«És com si fóssim un periquito tancat en una gàbia»

Els petits comencen a acusar la manca d'aire lliure i jocs amb els amics, amb la perspectiva que l'aïllament s'allargarà

per Clara Virgili , 26 de març de 2020 a les 06:13 |
La Jana (9 anys) i la Lia (4 anys) fa 13 dies que no surten al carrer | Aida Moral
La Jana té nou anys i entén molt bé què és el coronavirus i què implica, però quan li preguntes com se sent, la seva resposta no pot ser més gràfica: "És com si fóssim un periquito tancat en una gàbia". Viu amb els seus pares i la seva germana petita en un pis de menys de 80 metres quadrats i sense balcó. Els dies es fan llargs, "m'he acabat tots els llibres que tinc a casa", i sent la necessitat de canviar d'entorn.

Abans, mai havien pujat al terrat comunitari de l'edifici, però des que va començar el confinament, "fa una setmana i tres dies" -porta el compte-, hi van una estona cada dia. No n'hi ha prou. "Al terrat de seguida et trobes la paret, i et gires i et trobes una altra paret. És el mateix tota l’estona", explica resignada. 


La seva germana, la Lia, no ho porta pas millor. Tot i que la major part del temps està bé, troba a faltar el carrer i els amics de l'escola, i quan en parla, s’angoixa. A més, el dia 7 d'abril serà el seu aniversari -farà cinc anys- i ja li han explicat que tindrà una festa una mica diferent d'altres vegades. "Doncs jo decidiré a qui truquem!", exclama. És de les poques coses que encara pot controlar.


El que queda per davant

Afrontar la segona setmana d’aïllament no és fàcil. La psicòloga infantil Meritxell Almirall adverteix que "ara comença la duresa real", perquè ja hem superat l’etapa inicial de la novetat i l'optimisme. "Quan ens ho van dir a l’escola, els de sisè ho celebraven, però nosaltres, els de quart, no enteníem per què, perquè nosaltres volíem estar junts", explica la Jana.


I la resignació es va convertir en frustració quan es va anunciar que el confinament s'allargaria, almenys, dues setmanes més: "quasi em dono cops de cap contra la paret! És molt avorrit!". En aquest sentit, Meritxell Almirall recorda que és important organitzar-se bé el temps amb activitats diferents per reduir la sensació d'avorriment i trobar també espais individuals. 

De fet, a casa de la Jana i la Lia, des de bon començament van escriure en una pissarra "Les normes del coronavirus". L'Aida, la seva mare, ens explica que són regles molt senzilles, de reforç de la higiene personal, ajudar a les tasques de casa o fer els deures. Però "n'hi ha una que ens està anant especialment bé", explica, i és que "cada dia cadascú té una estona per ell sol en una habitació". I una altra d'efectiva, "els caps de setmana els dediquem a no fer res, com fèiem abans".











 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació