24
de març
del
2020
Actualitzat
a les
18:59h
La suspensió del pagament d'impostos i cotitzacions socials en els àmbits més afectats per la crisi del coronavirus ja és un clam en el sector econòmic. Foment del Treball ho va proposar al govern espanyol la setmana passada, sol·licitant de manera urgent una moratòria de tres mesos per aquelles empreses que han hagut de tancar o han vist afectada la seva activitat i facturació. La Generalitat ja ha ajornat el pagament dels impostos propis i els ajuntaments han establert també moratòries.
Aquest diumenge ho han reclamat, amb caràcter excepcional, un total de 24 entitats sota l'aixopluc de Foment i la Pimec, bàsicament dels sectors del turisme, la restauració i el comerç. La petició és suspendre els propers tres mesos la presentació de les declaracions i autoliquidacions tributàries -o una part-, tant les mensuals com les relatives a la totalitat del primer trimestre. L'Estat n'hauria d'assumir els costos a costa de l'erari.
Per Foment, com per la resta d'entitats gremials, la prioritat ha de ser ara preservar la cadena de pagaments, la tresoreria de les empreses i el dinamisme del consum i l'ocupació quan acabi el confinament. Tot plegat es troba seriosament amenaçades. La patronal critica que, malgrat la gravetat i excepcionalitat de la situació, l'Agència Tributària mantingui els termini de liquidació d'impostos.
Turisme, comerç i restauració: 600.000 llocs de treball
El president de Foment Comerç, Roger Gaspa, explica a NacióDigital la necessitat de les mesures que reclama la patronal: "És evident que la prioritat és resoldre la crisi sanitària. Però també és fonamental afrontar la urgència econòmica. El conjunt dels àmbits turístic, comercial i de restauració suposen 600.000 llocs de treball. El 65% de la despesa mensual del sector va destinat a pagar lloguers i nòmines. La suspensió de pagament d'impostos és imprescindible".
Gaspa assegura que "els deures que fem avui ens diran com afrontarem la crisi econòmica que suposa el coronavirus. De com es resolgui el tema de la liquiditat dependrà quantes empreses sortiran vives del sotrac". Gaspa assenyala les tres vies principals d'injectar liquiditat: "Les línies de crèdit de l'ICO (Estat) i de l'ICF (Generalitat), la política d'ERTEs i la suspensió dels pagaments fiscals, que suposaria una liquiditat de 700 milions d'euros mensuals".
Les cambres, també
El Consell General de Cambres de Catalunya, que ha defensat en la línia del Govern l'aturada total dels sectors econòmics no estratègics, ha reclamat també el màxim esforç de l'Estat pel que fa a liquiditat i finançament. L'organisme cameral que presideix Joan Canadell, de la Cambra de Barcelona, reclama que es faci arribar préstecs a totes les empreses que ho sol·licitin basant-se en les informacions d'estats bancaris prèvies a la crisi.
Les cambres també han demanat a l'Institut Català de Finances (ICF) i Avalis que agilitzin els tràmits en la situació actual, i que ampliïn al màxim les seves línies de crèdit.
Per les cambres, les mesures econòmiques anunciades fins ara són "totalment insuficients per evitar una alta mortalitat de l'activitat empresarial" i troben a faltar mesures específiques per als autònoms, comerços no estratègics, turisme i sector industrial. Proposen que s'ajorni el pagament d'impostos del primer trimestre i la seguretat social d'aquest període.
Joan Canadell: "Si l'Estat no s'espavila, ens haurem d'espavilar nosaltres"
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del consell cameral, Joan Canadell, considera que "si l'Estat no respon, la possibilitat d'un tancament de caixes serà una opció que guanyarà pes cada dia que passi". En declaracions a NacióDigital, Canadell ha estat molt contundent: "O l'Estat s'espavila davant d'una situació com la que vivim, o ens haurem d'espavilar nosaltres", afirma alimentat un escenari de desobediència fiscal.
