21
de març
del
2020
Actualitzat
el
22
de març
a les
18:08h
Ja hi ha més de 25.000 contagiats per coronavirus detectats i 1.326 morts, a l'Estat. Una xifra molt elevada que no para de créixer. De fet, l'espanyol és l'estat del món on l'expansió d'aquest virus és més ràpida i, posant el focus en les defuncions -el nombre d'infectats és una variable difusa, ja que la quantitat de casos no controlats pot ser molt elevada-, podria superar la Xina dimarts o dimecres vinent.
Ara mateix, l'espanyol és el quart estat amb més morts per coronavirus del món, només per darrere d'Itàlia (4.032), la Xina (3.261) i Iran (1.433). Tot apunta, però, que se situarà en tercer lloc aquest dissabte o, com a tard, diumenge, ja que l'evolució de defuncions causades pel Covid-19 a l'Iran creix més a poc a poc (unes 150 al dia).
Tal com es pot veure en el gràfic superior, si es compara l'evolució dels morts en aquells estats on el coronavirus ha impactat més, posant com a punt inicial el dia de la vintena defunció, s'observa com el creixement a l'Estat és clarament més ràpida que a la Xina o Iran, a banda d'estats on el pateixen des de fa menys, com França o els EUA. I moltíssim més que a Corea del Sud, on l'epidèmia es va controlar força des de l'inici. Però és que fins i tot la xifra de morts va créixer lleugerament més a poc a poc a Itàlia, en els primers estadis del virus en aquell estat.
El gràfic mostra l'evolució absoluta de morts a escala lineal, a diferència de molts altres gràfics que ho fan a escala logarítmica. S'ha optat per fer-ho així per fer-ho més senzill d'entendre i perquè la voluntat no és tant situar en quin punt es troba l'expansió -creixement o estabilització-, sinó com avancen els morts, en un nivell de xifres comprensible amb aquesta escala, a partir de les corbes de cada estat.
Calculant el percentatge d'augment diari de morts respecte el dia anterior d'Itàlia i Espanya (usant de referència com a dia 0 els 20 morts), la xifra és lleugerament superior en el segon estat. Tot i això, també és cert que Itàlia va trigar algun dia més a decretar els nivells de confinament dictaminats fa una setmana pel govern espanyol, cosa que podria provocar que l'evolució es frenés abans, com ja ha començat a passar a l'altre estat.
En un escenari dur en què les mesures preses no tinguin encara massa efecte els propers dies -els morts actuals es van contagiar fa cert temps-, el nombre de morts a l'Estat podria empatar els 3.250 morts actuals de la Xina el dimarts -amb dades anunciades dimecres al matí-. En un escenari tou més optimista, aquest horitzó podria arribar dimecres.
Aquests models matemàtics s'han elaborat tenint en compte el ritme de morts a Itàlia -un estat de grandària similar a Espanya i també amb diversos focus-, tenint en compte les diferències d'evolució actuals. En el primer cas, pesa més la tendència prèvia i, en el segon, l'efecte de les mesures de confinament. En tot cas, un cop l'Estat superi la Xina en morts, caldrà veure si acaba avançant també Itàlia. Dependrà de molts factors, segurament també de si acaba prenent mesures més dràstiques, com ha fet el govern italià, que ha aïllat els territoris més contagiats i ha aturat tota l'activitat productiva excepte en serveis essencials.
Ara bé, pel que fa al nombre de contagiats, aquesta quantitat a l'Estat està tan descontrolada i el nombre real és molt més elevat al de detectats? Això es pot analitzar comparant la ràtio entre morts i infectats controlats. La letalitat del coronavirus a Espanya, segons han precisat els coordinadors de la crisi, és del 5% dels casos confirmats. Tot i això, aquest percentatge no és real perquè no té en compte tots els contagis reals, només el que s'han pogut diagnosticar amb els 355.000 tests que s'han fet.
