21
de març
del
2020
Actualitzat
el
22
de març
a les
18:16h
Les primeres informacions sobre l'extensió del coronavirus van venir acompanyades d'un relat ple d'interrogants sobre la Xina, des de la imatge d'un país que podia caure en el caos fins als dubtes que hi havia sobre el lideratge polític i la desestabilització del mateix règim del Partit Comunista. A mesura que han passat les setmanes, la percepció ha canviat de forma radical. La visió que ara sembla imposar-se és que el gegant asiàtic -i amb ell, països com Corea del Sud o Singapur- ha afrontat amb eficàcia la pandèmia i els seus efectes.
Què sabem realment de la Xina? Certament, ja fa anys que ha deixat de ser aquell gran desconegut que el polític francès Roger Peyrefitte va retratar a l'assaig Quan la Xina desperti... Però la realitat xinesa encara escapa en el detall a moltes mirades occidentals. Per això hem demanat a uns especialistes en la realitat de la potència asiàtica que ens expliquin com està superant la Xina aquesta crisi i com canviarà el mapa global després de la pandèmia sorgida a Wuhan.
Hem conversat amb Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina i un dels sinòlegs més prestigiosos de l'estat espanyol; Javier Borràs, periodista, excorresponsal de l'agència Efe a Pequín i analista de temes asiàtics, i el politòleg Miquel Vila. Els hem plantejat quatre qüestions.
1. En quina situació sortirà la Xina de la pandèmia?
2. Es reforçarà el lideratge de Xi Jinping?
3. El coronavirus afectarà el mapa geopolític?
4. El model xinès de creixement amb autoritarisme acabarà seduint el món?
.jpg)
Xulio Ríos: "El coronavirus ajudarà la Xina a reposicionar-se a nivell global"
1. Encara és atrevit afirmar-ho. Però sí que podem veure que el coronavirus dibuixarà tendències. Una d'elles és que el coronavirus ajudarà la Xina a reposicionar-se a nivell global.
2. La rapidesa amb què ha actuat davant la pandèmia consolidarà la posició de Xi Jinping, si més no a curt termini. Un fet que no va estar gens clar en l'inici de la crisi. Va estar desaparegut durant molts dies el gener, i va ser el primer ministre, Li Keqiang, qui va agafar els regnes. Que Xi Jinping desaparegués és un fet molt estrany, ja que el president xinès surt cada dia en nombrosos actes.
3. Cal veure, quan se superi la crisi sanitària, què succeeix en l'escenari econòmic. El que sí que sabem és que s'elevarà la confrontació amb els Estats Units després d'una aparent treva comercial. Donald Trump té damunt la taula l'anomenada llei Taipei, que suposa un gir de la política de Washington fins ara, alineant-se amb Taiwan, un tema considerat hostil per Pequín. Xi Jinping ha parlat del món global com d'una "comunitat de destí compartit", que xoca amb la política de Trump. Davant la UE, la Xina es reforça, amb la seva política d'oferir el seu ajut davant la pandèmia. Una actitud que s'ha vist sobretot davant d'Itàlia i que contrasta amb la que ha mantingut Alemanya. Recordem que Itàlia és l'únic país del G-7 que forma part de la ruta de la seda. La UE ha mostrat una descomposició en aquest assumpte. Per cert, on és Josep Borrell?
4. Espero que no. En el si del Partit Comunista xinès, hi ha hagut històricament un enfrontament entre els qui defensaven un model comunista d'influència forana i els qui propugnaven un camí propi, que són els que ara governen. No crec que hi hagi una voluntat messiànica en els dirigents de Pequín. En tot cas, Europa ha de consolidar el seu model, no copiar el xinès. Europa ha de reavaluar el seu model. Aquesta és la lliçó que hem d'extreure: veure què és el que hem perdut des de la caiguda del mur, que ara sabem que va caure dels dos costats, en les retallades de la sanitat i els serveis públics. L'afebliment de l'estat del benestar ha creat moltes orfandats. I des d'aquesta defensa del nostre model propi, ens podem entendre amb la Xina, que vol mantenir el seu.
