23
de març
del
2020
Actualitzat
el
24
de març
a les
19:48h
Malgrat l'estat d'alarma per la crisi sanitària, milers de treballadors de sectors considerats no essencials es veuen obligats a seguir anant físicament al seu lloc de feina. Personal de la construcció, de la indústria i de serveis, per exemple, els anomenats call center, segueixen complint amb els torns de producció o atenció. Sindicats i treballadors estan denunciant nombrosos casos d'incompliments de les mesures de seguretat. La resposta d'algunes empreses assenyalades és, fins i tot, oferir un augment de sou als treballadors que segueixin anant de forma presencial al seu lloc de feina.
Les persones que denuncien la seva situació en aquest article demanen que es protegeixi la seva identitat per por de represàlies, així que els noms utilitzats no són reals. En Pau treballa a MST Holding, un call center que col·labora amb entitats bancàries. Cobra 816 euros mensuals nets per treballar sis hores diàries. "Utilitzem tots els mateixos ordinadors i auriculars, menys l'esponja, que cadascú té la seva, i tenim el company del costat a 20 centímetres", explica.
Relata que del centenar de treballadors de la seva planta, una desena han estat diagnosticats de coronavirus i més d'una vintena estan en quarantena, i que l'única mesura de prevenció que tenien fins ara és un dispensador de gel desinfectant a l'entrada. "Hem intentat que ens deixessin fer teletreball però diuen que no hi ha prou diners per garantir-nos el material", explica a NacióDigital. Dijous passat, a més a més, van rebre un correu electrònic de la direcció.
Un 10% més de sou si treballen de forma presencial
En el missatge, s'elogia el "gran esforç" dels treballadors, s'assegura que implementaran "al ritme que poden" el teletreball i el president executiu promet fer ell "un gran esforç econòmic de quasi el 20% del cost per a l'empresa". Aquest és, especifica, que tot empleat que hagi superat el 85% del treball mensual efectiu en aquestes circumstàncies, cobrarà un 10% més del seu salari brut si és físicament a l'empresa i un 5% si està teletreballant. També minuts de vacances: 10 per cada hora treballada des de casa i 15 en cas de ser a l'empresa. Aquest diari ha intentat contactar amb el president executiu, però no ha tornat la trucada.
Treballar "amb les portes obertes per no tocar-se"
La Maria treballa de teleoperadora a un altra empresa de servei d'atenció al client: Konecta BTO. Explica que, fins dimecres de la setmana passada, van treballar amb una "distància mínima entre company i company i amb les portes obertes per no haver-se de tocar". Com en Pau, explica que comparteixen amb altres companys de diferent torn els auriculars i ordinadors.
A partir de dimecres, alguns companys van començar a treballar des de casa amb material propi que complís certs requisits. "En cap moment l'empresa va facilitar hardware". La resta, relata, encara van treballar presencialment i no se'ls va permetre optar al teletreball. Finalment, en el seu cas, li van demanar que agafés vacances dijous i divendres i està a l'espera de què ha de fer.
Petició d'hores extres i sense mascaretes per a tothom
"Treballo a una fàbrica de components de l'automòbil i no tenen intenció de tancar perquè diuen que no els aprovarien un ERTO perquè no poden demostrar que anem malament de feina", explica en Lluís. De fet, assegura que els demanen que vagin a fer hores extres per poder donar servei als clients en cas d'haver de tancar de forma obligada.
La majoria de la plantilla es va quadrar la setmana passada i va dir que només treballaria de dilluns a divendres. "Ja ens l'estem jugant entre setmana com per fer-ho també els caps de setmana", afegeix. Els controlen la temperatura i tenen guants d'un sol ús, però no mascaretes per a tots, assegura.
