21
de març
del
2020
Actualitzat
el
22
de març
a les
9:50h
Periodista, escriptor i crític literari, el seu programa L'ofici de viure de TV3 convida a entomar la vida cercant el creixement i el benestar personal. Per aquest treball periodístic -que ell rebutja que sigui material d'autoajuda- va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. Va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva primera novel·la, El silenci, on narra el cas d'una dona malalta de càncer que es confia a la medicina alternativa. A La terapeuta tracta sobre l'angoixa.
El seu darrer llibre és La llibertat interior (Columna), un homenatge de l'autor als grans pensadors de l'espiritualitat i que va tenir el seu punt de partida reflexionant sobre la situació dels presos polítics. En temps de coronavirus, hem conversat amb Gaspar Hernàndez perquè aporti claus sobre l'actual moment i els mesos que vindran, que posaran a prova moltes seguretats que fins ara crèiem garantides. Però com ell diu, una pandèmia també pot ser una oportunitat.
- Sembla que, amb la pandèmia, la desacceleració vital que alguns pensadors teoritzaven, ha vingut, però d'una manera no volguda.
- Crec que tots teníem clar que la nostra societat ens empenyia cada cop més a l'estrès, a l'ansietat, i que havíem d'aturar el ritme. El segon motiu de baixa laboral a Catalunya és l'estrès i l'ansietat. Per tant, efectivament, calia desaccelerar. Però ara hem anat a l'altre extrem. Ara, l'angoixa està provocada per la por al futur. En uns casos, és la por del present, perquè estan tenint cura de parents malalts o per la situació econòmica. Pels qui no pateixen directament la pandèmia, es poden desfermar també els sentiments de por i angoixa. Per això, el primer missatge -que explico en el llibre La llibertat interior- aniria perquè cadascú de nosaltres empri les eines a l'abast. Nosaltres, a L'ofici de viure, hem dedicat molts programes a temes relacionats amb la por, o a la meditació, i són eines gratuïtes que ens poden ajudar a viure la situació sense una angoixa excessiva.
- Fa uns dies, a L'ofici de viure, entrevistava un professor de meditació. El programa es titulava "Relaxa't, no tens res sota control". Això és molt fàcil de dir. Com ens podem adaptar a la incertesa?
- Vam pensar en un altre titular, Adreçar la incertesa. Moltes coses no estan sota el nostre control. El que sí que és a les nostres mans és l'actitud. Un gran psiquiatre jueu, Viktor Frankl, que m'ha inspirat per escriure La llibertat interior, que va estar en dos camps de concentració i a qui els nazis van matar la dona i els pares, va deixar escrit que "hi ha una cosa que mai ningú em podrà arrabassar, que és la llibertat interior, la llibertat de decidir quina actitud vull tenir davant les circumstàncies". D'acord que és fàcil de dir. Però hi ha eines per estar millor, des del ioga a la meditació.
- La incertesa és un repte. Però si, a més, li afegim por... Una por que pot tenir diversos vessants: des de la por a un daltabaix econòmic a la por més immediata a la malaltia i a la mort. Com ho entomem això?
- Crec que una cosa que hem de fer és no fer moltes càbales de futur. Hem de pensar en què està al nostre abast i què no. Des del present, hi ha menys angoixa. Perquè la por, que no deixa de ser un mecanisme de supervivència, moltes vegades creix amb la imaginació.
- A La llibertat interior, diu que la societat occidental sobrevalora la ment racional.
- La ment racional ha fet moltes conquestes. És la joia de la corona del nostre cervell i ha servit per fer grans coses. Però no serveix per ser feliços. És difícil viure en plenitud des de la ment racional. Hem d'anar una mica cap endins i fer introspecció. La seguretat no la podem buscar sempre fora perquè mai la trobarem de manera completa. La pràctica de la meditació és una eina en majúscules en això.
- El coronavirus ens canviarà la vida? S'obriran pas maneres diferents de viure: un menor consumisme, el minimalisme?
- Vull confiar que sigui així, que a la llarga hi haurà un canvi en positiu. També és veritat que la meva feina és veure el got mig ple. Entenc perfectament el context d'alarma en què estem i em poso a la pell dels qui més pateixen. Però a vegades, les crisis serveixen per recol·locar les prioritats al lloc que els pertoca i posar els excessos al seu lloc. Ha de servir per viure més en l'essència, tenint en compte més els valors i sense tant d'afany per posseir. Hi haurà gent que haurà de renunciar a coses a la força. Però els "privilegiats" tenim l'oportunitat per recuperar l'essència. El coronavirus és una gran oportunitat per viure des del ser més que des del tenir, com hem fet fins ara.
