27
de març
del
2020
Actualitzat
a les
11:23h
En els primers dies de la crisi del coronavirus, el cap de l'estat major de la defensa, Miguel Ángel Villarroya, va recórrer a un ampli repertori de metàfores bèl·liques per convèncer els espanyols que la situació és de guerra. Una guerra contra el virus. En aquests últims dies, la lluita contra el coronavirus -que ha deixat més de 4.000 morts a l'Estat- també ha deixat una derivada: la lluita pel relat, especialment en relació a les mesures adoptades fins ara pel govern espanyol. Per uns, són les més restrictives de la Unió Europea; per altres, massa laxes i no podran impedir que el virus continuï avançant. Les discrepàncies i la descoordinació -especialment per la compra de material- són evidents en una de les pitjors crisis sanitàries que s'han viscut a l'estat espanyol.
Aquests propers dies són clau. Aquest cap de setmana farà catorze dies que va començar l'estat d'alarma a Espanya, amb mesures restrictives a la mobilitat per impedir la propagació del coronavirus. El govern espanyol té posades moltes esperances en aquests propers dies per veure si les mesures adoptades donen el seu fruit. S'espera, tal com han dit el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el responsable del comitè de gestió tècnica del conflicte, Fernando Simón, que "aviat" arribem al pic de contagis, el primer dels tres grans objectius que s'ha marcat el govern espanyol: doblegar la corba, reduir els casos i derrotar el virus.
Illa, a la comissió de Sanitat d'ahir al Congrés, va apuntar que les dades indicaven que s'estava arribant a un període d'estabilitat pel que fa a l'epidèmia. Una tesi que des d'aquest dilluns està defensant també Simón a la roda de premsa diària des de la Moncloa. Tots dos admeten que les dades són fràgils i s'han d'interpretar amb cura, però insisteixen que aquests propers dies s'hauria de començar a veure l'impacte de l'estat d'alarma. Malgrat la insistència de sectors cada vegada més amplis, el govern espanyol es nega per ara a endurir les restriccions de moviments. "Les mesures s'han de poder complir", diuen una vegada i una altra quan se'ls planteja aquesta opció.
Crida a endurir el confinament
L'optimisme mesurat dels dirigents del govern espanyol i de la cúpula d'experts que li dona suport xoca amb altres veus a tenir en compte. El Govern insisteix que la cosa va per llarg i que aquesta ha estat només la primera setmana d'un mes negre. Sobre la taula, el president Quim Torra té informes que apunten que el pic podria arribar a finals d'abril, d'aquí un mes, i ahir Catalunya va viure el seu dia més negre, amb més de 200 morts en 24 hores víctimes del coronavirus. L'executiu fa setmanes que demana un confinament total, una postura avalada per diversos experts com ara Oriol Mitjà i d'altres científics de prestigi que aquest divendres reclamen més mesures a Sánchez a la prestigiosa revista mèdica The Lancet.
Un dels punts crítics és Igualada i la Conca d'Òdena. El Govern va decidir fa dues setmanes confinar quatre municipis de l'Anoia després de detectar-hi un brot de coronavirus, i dimecres va demanar allargar el confinament d'aquesta zona i incrementar-ne les restriccions. El govern espanyol, fidel a la seva tesi que, ara per ara, no calen més mesures, ho va descartar. Al vespre, al BOE, va rectificar parcialment i va permetre continuar el confinament quinze dies més, però sense mesures addicionals. "No podem dir que el confinament d'Igualada estigui funcionant", va dir ahir Simón preguntat per la qüestió.
Però no només des del Govern es reclamen més mesures. Altres comunitats autònomes també insisteixen a govern espanyol que cal endurir el confinament. Fins i tot Podem, soci de govern de Sánchez, va obrir la porta dimecres a aplicar més restriccions si les actuals no donen resultat. El doctor Antoni Trilla, membre del comitè científic que assessora el govern espanyol, ha advertit aquest matí que les dades actuals s'han d'agafar amb pinces i cal ser prudent perquè les xifres són interpretables.
