CRÒNICA

Sánchez s'escuda en les autonomies per falcar el govern l'endemà de la crisi sanitària

El president del govern espanyol i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, situen el focus en la corresponsabilitat de les comunitats a l'hora de gestionar l'epidèmia

per Sara González , 26 de març de 2020 a les 19:27 |
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés, durant la votació de la pròrroga de l'estat d'alarma | Flickr PSOE
"Ja hi haurà temps per ajustar comptes". "Temps hi haurà de demanar responsabilitats". Són expressions que en les darreres 24 hores han adreçat formacions antagòniques de l'arc parlamentari al govern espanyol. Perquè un cop passi la crisi sanitària, la més urgent, dues crisis més cauran sobre la Moncloa: l'econòmica i la política. Pensant ja en aquest endemà i a la fiscalització a la qual seran sotmesos, tant el president Pedro Sánchez com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, han destacat en el seus discursos al Congrés que totes les mesures de contenció i de mitigació s'han pres de la mà de les autonomies.

La pròrroga de l'estat d'alarma s'ha aprovat enmig d'un terratrèmol de crítiques per la gestió feta i amb un balanç de morts per coronavirus que aquest dijous arriba a 4.089 víctimes. La commoció és tan global com el propi virus. I, si bé aquesta pandèmia no té precedents i està requerint accions urgents i insòlites per part dels governs, el discurs de l'executiu espanyol comença a focalitzar-se en què la responsabilitat és també compartida: ell ha pres decisions, però els governs autonòmics també. Abans i després de l'estat d'alarma.


De fet, la pròrroga del confinament fins al 12 d'abril i la compareixença d'Illa per explicar com s'ha fet front a la pandèmia han estat marcades per una oposició que assenyala que hi ha mesures que han arribat "tard" o que són "insuficients" per contenir la cadena de contagis. Sánchez i Illa, els dos principals rostres governamentals de la gestió de la crisi -Pablo Iglesias i Podem han minimitzat la seva presència pública-, han respost en les darreres hores que s'han pres les mesures "més dràstiques", que s'han seguit les recomanacions d'experts i de l'OMS i que, a més, hi ha hagut en tot moment "col·laboració" i "coordinació" amb les conselleries de Salut.

Pedro Sánchez: "Són públiques les paraules dels responsables polítics de les comunitats autònomes"

Era de matinada al Congrés quan Sánchez també va deixar caure que el seu govern va començar a actuar "50 dies abans" de la primera mort per coronavirus a l'Estat i va recordar que el 7 de març el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va advertir les autonomies sobre la necessitat de prendre mesures a les residències d'avis. "Els va dir: sempre és millor sobreactuar que quedar-se curt. No és moment de retrets, però totes les declaracions dels experts sanitaris són públiques i també són públiques les paraules dels responsables polítics de les comunitats autònomes", va afirmar Sánchez al Congrés, en la línia de preparar el terreny per a l'endemà. 

El xoc amb l'assumpció del control de tot l'Estat


Tot i que és cert que cada govern territorial haurà d'avaluar després de la crisi sanitària les actuacions fetes, els possibles errors i les mancances que cal corregir, el relat de la corresponsabilitat col·lisiona també amb el control total que va assumir l'Estat amb la declaració de l'estat d'alarma. Des del 14 de març, els ministeris d'Interior, Defensa, Sanitat i Transports han comandat les competències de tots els territoris per aplicar les mesures de distanciament social, fet que ha incomodat als governs de Catalunya i el País Basc. 


Aquesta responsabilitat compartida pretesa des de l'executiu espanyol estarà també marcada per les decisions que es prenguin en les pròximes setmanes. El Govern de la Generalitat, però també d'altres com el de Múrcia, han reclamat un enduriment de les mesures de confinament. En el cas català, es demana, a més, que s'aturi tota activitat no considerada essencial i que es derogui la compra de material centralitzada. La petició d'aturada l'han verbalitzada els partits independentistes d'arreu de l'Estat, com ara ERC, Bildu, JxCat, la CUP o el BNG, però també Més País, la formació d'Íñigo Errejón. 

De fet, el plantejament d'Errejón, que defensa que "s'ha de parar el país completament" i avançar cap a mesures com les de França i Itàlia en matèria social i econòmica, no dista molt del que, de portes endins, defensa bona part de Podem. Els d'Iglesias malden entre bambolines per aconseguir mesures més contundents i per preservar una imatge d'unitat de la coalició mentre la resta de partits d'esquerres reclamen que s'actuï ja per evitar que la tragèdia sigui d'una magnitud major. 

Iglesias: entre l'exigència de més mesures i la línia Calviño

No li resulta ni li resultarà senzill a la formació lila, que ha d'encaixar com a pròpia la línia expressada per la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i repetida per Sánchez: que cal trobar un "equilibri" entre la protecció de la ciutadania i el manteniment d'una "base" de l'economia per poder remuntar un cop superada la crisi sanitària. Espanya, han insistit, no es pot aturar del tot. 


Amb la incertesa de quan s'arribarà el pic de contagis i fins on s'enfilarà el balanç de víctimes pel coronavirus, la crisi sanitària marca un inici sense precedents del govern bipartit, que amb prou feines fa dos mesos i mig que es va constituir. Si l'estabilitat ja es preveia difícil abans de la pandèmia, la gestió d'aquesta situació sense precedents situarà la coalició en la prova més dura que mai hauria pogut imaginar. Podem va néixer, precisament, arran de la crisi del 2008 que va fer caure el govern de Zapatero. Ara seran Sánchez i Iglesias qui, amb aquesta referència, no volen córrer la mateixa sort. 







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació