26
de març
del
2020
Actualitzat
el
27
de març
a les
18:33h
Habitualment ja són víctimes de la precarietat, però la crisi del coronavirus ha accentuat la desprotecció que pateixen les treballadores de la llar i les cures. Acomiadaments, internaments forçats i risc de perdre l'habitatge són alguns dels escenaris als quals han de fer front i que expliquen a NacióDigital quatre testimonis sota nom fictici.
Abans de la declaració d'estat d'alarma, la Juana cuidava de nou de la nit a nou del matí un matrimoni de persones grans. El 13 de març, però, la família li va dir que si volia continuar treballant ho havia de fer com a interna, per evitar sortides al carrer que poguessin augmentar el risc de contagi dels avis. Davant la manca d'alternatives laborals, va acceptar. "La meva família depèn d'aquest sou. El meu fill ha perdut la feina i tinc un net de vuit anys", explica.
L'horari, doncs, ha passat a ser de 24 hores, però el sou no ha canviat. "Treballo el doble, però cobro els mateixos 1.000 euros", diu. Qui ha perdut la feina és la Sarah, a qui han deixat de pagar les famílies de les quatre cases on feia tasques de neteja i cures de gent gran durant el dia. "M'han dit que és un risc per als malalts i que fins d'aquí a dos mesos, res", relata. Com que no té contracte, no cobrarà atur.
En ocasions, el risc també pot ser per a les cuidadores, com en el cas de la Dolores. La dona a qui cuida ha passat uns dies a l'hospital i ella no tenia ni mascareta ni guants. "Entrava i sortida d'allà sense cap protecció", lamenta. Ara que la dona ha tornat a casa, la família per a qui treballa sí que li ha proporcionat una mascareta.
Igual que la Sarah, la Carmen també ha perdut la feina. De dilluns a divendres treballava d'interna a una casa i li han dit que de moment no hi torni per evitar risc de contagi. Quan els propietaris de l'habitació on vivia els caps de setmana se'n van assabentar li van dir que havia de marxar, donant per fet que no la podria pagar.
Caixa de resistència
En aquest escenari, la Carmen ha perdut el que eren els seus dos habitatges i la situació és extensiva a moltes altres treballadores. Per això, l'associació Mujeres Migrantes Diversas, que ha creat una xarxa de gairebé 500 empleades ha creat una caixa de resistència per ajudar a pagar lloguers i cobrir necessitats econòmiques. Per ara ja han recaptat 9.500 euros.
Abans de la declaració d'estat d'alarma, la Juana cuidava de nou de la nit a nou del matí un matrimoni de persones grans. El 13 de març, però, la família li va dir que si volia continuar treballant ho havia de fer com a interna, per evitar sortides al carrer que poguessin augmentar el risc de contagi dels avis. Davant la manca d'alternatives laborals, va acceptar. "La meva família depèn d'aquest sou. El meu fill ha perdut la feina i tinc un net de vuit anys", explica.
L'horari, doncs, ha passat a ser de 24 hores, però el sou no ha canviat. "Treballo el doble, però cobro els mateixos 1.000 euros", diu. Qui ha perdut la feina és la Sarah, a qui han deixat de pagar les famílies de les quatre cases on feia tasques de neteja i cures de gent gran durant el dia. "M'han dit que és un risc per als malalts i que fins d'aquí a dos mesos, res", relata. Com que no té contracte, no cobrarà atur.
"M'han dit que és un risc per als malalts i que fins d'aquí a dos mesos no hi torni""
En ocasions, el risc també pot ser per a les cuidadores, com en el cas de la Dolores. La dona a qui cuida ha passat uns dies a l'hospital i ella no tenia ni mascareta ni guants. "Entrava i sortida d'allà sense cap protecció", lamenta. Ara que la dona ha tornat a casa, la família per a qui treballa sí que li ha proporcionat una mascareta.
Igual que la Sarah, la Carmen també ha perdut la feina. De dilluns a divendres treballava d'interna a una casa i li han dit que de moment no hi torni per evitar risc de contagi. Quan els propietaris de l'habitació on vivia els caps de setmana se'n van assabentar li van dir que havia de marxar, donant per fet que no la podria pagar.
Caixa de resistència
En aquest escenari, la Carmen ha perdut el que eren els seus dos habitatges i la situació és extensiva a moltes altres treballadores. Per això, l'associació Mujeres Migrantes Diversas, que ha creat una xarxa de gairebé 500 empleades ha creat una caixa de resistència per ajudar a pagar lloguers i cobrir necessitats econòmiques. Per ara ja han recaptat 9.500 euros.
¡Gracias emocionadas a las casi 200 personas y colectivos que ya habéis sumado para superar los 9.500€ en nuestra caja de resistencia! Cada aporte es un empuje de fuerza y solidaridad para salir adelante. ¡Cuidémonos entre todas, ayudadnos a seguir!