19
de març
del
2020
Actualitzat
el
20
de març
a les
17:33h
Se li ha espatllat la televisió. Just ara. Ho entoma amb resignació: "Han marxat els canals, he remenat una el comandament però no me'n surto. Era una de les meves grans distraccions". Teresa Sagalà, que té 90 anys "i mig" (aquest mig el subratlla intencionadament) és una de les 334.000 persones grans que viuen soles a Catalunya, segons les darreres dades de l'Idescat. I, d'aquestes, unes 160.000 pateixen una soledat no desitjada.
Els avis i àvies són un dels col·lectius més vulnerables de la societat de forma estructural, però encara més en aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus que els impedeix sortir de casa. Més d'un 50% dels contagiats són majors de 65 anys, així que molta gent gran suma aquests dies l'angoixa a una soledat que, en els casos en què falta la xarxa social, fa més dur el seu dia a dia.
Teresa Sagalà (90 anys): "Pateixo més pels meus fills i néts que per mi"
La Teresa, que viu al barri de Gràcia de Barcelona i és vídua des de fa dos anys, s'ho pren amb filosofia. De fet, assegura que també passa el temps llegint i fent mitja. Conserva la destresa d'haver estat modista durant dècades i s'acaba d'arreglar uns pantalons que li anaven estrets. "La veritat és que pateixo més pels meus fills i néts que per mi", explica. I s'atura un moment per detallar, amb orgull, que el seu nét viu a Suècia i està estudiant el darrer curs d'Infermeria. Les seves dues filles s'encarreguen que no li falti de res. Li van portar la compra dimecres de la setmana passada i té encara per a dies.
Troba a faltar, però, poder-les veure amb freqüència, així com la noia que venia als matins a fer-li companyia. Enyora també a l'Estrella, la voluntària de l'entitat Amics de la Gent Gran que tots els dilluns la visita i que ara només pot trucar-la. És una noia d'origen xinès que fa un any que estudia a Catalunya i li encanta que li expliqui coses de la seva cultura i del seu país. "A la meva escala sembla que no hi visqui ningú, els veïns no parlen i van a la seva", relata la Teresa.
Tot just acaba d'aprendre a fer videotrucades i està encantada amb el descobriment. Isabel Estévez, una altra voluntària de l'entitat, li ha explicat com fer-ho i ara fins i tot pot veure el seu nét a distància. "M'han trucat moltes amigues per internet i sort en tinc perquè així em distrec. Trobo a faltar sortir al carrer". Està ben atenta a l'hora: cada dia a les vuit del vespre, surt a aplaudir al personal sanitari. Ho ha incorporat a la seva rutina.
Dolores López (82 anys): "Sento molta pena i ràbia, tenim molta por"
"Aquí estic, castigada a casa. I una una mica constipada. A casa s'hi està bé quan ho fas per pròpia voluntat, però obligat no", explica la Dolores López, barcelonina de 82 anys. En el seu cas, té la família a Galícia i és persona d'alt risc. Pateix fibromiàlgia i ha superat un ictus. La crisi sanitària ha interromput la seva assistència a un centre de dia i és un amic qui li fa la compra.
Via telefònica també té l'atenció de la voluntària d'Amics de la Gent Gran. "Sento molta pena i ràbia, tenim molta por. El que estem veient és que mor molta gent gran", explica. D'aquesta angoixa procura distreure's pintant mandales, fent sopa de lletres, ganxet o cosint. També xerrant amb un grup d'amigues per internet.
Alicia Pueyo (79 anys): "Sóc molt optimista i procuro no enfonsar-me"
Una d'elles és Alicia Pueyo, que té 79 anys. Respon al telèfon riallera per confessar que s'ha dedicat tres dies "a fer el gandul". Avui, però, no para. Ha planxat, ha ordenat tota la documentació de les medecines i els arxius de quan era presidenta de la comunitat de veïns per traspassar-li al nou encarregat de l'escala. "Tinc tres veïns que són un sol. M'ha tocat la loteria", explica. Són ells els que s'encarreguen de fer-li la compra i baixar-li les escombraries.
La filla de l'Alicia va morir fa cinc anys, en fa 22 que es va quedar vídua i fa 37 anys que va perdre l'altre fill que tenia. El seu gendre i els seus tres néts es preocupen d'ella des de la distància imposada per la situació, la truquen també la Isabel, voluntària d'Amics de la Gent Gran, i els de l'assistència social. "Començo a estar afònica de tant parlar", riu. I és que també ha descobert ara les videotrucades i parla sovint amb el seu germà, que viu a Madrid, la seva neboda i amics i amigues. "Sóc molt optimista i procuro no enfonsar-me. I si veig que començo a enfonsar-me, canvio ràpid de xip. El que porto a les meves esquenes ja ha passat i no ho puc canviar".
Amics de la Gent Gran: "Haurem d'afrontar un tsunami d'angoixes"
El confinament de la Teresa, la Dolores o l'Alicia són només tres exemples de milers de persones grans que viuen soles. Tres de cada quatre, són dones. El director gerent d'Amics de la Gent Gran, entitat que vetlla a través d'una xarxa de voluntaris perquè 2.000 persones grans d'arreu de Catalunya no se sentin soles, explica que estan quedant "desbordats". Han hagut de suspendre les visites setmanals i les activitats grupals per motius sanitaris. "Ens trobem, per primera vegada en la nostra història, obligats a no fer la raó de ser de la nostra entitat, que són les visites. Ara, la millor manera d'ajudar és no anar-los a veure, just el contrari del que portem fent des de 1987", explica.
Per això han redoblat esforços per vehicular l'ajut via telefònica de forma diària. Fan trucades diàries per garantir que els avis i les àvies estan bé i que tenen les seves necessitats cobertes. En cas de detectar un cas d'aïllament o vulnerabilitat, avisen als serveis socials, als CAP i a les xarxes de suport veïnal que han sorgit de forma espontània. "Fem una crida a la societat perquè truqui la gent gran, és important trucar-la amb assiduïtat, perquè això serà molt dur", assegura Quiles, que subratlla com d'important és l'"acompanyament emocional telefònic" que reben les àvies que viuen soles. En els darrers dies estan detectant "angoixes i ansietats" que poden convertir-se en un "tsunami" en els pròxims dies i per això han creat una guia amb pautes d'experts per poder-les atendre.
La mitjana d'edat de les persones de la xarxa d'Amics de la Gent Gran és d'entre 85 i 90 anys, el 90% no té accés a les noves tecnologies i, a més, ara no poden sortir al carrer. Algunes tenen familiars que els ajuden, d'altres no tenen aquesta possibilitat i es troben sense cap vincle.
"No poden sortir, no els poden visitar, no poden contrastar la informació i per determinats programes a la tele només veuen que la gent gran es mor. La nostra missió és que sàpiguen que estem al seu costat", argumenta Quiles. En unes tres setmanes, l'entitat calcula que pot quedar del tot desbordada si el confinament s'allarga. Veient la situació, hi ha persones grans que s'estan oferint elles mateixes per trucar-ne a d'altres.
Isabel Estévez (voluntària): "Són molt conscients que som aquí"
La Isabel Estévez té 68 anys i en fa 11 que és voluntària d'Amics de la Gent Gran. Ha creat un grup de Whatsapp amb cinc dones -algunes d'elles surten en aquest reportatge- per garantir que no els falta de res i oferir suport emocional. Aquests dies els ha fet les gestions als hospitals on tenien visita i les ha acompanyat quan ha sigut necessari al centre mèdic. Una d'elles va amb caminador i necessita injeccions, així que es va preocupar perquè, en comptes d'haver-se de desplaçar fins al CAP vinguessin a punxar-la a casa. "Són molt conscients del que s'ha de fer i que som aquí", explica la Isabel, que les ha ensenyat a fer les videotrucades. "M'han fet riure molt. Quan ens veiem les quatre a la pantalla la veritat és molt divertit. Totes em diuen que estan aprenent molt", explica.
