25
de març
del
2020
Actualitzat
a les
19:40h
De petit m'havien recordat més d'una vegada aquella màxima de Picasso: "La inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant". Picasso era un geni, però hi posava constància. I de constància i determinació en faran falta un munt als nostres polítics si pretenen domar -només domar- la crisi sanitària i la posterior patacada econòmica que ja tenim al damunt.
Apliquem-nos la màxima de Picasso, doncs, i estiguem preparats. Preparats per al pitjor. És la conclusió que obtenim de la compareixença parlamentària del president Torra, el vicepresident Aragonès, i els consellers Buch i Vergés. Torra ho deia clar: el Govern treballa amb l'escenari que el pic de contagis per coronavirus sigui a finals d'abril i que les mesures de confinament s'hagin d'allargar fins al juny. L'advertència del president és una possibilitat. Una possibilitat real, podríem afegir.
El Govern, que no va saber anticipar-se a l'epidèmia, ha hagut d'enviar un missatge desagradable: els 15 dies de confinament eren només el principi. Caldrà sumar paciència i diligència. Ara toca evitar que el col·lapse a la sanitat catalana tingui el menor impacte possible en els pacients i els professionals sanitaris. També resulta imprescindible assegurar l'abastiment del país i reconduir l'activitat industrial cap a l'emergència sanitària.
El vocabulari és gruixut i remet a temps pretèrits. De fet, es podria definir tal com ho feia dies enrere Jacques Attali, un dels intel·lectuals més influents dels darrers 40 anys a Europa: "Ens hem de posar en economia de guerra molt ràpidament". Attali, assessor de confiança de Mitterrand, sap què es diu. Llegint-lo i mirant les xifres dels milers d'acomiadaments temporals, queda clar que cal entomar com sigui el que ve. Entre la falta de certeses, una màxima que caldria tenir present: que tot plegat no acabi fent més grans les desigualtats.