l'actuació de les autoritats xineses, un posicionament que aclareix que no té res a veure amb cap posició ideològica: "Sempre vaig confiar en què els xinesos gestionarien bé la situació. Han actuat amb valentia i amb un cost elevat, confinant Hubei i aturant tota l'activitat del país durant uns dies".
Per al director de la companyia, "les autoritats xineses van saber interpretar bé la situació, optant per un confinament total". I explica com van poder reprendre l'activitat: "Nosaltres, a partir de mitjans de febrer, ja vam poder reobrir, tot i que a poc a poc. Els treballadors que ja hi eren van poder començar a treballar, però els que anaven tornant a treballar eren sotmesos a quarantena, fins que el 13 de març la fàbrica ja estava al 90% de l'activitat".
La situació és molt diferent a Llinars. "Venem a uns 80 països, del Marroc a Dubai. Però en pocs dies -explica el director general-, els nostres clients han tancat i s'ha produït un seguit d'anul·lacions de comandes de tot el món. La gent ha agafat por". L'any passat, Maxchief Europa va facturar 11 milions d'euros i va experimentar un creixement del 15% i ara la facturació és "zero". La planta de Llinars està tancada i hi resta tan sols un petit grup de guàrdia per rebre contenidors que arriben de la Xina.
Diners a la vena
"La situació és d'extrema gravetat", afirma un Pep Garcia que es defineix com a optimista i que està convençut que la seva empresa i moltes més se'n sortiran, però que venen moments difícils. Per a ell, la resposta xinesa a la situació és exemplar: "Fa dues setmanes que vaig escoltar la primera petició de la Generalitat d'un confinament total". Pep Garcia expressa el problema: "Una empresa pot respondre a una pèrdua d'un 15, d'un 20%, però passar d'anar bé, com anàvem nosaltres, a facturar zero és molt fort".
Què cal fer, segons ell? "No sóc mai dels que demanen coses a l'Estat -assegura-, però estem en un moment excepcional i cal posar diners a la vena. S'ha d'assegurar l'estructura financera del teixit empresarial, i això vol dir ara mateix donar liquiditat: suspendre les cotitzacions a la seguretat social i establir una moratòria en el pagament d'impostos", afirma. Tot plegat, en la línia amb el que reclamen totes les entitats empresarials.
Pep Garcia explica que paguen els seus proveïdors el 10 i 25 de cada mes i que, per ara, ho han pagat tot. Però considera que "ara toca que les administracions evitin la mort de moltes empreses". Al final, malgrat el context, l'optimisme s'imposa: "Ens en sortirem. Segur".
Per a ells, la història del coronavirus no comença al febrer. La primera notícia del que estava passant la van tenir el cap de setmana del 25 i 26 de gener. Era el període de vacances de l'any nou xinès, que s'acabava el 2 de febrer. El govern xinès va ordenar allargar les vacances fins al 10 de febrer i van haver de mantenir la fàbrica tancada mentre durés l'aturada decretada per Pequín.
La factoria de la ciutat de Zhuhai Foto: Maxchief Europe
Pep Garcia elogia l'actuació de les autoritats xineses, un posicionament que aclareix que no té res a veure amb cap posició ideològica: "Sempre vaig confiar en què els xinesos gestionarien bé la situació. Han actuat amb valentia i amb un cost elevat, confinant Hubei i aturant tota l'activitat del país durant uns dies".
Per al director de la companyia, "les autoritats xineses van saber interpretar bé la situació, optant per un confinament total". I explica com van poder reprendre l'activitat: "Nosaltres, a partir de mitjans de febrer, ja vam poder reobrir, tot i que a poc a poc. Els treballadors que ja hi eren van poder començar a treballar, però els que anaven tornant a treballar eren sotmesos a quarantena, fins que el 13 de març la fàbrica ja estava al 90% de l'activitat".
Interior del centre logístic a Llinars del Vallès. Foto: Maxchief Europe
La situació és molt diferent a Llinars. "Venem a uns 80 països, del Marroc a Dubai. Però en pocs dies -explica el director general-, els nostres clients han tancat i s'ha produït un seguit d'anul·lacions de comandes de tot el món. La gent ha agafat por". L'any passat, Maxchief Europa va facturar 11 milions d'euros i va experimentar un creixement del 15% i ara la facturació és "zero". La planta de Llinars està tancada i hi resta tan sols un petit grup de guàrdia per rebre contenidors que arriben de la Xina.
Diners a la vena
"La situació és d'extrema gravetat", afirma un Pep Garcia que es defineix com a optimista i que està convençut que la seva empresa i moltes més se'n sortiran, però que venen moments difícils. Per a ell, la resposta xinesa a la situació és exemplar: "Fa dues setmanes que vaig escoltar la primera petició de la Generalitat d'un confinament total". Pep Garcia expressa el problema: "Una empresa pot respondre a una pèrdua d'un 15, d'un 20%, però passar d'anar bé, com anàvem nosaltres, a facturar zero és molt fort".
Què cal fer, segons ell? "No sóc mai dels que demanen coses a l'Estat -assegura-, però estem en un moment excepcional i cal posar diners a la vena. S'ha d'assegurar l'estructura financera del teixit empresarial, i això vol dir ara mateix donar liquiditat: suspendre les cotitzacions a la seguretat social i establir una moratòria en el pagament d'impostos", afirma. Tot plegat, en la línia amb el que reclamen totes les entitats empresarials.
Pep Garcia explica que paguen els seus proveïdors el 10 i 25 de cada mes i que, per ara, ho han pagat tot. Però considera que "ara toca que les administracions evitin la mort de moltes empreses". Al final, malgrat el context, l'optimisme s'imposa: "Ens en sortirem. Segur".