Els infants, els grans oblidats de la crisi pel coronavirus

Sense escola ni poder sortir de casa, els efectes de la pandèmia sobre els menors transcorren invisibles en mans d'una gestió política que fins ara no s'ha ocupat d'ells

per Irene Ramentol , 26 de març de 2020 a les 06:30 |
Dos nens, dibuixats al carrer | Juanma Peláez
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dia 14. Catorze dies sense sortir de casa, sense anar a l'escola, sense sortir al carrer ni tampoc al parc. Ens ho expliquen fa pocs dies enrere i no ens ho creiem. Els nostres fills viuen avui les 24 hores del dia entre les parets de la nostra llar -els que en tenen- enmig d'una crisi abrupta provocada per una pandèmia que s'estén arreu del món sense aturador. 

Des de pisos minúsculs enmig d'enormes ciutats fins a cases grans que amb el pas de les hores s'acaben també fent petites, es resignen a passar-hi els dies a l'espera que la porta de casa es torni a obrir i tot retorni a la normalitat. I els pares, és clar, sentim permanentment un nus dins nostre des del primer dia en veure'ls tancats.  


Passen les hores, els dies,... La incertesa estreny el nus que sentim i ens assalten els dubtes i les inquietuds. Hi ha d'haver una altra manera. La història és obstinada, i altre cop els infants són els grans oblidats en moments de conflicte. Aquest pensament empeny una iniciativa dirigida als polítics: "És urgent gestionar aquesta crisi amb una mirada empàtica i respectuosa vers la infància i les seves necessitats vitals, que no estan sent tingudes en compte", adverteix el text que encapçala la recollida de firmes que farà arribar la queixa a la Moncloa.


Més de 12.000 firmants reclamen flexibilitar les mesures restrictives vers els nens i posen d'exemple les mascotes a qui el decret d'estat d'alarma sí que té en compte per suplir les seves necessitats vitals. "Poder sortir, estar en contacte amb l'exterior i que et toqui el sol és un dret fonamental de la infància", defensa a NacióDigital l'educadora infantil, i també mare, Mariona Gamissans. "S'ha de poder trobar la manera tot garantint la seguretat pública", es queixa. 

El cert és que en països com Bèlgica o França es permet als menors poder sortir en cas de necessitat. "Sortides indispensables per a l'equilibri de la infància en espais oberts en la proximitat de domicili, mantenint la distància i evitant tota trobada", recull el decret francès. A l'altra banda, l'estat espanyol es veu abocat a modificar el text inicial per incloure l'opció que els fills puguin acompanyar el pare o la mare a comprar per evitar quedar-se sols a casa.


Però no tothom veu amb els mateixos ulls la flexibilització de les mesures restrictives, no tant per necessari sinó per inviable. "És cert que els nens necessiten sol i moure's, però tenint en compte el nostre caràcter llatí, mediterrani, desobedient, crec que si deixessin sortir al carrer, seria un caos", assegura la psicopedagoga Noemí Puig. "Potser el que caldria és administrar o donar consells perquè els nens puguin sortir als balcons, terrats o fins i tot a les comunitats amb pati tancat, donar pautes més estructurades indicant que cal que prenguin el sol 15 minuts al dia, juguin amb moviment, llegeixin i facin deures, etc. Però no hem d'oblidar que no estem en un moment normal, és com un moment de guerra", afegeix.


Amb tot, els especialistes consultats coincideixen a remarcar que el moviment és fonamental per al desenvolupament dels nostres fills. Ho evidencia, també, la consultora de maternitat i paternitat, Míriam Tirado, que remarca a NacióDigital que el moviment lliure és una de les necessitats vitals dels infants, "tant com el menjar". "Els nens tenen a la seva naturalesa l'anhel de llibertat", explica. "Ho pateixen especialment els nens que estan en pisos, aquests nens assenyalen la porta i és desesperen. És normal!", remarca Tirado. 

L'efecte invisible del coronavirus en els nens

La baixa incidència de la Covid-19 en menors provoca un efecte miratge i situa els infants en l'última posició en l'escaló de prioritats per atendre la crisi que ens ha desbordat com a societat. La letalitat en menors de 9 anys és del 0% i del 0,45% entre els 10 i els 19 anys, segons l'últim recompte per edats facilitat pel Ministeri de Sanitat.

La majoria dels infants passen la malaltia de forma quasi imperceptible però, en canvi, són potencials propagadors del virus que s'acarnissa amb la gent gran i les persones amb patologies. I és per això que una de les mesures que s'ha demostrat més efectiva i estratègica arreu dels països que combaten el coronavirus és el tancament d'escoles.
  
La restricció ja s'ha aplicat a 138 països de tot el món i afecta més de 1.300 milions d'estudiants, gairebé tres quartes parts de la població estudiantil. La Unesco ja ha alertat que el mateix excés de zel que s'està tenint per minimitzar l'impacte econòmic, també s'ha de tenir a l'hora de ponderar l'aturada escolar. Els efectes amenaçadors, la bretxa social i l'abandonament escolar.

"Com més temps estiguin els nens i les nenes sense anar a classe més probable és que mai tornin", apunta la directora de l'ONG Save the Children, Gabriella Waaijman, que ha assenyalat com els governs han d'utilitzar "eines d'aprenentatge a distància fàcils de utilitzar, assegurant que les tecnologies utilitzades no excloguin els nens i les nenes pobres, en situació de vulnerabilitat, refugiats o amb discapacitat ".

La interrupció de les classes i de l'escola no només interromp l'educació dels nens, sinó que per a molts d'ells, especialment aquells en risc d'exclusió, implica, per exemple, deixar de rebre una alimentació saludable..

Davant d'aquesta crisi sense precedents en el sector educatiu, la Unesco s'ha posat les piles per crear una coalició mundial per a l'educació que impulsi i organitzi arreu del món l'ensenyament a distància. Un model que agafa a contrapeu molts països, inclòs el nostre, i que tampoc garanteix la igualtat d'oportunitats que presumeix el sistema presencial. 

Save the Children també alerta que aquells nens en risc d'exclusió són els que més patiran la cancel·lació de les classes, mesura decretada per molts governs per intentar reduir l'expansió de l'coronavirus en els seus respectius països, per la qual cosa ha demanat a les autoritats i a les institucions internacionals que garanteixin l'educació i la formació dels menors mentre les escoles es mantenen tancades. 

Mentre la incertesa plana sobre els dies de confinament, s'estenen arreu les campanyes per donar optimisme i esperança a les famílies. No tot és negatiu en aquesta crisi. Els nens passen més hores que mai amb els pares i emprenen iniciatives solidàries mentre adquireixen consciència d'un món sacsejat. 


I així és com sorgeixen iniciatives delicioses com la de la Ivet, una nena de 8 anys de l'Eixample de Barcelona, que toca una peça de violí per fer més lleuger el confinament als seus veïns. 

La xarxa continua dia a dia inundant-se de propostes de tot tipus per als nens: concerts, contes, pel·lícules,... L'arc de Sant Martí s'estén pels balcons tot esperant que cessi la tempesta i torni el sol. Tot anirà bé. 
 

Pancarta amb el lema «Tot anirà bé» en un balcó d'Osona. Foto: Adrià Costa

 









 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació