20
de març
del
2020
Actualitzat
el
22
de març
a les
9:52h
La crisi del coronavirus està tenint un impacte global i el continuarà tenint en els pròxims mesos. Té una dimensió sanitària evident, que manté en estrès màxim i amenaça de desbordar el sistema públic de salut, però també una dimensió econòmica i laboral, que afecta i afectarà desenes de milers de persones. El país s'ha aturat per evitar que el virus es propagui encara més ràpid i, en conseqüència, moltes empreses han de suspendre la seva activitat. Aquesta setmana, més de 150.000 persones s'han vist afectades per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO).
Abordem aquesta qüestió, la vessant laboral de la crisi del coronavirus, amb Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya, que demana estar alerta per evitar que les empreses abusin d'aquest mecanisme, l'únic que hi ha, segons diu, per evitar que els treballadors acabin al carrer. En aquesta entrevista -telefònica, per raons òbvies-, el dirigent sindical també es mostra crític amb les discrepàncies públiques entre Estat i Generalitat, reivindica el paper del sector públic que fa front al coronavirus i admet preocupació pels efectes que pot tenir aquesta nova crisi sobre una societat que encara no s'ha recuperat de l'anterior.
- CCOO ha denunciat l'escassetat de material per prevenir el coronavirus. Quina és ara la situació?
- Continua havent-hi mancances, sobretot al sistema sanitari però també en altres sectors que estan directament afectats per la crisi, com ara el sector sociosanitari. En el marc de les residències tenim moltes denúncies de treballadors que no tenen equips de protecció, i també en els cossos de seguretats -policials o penitenciaris- que també reclamen protecció. Hem de pensar també en totes aquelles empreses de cara al públic, que fan abastiment alimentari a la ciutadania, que també en molts llocs estan tenint mancances d'equips.
Fem una crida a totes les empreses que ara s'estan aturant perquè facin donacions dels seus equips de protecció individual, sobretot per al sistema de salut. Hem de retreure la manca de previsió que aquestes darreres setmanes han tingut les autoritats, tant les estatals com les autonòmiques, per poder tenir prou proveïment de mitjans sabent que podíem acabar en una situació de contagi massiu. Aquest retret s'ha de fer i hem d'exigir solucions i alternatives suficients.
- Hi ha hagut manca de previsió per part de les autoritats?
- Sí. Veient què passava en altres països, teníem quinze dies per aconseguir equips de protecció individual mentre no ens trobàvem en situació d'emergència. Ara ja no es tracta de fer retrets. Tenim una pandèmia damunt la taula i hem de trobar solucions per posar-les a l'abast del personal sanitari per protegir-los. Les dades indiquen que els contagis creixen molt entre el personal sanitari i no ens podem quedar sense aquests treballadors perquè no tenim capacitat de trobar equips de protecció adient. No ens podem quedar en els retrets, ja en parlarem més endavant, ja trobarem el moment d'analitzar com s'ha gestionat la crisi.
Ara es tracta de buscar solucions i col·laborar. El sindicats podem ajudar demanant a aquelles empreses on estem negociant expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que posin a disposició de l'interès general els seus equips de protecció individual. I amb les administracions hem de col·laborar perquè les comandes d'equips de protecció que estan fent arribin al seu destí. Hem de treballar colze a colze i després ja parlarem de què ha passat.
- L'estat d'alarma permet ara que els treballadors vagin a treballar. Caldria un confinament més estricte?
- No sóc epidemiòleg ni cap expert. Ens adaptem a la realitat que ens plantegen les autoritats. Ja sabem que hi ha un conflicte, una discrepància sobre quin és el nivell de confinament que s'hauria de plantejar. Nosaltres no podem entrar en aquest debat. Tenim una realitat que hem d'atendre, i és que els treballadors que estan cridats per les seves empreses han d'anar a treballar. Nosaltres hem de garantir totes les seves mesures de seguretat, que les empreses no els posin en risc, que els transports públics puguin treballar sense posar en risc a la ciutadania, i que la gent que ha deixat de treballar arran de la crisi tingui les cobertures necessàries per no veure's afectats per aquesta aturada de l'activitat. No podem entrar en aquest debat, no tenim temps. Tenim una realitat que ens ha vingut de cop, només ho podem endreçar i buscar solucions en funció de la realitat.
- Entenc que són crítics amb aquesta picabaralla constant entre administracions sobre la gestió de la crisi.
- No ens agrada que hi hagi baralles polítiques, perquè traslladen incertesa a la ciutadania. En moments de crisi, el pitjor que poden fer les autoritats és traslladar incertesa a una ciutadania que es troba en situació de pànic. Demanem sobretot responsabilitat i corresponsabilitat per garantir que els missatges a la ciutadania són consensuats entre administracions. Només ens falta això: no sabem ben bé què està passant, patim la situació i a més ens arriben missatges contradictoris o de conflicte per part de les autoritats. Cal responsabilitat.
- El govern espanyol ha aprovat una moratòria per a les hipoteques, però no ha dit res dels lloguers. Està desprotegida la gent que viu de lloguer?
- El reial decret del govern espanyol té un impacte important per poder fer front a la crisi, però no té capacitat de donar cobertura a tota la gent que se'n veu afectada. Des de CCOO ja hem demanat buscar solucions per a la gent que ha de pagar lloguers, tenint en compte també que hem de trobar maneres per compensar els petits arrendataris que es poden veure afectats per l'aprovació d'una moratòria per als lloguers. No nomé cal una normativa per a la gent que no podrà pagar el lloguer, sinó també una injecció econòmica per garantir que els petits arrendataris no perdin la seva compensació.
Hem de pensar que hi ha gent que depèn del cobrament d'un lloguer per complementar els seus ingressos. Penso per exemple en persones jubilades, que depenen d'una petita pensió i d'una renda que ve d'un lloguer. Si traiem aquesta renda, aquesta persona tampoc pot viure. Per tant també cal una injecció econòmica en aquest sentit. Evidentment, les immobiliàries i els fons d'inversió que estan fent el gran negoci amb l'especulació del lloguer, podrien pagar la manca d'ingressos que suposi una moratòria dels lloguers.
- CCOO i UGT, juntament amb la patronal, van demanar que es facilitessin els ERTO. És la millor eina davant d'aquesta crisi?
- És l'única eina. L'altra és l'acomiadament. Si una empresa deixa de treballar, o envia els treballador a l'atur o se'ls queda pagant-los el sou. Si no té ingressos per pagar-los el sou, els envia al carrer. L'única manera per evitar-ho és garantir que no es trenca la relació laboral perquè se'ls suspèn el contracte amb un ERTO.
- S'hi pot acollir tothom?
- No. La primera mesura, la que s'està utilitzant més, és la de flexibilització de la jornada i el teletreball, però hi ha una part dels treballadors que es veuran afectats per ERTO perquè les seves empreses no poden aplicar aquestes mesures de flexibilització o teletreball. Després també hi haurà algunes empreses que, aprofitant l'avinentesa, intentaran treure rèdits de les ajudes que donin les administracions a aquests ERTO. Hem de ser molt rigorosos i demanem molta rigorositat a les administracions perquè cap empresa faci l'agost amb els ERTO. Demanem al Govern crear ràpidament una taula entre els agents socials, patronal, sindicats i Departament de Treball per fer seguiment del tots els ERTO que es puguin plantejar aquests dies. Haurem de veure i col·laborar per garantir que ningú abusi d'aquesta mesura i s'utilitzin les eines que té l'empresa sense haver de recórrer als recursos públics.
- Un exemple podria ser Inditex? Aquesta setmana va anunciar que volia fer un ERTO.
- Han decidit retirar-lo. Vam aconseguir, en una negociació, que Inditex retirés la voluntat de posar un ERTO i vam quedar que es valoraria si s'allarga l'estat d'alarma. Han decidit retirar l'ERTO i mantenir la situació amb una adaptació interna, amb flexibilització i mantenint el salari de la gent.
- Caldrà adaptar la regulació d'aquests ERTO a la circumstància actual?
- Una part important s'adapta, sobretot pel que fa a la causa de força major, que necessita l'autorització de l'autoritat laboral. Davant l'allau d'expedients que arribaran, que es podran tramitar en cinc dies, hi haurà dificultats operatives per garantir que no hi ha un abús. Caldrà una taula per col·laborar entre tots per resoldre aquesta situació. Una altra part dels expedients, que no són per causa de força major, que no necessiten l'autorització de l'autoritat laboral. En aquests casos, és molt important que, per evitar abusos, que es faci una tutela per part de l'administració per poder fer un expedient. S'ha de fer de manera preventiva perquè les empreses s'ho pensin dues vegades a l'hora d'abusar i no quedi tot en mans d'un jutge que al final de tot el procediment sigui qui resol si s'ha fet bé o no l'expedient. Seria bo que es recuperés l'autorització laboral en els expedients.