Teletreball denegat
A en Marc la seva empresa no li permet teletreballar malgrat que els familiars d'algun company estan afectats pel virus. Està contractat per una empresa de telemàrqueting, subcontractada per Iberdrola, que només li ha donat com a opció agafar-se les vacances o una excedència. Com que una excedència no és remunerada, ha optat per la primera, i ara fa una setmana que no va a la feina. "Diuen que no podem fer teletreball per la llei de protecció de dades dels clients. Ara, em quedaré sense vacances", explica. A les oficines hi treballen unes 300 persones i explica que és difícil mantenir la distància de seguretat en alguns espais.
A en Joan, l'empresa d'enginyeria on treballa també li va oferir fer vacances però ho va rebutjar. "Les vacances són un dret i no les vull gastar ara", argumenta. Explica que el seu cap els ha negat l'opció de fer teletreball, tot i que considera que mitja empresa, com a mínim, en podria fer. "Ens van dir que si ho demanava algú, ho acabaria demanant tothom", relata.
Sense guants ni mascaretes a magatzems i cuines
On també continuen treballant és a la planta d'FM Logistic a Valls, magatzem de distribució d'Ikea. En total, 490 persones, entre les quals l'Olga. "Les mesures de seguretat no es compleixen, no tenim mascaretes ni guants, només dispensadors de gel", explica. "De què serveix el confinament si després vaig a treballar?", es pregunta, mentre assegura que el gruix de la plantilla acceptaria un ERTO si això els permetés estar confinats.
A Barcelona, mentrestant, l'Helena continua treballant de cuinera a un restaurant que ha mantingut l'activitat a porta tancada per satisfer els encàrrecs a domicili. "No ens han facilitat cap mesura de protecció i en una cuina és impossible respectar la distància de seguretat", es queixa. "Bàsicament ens diuen que, si no hi anem, no cobrarem", afegeix.
Els sindicats, desbordats de denúncies per riscos laborals
Els sindicats estan desbordats tant denunciant que hi ha molts treballadors en situacions de risc laboral com d'un allau d'ERTOs injustificats. "Els nostres delegats s'estan barallant amb les empreses per fer complir les normes de seguretat", explica Cristina Torre, secretària d'acció sindical de CCOO. Assegura que les empreses han de ser conscients que "no es pot mantenir el ritme de producció" en molts sectors perquè les mesures de distanciament entre empleats i la reorganització de torns han de passar per davant. "És totalment innegociable que es treballi de forma no segura", adverteix.
També des de la UGT s'han fet denúncies a empreses per no posar les mesures preventives necessàries. "Al principi eren reticents a dotar d'equips de protecció als treballadors", explica Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT, que insisteix que totes les empreses que continuen actives han de garantir que no es vulnera "el dret a la salut i la seguretat dels empleats". Tant CCOO com UGT asseguren que Inspecció de Treball ha denegat les peticions de tancament per "risc greu o imminent".
ERTOs "injustificats" per estalviar salaris
"Clar que les deneguen, no fan ni visites ni controls, estan ocupades gestionant els ERTO", explica Marc Faustino, secretari d'acció sindical de la Intersindical-CSC. Ells estan demanant que es faci una aturada general de tota la producció, a excepció dels serveis essencials per a la crisi sanitària. "Han de tenir imatges de gent omplint pavellons d'Ifema per adonar-se que, si no ens aturem, les conseqüències seran molt greus", assegura.
Preguntats pel fet que hi hagi empreses que ofereixen augment de sou per als treballadors que segueixin anant presencialment a la feina o mantenint producció, els tres sindicats coincideixen: "La salut dels treballadors no es negocia". També denuncien que hi ha empreses que s'estan acollint a ERTOs de forma injustificada. "Els sol·liciten no per força major, sinó perquè veuen que tindran menys guanys i es volen estalviar salaris", afirma Gilgado des de la UGT. Per sort, assegura, n'han aconseguit parar alguns, precisament, de l'àmbit sanitari, com d'empreses d'ambulàncies o del sector privat.