Canadell considera que un ajornament en el pagament dels impostos és "una necessitat sí o sí". El president de la Cambra recorda que és una mesura que han adoptat la majoria de països europeus, des de Dinamarca a França, passant per Alemanya, Itàlia o Suècia. El dirigent empresarial reclama a l'Estat que respongui a les exigències del teixit econòmic, en una societat tan empresarial com Catalunya. "Fins ara, les mesures adoptades són del tot insuficients", ha assegurat. El Consell de Cambres va fer un comunicat en aquesta línia aquest diumenge.
El líder cameral considera que cal concretar com s'implementen les mesures anunciades per Sánchez: "Una cosa és que el consell de ministres aprovi un decret i l'altra és veure com l'administració i els bancs concreten les mesures. Hi ha empresaris que van als bancs i es troben que encara no hi ha uns criteris del tot definits".
La "desobediència econòmica", una possibilitat
L'associació empresarial Anem X Feina, sorgida sota amb l'impuls i el suport de l'ANC, ja ha demanat que "si el govern espanyol no actua", les grans patronals i es sindicats "facin uns crida unitària a la desobediència econòmica". Jordi Roset, el seu portaveu, explica a aquest diari que "és de les poques vegades amb què coincideixo amb el que han demanat Foment del Treball i la Pimec". Per Roset, "la suspensió del pagament d'impostos és l'única via en aquests moments per moltes empreses. Si no, no ens en sortirem".
Pel portaveu d'Anem X Feina, "la situació és crítica i el primer que han de fer les empreses és protegir els treballadors. Després, als proveïdors. Si hi ha una cosa que s'ha de deixar de pagar en un moment d'emergència, són els impostos i tributs. Això si estem parlant d'empreses petites". Roset deixa clar que "no es tracta de negar-se a pagar, però reclamem que es pugui fer quan estiguem en condicions de fer-ho".
Sense excuses d'estabilitat pressupostària de la UE
Aquest cop, no sembla que es puguin esgrimir els criteris de la limitació del dèficit i l'estabilitat pressupostària com a argument per no trencar amb l'ortodòxia financera. El món empresarial considera que després que el Banc Central Europeu i la mateixa Comissió Europea amb posterioritat hagin obert la porta pel que fa a la limitació del dèficit, deixant el camí lliure perquè els governs assumeixin més despesa, ja no hi ha excusa. La mateixa presidenta de la Comissió, l'alemanya Ursula von der Leyen, una política bastant conservadora, ho va explicitar i Pedro Sánchez va anunciar que relaxarà els criteris que s'apliquen a les administracions locals perquè puguin fer més polítiques socials.
Una reacció als impostos abusius (1899)
L'anomenat tancament de caixes va ser un ampli moviment de revolta fiscal que es va produir a Catalunya amb motiu de l'increment d'impostos que va implicar el pressupost espanyol del 1899. Espanya havia perdut les darreres colònies i, a més, la suïcida guerra de Cuba amb els Estats Units. La hisenda pública estava sota mínims i es va voler collar l'economia productiva catalana. Milers de comerciants i empresaris es van negar a pagar els tributs enmig d'un clima d'enorme tensió social.
La resposta de Madrid va ser repressiva: declaració de l'estat de guerra i detenció de diversos comerciants. Finalment, la protesta va cedir, però el terreny ja estava aplanat per l'emergència del catalanisme polític. Els partits monàrquics a Catalunya van entrar en una crisi de la qual no es recuperarien i emergiren nous lideratges, com el de l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, que va fer costat al tancament de caixes.
Davant la situació que viu el sector del comerç. hi ha qui diu que el que vindrà, si el govern espanyol no pren mesures agosarades, no serà un tancament de caixes com el del 1899, fruit d'una desobediència fiscal, sinó que molts petits negocis simplement no podran pagar perquè des de fa dies tenen uns ingressos igual a zero. Saben quan van abaixar la persiana i es va ensorrar la facturació però no quan tornarà a córrer el diner.