- La Intersindical-CSC demanava fa uns dies crear un fons extraordinari finançat per grans empreses i grans fortunes per combatre el coronavirus. Com ho veuen?
- Nosaltres plantegem que és un moment de corresponsabilitzar-se de l'impacte econòmic que tindrà la crisi. El sector públic és qui té capacitat per posar-se davant d'aquest sotrac. El sector privat no té la capacitat per fer-ho. Les mesures econòmiques que s'estan proposant tenen l'aval dels recursos públics i això ja ens dona una lliçó: hem de reforçar el caràcter públic de l'Estat i abandonar el criteri neoliberal de privatitzacions contínues, que afebleixen la capacitat de donar resposta a una crisi com aquesta. Però no podem permetre que només sigui l'Estat qui doni resposta. Per exemple, quan negociem ERTO, no podem deixar que les empreses que tenen beneficis no complementin el salari dels treballador. Les línies creditícies que el sector financer ha d'activar per garantir la liquiditat de les empreses no poden ser només les que venen avalades pels recursos de l'Estat. El sector financer també ha de fer el seu esforç i posar la seva liquiditat a disposició per a la sortida de la situació. No sé si és amb un fons concret, però cal una corresponsabilitat entre sector públic, empresarial i financer per sortir d'aquesta crisi.
- Sembla que ara, en plena crisi, molta gent reivindica el sector públic i la sanitat pública.
- És així. Ara veiem que hi ha molt pocs espais del sector privat que puguin estar a l'alçada d'aquesta crisi sanitària. Per què? Perquè no tenen els equipaments. S'ha privatitzat la part menys qualitativa de la sanitat per fer negoci. La part cara, de més valor afegit, està en el sector públic. El sector privat contracta la vigilància de la salut de la ciutadania per donar resposta a la salut "menor", però quan necessitem una intervenció de caràcter greu ho traslladem tot a la sanitat pública. És pervers. Estem deixant que la salut es posi a disposició del negoci. Hem de fer aquesta lectura i, quan sortim d'aquesta crisi, no podem tornar a plantejar la liberalització com a expressió de la democràcia, com diu el neoliberalisme, sinó que allò públic i allò col·lectiu és la millor garantia d'un estat democràtic perquè garanteix la igualtat entre tothom.
- Aquesta crisi serà pitjor que la de 2008?
- Serà diferent. Confio que sigui un sotrac més curt. Tothom planteja que serà una caiguda més forta i una sortida més ràpida. Fa patir i estem preocupats perquè l'estructura social encara no s'ha recuperat dels efectes de l'última crisi perquè no s'han fet les polítiques adequades. El mercat laboral està totalment precaritzat i si ha d'afrontar una sortida de la crisi en recessió, aquesta precarització es pot incrementar. Davant de la situació que ens ha caigut al damunt als treballadors, estem començant a pensar quines són les línies de treball que hem de plantejar en l'àmbit econòmic i laboral per preparar-nos de cara a la sortida d'aquesta crisi. Enviem un missatge al govern espanyol: no hem d'ajornar les mesures de recuperació dels drets dels treballadors per afrontar amb una certa xarxa la sortida de la crisi del coronavirus. El consell de ministres s'ha de preocupar per la situació sanitària, però també s'han de començar a preparar i no ajornar les mesures per superar la crisi un cop sortim d'aquesta situació.
- Moltes famílies encara no han superat l'última crisi, tenim la guardiola de les pensions pràcticament buida...
- Si només fos la guardiola de les pensions... Ara el problema serà el nivell d'endeutament en què caurà l'economia espanyola. Si mantenim la liquiditat de les empreses per evitar que es trenqui la cadena de pagament, hi haurà també un creixement de l'endeutament privat però avalat pel sector públic, que això farà augmentar el seu endeutament. L'altre dia llegia que si la crisi durava un parell de mesos el deute públic espanyol podia arribar al 120%. Si hi ha una situació de recessió, un endeutament bestial i un augment del finançament del deute públic, això pot ser la tempesta perfecta. Estem molt preocupats pels efectes de la sortida d'aquesta crisi.
- Què proposen com a sindicat?