La frase que resumeix la situació de com viuen les persones grans que viuen soles va arribar a l'entitat en una trucada a una dona aquests darrers dies que Quiles té tatuada en la memòria: "Si no em mata el virus em matarà la soledat".
Els avis i àvies són un dels col·lectius més vulnerables de la societat de forma estructural, però encara més en aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus que els impedeix sortir de casa. Més d'un 50% dels contagiats són majors de 65 anys, així que molta gent gran suma aquests dies l'angoixa a una soledat que, en els casos en què falta la xarxa social, fa més dur el seu dia a dia.
Teresa Sagalà (90 anys): "Pateixo més pels meus fills i néts que per mi"
La Teresa, que viu al barri de Gràcia de Barcelona i és vídua des de fa dos anys, s'ho pren amb filosofia. De fet, assegura que també passa el temps llegint i fent mitja. Conserva la destresa d'haver estat modista durant dècades i s'acaba d'arreglar uns pantalons que li anaven estrets. "La veritat és que pateixo més pels meus fills i néts que per mi", explica. I s'atura un moment per detallar, amb orgull, que el seu nét viu a Suècia i està estudiant el darrer curs d'Infermeria. Les seves dues filles s'encarreguen que no li falti de res. Li van portar la compra dimecres de la setmana passada i té encara per a dies.
Troba a faltar, però, poder-les veure amb freqüència, així com la noia que venia als matins a fer-li companyia. Enyora també a l'Estrella, la voluntària de l'entitat Amics de la Gent Gran que tots els dilluns la visita i que ara només pot trucar-la. És una noia d'origen xinès que fa un any que estudia a Catalunya i li encanta que li expliqui coses de la seva cultura i del seu país. "A la meva escala sembla que no hi visqui ningú, els veïns no parlen i van a la seva", relata la Teresa.
Tot just acaba d'aprendre a fer videotrucades i està encantada amb el descobriment. Isabel Estévez, una altra voluntària de l'entitat, li ha explicat com fer-ho i ara fins i tot pot veure el seu nét a distància. "M'han trucat moltes amigues per internet i sort en tinc perquè així em distrec. Trobo a faltar sortir al carrer". Està ben atenta a l'hora: cada dia a les vuit del vespre, surt a aplaudir al personal sanitari. Ho ha incorporat a la seva rutina.
Dolores López (82 anys): "Sento molta pena i ràbia, tenim molta por"
"Aquí estic, castigada a casa. I una una mica constipada. A casa s'hi està bé quan ho fas per pròpia voluntat, però obligat no", explica la Dolores López, barcelonina de 82 anys. En el seu cas, té la família a Galícia i és persona d'alt risc. Pateix fibromiàlgia i ha superat un ictus. La crisi sanitària ha interromput la seva assistència a un centre de dia i és un amic qui li fa la compra.
Via telefònica també té l'atenció de la voluntària d'Amics de la Gent Gran. "Sento molta pena i ràbia, tenim molta por. El que estem veient és que mor molta gent gran", explica. D'aquesta angoixa procura distreure's pintant mandales, fent sopa de lletres, ganxet o cosint. També xerrant amb un grup d'amigues per internet.
Alicia Pueyo (79 anys): "Sóc molt optimista i procuro no enfonsar-me"
Una d'elles és Alicia Pueyo, que té 79 anys. Respon al telèfon riallera per confessar que s'ha dedicat tres dies "a fer el gandul". Avui, però, no para. Ha planxat, ha ordenat tota la documentació de les medecines i els arxius de quan era presidenta de la comunitat de veïns per traspassar-li al nou encarregat de l'escala. "Tinc tres veïns que són un sol. M'ha tocat la loteria", explica. Són ells els que s'encarreguen de fer-li la compra i baixar-li les escombraries.