Aquest diumenge ho han reclamat, amb caràcter excepcional, un total de 24 entitats sota l'aixopluc de Foment i la Pimec, bàsicament dels sectors del turisme, la restauració i el comerç. La petició és suspendre els propers tres mesos la presentació de les declaracions i autoliquidacions tributàries -o una part-, tant les mensuals com les relatives a la totalitat del primer trimestre. L'Estat n'hauria d'assumir els costos a costa de l'erari.
Per Foment, com per la resta d'entitats gremials, la prioritat ha de ser ara preservar la cadena de pagaments, la tresoreria de les empreses i el dinamisme del consum i l'ocupació quan acabi el confinament. Tot plegat es troba seriosament amenaçades. La patronal critica que, malgrat la gravetat i excepcionalitat de la situació, l'Agència Tributària mantingui els termini de liquidació d'impostos.
Turisme, comerç i restauració: 600.000 llocs de treball
El president de Foment Comerç, Roger Gaspa, explica a NacióDigital la necessitat de les mesures que reclama la patronal: "És evident que la prioritat és resoldre la crisi sanitària. Però també és fonamental afrontar la urgència econòmica. El conjunt dels àmbits turístic, comercial i de restauració suposen 600.000 llocs de treball. El 65% de la despesa mensual del sector va destinat a pagar lloguers i nòmines. La suspensió de pagament d'impostos és imprescindible".
Roger Gasca, del comerç: "El 65% de la despesa mensual del sector és per pagar lloguer i nòmines, la suspensió de pagament d'impostos és imprescindible"
Gaspa assegura que "els deures que fem avui ens diran com afrontarem la crisi econòmica que suposa el coronavirus. De com es resolgui el tema de la liquiditat dependrà quantes empreses sortiran vives del sotrac". Gaspa assenyala les tres vies principals d'injectar liquiditat: "Les línies de crèdit de l'ICO (Estat) i de l'ICF (Generalitat), la política d'ERTEs i la suspensió dels pagaments fiscals, que suposaria una liquiditat de 700 milions d'euros mensuals".
Les cambres, també
El Consell General de Cambres de Catalunya, que ha defensat en la línia del Govern l'aturada total dels sectors econòmics no estratègics, ha reclamat també el màxim esforç de l'Estat pel que fa a liquiditat i finançament. L'organisme cameral que presideix Joan Canadell, de la Cambra de Barcelona, reclama que es faci arribar préstecs a totes les empreses que ho sol·licitin basant-se en les informacions d'estats bancaris prèvies a la crisi.
Les cambres també han demanat a l'Institut Català de Finances (ICF) i Avalis que agilitzin els tràmits en la situació actual, i que ampliïn al màxim les seves línies de crèdit.
Per les cambres, les mesures econòmiques anunciades fins ara són "totalment insuficients per evitar una alta mortalitat de l'activitat empresarial" i troben a faltar mesures específiques per als autònoms, comerços no estratègics, turisme i sector industrial. Proposen que s'ajorni el pagament d'impostos del primer trimestre i la seguretat social d'aquest període.
Joan Canadell: "Si l'Estat no s'espavila, ens haurem d'espavilar nosaltres"
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del consell cameral, Joan Canadell, considera que "si l'Estat no respon, la possibilitat d'un tancament de caixes serà una opció que guanyarà pes cada dia que passi". En declaracions a NacióDigital, Canadell ha estat molt contundent: "O l'Estat s'espavila davant d'una situació com la que vivim, o ens haurem d'espavilar nosaltres", afirma alimentat un escenari de desobediència fiscal.
Canadell considera que un ajornament en el pagament dels impostos és "una necessitat sí o sí". El president de la Cambra recorda que és una mesura que han adoptat la majoria de països europeus, des de Dinamarca a França, passant per Alemanya, Itàlia o Suècia. El dirigent empresarial reclama a l'Estat que respongui a les exigències del teixit econòmic, en una societat tan empresarial com Catalunya. "Fins ara, les mesures adoptades són del tot insuficients", ha assegurat. El Consell de Cambres va fer un comunicat en aquesta línia aquest diumenge.