- Preparar una xarxa per la gent treballadora i demanar que es derogui la reforma laboral per poder donar respostes en l'àmbit del treball que s'havien perdut. Hem de fer un plantejament molt clar d'una injecció coordinada en l'àmbit de la Unió Europea. Cal canviar la direcció de les polítiques europees i que s'estableixin unes polítiques fiscals que donin força a les administracions públiques dels estats membres. Hem de garantir una certa homogeneïtat fiscal i una fiscalitat que eviti que els paradisos fiscals continuïn campant per europea i, amb ells, la facilitat per buidar les arques públiques dels estats. Sense estructures de dret del treball i sense una política fiscal que incrementi el nivell d'ingressos dels estats, serà impossible sortir d'una crisi d'aquestes característiques i veurem com creixen les desigualtats.
- Parlava de la Unió Europea. Brussel·les està a l'alçada de la situació?
- La UE està badant de manera molt greu i s'agreuja encara més per la manca de polítiques socials d'aquests últims anys. Això s'està patint ara amb la manca de capacitat i de consens per donar resposta a la crisi. Que cada estat s'hagi de plantejar la seva manera d'afrontar la crisi sense posar-se d'acord ni en l'abastiment ni en els mitjans necessaris. Veure com alguns estats bloquegen la sortida d'equips de protecció individuals per abastir Espanya o Itàlia demostra el fracàs absolut de la Unió Europea social. Necessitem impulsar un canvi radical, que potser una crisi d'aquestes característiques pot desencadenar, i construir aquesta Unió Europea social. Cal fer pedagogia: allò públic, allò col·lectiu, és el que està donant resposta a la crisi.
- Deia que moltes famílies no han sortit de la crisi de 2008, que el sector del treball està precaritzat... Però l'última vaga general convocada per CCOO i UGT va ser l'any 2012. No hi ha hagut motius durant aquests últims anys per convocar-ne una altra?
- Sí, però no hi havia capacitat de poder-la dur a terme. L'afebliment de la força col·lectiva i el desgast dels treballadors després de les tres vagues generals del primer període de la crisi va fer molt difícil articular la capacitat de resposta. De motius n'hi havia i n'hi ha, però les vagues no només s'han de convocar sinó que també s'han de fer. La pèrdua de llocs de feina i la precarització ha fet caure l'afiliació als sindicats. Això ha afeblit la capacitat dels sindicats, també, per impulsar una vaga. A més, en un moment en què la situació econòmica semblava que començava a millorar, la gent no vol el conflicte perquè vol incorporar els ingressos que li arriben, encara que siguin de caràcter precari. Hi ha ha hagut elements que ens han fet pràcticament inviable la possibilitat de convocar una vaga. I després, contra qui fem la vaga? En els últims quatre anys hem tingut quatre eleccions generals. A qui li fem la vaga? No teníem contrapart. Teníem febleses, per tant un problema propi, i també teníem un problema a l'hora de fixar la contrapart. La situació institucional i política ha fet pràcticament impossible trobar contrapart per fer una vaga.
- Què pensa CCOO de la proposta de salari mínim català de referència?
- Estem discutint i debaten, i plantegem a la patronal que es faci una reflexió conjunta mitjançant l'acord interprofessional de Catalunya. Hem de tenir clar que nosaltres hem de fer forta la negociació col·lectiva i fer-ho a la negociació col·lectiva. Ens hem de posar d'acord primera quina és la referència que es planteja, perquè tenim dues referències ara mateix. Aquí hi ha un element de càlcul que cal alinear-lo al que s'està fent a la Unió Europea, perquè és des d'allà des d'on surt la proposta concertada amb els sindicats, les patronals i el governs de la UE. Aquesta proposta diu que el 60% del salari mitjà hauria d'establir el salari mínim interprofessional. Ara s'està discutint el criteri de càlcul del salari mínim interprofessional europeu.
Primer de tot hem de decidir quina referència de càlcul tenim damunt la taula. Si és el de 1.046 euros al mes, ja pràcticament el tenim pactat amb les patronals en el salari mínim de conveni de 14.000 euros a l'any. Si és el dels 1.230 euros, hem d'establir en el marc de la negociació col·lectiva com la fem realitat. Com pot garantir la Generalitat que tots els treballadors d'empreses que presten serveis públic, poden guanyar aquest salari mínim interprofessional? Ara hem vist que tenim uns pressupostos molt socials però que no tenen prou recursos per garantir-ho. Hem de veure com som capaços de plantejar aquest debat. A més, cal deixar clar si el salari mínim és el salari de referència o és un terra des d'on anar progressant. Alguna gent planteja, des d'una perspectiva liberal, que el SMI sigui referència i que tothom cobri 1.200. Això és una merda de salari, volem tenir un terra i una progressió. No és un debat senzill.