Com que la mortalitat deu ser similar arreu del món -amb algunes diferències segons la qualitat del sistema sanitari-, els estats on la xifra de contagiats detectats per cada mort sigui més alta seran aquells que previsiblement tinguin el virus més controlat i menys infectats desconeguts -i, per tant, no degudament aïllats, cosa que dificulta el control de l'epidèmia i dels contagis.
Els gràfics inferiors comparen la ràtio espanyola amb la d'altres estats on el coronavirus ha impactat més. S'ofereixen les dades en funció del nombre de morts en cada moment, per diverses raons. Per una banda, si es donés només la xifra actual a cada estat, no es tindria en compte el punt de maduració de l'epidèmia a cada lloc, en funció de quan hi va arribar, ja que els morts es produeixen dies després de la infecció. Per altra banda, això permet també analitzar si cada estat, davant l'augment de morts, abaixa els braços i desisteix de controlar tots els contagiats o, per contra, extrema els esforços per detectar-los i aïllar-los. En el cas d'Espanya, en les darreres hores s'ha anunciat el repartiment de 640.000 tests ràpids, que acabaran sent un milió en els pròxims dies, per augmentar la deteccions.
A hores d'ara, en el cas espanyol, s'observa com efectivament la ràtio de detectats per cada mort cau, ja que els infectats moren a mesura que passen els dies i, a més, el sistema sanitari no té recursos per fer totes les proves que caldria. Ocorre un cosa similar a Itàlia -més exagerat i tot- o, en menor mesura, a França o el Regne Unit. A l'Iran sembla que el virus l'agafi desprevingut, amb molts morts per cada detectat al principi, que després es posi les piles, però al final se li descontroli de nou.
La Xina, per contra, manté una ràtio molt similar tota l'estona, senyal de l'esforç que va fer a partir de cert moment per detectar la majoria de casos possibles. Als Estats Units, en canvi, la ràtio va creixent, potser per un esforç també en augment per fer front a una crisi sanitària que havia atès poc al principi. Finalment, les ràtios a Corea del Sud i, especialment, a Alemanya, són altíssimes en tot moment, fruit de la perseverança per controlar el màxim de casos i evitar així una expansió elevada del coronavirus.
Ara mateix, l'espanyol és el quart estat amb més morts per coronavirus del món, només per darrere d'Itàlia (4.032), la Xina (3.261) i Iran (1.433). Tot apunta, però, que se situarà en tercer lloc aquest dissabte o, com a tard, diumenge, ja que l'evolució de defuncions causades pel Covid-19 a l'Iran creix més a poc a poc (unes 150 al dia).
Tal com es pot veure en el gràfic superior, si es compara l'evolució dels morts en aquells estats on el coronavirus ha impactat més, posant com a punt inicial el dia de la vintena defunció, s'observa com el creixement a l'Estat és clarament més ràpida que a la Xina o Iran, a banda d'estats on el pateixen des de fa menys, com França o els EUA. I moltíssim més que a Corea del Sud, on l'epidèmia es va controlar força des de l'inici. Però és que fins i tot la xifra de morts va créixer lleugerament més a poc a poc a Itàlia, en els primers estadis del virus en aquell estat.
El gràfic mostra l'evolució absoluta de morts a escala lineal, a diferència de molts altres gràfics que ho fan a escala logarítmica. S'ha optat per fer-ho així per fer-ho més senzill d'entendre i perquè la voluntat no és tant situar en quin punt es troba l'expansió -creixement o estabilització-, sinó com avancen els morts, en un nivell de xifres comprensible amb aquesta escala, a partir de les corbes de cada estat.
Calculant el percentatge d'augment diari de morts respecte el dia anterior d'Itàlia i Espanya (usant de referència com a dia 0 els 20 morts), la xifra és lleugerament superior en el segon estat. Tot i això, també és cert que Itàlia va trigar algun dia més a decretar els nivells de confinament dictaminats fa una setmana pel govern espanyol, cosa que podria provocar que l'evolució es frenés abans, com ja ha començat a passar a l'altre estat.
En un escenari dur en què les mesures preses no tinguin encara massa efecte els propers dies -els morts actuals es van contagiar fa cert temps-, el nombre de morts a l'Estat podria empatar els 3.250 morts actuals de la Xina el dimarts -amb dades anunciades dimecres al matí-. En un escenari tou més optimista, aquest horitzó podria arribar dimecres.
Aquests models matemàtics s'han elaborat tenint en compte el ritme de morts a Itàlia -un estat de grandària similar a Espanya i també amb diversos focus-, tenint en compte les diferències d'evolució actuals. En el primer cas, pesa més la tendència prèvia i, en el segon, l'efecte de les mesures de confinament. En tot cas, un cop l'Estat superi la Xina en morts, caldrà veure si acaba avançant també Itàlia. Dependrà de molts factors, segurament també de si acaba prenent mesures més dràstiques, com ha fet el govern italià, que ha aïllat els territoris més contagiats i ha aturat tota l'activitat productiva excepte en serveis essencials.
Ara bé, pel que fa al nombre de contagiats, aquesta quantitat a l'Estat està tan descontrolada i el nombre real és molt més elevat al de detectats? Això es pot analitzar comparant la ràtio entre morts i infectats controlats. La letalitat del coronavirus a Espanya, segons han precisat els coordinadors de la crisi, és del 5% dels casos confirmats. Tot i això, aquest percentatge no és real perquè no té en compte tots els contagis reals, només el que s'han pogut diagnosticar amb els 355.000 tests que s'han fet.
Com que la mortalitat deu ser similar arreu del món -amb algunes diferències segons la qualitat del sistema sanitari-, els estats on la xifra de contagiats detectats per cada mort sigui més alta seran aquells que previsiblement tinguin el virus més controlat i menys infectats desconeguts -i, per tant, no degudament aïllats, cosa que dificulta el control de l'epidèmia i dels contagis.
Els gràfics inferiors comparen la ràtio espanyola amb la d'altres estats on el coronavirus ha impactat més. S'ofereixen les dades en funció del nombre de morts en cada moment, per diverses raons. Per una banda, si es donés només la xifra actual a cada estat, no es tindria en compte el punt de maduració de l'epidèmia a cada lloc, en funció de quan hi va arribar, ja que els morts es produeixen dies després de la infecció. Per altra banda, això permet també analitzar si cada estat, davant l'augment de morts, abaixa els braços i desisteix de controlar tots els contagiats o, per contra, extrema els esforços per detectar-los i aïllar-los. En el cas d'Espanya, en les darreres hores s'ha anunciat el repartiment de 640.000 tests ràpids, que acabaran sent un milió en els pròxims dies, per augmentar la deteccions.
A hores d'ara, en el cas espanyol, s'observa com efectivament la ràtio de detectats per cada mort cau, ja que els infectats moren a mesura que passen els dies i, a més, el sistema sanitari no té recursos per fer totes les proves que caldria. Ocorre un cosa similar a Itàlia -més exagerat i tot- o, en menor mesura, a França o el Regne Unit. A l'Iran sembla que el virus l'agafi desprevingut, amb molts morts per cada detectat al principi, que després es posi les piles, però al final se li descontroli de nou.
La Xina, per contra, manté una ràtio molt similar tota l'estona, senyal de l'esforç que va fer a partir de cert moment per detectar la majoria de casos possibles. Als Estats Units, en canvi, la ràtio va creixent, potser per un esforç també en augment per fer front a una crisi sanitària que havia atès poc al principi. Finalment, les ràtios a Corea del Sud i, especialment, a Alemanya, són altíssimes en tot moment, fruit de la perseverança per controlar el màxim de casos i evitar així una expansió elevada del coronavirus.