29
de març
del
2020
Actualitzat
a les
8:24h
"Pares, què és el coronavirus?". Quants fills han fet aquesta pregunta a les seves famílies, estranyats d'estar a casa dies i dies sense poder anar a l'escola ni sortir a jugar al parc. I quants pares hem hagut de recórrer a la imaginació per respondre'ls, conscients a vegades que no havíem trobat les paraules més entenedores.
El cert és que no és fàcil perquè, sovint, ni nosaltres mateixos som capaços d'assimiliar tot el que està passant al nostre voltant, desbordats com estem pels inputs informatius constants.
Però, què us sembla si ens deixem ajudar per un conte, breu i senzill, per poder explicar als nostres fills què és el coronavirus i per què és important que estiguem a casa mentre la pandèmia continuï descontrolada?
El relat va a càrrec del metge Víctor Espiga, les il·lustracions són de Josep Giró i per als més menuts que no saben llegir hi ha una versió narrada amb la veu de Berta Rubio.
El conte ja ha estat traduït al castellà, portuguès, gallec, euskera, italià, francès, anglès, rus i alemany.
El conte del Coronavirus
Hi havia una vegada en un país molt i molt proper, un virus que era conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no tenia cames l’única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de persona en persona. Van venir els homes i les dones més forts del món (o més be dit, les dones i els homes que es creien els més forts de tot el món), però cap va ser capaç de guanyar al virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com esquivar els cops.
-I si és tan petit, com el podem guanyar?- va començar a preguntar-se tothom.
-Molt fàcil! – va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els nens, i que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la capacitat de veure l’elefant dins de la boa de El Petit Príncep). Si no té cames, nosaltres som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no podrà seguir avançant, i el guanyarem sense lluitar, que és la manera com es guanyen les lluites més importants – va dir el nen deixant a tothom bocabadat.
I així va ser com tots els nens van quedar-se dues setmanes a casa, i com els adults vàrem aprendre una mica de sentit comú dels infants. Així va ser com tothom va tenir temps de tornar a llegir El Petit Príncep, i entendre’l. I així va ser com vàrem entendre que les victòries de debò es guanyen amb unes armes que són invisibles als ulls.
Consells per parlar de la crisi amb els fills
Mantenir informats els infants de la situació és, segons el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, fonamental. "Són persones competents, i hi tenen tot el dret. Estigueu atents als seus dubtes i preocupacions, i respon a les seves preguntes a mesura que vagin apareixent, seguint el seu ritme", apunten a la guia que han publicat per als ciutadans.
Parlar-ne és important, però com? La consultora de maternitat i paternitat, Míriam Tirado, explica a NacióDigital que cal adaptar el discurs a l'edat de l'infant. "No és el mateix un nen de dos anys que una nena de vuit", remarca. "Ni tampoc un nen que és altament sensible i que requereix molt més acompanyament".
Segons Tirado, cal primer atendre la necessitat d'informació que tenen els nostres fills. "Hi ha nens que volen saber molt i d'altres que no, respectem-ho", afirma. I llavors, el missatge procurant no evocar-hi dramatisme. "Els hem d'explicar que ens hem de quedar a casa perquè és més segur, però també els hem de dir que això passarà i que recuperarem la nostre dia a dia habitual", explica tot recordant que és molt important no dir cap mentida per no danyar la confiança que diposita el nostre fill o filla en nosaltres.