Abordem aquesta qüestió, la vessant laboral de la crisi del coronavirus, amb Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya, que demana estar alerta per evitar que les empreses abusin d'aquest mecanisme, l'únic que hi ha, segons diu, per evitar que els treballadors acabin al carrer. En aquesta entrevista -telefònica, per raons òbvies-, el dirigent sindical també es mostra crític amb les discrepàncies públiques entre Estat i Generalitat, reivindica el paper del sector públic que fa front al coronavirus i admet preocupació pels efectes que pot tenir aquesta nova crisi sobre una societat que encara no s'ha recuperat de l'anterior.
- CCOO ha denunciat l'escassetat de material per prevenir el coronavirus. Quina és ara la situació?
- Continua havent-hi mancances, sobretot al sistema sanitari però també en altres sectors que estan directament afectats per la crisi, com ara el sector sociosanitari. En el marc de les residències tenim moltes denúncies de treballadors que no tenen equips de protecció, i també en els cossos de seguretats -policials o penitenciaris- que també reclamen protecció. Hem de pensar també en totes aquelles empreses de cara al públic, que fan abastiment alimentari a la ciutadania, que també en molts llocs estan tenint mancances d'equips.
Fem una crida a totes les empreses que ara s'estan aturant perquè facin donacions dels seus equips de protecció individual, sobretot per al sistema de salut. Hem de retreure la manca de previsió que aquestes darreres setmanes han tingut les autoritats, tant les estatals com les autonòmiques, per poder tenir prou proveïment de mitjans sabent que podíem acabar en una situació de contagi massiu. Aquest retret s'ha de fer i hem d'exigir solucions i alternatives suficients.
- Hi ha hagut manca de previsió per part de les autoritats?
- Sí. Veient què passava en altres països, teníem quinze dies per aconseguir equips de protecció individual mentre no ens trobàvem en situació d'emergència. Ara ja no es tracta de fer retrets. Tenim una pandèmia damunt la taula i hem de trobar solucions per posar-les a l'abast del personal sanitari per protegir-los. Les dades indiquen que els contagis creixen molt entre el personal sanitari i no ens podem quedar sense aquests treballadors perquè no tenim capacitat de trobar equips de protecció adient. No ens podem quedar en els retrets, ja en parlarem més endavant, ja trobarem el moment d'analitzar com s'ha gestionat la crisi.
"No ens agraden les baralles polítiques. El pitjor que poden fer les autoritats és traslladar incertesa a una ciutadania que es troba en situació de pànic"
Ara es tracta de buscar solucions i col·laborar. El sindicats podem ajudar demanant a aquelles empreses on estem negociant expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que posin a disposició de l'interès general els seus equips de protecció individual. I amb les administracions hem de col·laborar perquè les comandes d'equips de protecció que estan fent arribin al seu destí. Hem de treballar colze a colze i després ja parlarem de què ha passat.
- L'estat d'alarma permet ara que els treballadors vagin a treballar. Caldria un confinament més estricte?
- No sóc epidemiòleg ni cap expert. Ens adaptem a la realitat que ens plantegen les autoritats. Ja sabem que hi ha un conflicte, una discrepància sobre quin és el nivell de confinament que s'hauria de plantejar. Nosaltres no podem entrar en aquest debat. Tenim una realitat que hem d'atendre, i és que els treballadors que estan cridats per les seves empreses han d'anar a treballar. Nosaltres hem de garantir totes les seves mesures de seguretat, que les empreses no els posin en risc, que els transports públics puguin treballar sense posar en risc a la ciutadania, i que la gent que ha deixat de treballar arran de la crisi tingui les cobertures necessàries per no veure's afectats per aquesta aturada de l'activitat. No podem entrar en aquest debat, no tenim temps. Tenim una realitat que ens ha vingut de cop, només ho podem endreçar i buscar solucions en funció de la realitat.
- Entenc que són crítics amb aquesta picabaralla constant entre administracions sobre la gestió de la crisi.
- No ens agrada que hi hagi baralles polítiques, perquè traslladen incertesa a la ciutadania. En moments de crisi, el pitjor que poden fer les autoritats és traslladar incertesa a una ciutadania que es troba en situació de pànic. Demanem sobretot responsabilitat i corresponsabilitat per garantir que els missatges a la ciutadania són consensuats entre administracions. Només ens falta això: no sabem ben bé què està passant, patim la situació i a més ens arriben missatges contradictoris o de conflicte per part de les autoritats. Cal responsabilitat.