Javier Borràs: "S'incrementaran les tensions entre Washington i Pequín"
1. És curiós com ha canviat el relat en poc temps. Primer es va parlar de caos intern i, fins i tot, es va qüestionar l'estabilitat del règim. Es va arribar a parlar de Txernòbil xinès. Ara, però, Pequín ha sabut girar la truita i vol presentar-se com un exemple en la gestió de la crisi i com a potència responsable. Un discurs que contrasta amb la feblesa de la UE i amb Trump parlant de virus estranger.
2. El lideratge de Xi Jinping no perilla, al contrari. De fet, els xinesos solen mostrar-se crítics amb els governants locals, però no amb el poder central, com ha passat amb les autoritats de Hubei. I ara que sembla que el virus ha estat derrotat, el lideratge de Xi Jinping es referma.
3. Com ja han assenyalat algunes declaracions de funcionaris xinesos acusant l'exèrcit dels EUA de ser els responsables del virus, tot indica que creixeran les tensions entre Washington i Pequín. Ha quedat amagat pel coronavirus, però hi ha hagut una forta enganxada entre tots dos països a partir d'un article al The Wall Street Journal parlant de la Xina com "el malalt d'Àsia". Pequín va expulsar tres periodistes, els EUA han fet marxar 60 periodistes xinesos coma represàlia i, ara, Pequín ha expulsat tos els periodistes del Journal, el Washington Post i el New York Times a la Xina. La diferent resposta dels EUA i d'una UE on cada país va a la seva, enfront l'eficàcia xinesa contra el virus, donarà força al país asiàtic.
4. No crec que creixi l'atractiu pel model xinès de desenvolupament. Caldrà veure com evoluciona la situació econòmica els propers mesos i si els països occidentals no voldran reduir la seva dependència dels productes xinesos. Crec que sí que s'acabarà la nostra reticència envers l'ús de noves tecnologies i la cibervigilància, que han estat estris de les autoritats xineses en el combat contra el virus, amb les càmeres de reconeixement i el control dels mòbils, que han facilitat la resposta sanitària. Gràcies a això, Singapur i Corea del Sud no han hagut de confinar tot un país.
Miquel Vila: "El coronavirus deixarà tocat el dogmatisme del mercat"
1. El primer que s'ha de dir és que la crisi no s'ha acabat. Cal veure com queda el panorama econòmic que sorgirà de la fi de la pandèmia. A curt termini, la imatge de la Xina es reforçarà, sobretot per les deficiències de gestió que ha evidenciat Europa i la situació als EUA, que encara no sabem com actuaran.
2. Xi Jinping està fort. Tornem a dir-ho: cal esperar a les conseqüències econòmiques també a la Xina i com quedarà afectat el comerç internacional. La Xina ja fa anys que s'està preparant per potenciar el mercat intern. En comparació al que va passar amb la crisi del 2008, quan la Xina va portar bona part del pes de la crisi, ara l'economia xinesa no és tan forta, havia donat senyals de desacceleració.
3. Crec que aquesta crisi serà una inflexió de la qual se'n parlarà, com es parla de la crisi del 2008. Hem vist com la Xina està fent el paper de prendre la iniciativa i mostrar capacitat de lideratge que haurien de fer la UE o els Estats Units.
4. Quant a models, el coronavirus deixarà tocat el dogmatisme del mercat. Ho hem vist a França, on un president tan liberal com Macron ha adoptat mesures intervencionistes. Es consolidaran dinàmiques que ja s'havien constatat el 2008, com el reforçament dels estats-nació, l'actitud obsoleta de la Unió Europea i com el neoliberalisme es va quedant sense arguments.