El govern espanyol ha rebutjat aquest dilluns una aturada de tota l'activitat productiva perquè, assegura, l'economia ja està "alentida", "reorientada" al material prioritari per fer front a la crisi sanitària i s'està distribuint material de protecció per als treballadors per a què "Espanya no es pari" i tingui una base per remuntar quan passi la crisi. Tot plegat, mentre governs com el de Catalunya demanen un confinament "total", com el que tot just ha començat a aplicar Itàlia, i Foment del Treball replica que seria una mesura "desproporcionada".
Les persones que denuncien la seva situació en aquest article demanen que es protegeixi la seva identitat per por de represàlies, així que els noms utilitzats no són reals. En Pau treballa a MST Holding, un call center que col·labora amb entitats bancàries. Cobra 816 euros mensuals nets per treballar sis hores diàries. "Utilitzem tots els mateixos ordinadors i auriculars, menys l'esponja, que cadascú té la seva, i tenim el company del costat a 20 centímetres", explica.
Relata que del centenar de treballadors de la seva planta, una desena han estat diagnosticats de coronavirus i més d'una vintena estan en quarantena, i que l'única mesura de prevenció que tenien fins ara és un dispensador de gel desinfectant a l'entrada. "Hem intentat que ens deixessin fer teletreball però diuen que no hi ha prou diners per garantir-nos el material", explica a NacióDigital. Dijous passat, a més a més, van rebre un correu electrònic de la direcció.
Un 10% més de sou si treballen de forma presencial
En el missatge, s'elogia el "gran esforç" dels treballadors, s'assegura que implementaran "al ritme que poden" el teletreball i el president executiu promet fer ell "un gran esforç econòmic de quasi el 20% del cost per a l'empresa". Aquest és, especifica, que tot empleat que hagi superat el 85% del treball mensual efectiu en aquestes circumstàncies, cobrarà un 10% més del seu salari brut si és físicament a l'empresa i un 5% si està teletreballant. També minuts de vacances: 10 per cada hora treballada des de casa i 15 en cas de ser a l'empresa. Aquest diari ha intentat contactar amb el president executiu, però no ha tornat la trucada.
Mail enviat als treballadors de MST
Treballar "amb les portes obertes per no tocar-se"
La Maria treballa de teleoperadora a un altra empresa de servei d'atenció al client: Konecta BTO. Explica que, fins dimecres de la setmana passada, van treballar amb una "distància mínima entre company i company i amb les portes obertes per no haver-se de tocar". Com en Pau, explica que comparteixen amb altres companys de diferent torn els auriculars i ordinadors.
A partir de dimecres, alguns companys van començar a treballar des de casa amb material propi que complís certs requisits. "En cap moment l'empresa va facilitar hardware". La resta, relata, encara van treballar presencialment i no se'ls va permetre optar al teletreball. Finalment, en el seu cas, li van demanar que agafés vacances dijous i divendres i està a l'espera de què ha de fer.
Petició d'hores extres i sense mascaretes per a tothom
"Treballo a una fàbrica de components de l'automòbil i no tenen intenció de tancar perquè diuen que no els aprovarien un ERTO perquè no poden demostrar que anem malament de feina", explica en Lluís. De fet, assegura que els demanen que vagin a fer hores extres per poder donar servei als clients en cas d'haver de tancar de forma obligada.
La majoria de la plantilla es va quadrar la setmana passada i va dir que només treballaria de dilluns a divendres. "Ja ens l'estem jugant entre setmana com per fer-ho també els caps de setmana", afegeix. Els controlen la temperatura i tenen guants d'un sol ús, però no mascaretes per a tots, assegura.
Teletreball denegat
A en Marc la seva empresa no li permet teletreballar malgrat que els familiars d'algun company estan afectats pel virus. Està contractat per una empresa de telemàrqueting, subcontractada per Iberdrola, que només li ha donat com a opció agafar-se les vacances o una excedència. Com que una excedència no és remunerada, ha optat per la primera, i ara fa una setmana que no va a la feina. "Diuen que no podem fer teletreball per la llei de protecció de dades dels clients. Ara, em quedaré sense vacances", explica. A les oficines hi treballen unes 300 persones i explica que és difícil mantenir la distància de seguretat en alguns espais.