- El govern espanyol ha aprovat una moratòria per a les hipoteques, però no ha dit res dels lloguers. Està desprotegida la gent que viu de lloguer?
- El reial decret del govern espanyol té un impacte important per poder fer front a la crisi, però no té capacitat de donar cobertura a tota la gent que se'n veu afectada. Des de CCOO ja hem demanat buscar solucions per a la gent que ha de pagar lloguers, tenint en compte també que hem de trobar maneres per compensar els petits arrendataris que es poden veure afectats per l'aprovació d'una moratòria per als lloguers. No nomé cal una normativa per a la gent que no podrà pagar el lloguer, sinó també una injecció econòmica per garantir que els petits arrendataris no perdin la seva compensació.
"El sector financer també ha de fer el seu esforç i posar la seva liquiditat a disposició per sortir d'aquesta situació"
Hem de pensar que hi ha gent que depèn del cobrament d'un lloguer per complementar els seus ingressos. Penso per exemple en persones jubilades, que depenen d'una petita pensió i d'una renda que ve d'un lloguer. Si traiem aquesta renda, aquesta persona tampoc pot viure. Per tant també cal una injecció econòmica en aquest sentit. Evidentment, les immobiliàries i els fons d'inversió que estan fent el gran negoci amb l'especulació del lloguer, podrien pagar la manca d'ingressos que suposi una moratòria dels lloguers.
- CCOO i UGT, juntament amb la patronal, van demanar que es facilitessin els ERTO. És la millor eina davant d'aquesta crisi?
- És l'única eina. L'altra és l'acomiadament. Si una empresa deixa de treballar, o envia els treballador a l'atur o se'ls queda pagant-los el sou. Si no té ingressos per pagar-los el sou, els envia al carrer. L'única manera per evitar-ho és garantir que no es trenca la relació laboral perquè se'ls suspèn el contracte amb un ERTO.
- S'hi pot acollir tothom?
- No. La primera mesura, la que s'està utilitzant més, és la de flexibilització de la jornada i el teletreball, però hi ha una part dels treballadors que es veuran afectats per ERTO perquè les seves empreses no poden aplicar aquestes mesures de flexibilització o teletreball. Després també hi haurà algunes empreses que, aprofitant l'avinentesa, intentaran treure rèdits de les ajudes que donin les administracions a aquests ERTO. Hem de ser molt rigorosos i demanem molta rigorositat a les administracions perquè cap empresa faci l'agost amb els ERTO. Demanem al Govern crear ràpidament una taula entre els agents socials, patronal, sindicats i Departament de Treball per fer seguiment del tots els ERTO que es puguin plantejar aquests dies. Haurem de veure i col·laborar per garantir que ningú abusi d'aquesta mesura i s'utilitzin les eines que té l'empresa sense haver de recórrer als recursos públics.
- Un exemple podria ser Inditex? Aquesta setmana va anunciar que volia fer un ERTO.
- Han decidit retirar-lo. Vam aconseguir, en una negociació, que Inditex retirés la voluntat de posar un ERTO i vam quedar que es valoraria si s'allarga l'estat d'alarma. Han decidit retirar l'ERTO i mantenir la situació amb una adaptació interna, amb flexibilització i mantenint el salari de la gent.
- Caldrà adaptar la regulació d'aquests ERTO a la circumstància actual?
- Una part important s'adapta, sobretot pel que fa a la causa de força major, que necessita l'autorització de l'autoritat laboral. Davant l'allau d'expedients que arribaran, que es podran tramitar en cinc dies, hi haurà dificultats operatives per garantir que no hi ha un abús. Caldrà una taula per col·laborar entre tots per resoldre aquesta situació. Una altra part dels expedients, que no són per causa de força major, que no necessiten l'autorització de l'autoritat laboral. En aquests casos, és molt important que, per evitar abusos, que es faci una tutela per part de l'administració per poder fer un expedient. S'ha de fer de manera preventiva perquè les empreses s'ho pensin dues vegades a l'hora d'abusar i no quedi tot en mans d'un jutge que al final de tot el procediment sigui qui resol si s'ha fet bé o no l'expedient. Seria bo que es recuperés l'autorització laboral en els expedients.
- La Intersindical-CSC demanava fa uns dies crear un fons extraordinari finançat per grans empreses i grans fortunes per combatre el coronavirus. Com ho veuen?
- Nosaltres plantegem que és un moment de corresponsabilitzar-se de l'impacte econòmic que tindrà la crisi. El sector públic és qui té capacitat per posar-se davant d'aquest sotrac. El sector privat no té la capacitat per fer-ho. Les mesures econòmiques que s'estan proposant tenen l'aval dels recursos públics i això ja ens dona una lliçó: hem de reforçar el caràcter públic de l'Estat i abandonar el criteri neoliberal de privatitzacions contínues, que afebleixen la capacitat de donar resposta a una crisi com aquesta. Però no podem permetre que només sigui l'Estat qui doni resposta. Per exemple, quan negociem ERTO, no podem deixar que les empreses que tenen beneficis no complementin el salari dels treballador. Les línies creditícies que el sector financer ha d'activar per garantir la liquiditat de les empreses no poden ser només les que venen avalades pels recursos de l'Estat. El sector financer també ha de fer el seu esforç i posar la seva liquiditat a disposició per a la sortida de la situació. No sé si és amb un fons concret, però cal una corresponsabilitat entre sector públic, empresarial i financer per sortir d'aquesta crisi.
- Sembla que ara, en plena crisi, molta gent reivindica el sector públic i la sanitat pública.
- És així. Ara veiem que hi ha molt pocs espais del sector privat que puguin estar a l'alçada d'aquesta crisi sanitària. Per què? Perquè no tenen els equipaments. S'ha privatitzat la part menys qualitativa de la sanitat per fer negoci. La part cara, de més valor afegit, està en el sector públic. El sector privat contracta la vigilància de la salut de la ciutadania per donar resposta a la salut "menor", però quan necessitem una intervenció de caràcter greu ho traslladem tot a la sanitat pública. És pervers. Estem deixant que la salut es posi a disposició del negoci. Hem de fer aquesta lectura i, quan sortim d'aquesta crisi, no podem tornar a plantejar la liberalització com a expressió de la democràcia, com diu el neoliberalisme, sinó que allò públic i allò col·lectiu és la millor garantia d'un estat democràtic perquè garanteix la igualtat entre tothom.
"No hem d'ajornar les mesures de recuperació dels drets dels treballadors per poder afrontar amb una certa xarxa la sortida de la crisi del coronavirus"
- Aquesta crisi serà pitjor que la de 2008?
- Serà diferent. Confio que sigui un sotrac més curt. Tothom planteja que serà una caiguda més forta i una sortida més ràpida. Fa patir i estem preocupats perquè l'estructura social encara no s'ha recuperat dels efectes de l'última crisi perquè no s'han fet les polítiques adequades. El mercat laboral està totalment precaritzat i si ha d'afrontar una sortida de la crisi en recessió, aquesta precarització es pot incrementar. Davant de la situació que ens ha caigut al damunt als treballadors, estem començant a pensar quines són les línies de treball que hem de plantejar en l'àmbit econòmic i laboral per preparar-nos de cara a la sortida d'aquesta crisi. Enviem un missatge al govern espanyol: no hem d'ajornar les mesures de recuperació dels drets dels treballadors per afrontar amb una certa xarxa la sortida de la crisi del coronavirus. El consell de ministres s'ha de preocupar per la situació sanitària, però també s'han de començar a preparar i no ajornar les mesures per superar la crisi un cop sortim d'aquesta situació.
- Moltes famílies encara no han superat l'última crisi, tenim la guardiola de les pensions pràcticament buida...
- Si només fos la guardiola de les pensions... Ara el problema serà el nivell d'endeutament en què caurà l'economia espanyola. Si mantenim la liquiditat de les empreses per evitar que es trenqui la cadena de pagament, hi haurà també un creixement de l'endeutament privat però avalat pel sector públic, que això farà augmentar el seu endeutament. L'altre dia llegia que si la crisi durava un parell de mesos el deute públic espanyol podia arribar al 120%. Si hi ha una situació de recessió, un endeutament bestial i un augment del finançament del deute públic, això pot ser la tempesta perfecta. Estem molt preocupats pels efectes de la sortida d'aquesta crisi.
- Què proposen com a sindicat?
- Preparar una xarxa per la gent treballadora i demanar que es derogui la reforma laboral per poder donar respostes en l'àmbit del treball que s'havien perdut. Hem de fer un plantejament molt clar d'una injecció coordinada en l'àmbit de la Unió Europea. Cal canviar la direcció de les polítiques europees i que s'estableixin unes polítiques fiscals que donin força a les administracions públiques dels estats membres. Hem de garantir una certa homogeneïtat fiscal i una fiscalitat que eviti que els paradisos fiscals continuïn campant per europea i, amb ells, la facilitat per buidar les arques públiques dels estats. Sense estructures de dret del treball i sense una política fiscal que incrementi el nivell d'ingressos dels estats, serà impossible sortir d'una crisi d'aquestes característiques i veurem com creixen les desigualtats.
"Cal fer pedagogia: allò públic, allò col·lectiu, és el que està donant resposta a la crisi"
- Parlava de la Unió Europea. Brussel·les està a l'alçada de la situació?
- La UE està badant de manera molt greu i s'agreuja encara més per la manca de polítiques socials d'aquests últims anys. Això s'està patint ara amb la manca de capacitat i de consens per donar resposta a la crisi. Que cada estat s'hagi de plantejar la seva manera d'afrontar la crisi sense posar-se d'acord ni en l'abastiment ni en els mitjans necessaris. Veure com alguns estats bloquegen la sortida d'equips de protecció individuals per abastir Espanya o Itàlia demostra el fracàs absolut de la Unió Europea social. Necessitem impulsar un canvi radical, que potser una crisi d'aquestes característiques pot desencadenar, i construir aquesta Unió Europea social. Cal fer pedagogia: allò públic, allò col·lectiu, és el que està donant resposta a la crisi.
- Deia que moltes famílies no han sortit de la crisi de 2008, que el sector del treball està precaritzat... Però l'última vaga general convocada per CCOO i UGT va ser l'any 2012. No hi ha hagut motius durant aquests últims anys per convocar-ne una altra?
- Sí, però no hi havia capacitat de poder-la dur a terme. L'afebliment de la força col·lectiva i el desgast dels treballadors després de les tres vagues generals del primer període de la crisi va fer molt difícil articular la capacitat de resposta. De motius n'hi havia i n'hi ha, però les vagues no només s'han de convocar sinó que també s'han de fer. La pèrdua de llocs de feina i la precarització ha fet caure l'afiliació als sindicats. Això ha afeblit la capacitat dels sindicats, també, per impulsar una vaga. A més, en un moment en què la situació econòmica semblava que començava a millorar, la gent no vol el conflicte perquè vol incorporar els ingressos que li arriben, encara que siguin de caràcter precari. Hi ha ha hagut elements que ens han fet pràcticament inviable la possibilitat de convocar una vaga. I després, contra qui fem la vaga? En els últims quatre anys hem tingut quatre eleccions generals. A qui li fem la vaga? No teníem contrapart. Teníem febleses, per tant un problema propi, i també teníem un problema a l'hora de fixar la contrapart. La situació institucional i política ha fet pràcticament impossible trobar contrapart per fer una vaga.
- Què pensa CCOO de la proposta de salari mínim català de referència?
- Estem discutint i debaten, i plantegem a la patronal que es faci una reflexió conjunta mitjançant l'acord interprofessional de Catalunya. Hem de tenir clar que nosaltres hem de fer forta la negociació col·lectiva i fer-ho a la negociació col·lectiva. Ens hem de posar d'acord primera quina és la referència que es planteja, perquè tenim dues referències ara mateix. Aquí hi ha un element de càlcul que cal alinear-lo al que s'està fent a la Unió Europea, perquè és des d'allà des d'on surt la proposta concertada amb els sindicats, les patronals i el governs de la UE. Aquesta proposta diu que el 60% del salari mitjà hauria d'establir el salari mínim interprofessional. Ara s'està discutint el criteri de càlcul del salari mínim interprofessional europeu.
Primer de tot hem de decidir quina referència de càlcul tenim damunt la taula. Si és el de 1.046 euros al mes, ja pràcticament el tenim pactat amb les patronals en el salari mínim de conveni de 14.000 euros a l'any. Si és el dels 1.230 euros, hem d'establir en el marc de la negociació col·lectiva com la fem realitat. Com pot garantir la Generalitat que tots els treballadors d'empreses que presten serveis públic, poden guanyar aquest salari mínim interprofessional? Ara hem vist que tenim uns pressupostos molt socials però que no tenen prou recursos per garantir-ho. Hem de veure com som capaços de plantejar aquest debat. A més, cal deixar clar si el salari mínim és el salari de referència o és un terra des d'on anar progressant. Alguna gent planteja, des d'una perspectiva liberal, que el SMI sigui referència i que tothom cobri 1.200. Això és una merda de salari, volem tenir un terra i una progressió. No és un debat senzill.