- Vostè és considerat un dels millors divulgadors de temes de psicologia i benestar de Catalunya. En un terreny com aquest, la distància entre el rigor i la superficialitat no és molt estreta?
- Sí. Jo venia d'informatius i la meva norma va ser que el mateix rigor que aplicava a la informació, fos política o econòmica, aplicar-lo a les noves tasques que faria. L'ofici de viure va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona pel seu rigor. Però és cert que s'ha de destriar el gra de la palla. Hi ha moltes coses que es diuen per internet, hi ha gent que ha fet un taller de cap de setmana i ja es consideren terapeutes.
- Li molesta que li diguin escriptor de llibres d'autoajuda?
- Ho entenc, perquè a la nostra societat sempre s'etiqueta de manera fàcil, però no és el que jo faig. La llibertat interior no és un llibre d'autoajuda. Com a escriptor he publicat tres novel·les, vaig guanyar el Josep Pla i com a autor, el que m'interessa és la bona literatura.
- El llibre La llibertat interior com el definiria?
- És un llibre inclassificable, que està a mig camí entre l'assaig i el dietari. El que he intentat posar en paraules planeres pel gran públic el que han dit els grans mestres de l'espiritualitat en relació a la llibertat interior. El punt de partida va ser la situació dels presos polítics catalans.
- Expliqui'ns aquest origen.
- Va haver dos capítols de L'ofici de viure que van servir com a punt d'arrancada. Un de fa anys sobre les presons. Vaig conversar amb un funcionari de Can Brians que és psicòleg i em va dir: hi ha gent a la presó que és més lliure que gent que és fora. Una frase que em va frapar. Més endavant, vaig dirigir un programa del Sense ficció,El procés dins del procés, i vam entrevistar familiars dels presos. I unes paraules de la germana del Jordi Cuixart, l'Ester, em van impactar: "En Jordi és més lliure que lliure". Es referia a la llibertat interior i a com decidim viure unes determinades circumstàncies. Aquests dies, amb el confinament, hi ha molta gent que se sent empresonada a les seves cases. És un bon moment per cultivar la llibertat interior.
El seu darrer llibre és La llibertat interior (Columna), un homenatge de l'autor als grans pensadors de l'espiritualitat i que va tenir el seu punt de partida reflexionant sobre la situació dels presos polítics. En temps de coronavirus, hem conversat amb Gaspar Hernàndez perquè aporti claus sobre l'actual moment i els mesos que vindran, que posaran a prova moltes seguretats que fins ara crèiem garantides. Però com ell diu, una pandèmia també pot ser una oportunitat.
- Sembla que, amb la pandèmia, la desacceleració vital que alguns pensadors teoritzaven, ha vingut, però d'una manera no volguda.
- Crec que tots teníem clar que la nostra societat ens empenyia cada cop més a l'estrès, a l'ansietat, i que havíem d'aturar el ritme. El segon motiu de baixa laboral a Catalunya és l'estrès i l'ansietat. Per tant, efectivament, calia desaccelerar. Però ara hem anat a l'altre extrem. Ara, l'angoixa està provocada per la por al futur. En uns casos, és la por del present, perquè estan tenint cura de parents malalts o per la situació econòmica. Pels qui no pateixen directament la pandèmia, es poden desfermar també els sentiments de por i angoixa. Per això, el primer missatge -que explico en el llibre La llibertat interior- aniria perquè cadascú de nosaltres empri les eines a l'abast. Nosaltres, a L'ofici de viure, hem dedicat molts programes a temes relacionats amb la por, o a la meditació, i són eines gratuïtes que ens poden ajudar a viure la situació sense una angoixa excessiva.
"El que sí que és a les nostres mans és l'actitud, la manera amb què decidim viure unes determinades circumstàncies"
- Fa uns dies, a L'ofici de viure, entrevistava un professor de meditació. El programa es titulava "Relaxa't, no tens res sota control". Això és molt fàcil de dir. Com ens podem adaptar a la incertesa?
- Vam pensar en un altre titular, Adreçar la incertesa. Moltes coses no estan sota el nostre control. El que sí que és a les nostres mans és l'actitud. Un gran psiquiatre jueu, Viktor Frankl, que m'ha inspirat per escriure La llibertat interior, que va estar en dos camps de concentració i a qui els nazis van matar la dona i els pares, va deixar escrit que "hi ha una cosa que mai ningú em podrà arrabassar, que és la llibertat interior, la llibertat de decidir quina actitud vull tenir davant les circumstàncies". D'acord que és fàcil de dir. Però hi ha eines per estar millor, des del ioga a la meditació.
- La incertesa és un repte. Però si, a més, li afegim por... Una por que pot tenir diversos vessants: des de la por a un daltabaix econòmic a la por més immediata a la malaltia i a la mort. Com ho entomem això?
- Crec que una cosa que hem de fer és no fer moltes càbales de futur. Hem de pensar en què està al nostre abast i què no. Des del present, hi ha menys angoixa. Perquè la por, que no deixa de ser un mecanisme de supervivència, moltes vegades creix amb la imaginació.
"La ment racional ha fet grans conquestes, però no serveix per ser feliç"
- A La llibertat interior, diu que la societat occidental sobrevalora la ment racional.
- La ment racional ha fet moltes conquestes. És la joia de la corona del nostre cervell i ha servit per fer grans coses. Però no serveix per ser feliços. És difícil viure en plenitud des de la ment racional. Hem d'anar una mica cap endins i fer introspecció. La seguretat no la podem buscar sempre fora perquè mai la trobarem de manera completa. La pràctica de la meditació és una eina en majúscules en això.
- El coronavirus ens canviarà la vida? S'obriran pas maneres diferents de viure: un menor consumisme, el minimalisme?
- Vull confiar que sigui així, que a la llarga hi haurà un canvi en positiu. També és veritat que la meva feina és veure el got mig ple. Entenc perfectament el context d'alarma en què estem i em poso a la pell dels qui més pateixen. Però a vegades, les crisis serveixen per recol·locar les prioritats al lloc que els pertoca i posar els excessos al seu lloc. Ha de servir per viure més en l'essència, tenint en compte més els valors i sense tant d'afany per posseir. Hi haurà gent que haurà de renunciar a coses a la força. Però els "privilegiats" tenim l'oportunitat per recuperar l'essència. El coronavirus és una gran oportunitat per viure des del ser més que des del tenir, com hem fet fins ara.
- Vostè és considerat un dels millors divulgadors de temes de psicologia i benestar de Catalunya. En un terreny com aquest, la distància entre el rigor i la superficialitat no és molt estreta?
- Sí. Jo venia d'informatius i la meva norma va ser que el mateix rigor que aplicava a la informació, fos política o econòmica, aplicar-lo a les noves tasques que faria. L'ofici de viure va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona pel seu rigor. Però és cert que s'ha de destriar el gra de la palla. Hi ha moltes coses que es diuen per internet, hi ha gent que ha fet un taller de cap de setmana i ja es consideren terapeutes.
"Aquests dies, hi ha gent que se sent empresonada a casa, i és un bon moment per cultivar la llibertat interior"
- Li molesta que li diguin escriptor de llibres d'autoajuda?
- Ho entenc, perquè a la nostra societat sempre s'etiqueta de manera fàcil, però no és el que jo faig. La llibertat interior no és un llibre d'autoajuda. Com a escriptor he publicat tres novel·les, vaig guanyar el Josep Pla i com a autor, el que m'interessa és la bona literatura.
- El llibre La llibertat interior com el definiria?
- És un llibre inclassificable, que està a mig camí entre l'assaig i el dietari. El que he intentat posar en paraules planeres pel gran públic el que han dit els grans mestres de l'espiritualitat en relació a la llibertat interior. El punt de partida va ser la situació dels presos polítics catalans.
- Expliqui'ns aquest origen.
- Va haver dos capítols de L'ofici de viure que van servir com a punt d'arrancada. Un de fa anys sobre les presons. Vaig conversar amb un funcionari de Can Brians que és psicòleg i em va dir: hi ha gent a la presó que és més lliure que gent que és fora. Una frase que em va frapar. Més endavant, vaig dirigir un programa del Sense ficció,El procés dins del procés, i vam entrevistar familiars dels presos. I unes paraules de la germana del Jordi Cuixart, l'Ester, em van impactar: "En Jordi és més lliure que lliure". Es referia a la llibertat interior i a com decidim viure unes determinades circumstàncies. Aquests dies, amb el confinament, hi ha molta gent que se sent empresonada a les seves cases. És un bon moment per cultivar la llibertat interior.