A dia d'avui, segons les dades de què es disposa, la pandèmia avança a Espanya de manera preocupant: ja hi ha més morts que a la Xina i l'evolució és més accelerada que a Itàlia, el país més afectat a dia d'avui. En els pròxims dies es veurà si les mesures adoptades fins ara donen resultat o si cal anar un pas més enllà i aturar totalment el país. Amb les conseqüències sanitàries, econòmiques, socials i també polítiques que pot tenir aquesta gestió erràtica d'una pandèmia que fa estralls arreu del món.
Aquests propers dies són clau. Aquest cap de setmana farà catorze dies que va començar l'estat d'alarma a Espanya, amb mesures restrictives a la mobilitat per impedir la propagació del coronavirus. El govern espanyol té posades moltes esperances en aquests propers dies per veure si les mesures adoptades donen el seu fruit. S'espera, tal com han dit el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el responsable del comitè de gestió tècnica del conflicte, Fernando Simón, que "aviat" arribem al pic de contagis, el primer dels tres grans objectius que s'ha marcat el govern espanyol: doblegar la corba, reduir els casos i derrotar el virus.
Illa, a la comissió de Sanitat d'ahir al Congrés, va apuntar que les dades indicaven que s'estava arribant a un període d'estabilitat pel que fa a l'epidèmia. Una tesi que des d'aquest dilluns està defensant també Simón a la roda de premsa diària des de la Moncloa. Tots dos admeten que les dades són fràgils i s'han d'interpretar amb cura, però insisteixen que aquests propers dies s'hauria de començar a veure l'impacte de l'estat d'alarma. Malgrat la insistència de sectors cada vegada més amplis, el govern espanyol es nega per ara a endurir les restriccions de moviments. "Les mesures s'han de poder complir", diuen una vegada i una altra quan se'ls planteja aquesta opció.
Crida a endurir el confinament
L'optimisme mesurat dels dirigents del govern espanyol i de la cúpula d'experts que li dona suport xoca amb altres veus a tenir en compte. El Govern insisteix que la cosa va per llarg i que aquesta ha estat només la primera setmana d'un mes negre. Sobre la taula, el president Quim Torra té informes que apunten que el pic podria arribar a finals d'abril, d'aquí un mes, i ahir Catalunya va viure el seu dia més negre, amb més de 200 morts en 24 hores víctimes del coronavirus. L'executiu fa setmanes que demana un confinament total, una postura avalada per diversos experts com ara Oriol Mitjà i d'altres científics de prestigi que aquest divendres reclamen més mesures a Sánchez a la prestigiosa revista mèdica The Lancet.
Un dels punts crítics és Igualada i la Conca d'Òdena. El Govern va decidir fa dues setmanes confinar quatre municipis de l'Anoia després de detectar-hi un brot de coronavirus, i dimecres va demanar allargar el confinament d'aquesta zona i incrementar-ne les restriccions. El govern espanyol, fidel a la seva tesi que, ara per ara, no calen més mesures, ho va descartar. Al vespre, al BOE, va rectificar parcialment i va permetre continuar el confinament quinze dies més, però sense mesures addicionals. "No podem dir que el confinament d'Igualada estigui funcionant", va dir ahir Simón preguntat per la qüestió.
Però no només des del Govern es reclamen més mesures. Altres comunitats autònomes també insisteixen a govern espanyol que cal endurir el confinament. Fins i tot Podem, soci de govern de Sánchez, va obrir la porta dimecres a aplicar més restriccions si les actuals no donen resultat. El doctor Antoni Trilla, membre del comitè científic que assessora el govern espanyol, ha advertit aquest matí que les dades actuals s'han d'agafar amb pinces i cal ser prudent perquè les xifres són interpretables.
A dia d'avui, segons les dades de què es disposa, la pandèmia avança a Espanya de manera preocupant: ja hi ha més morts que a la Xina i l'evolució és més accelerada que a Itàlia, el país més afectat a dia d'avui. En els pròxims dies es veurà si les mesures adoptades fins ara donen resultat o si cal anar un pas més enllà i aturar totalment el país. Amb les conseqüències sanitàries, econòmiques, socials i també polítiques que pot tenir aquesta gestió erràtica d'una pandèmia que fa estralls arreu del món.