09
de maig
del
2020
Actualitzat
el
11
de maig
a les
18:09h
Camaleònics i influents. Així descriu la saga Royuela Pep Anton Ginestà, el nom amb què firma l'autor que ha repassat la trajectòria d'una de les famílies catalanes més vinculades a l'extrema dreta de generació a generació. El resultat de la investigació es pot llegir a l'Anuari Mèdia.cat, del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Nascut el 1938, Alberto Royuela va ser secretari general de la Germandat Nacional de la Guàrdia de Franco i el rastre del seu clan arriba fins a avui al Club Empel de Barcelona, ubicat al barri de la Bonanova i que s'ha convertit en seu social de nombrosos col·lectius, militants i simpatitzants d'extrema dreta. Alhora, diversos col·lectius antifeixistes s'han organitzat per tancar-lo. "Des de la Transició, els Royuela han estat, com a mínim, orbitant en tots els merders de l'extrema dreta", explica Ginestà.
Les investigacions policials el van vincular amb l'atemptat de la revista El Papus el 1977 i la seva col·laboració amb feixistes italians va ser clau en els atemptats del 1980 a l'estació de Bolonya, que va tenir un balanç de 85 morts, i en el de la plaça de la Fontana de Milà el 1969, amb 17 víctimes. Més endavant, també se'l va vincular a les organitzacions terroristes d'extrema dreta GAS i Triple A.
"Els Royuela tenen una influència significativa en allò que s'anomena l'àrea patriòtica", resumeix Ginestà. Una àrea que, en funció del moment, pot abraçar des del moviment skinhead a l'ultracatolicisme, passant pel discurs contra el procés sobiranista.
Ara, l'autor assegura que ha pogut recuperar la pista del clan a partir del Club Empel. "Vaig identificar que a la inauguració hi havia Mauricio Royuela, el fill d'Alberto", explica. A més, detalla que on ara hi ha al club hi havia hagut registrada una empresa a nom de Javier Barraycoa, fundador del grupuscle d'extrema dreta Somatemps. "Barraycoa hi posa el cervell i Royuela, els diners", diu Ginestà. Segons es pot llegir a la investigació, l'entramat dels Royuela té una vintena d'empreses, setze de les quals dedicades al negoci immobiliari.
L'autor avisa que és en espais com el Club Empel on Royuela -ara el fill- pot "créixer". "Allà hi interaccionen militants del PP, ex Plataforma per Catalunya, Vox i fins i tot Ciutadans", diu al mateix temps que apunta que Barraycoa ha sabut mantenir bones relacions amb bona part dels sectors espanyolistes. "Aquest espai polític és molt permeable a qualsevol tipus de proposta", defensa Ginestà. Unes propostes que en el cas de Barraycoa s'han mogut des del carlisme tradicionalista a la bel·ligerància amb el procés sobiranista. "Tot amb una aura d'intel·lectual de cert prestigi", detalla Ginestà.
Pel que fa als Royuela, l'autor assegura que els vincles del clan amb la política s'han anat debilitant: "Des del paper clau del pare reconeixent que va formar part de la intel·ligència franquista fins ara, han passat per espais marginals". Espais com, per exemple, la introducció al món del futbol amb les Brigadas Blanquiazules, grup d'animació d'extrema dreta del RCD Espanyol, o els Casuals, un grup criminal nascut en l'entorn barcelonista.
Vincles amb la Plaça Artós
El fill, Mauricio, s'ha arribat a situar en l'àmbit de l’ultracatolicisme, al voltant d'espais com els Legionaros de Cristo Rey, i la tercera generació comença a tenir un paper en el moviment espanyolista articulat al voltant de la plaça Artós de Sarrià, a Barcelona. "La influència dels Royuela en l'extrema dreta fluctua igual que ho fa aquesta. En el moment dels skins al carrer, estaven allà, amb PxC també, igual que amb el moviment antiprocés i ara amb Vox", apunta Ginestà.
Un camí que han pogut fer gràcies a la impunitat, aconseguida tot i que el patriarca de la família presumia ja el 1977 d'haver estat detingut un centenar de vegades. La seva influència no només representa un perill per al creixement de l'extrema dreta a les urnes, sinó també al carrer. "Ara mateix hi ha un conflicte obert amb una dona migrant de Barcelona, a qui tenen amenaçada. Hi ha un judici pendent", conclou Ginestà.
