La brúixola: 27 de març

La millor resposta al coronavirus

La discussió de les competències en sanitat és una batussa política, cert, però una batussa per ser més eficients en aquesta crisi. També són notícia la gestió de l'epidèmia a Igualada, el rescat econòmic, Woody Allen i Sally Rooney

per Joan Serra Carné , 27 de març de 2020 a les 07:00 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Des de l'aplicació de l'estat d'alarma, a Madrid es va desplegar un lema que pretenia crear un relat de contingut més patriòtic que sanitari: "Este virus lo paramos unidos". L'Estat, davant la necessitat de prendre mesures excepcionals i urgents per combatre la crisi sanitària i econòmica del coronavirus, va recentralitzar competències. La incomoditat del Govern des del 14 de març no ha desaparegut -les tibantors han estat públiques des del primer moment- i aquest dijous es va concretar en una súplica: recuperar les competències en matèria de sanitat.

La decisió d'unificar per agilitzar l'actuació no ha donat els resultats esperats a l'Estat, per molt que Pedro Sánchez en fes corresponsables les autonomies en el debat de matinada al Congrés per ampliar l'estat d'alarma. Ni s'han millorat les dades de contagis d'estats veïns (Itàlia) ni la compra de material sanitari per tractar pacients i protegir els professionals s'ha distribuït amb més rapidesa i equitat. És lògic, doncs, que el Govern reclami que es derogui la compra centralitzada del material. És una batussa política, cert, però una batussa per articular la millor resposta al coronavirus.

La Generalitat, com la Moncloa, tampoc va saber anticipar-se a l'impacte de la pandèmia, ha gestionat amb deficiències el confinament d'Igualada i la conca d'Òdena, i ha patinat enviant missatges contradictoris -demanant el confinament total i, alhora, mantenint en marxa obres públiques-, però no desentona quan insisteix en aplicar el principi de subsidiarietat de les administracions. I s'esgargamella perquè, en la reclamació, hi ha una base de sentit comú.

L'Estat fa dècades que va descentralitzar en les autonomies les competències en sanitat i les comunitats -Catalunya al capdavant- ha acumulat estructura i expertesa. A la vegada, el Ministeri de Sanitat havia assumit el paper de gestor. Són les autonomies, doncs, les que sumen recursos professionals i tècnics per actuar en aquestes situacions, amb el suport que faci falta, per descomptat. No sabem si la Generalitat ho podria haver fet millor assumint el paper capital, però existeix un dubte raonable.

Per justificar la queixa, el Govern afirmava ahir que Catalunya està proveint el 90% del material necessari els hospitals i les residències d'avis del país. Resulta complicat ara mateix fiscalitzar el percentatge sobre qui fa la distribució del material necessari, però hi ha un fet difícil de rebatre: retornant la iniciativa a l'Estat no s'ha aconseguit que els equips de protecció i els tests arribessin més aviat. I queda molta crisi per atendre.
 

Avui no et perdis

» Sánchez s'escuda en les autonomies per falcar el govern l'endemà de la crisi sanitària; per Sara González.

» ÀUDIO ANÀLISI de Ferran Casas: «Entre Igualada i la Casa Blanca».

» El coronavirus està un 50% més controlat a Catalunya que a Madrid; per Roger Tugas.

» «Treballo el doble i cobro el mateix»: les empleades de la llar i les cures, més precàries que mai; per Andreu Merino.

» La direcció de Can Ruti impedeix l'entrada de l'exèrcit espanyol; per Ferran Casas.

» L'OMS defensa aplicar mesures diferenciades per territoris dins de cada estat per contenir el coronavirus.

» El Govern, sobre les escoles: «No donem el curs per perdut»; per Andreu Merino i Oriol March.

» Els ERTO a Catalunya ja superen els 400.000 treballadors afectats.

» Manualitats? Jo faig viseres sanitàries!; per Clara Virgili.

» VÍDEO Cap infant confinat sense festa d'aniversari; per Albert Hernàndez i Jaume Ventura.
 

 El passadís

L'Ajuntament d'Igualada, de la mà dels serveis funeraris de la ciutat, va mobilitzar-se per atendre l'escalada de víctimes mortals a la ciutat i el conjunt de la conca d'Òdena per la crisi del coronavirus. L'alcalde, Marc Castells, va comunicar que es disposaria d'un dispositiu frigorífic -utilitzant un llenguatge eufemístic que evitava la paraula contenidor- per si el crematori d'Igualada -estrenat recentment- no podia assumir el volum de cadàvers. De moment, el contenidor frigorífic encara no s'està fent servir i es confia que el seu ús no sigui necessari, per bé que resultava indispensable fer-ne la previsió, segons l'administració local. A la conca d'Òdena, la taxa de víctimes mortals és de 63 casos per cada 100.000 habitants, superior fins i tot la Llombardia (Itàlia).

Vist i llegit

L'impacte del coronavirus ha portat al límit els sistemes sanitaris dels països desenvolupats i està fent trontollar l'economia mundial. Ja està en marxa un nou rescat per evitar el col·lapse. I sobre aquestes mesures de xoc intenta posar-hi llum Manel Pérez a les pàgines de La Vanguardia. Recorda que la suma dels plans estatals -basats en mesures fiscals i de crèdit- i els programes d'estímul del Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal fan que la resposta al coronavirus tingui un volum de set bilions d'euros, dos terços del PIB de l'eurozona. Les xifres maregen, però encara poden ser més inquietants les conseqüències. Pérez recorda amb encert, observant l'experiència d'anteriors rescats, que les accions per combatre crisis econòmiques a escala mundial han evitat en el passat els desastres immediats, però amb una contrapartida: l'engreix de la "bèstia financera".

 El nom propi

Tot i que la pandèmia ha frenat en sec l'activitat editorial, aquesta setmana ha sortit al mercat un llibre que segur que farà soroll: l'autobiografia de Woody Allen. Ja es pot comprar en format online arreu del planeta i està previst que aquest maig s'editi en castellà. Tindrà ressò, perquè més enllà de les reflexions vitals sobre rodatges o personalitats que ha conegut, el cineasta dedica bona part d'Apropos of Nothing (Arcade Publishin) a rebatre l'acusació d'haver abusat de la seva filla adoptiva Dylan, una denúncia feta també per la seva exesposa, Mia Farrow. Allen nega els fets -ha estat declarat innocent en dues investigacions independents als Estats Units- i assenyala Farrow com a element desestabilitzador en els anys de convivència. El director i guionista, que comparteix relació amb una de les filles adoptives de la seva exdona (Soon-Yi Previ), no deixarà indiferent amb les seves memòries. Hi ha detalls personals i professionals que en recomanen la lectura.

Els imperdibles

En aquests dies de confinament, aprofitem cada divendres per fer-vos una recomanació literària. Avui us proposem que feu confiança a Sally Rooney, una de les figures emergents de la literatura anglosaxona, que està triomfant amb Gent normal, la seva segona novel·la i la primera traduïda al català. Rooney hi relata les giragonses sentimentals d'una parella, la Marianne i en Connell, des que són adolescents fins a l'etapa a la universitat, ambientada a Dublín. La capacitat per l'escriptora irlandesa per convertir en especials les vivències de personatges aparentment normals fa que el llibre enganxi al lector. Feu-li confiança. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació