26
de març
del
2020
Actualitzat
el
27
de març
a les
12:57h
Els esperats tests per detectar el coronavirus comencen a arribar aquest dijous -malgrat que alguns venen amb defectes de fàbrica-. Seran suficients per treure a la llum tots els casos no detectats fins ara per manca d'eines? Sigui com sigui, diversos indicis apunten que tindran més feina a Madrid que a Catalunya, on el control del covid-19 sembla que és un 50% superior que a la capital de l'Estat. Així ho apunta la relació que hi ha en els dos territoris entre els morts i els contagis detectats.
Una anàlisi recent de l'evolució dels contagis a Catalunya i Madrid assenyalava que aquesta era molt similar als dos territoris, amb la diferència que el segon anava cinc dies avançats. És a dir, que situant com a dia 0 aquell en què, en els dos llocs, la xifra d'infectats detectats era de 49 casos, l'evolució era pràcticament idèntica en els dies posteriors.
Això era així, però, fins al dia 15 d'aquest calendari fictici. A partir de llavors, el nombre de contagis a Catalunya creix força més ràpid que a Madrid, situant-se el dia 18 (ahir, a la realitat) amb quasi tres dies d'avantatge. Significa això que l'epidèmia s'estén a Catalunya més ràpid que a Madrid? Curiosament, però, el nombre de morts a Catalunya no augmenta més, tal com s'observa en el gràfic inferior, on la quantitat de defuncions a Madrid segueix sent una mica superior, usant el mateix dia 0 de referència.
Això es pot deure a diversos factors. Un pot ser que la quantitat de defuncions per coronavirus els propers dies s'hagi d'accelerar a Catalunya, en causar mort part dels contagiats detectats dies abans en el primer gràfic. Una altra, segurament més plausible, és que el nombre d'infectats detectats a Catalunya sigui proporcionalment més elevada que a Madrid o, el que és el mateix, que a la capital espanyol el virus estigui més descontrolat.
Amb les últimes dades disponibles, Catalunya ha detectat 11.592 contagis, dels quals han mort 672. La ràtio, per tant, és de 17,3 infectats controlats per cada defunció. El dia en què Madrid va tenir una xifra de morts acumulada similar va ser el 20 de març, amb 628. Llavors, havia detectat en total només 8.921 infectats. O el que és el mateix, un ràtio d'11,4 infectats per cada mort, essent la de Catalunya un 51,2% superior.
No es tracta, però, d'un percentatge aïllat, sinó que és constant. Si s'agrupen el nombre de contagiats detectats a cada territori per grups, en funció dels morts de cada dia -a partir del desè i fins als 700, on es troba ara Catalunya-, i se'n calculen les ràtios, Madrid sempre la té sensiblement més baixa. En la mitjana de tots els dies, Catalunya detecta 24,3 infectats per cada mort, un 55,2% més que els 15,7 de Madrid. Com que, més enllà de diferències puntuals, la mortalitat deu ser similar als dos territoris, sembla confirmar-se com una constant aquest 50% més de control del virus a Catalunya.
Si se segueix calculant la ràtio a Madrid a partir dels 700 morts, aquesta se situa en tan sols 9,5 contagiats detectats per cada mort, en la franja de 700 a 1.500 morts. I a partir d'aquí, tan sols controla 8,1 infectats per cada defunció. Si es confiés que tots els infectats comptabilitzats són els reals, això voldria dir que el percentatge de mortalitat del coronavirus és del 12,5%, una barbaritat i, evidentment, un error.
Tampoc no és la mortalitat, però, del 5,5%, percentatge en què se situa Catalunya segons les darreres dades, on molts contagiats tampoc no es detecten per manca d'eines. El control del nombre d'infectats és essencial, sobretot de cara a quan el brot torni a estar més controlat, per aïllar-los i evitar que torni a estendre's. Les estratègies d'èxit de Corea del Sud o Alemanya en aquest sentit així ho assenyalen. I la inversió en tests per aconseguir-ho ha de permetre avançar en aquesta línia.
Una anàlisi recent de l'evolució dels contagis a Catalunya i Madrid assenyalava que aquesta era molt similar als dos territoris, amb la diferència que el segon anava cinc dies avançats. És a dir, que situant com a dia 0 aquell en què, en els dos llocs, la xifra d'infectats detectats era de 49 casos, l'evolució era pràcticament idèntica en els dies posteriors.
Això era així, però, fins al dia 15 d'aquest calendari fictici. A partir de llavors, el nombre de contagis a Catalunya creix força més ràpid que a Madrid, situant-se el dia 18 (ahir, a la realitat) amb quasi tres dies d'avantatge. Significa això que l'epidèmia s'estén a Catalunya més ràpid que a Madrid? Curiosament, però, el nombre de morts a Catalunya no augmenta més, tal com s'observa en el gràfic inferior, on la quantitat de defuncions a Madrid segueix sent una mica superior, usant el mateix dia 0 de referència.
Això es pot deure a diversos factors. Un pot ser que la quantitat de defuncions per coronavirus els propers dies s'hagi d'accelerar a Catalunya, en causar mort part dels contagiats detectats dies abans en el primer gràfic. Una altra, segurament més plausible, és que el nombre d'infectats detectats a Catalunya sigui proporcionalment més elevada que a Madrid o, el que és el mateix, que a la capital espanyol el virus estigui més descontrolat.
Amb les últimes dades disponibles, Catalunya ha detectat 11.592 contagis, dels quals han mort 672. La ràtio, per tant, és de 17,3 infectats controlats per cada defunció. El dia en què Madrid va tenir una xifra de morts acumulada similar va ser el 20 de març, amb 628. Llavors, havia detectat en total només 8.921 infectats. O el que és el mateix, un ràtio d'11,4 infectats per cada mort, essent la de Catalunya un 51,2% superior.
No es tracta, però, d'un percentatge aïllat, sinó que és constant. Si s'agrupen el nombre de contagiats detectats a cada territori per grups, en funció dels morts de cada dia -a partir del desè i fins als 700, on es troba ara Catalunya-, i se'n calculen les ràtios, Madrid sempre la té sensiblement més baixa. En la mitjana de tots els dies, Catalunya detecta 24,3 infectats per cada mort, un 55,2% més que els 15,7 de Madrid. Com que, més enllà de diferències puntuals, la mortalitat deu ser similar als dos territoris, sembla confirmar-se com una constant aquest 50% més de control del virus a Catalunya.
Si se segueix calculant la ràtio a Madrid a partir dels 700 morts, aquesta se situa en tan sols 9,5 contagiats detectats per cada mort, en la franja de 700 a 1.500 morts. I a partir d'aquí, tan sols controla 8,1 infectats per cada defunció. Si es confiés que tots els infectats comptabilitzats són els reals, això voldria dir que el percentatge de mortalitat del coronavirus és del 12,5%, una barbaritat i, evidentment, un error.
Tampoc no és la mortalitat, però, del 5,5%, percentatge en què se situa Catalunya segons les darreres dades, on molts contagiats tampoc no es detecten per manca d'eines. El control del nombre d'infectats és essencial, sobretot de cara a quan el brot torni a estar més controlat, per aïllar-los i evitar que torni a estendre's. Les estratègies d'èxit de Corea del Sud o Alemanya en aquest sentit així ho assenyalen. I la inversió en tests per aconseguir-ho ha de permetre avançar en aquesta línia.