Toni Ramos-Quiroga (Vall d'Hebron): «Deixem-nos ja de guerres, això és una crisi sanitària i social»

Toni Ramos-Quiroga, el cap del servei de Psiquiatria de l'Hospital de la Vall d'Hebron i president de la Comissió d'Innovació del centre, reconeix que s'emociona quan cada dia, a les vuit del vespre, veu els veïns aplaudint el personal sanitari. És un moment de triomf de la solidaritat davant d'una pandèmia que ha desfermat pors atàviques i ha servit per recordar-nos el que importa.  

Ramos-Quiroga és també professor de la Facultat de Medicina de la UAB, on coordina l'assignatura de Psiquiatria. L'àrea que dirigeix a l'hospital acaba d'engegar dos serveis d'atenció de suport emocional adreçats a la ciutadania (cliqueu aquí per accedir-hi) i al personal sanitari, ara mateix col·lectiu de risc. En l'entrevista parla del coronavirus, del seu efecte sobre el personal sanitari, de les pors i del canvi de prioritats que caldria afrontar quan hagi passat tot.      

- Acaben d'engegar dos serveis d'atenció de suport emocional. 

- Quan ens van arribar informacions sobre el gran impacte del Covid-19 sobre la població i el personal sanitari, des del servei de Psiquiatria vam pensar com arribar a tres nivells: la ciutadania en general, els familiars dels pacients ingressats i els treballadors de la sanitat. Vam elaborar una web vinculada a l'hospital en la qual la ciutadania ens pot adreçar qualsevol consulta, sigui per problemes per dormir, o sobre com manegar-se amb un nen que té hiperactivitat, o autisme, o el que sigui. En menys de 48 hores responem via servidor segur, explicant com gestionar cada situació, recomanant documents o tècniques per controlar una simptomatologia.  

Després, l'hospital ha ideat una plataforma de professionals que cada dia truquen els familiars dels ingressats informant-los de l'estat del seu parent. Se'ls explica que si ells tenen necessitat de consultar, concertem dia i hora per fer una visita per videoconferència. 

- També han elaborat un pla d'atenció per als seus companys. 

- En efecte. En tercer lloc, un pla adreçat a tots els treballadors de l'hospital, des de metges a auxiliars, personal de cuina, infermeres. Si tenen alguna simptomatologia, els visitem físicament. Si es troben en confinament, concertem una videoconferència.

- Què volen transmetre?

- La màxima és que la gent no ha de tenir només la sensació, sinó que ens ha de sentir al seu costat. També volem empoderar-los i donar a la gent eines per controlar la seva situació. Les eines són molt estàndard, com tècniques de relaxació, meditació, de respiració o pautes cognitives. I és important pensar en la prevenció. Perquè quan això passi, que passarà, la gent pugui afrontar situacions d'angoixa o d'estrès. Però el que hem de garantir és que això, aquests serveis, els puguem mantenir després. Un aspecte positiu que ha desplegat aquesta situació és veure que la telemedicina, amb la qual nosaltres treballem de fa temps, és una realitat.

"La gent que viu amb ansietat per la salut de familiars ingressats ha de saber que hi ha molts professionals que estan amb ells, i que la gran majoria de la gent, també els més grans, se'n surt"

  
- El coronavirus pot deixar seqüeles en el sector dels professionals sanitaris?

- És obvi que tenim més risc de patir ansietat o depressions. Hi ha un programa del Col·legi de Metges per atendre les malalties en salut mental. Estem vivint contínuament en situacions d'estrès i presa de decisions ràpides, no sempre amb els mitjans adients. Tot el que puguem fer per posar eines a l'abast dels professionals ens ha d'ajudar. 

- Com es pot controlar l'ansietat dels familiars dels ingressats que esperen aquella trucada diària que abans ens explicava?   

- Se'ls ha de dir que no estan sols, que hi ha un grup de professionals que treballen per ells. Després, també s'ha de dir que, malgrat l'edat, ni que es tinguin 80 anys, molta gent se n'està sortint. Rebre informació alleugereix perquè angoixa i desinformació van de bracet.     

- Aquesta és una situació nova. Disposàveu de les eines necessàries per afrontar el vessant psicològic i mental de la crisi? 

- Tenim davant un concepte que a la ciutat de Barcelona i a Catalunya hem treballat molt, malauradament, perquè som focus d'atenció i de possible atemptat terrorista, que és el d'incidents amb múltiples afectats (IMA). Tenim uns dispositius preparats per donar atenció a incidents així. La pandèmia no deixa de ser un d'ells. Però fins ara parlàvem de situacions amb trenta o quaranta afectats. Teníem ja unes eines, però les hem hagut d'adaptar. És cert, d'altra banda, que al llarg de l'any mor més gent per altres patologies en nombres globals. Però ara afrontem un impacte en un període de temps molt breu. 

"Molta gent ha descobert que hi havia residències de gent gran sense recursos. Tots els governants impostors han de quedar retratats"

  
- Aquesta crisi en què pot ser psicològicament diferent de la del 2008?

- Ara és més intensa. L'anterior crisi tenia una afectació estrictament econòmica, amb l'impacte social que això suposa. Però de forma directa no tenia repercussió en mortalitat. De forma indirecta, sí. Aquesta té una repercussió directa en mortalitat. Afortunadament, en aquest cas, al ser una crisi global, no ser específica d'una àrea en concret, tothom posarà més esforços per resoldre-la i actuar en prevenció. Les conseqüències seran més greus si ara no es fa una bona prevenció.

- Quines lliçons n'haurem d'extreure?

- Vàries. De cara al futur, una lliçó és que tota la gent que es mostrava contrària a les vacunes, ja sap què és una malaltia sense vacunar. Els responsables polítics han de veure què és el que és realment important, que és tenir uns bons serveis sanitaris i socials. Molta gent ha descobert que hi havia residències de gent gran sense els recursos necessaris per donar l'atenció requerida. Una altra és que s'ha constatat també que els laboratoris s'han de posar a funcionar. Potser les persones que treballen als laboratoris buscant solucions tenen un salari mensual que no passa dels mil euros. Aquí, els grans centres s'han coordinat. Veurem què passarà als Estats Units. Tots els governants impostors han de quedar retratats. 

- A què es refereix?

- No pot ser que hi hagi gent que jugui amb la vida de les persones dient que ja sabem que morirà molta gent, però que s'ha de prioritzar l'economia... S'ha de dir clarament que això no és una guerra. Deixem-nos ja de guerres, això és una crisi sanitària i social. La resposta ha de venir derivada del millor coneixement científic que tenim, de com podem fer prevenció, de quins tractaments podem tenir, de les vacunes, de com ens hem d'organitzar a nivell sanitari. A Catalunya tenim professionals com Bonaventura Clotet, Oriol Mitjà, Magda Campins... tenim gent que ens pot guiar de com fer les coses.  

"No pot ser que hi hagi qui juga amb la vida de les persones dient que ja sabem que morirà molta gent, però que s'ha de prioritzar l'economia"

  
- Parlar del coronavirus és també fer-ho de la por, un sentiment molt humà. En veurem de noves? 

- La por en ella mateixa és un sentiment normal i adaptatiu. Si no tinguéssim por, probablement moriríem més ràpidament. Dit això, l'hem d'integrar dins de la nostra vida i l'hem de racionalitzar. Tenim por a aquesta malaltia? Doncs no sortim de casa. Renta't les mans i manté una distància de seguretat. Por a la mort? És un sentiment que tots tenim, segurament. Uns més que altres. Si tenim por a morir, l'hem de racionalitzar, el que hem de fer és protegir-nos i protegir els altres. Està morint gent, però no estem davant d'una malaltia que qui la tingui segur que es morirà.

- Hi ha gent que ha mort sola. Però la crisi, veient com es mobilitzen tants sectors, no ens diu també que no estem tan sols? 

- Aquesta és una lectura. Jo visc a prop del Clínic i només cal sortir a la finestra qualsevol dia a les vuit del vespre, i és emotiu. Com a professional, això t'omple d'energia. Sents la solidaritat. Però a banda, és important que com a individus assumim que la vida vol dir incertesa. El que ens ha demostrat aquesta situació és que un dia podíem sortir de festa i l'endemà estàvem confinats.     

"Si els professionals de la sanitat són uns herois, que no els maltractin amb manca de recursos"

  
- El coronavirus ens canviarà? Serem millor com a societat?

- Tant de bo. És veritat que és molt fàcil dir que ara podrem estar més amb la família. Això no és el mateix per un Neymar que per una família nombrosa que viu en un pis de cinquanta metres. Però és cert que ara podem disposar de més temps per estar amb els nostres i donar-nos als altres. Pel que fa a com serà la societat, si ara resulta que els professionals de la sanitat són uns herois, que no els maltractin amb els salaris que tenen ni amb la manca de recursos. Si la recerca és tan important, com és que un investigador que fa la tesi doctoral a Estocolm, guanya pràcticament el mateix que un cap de servei a Espanya? En alguns aspectes, soc pessimista.

- Per què?

- Perquè ja vam tenir una crisi enorme el 2008. Recordo que el president francès Sarkozy va proclamar que s'havia d'acabar amb els paradisos fiscals. Però si continuen igual! Hi ha polítics a nivell internacional que han de quedar retratats per les bestieses que han arribat a dir. La pandèmia ha servit per veure què és l'essencial. Què és essencial? La sanitat, els serveis públics, els centres de recerca, les residències de gent gran on es pugui estar ben cuidat. Demanem a les escoles que facin classes telemàtiques, però els hem donat les eines? Hauria de canviar l'ordre de prioritats. Però fa poc més de setanta anys de la Segona Guerra Mundial i veiem com tornen a sorgir les mateixes ideologies.  

​