A en Joan, l'empresa d'enginyeria on treballa també li va oferir fer vacances però ho va rebutjar. "Les vacances són un dret i no les vull gastar ara", argumenta. Explica que el seu cap els ha negat l'opció de fer teletreball, tot i que considera que mitja empresa, com a mínim, en podria fer. "Ens van dir que si ho demanava algú, ho acabaria demanant tothom", relata.
Sense guants ni mascaretes a magatzems i cuines
On també continuen treballant és a la planta d'FM Logistic a Valls, magatzem de distribució d'Ikea. En total, 490 persones, entre les quals l'Olga. "Les mesures de seguretat no es compleixen, no tenim mascaretes ni guants, només dispensadors de gel", explica. "De què serveix el confinament si després vaig a treballar?", es pregunta, mentre assegura que el gruix de la plantilla acceptaria un ERTO si això els permetés estar confinats.
A Barcelona, mentrestant, l'Helena continua treballant de cuinera a un restaurant que ha mantingut l'activitat a porta tancada per satisfer els encàrrecs a domicili. "No ens han facilitat cap mesura de protecció i en una cuina és impossible respectar la distància de seguretat", es queixa. "Bàsicament ens diuen que, si no hi anem, no cobrarem", afegeix.
Els sindicats, desbordats de denúncies per riscos laborals
Els sindicats estan desbordats tant denunciant que hi ha molts treballadors en situacions de risc laboral com d'un allau d'ERTOs injustificats. "Els nostres delegats s'estan barallant amb les empreses per fer complir les normes de seguretat", explica Cristina Torre, secretària d'acció sindical de CCOO. Assegura que les empreses han de ser conscients que "no es pot mantenir el ritme de producció" en molts sectors perquè les mesures de distanciament entre empleats i la reorganització de torns han de passar per davant. "És totalment innegociable que es treballi de forma no segura", adverteix.
També des de la UGT s'han fet denúncies a empreses per no posar les mesures preventives necessàries. "Al principi eren reticents a dotar d'equips de protecció als treballadors", explica Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT, que insisteix que totes les empreses que continuen actives han de garantir que no es vulnera "el dret a la salut i la seguretat dels empleats". Tant CCOO com UGT asseguren que Inspecció de Treball ha denegat les peticions de tancament per "risc greu o imminent".
ERTOs "injustificats" per estalviar salaris
"Clar que les deneguen, no fan ni visites ni controls, estan ocupades gestionant els ERTO", explica Marc Faustino, secretari d'acció sindical de la Intersindical-CSC. Ells estan demanant que es faci una aturada general de tota la producció, a excepció dels serveis essencials per a la crisi sanitària. "Han de tenir imatges de gent omplint pavellons d'Ifema per adonar-se que, si no ens aturem, les conseqüències seran molt greus", assegura.
Preguntats pel fet que hi hagi empreses que ofereixen augment de sou per als treballadors que segueixin anant presencialment a la feina o mantenint producció, els tres sindicats coincideixen: "La salut dels treballadors no es negocia". També denuncien que hi ha empreses que s'estan acollint a ERTOs de forma injustificada. "Els sol·liciten no per força major, sinó perquè veuen que tindran menys guanys i es volen estalviar salaris", afirma Gilgado des de la UGT. Per sort, assegura, n'han aconseguit parar alguns, precisament, de l'àmbit sanitari, com d'empreses d'ambulàncies o del sector privat.
El govern espanyol ha rebutjat aquest dilluns una aturada de tota l'activitat productiva perquè, assegura, l'economia ja està "alentida", "reorientada" al material prioritari per fer front a la crisi sanitària i s'està distribuint material de protecció per als treballadors per a què "Espanya no es pari" i tingui una base per remuntar quan passi la crisi. Tot plegat, mentre governs com el de Catalunya demanen un confinament "total", com el que tot just ha començat a aplicar Itàlia, i Foment del Treball replica que seria una mesura "desproporcionada".