La filla de l'Alicia va morir fa cinc anys, en fa 22 que es va quedar vídua i fa 37 anys que va perdre l'altre fill que tenia. El seu gendre i els seus tres néts es preocupen d'ella des de la distància imposada per la situació, la truquen també la Isabel, voluntària d'Amics de la Gent Gran, i els de l'assistència social. "Començo a estar afònica de tant parlar", riu. I és que també ha descobert ara les videotrucades i parla sovint amb el seu germà, que viu a Madrid, la seva neboda i amics i amigues. "Sóc molt optimista i procuro no enfonsar-me. I si veig que començo a enfonsar-me, canvio ràpid de xip. El que porto a les meves esquenes ja ha passat i no ho puc canviar".
Amics de la Gent Gran: "Haurem d'afrontar un tsunami d'angoixes"
El confinament de la Teresa, la Dolores o l'Alicia són només tres exemples de milers de persones grans que viuen soles. Tres de cada quatre, són dones. El director gerent d'Amics de la Gent Gran, entitat que vetlla a través d'una xarxa de voluntaris perquè 2.000 persones grans d'arreu de Catalunya no se sentin soles, explica que estan quedant "desbordats". Han hagut de suspendre les visites setmanals i les activitats grupals per motius sanitaris. "Ens trobem, per primera vegada en la nostra història, obligats a no fer la raó de ser de la nostra entitat, que són les visites. Ara, la millor manera d'ajudar és no anar-los a veure, just el contrari del que portem fent des de 1987", explica.
Per això han redoblat esforços per vehicular l'ajut via telefònica de forma diària. Fan trucades diàries per garantir que els avis i les àvies estan bé i que tenen les seves necessitats cobertes. En cas de detectar un cas d'aïllament o vulnerabilitat, avisen als serveis socials, als CAP i a les xarxes de suport veïnal que han sorgit de forma espontània. "Fem una crida a la societat perquè truqui la gent gran, és important trucar-la amb assiduïtat, perquè això serà molt dur", assegura Quiles, que subratlla com d'important és l'"acompanyament emocional telefònic" que reben les àvies que viuen soles. En els darrers dies estan detectant "angoixes i ansietats" que poden convertir-se en un "tsunami" en els pròxims dies i per això han creat una guia amb pautes d'experts per poder-les atendre.
Albert Quiles: "No poden sortir, no els poden visitar, no poden contrastar la informació i per determinats programes a la tele només veuen que la gent gran es mor. La nostra missió és que sàpiguen que estem al seu costat"
La mitjana d'edat de les persones de la xarxa d'Amics de la Gent Gran és d'entre 85 i 90 anys, el 90% no té accés a les noves tecnologies i, a més, ara no poden sortir al carrer. Algunes tenen familiars que els ajuden, d'altres no tenen aquesta possibilitat i es troben sense cap vincle.
"No poden sortir, no els poden visitar, no poden contrastar la informació i per determinats programes a la tele només veuen que la gent gran es mor. La nostra missió és que sàpiguen que estem al seu costat", argumenta Quiles. En unes tres setmanes, l'entitat calcula que pot quedar del tot desbordada si el confinament s'allarga. Veient la situació, hi ha persones grans que s'estan oferint elles mateixes per trucar-ne a d'altres.
Isabel Estévez (voluntària): "Són molt conscients que som aquí"
La Isabel Estévez té 68 anys i en fa 11 que és voluntària d'Amics de la Gent Gran. Ha creat un grup de Whatsapp amb cinc dones -algunes d'elles surten en aquest reportatge- per garantir que no els falta de res i oferir suport emocional. Aquests dies els ha fet les gestions als hospitals on tenien visita i les ha acompanyat quan ha sigut necessari al centre mèdic. Una d'elles va amb caminador i necessita injeccions, així que es va preocupar perquè, en comptes d'haver-se de desplaçar fins al CAP vinguessin a punxar-la a casa. "Són molt conscients del que s'ha de fer i que som aquí", explica la Isabel, que les ha ensenyat a fer les videotrucades. "M'han fet riure molt. Quan ens veiem les quatre a la pantalla la veritat és molt divertit. Totes em diuen que estan aprenent molt", explica.
La frase que resumeix la situació de com viuen les persones grans que viuen soles va arribar a l'entitat en una trucada a una dona aquests darrers dies que Quiles té tatuada en la memòria: "Si no em mata el virus em matarà la soledat".