Joan Canadell, de la Cambra: "Un tancament de caixes guanyarà força si l'Estat no està a l'alçada de les exigències del teixit industrial"
El líder cameral considera que cal concretar com s'implementen les mesures anunciades per Sánchez: "Una cosa és que el consell de ministres aprovi un decret i l'altra és veure com l'administració i els bancs concreten les mesures. Hi ha empresaris que van als bancs i es troben que encara no hi ha uns criteris del tot definits".
La "desobediència econòmica", una possibilitat
L'associació empresarial Anem X Feina, sorgida sota amb l'impuls i el suport de l'ANC, ja ha demanat que "si el govern espanyol no actua", les grans patronals i es sindicats "facin uns crida unitària a la desobediència econòmica". Jordi Roset, el seu portaveu, explica a aquest diari que "és de les poques vegades amb què coincideixo amb el que han demanat Foment del Treball i la Pimec". Per Roset, "la suspensió del pagament d'impostos és l'única via en aquests moments per moltes empreses. Si no, no ens en sortirem".
Jordi Roset, d'Anem X Feina: "Per primer cop, estem d'acord amb el que han proposat Foment i la Pimec"
Pel portaveu d'Anem X Feina, "la situació és crítica i el primer que han de fer les empreses és protegir els treballadors. Després, als proveïdors. Si hi ha una cosa que s'ha de deixar de pagar en un moment d'emergència, són els impostos i tributs. Això si estem parlant d'empreses petites". Roset deixa clar que "no es tracta de negar-se a pagar, però reclamem que es pugui fer quan estiguem en condicions de fer-ho".
Sense excuses d'estabilitat pressupostària de la UE
Aquest cop, no sembla que es puguin esgrimir els criteris de la limitació del dèficit i l'estabilitat pressupostària com a argument per no trencar amb l'ortodòxia financera. El món empresarial considera que després que el Banc Central Europeu i la mateixa Comissió Europea amb posterioritat hagin obert la porta pel que fa a la limitació del dèficit, deixant el camí lliure perquè els governs assumeixin més despesa, ja no hi ha excusa. La mateixa presidenta de la Comissió, l'alemanya Ursula von der Leyen, una política bastant conservadora, ho va explicitar i Pedro Sánchez va anunciar que relaxarà els criteris que s'apliquen a les administracions locals perquè puguin fer més polítiques socials.
Una reacció als impostos abusius (1899)
L'anomenat tancament de caixes va ser un ampli moviment de revolta fiscal que es va produir a Catalunya amb motiu de l'increment d'impostos que va implicar el pressupost espanyol del 1899. Espanya havia perdut les darreres colònies i, a més, la suïcida guerra de Cuba amb els Estats Units. La hisenda pública estava sota mínims i es va voler collar l'economia productiva catalana. Milers de comerciants i empresaris es van negar a pagar els tributs enmig d'un clima d'enorme tensió social.
La resposta de Madrid va ser repressiva: declaració de l'estat de guerra i detenció de diversos comerciants. Finalment, la protesta va cedir, però el terreny ja estava aplanat per l'emergència del catalanisme polític. Els partits monàrquics a Catalunya van entrar en una crisi de la qual no es recuperarien i emergiren nous lideratges, com el de l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, que va fer costat al tancament de caixes.
Davant la situació que viu el sector del comerç. hi ha qui diu que el que vindrà, si el govern espanyol no pren mesures agosarades, no serà un tancament de caixes com el del 1899, fruit d'una desobediència fiscal, sinó que molts petits negocis simplement no podran pagar perquè des de fa dies tenen uns ingressos igual a zero. Saben quan van abaixar la persiana i es va ensorrar la facturació però no quan tornarà a córrer el diner.