Nascut el 1938, Alberto Royuela va ser secretari general de la Germandat Nacional de la Guàrdia de Franco i el rastre del seu clan arriba fins a avui al Club Empel de Barcelona, ubicat al barri de la Bonanova i que s'ha convertit en seu social de nombrosos col·lectius, militants i simpatitzants d'extrema dreta. Alhora, diversos col·lectius antifeixistes s'han organitzat per tancar-lo. "Des de la Transició, els Royuela han estat, com a mínim, orbitant en tots els merders de l'extrema dreta", explica Ginestà.
Les investigacions policials el van vincular amb l'atemptat de la revista El Papus el 1977 i la seva col·laboració amb feixistes italians va ser clau en els atemptats del 1980 a l'estació de Bolonya, que va tenir un balanç de 85 morts, i en el de la plaça de la Fontana de Milà el 1969, amb 17 víctimes. Més endavant, també se'l va vincular a les organitzacions terroristes d'extrema dreta GAS i Triple A.
"Els Royuela tenen una influència significativa en allò que s'anomena l'àrea patriòtica", resumeix Ginestà. Una àrea que, en funció del moment, pot abraçar des del moviment skinhead a l'ultracatolicisme, passant pel discurs contra el procés sobiranista.
Ara, l'autor assegura que ha pogut recuperar la pista del clan a partir del Club Empel. "Vaig identificar que a la inauguració hi havia Mauricio Royuela, el fill d'Alberto", explica. A més, detalla que on ara hi ha al club hi havia hagut registrada una empresa a nom de Javier Barraycoa, fundador del grupuscle d'extrema dreta Somatemps. "Barraycoa hi posa el cervell i Royuela, els diners", diu Ginestà. Segons es pot llegir a la investigació, l'entramat dels Royuela té una vintena d'empreses, setze de les quals dedicades al negoci immobiliari.
L'autor avisa que és en espais com el Club Empel on Royuela -ara el fill- pot "créixer". "Allà hi interaccionen militants del PP, ex Plataforma per Catalunya, Vox i fins i tot Ciutadans", diu al mateix temps que apunta que Barraycoa ha sabut mantenir bones relacions amb bona part dels sectors espanyolistes. "Aquest espai polític és molt permeable a qualsevol tipus de proposta", defensa Ginestà. Unes propostes que en el cas de Barraycoa s'han mogut des del carlisme tradicionalista a la bel·ligerància amb el procés sobiranista. "Tot amb una aura d'intel·lectual de cert prestigi", detalla Ginestà.
Pel que fa als Royuela, l'autor assegura que els vincles del clan amb la política s'han anat debilitant: "Des del paper clau del pare reconeixent que va formar part de la intel·ligència franquista fins ara, han passat per espais marginals". Espais com, per exemple, la introducció al món del futbol amb les Brigadas Blanquiazules, grup d'animació d'extrema dreta del RCD Espanyol, o els Casuals, un grup criminal nascut en l'entorn barcelonista.
Vincles amb la Plaça Artós
El fill, Mauricio, s'ha arribat a situar en l'àmbit de l’ultracatolicisme, al voltant d'espais com els Legionaros de Cristo Rey, i la tercera generació comença a tenir un paper en el moviment espanyolista articulat al voltant de la plaça Artós de Sarrià, a Barcelona. "La influència dels Royuela en l'extrema dreta fluctua igual que ho fa aquesta. En el moment dels skins al carrer, estaven allà, amb PxC també, igual que amb el moviment antiprocés i ara amb Vox", apunta Ginestà.
Un camí que han pogut fer gràcies a la impunitat, aconseguida tot i que el patriarca de la família presumia ja el 1977 d'haver estat detingut un centenar de vegades. La seva influència no només representa un perill per al creixement de l'extrema dreta a les urnes, sinó també al carrer. "Ara mateix hi ha un conflicte obert amb una dona migrant de Barcelona, a qui tenen amenaçada. Hi ha un judici pendent", conclou Ginestà.