Què sabem realment de la Xina? Certament, ja fa anys que ha deixat de ser aquell gran desconegut que el polític francès Roger Peyrefitte va retratar a l'assaig Quan la Xina desperti... Però la realitat xinesa encara escapa en el detall a moltes mirades occidentals. Per això hem demanat a uns especialistes en la realitat de la potència asiàtica que ens expliquin com està superant la Xina aquesta crisi i com canviarà el mapa global després de la pandèmia sorgida a Wuhan.
Hem conversat amb Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina i un dels sinòlegs més prestigiosos de l'estat espanyol; Javier Borràs, periodista, excorresponsal de l'agència Efe a Pequín i analista de temes asiàtics, i el politòleg Miquel Vila. Els hem plantejat quatre qüestions.
1. En quina situació sortirà la Xina de la pandèmia?
2. Es reforçarà el lideratge de Xi Jinping?
3. El coronavirus afectarà el mapa geopolític?
4. El model xinès de creixement amb autoritarisme acabarà seduint el món?
Xulio Ríos. Foto: Miguel Muñiz
Xulio Ríos: "El coronavirus ajudarà la Xina a reposicionar-se a nivell global"
1. Encara és atrevit afirmar-ho. Però sí que podem veure que el coronavirus dibuixarà tendències. Una d'elles és que el coronavirus ajudarà la Xina a reposicionar-se a nivell global.
2. La rapidesa amb què ha actuat davant la pandèmia consolidarà la posició de Xi Jinping, si més no a curt termini. Un fet que no va estar gens clar en l'inici de la crisi. Va estar desaparegut durant molts dies el gener, i va ser el primer ministre, Li Keqiang, qui va agafar els regnes. Que Xi Jinping desaparegués és un fet molt estrany, ja que el president xinès surt cada dia en nombrosos actes.
3. Cal veure, quan se superi la crisi sanitària, què succeeix en l'escenari econòmic. El que sí que sabem és que s'elevarà la confrontació amb els Estats Units després d'una aparent treva comercial. Donald Trump té damunt la taula l'anomenada llei Taipei, que suposa un gir de la política de Washington fins ara, alineant-se amb Taiwan, un tema considerat hostil per Pequín. Xi Jinping ha parlat del món global com d'una "comunitat de destí compartit", que xoca amb la política de Trump. Davant la UE, la Xina es reforça, amb la seva política d'oferir el seu ajut davant la pandèmia. Una actitud que s'ha vist sobretot davant d'Itàlia i que contrasta amb la que ha mantingut Alemanya. Recordem que Itàlia és l'únic país del G-7 que forma part de la ruta de la seda. La UE ha mostrat una descomposició en aquest assumpte. Per cert, on és Josep Borrell?
Xulio Ríos: "La UE ha demostrat la seva descomposició en aquesta crisi, mentre que la Xina ha reforçat la seva potència com a poder tou"
4. Espero que no. En el si del Partit Comunista xinès, hi ha hagut històricament un enfrontament entre els qui defensaven un model comunista d'influència forana i els qui propugnaven un camí propi, que són els que ara governen. No crec que hi hagi una voluntat messiànica en els dirigents de Pequín. En tot cas, Europa ha de consolidar el seu model, no copiar el xinès. Europa ha de reavaluar el seu model. Aquesta és la lliçó que hem d'extreure: veure què és el que hem perdut des de la caiguda del mur, que ara sabem que va caure dels dos costats, en les retallades de la sanitat i els serveis públics. L'afebliment de l'estat del benestar ha creat moltes orfandats. I des d'aquesta defensa del nostre model propi, ens podem entendre amb la Xina, que vol mantenir el seu.
Javier Borràs. Foto: Fòrum de Debats
Javier Borràs: "S'incrementaran les tensions entre Washington i Pequín"
1. És curiós com ha canviat el relat en poc temps. Primer es va parlar de caos intern i, fins i tot, es va qüestionar l'estabilitat del règim. Es va arribar a parlar de Txernòbil xinès. Ara, però, Pequín ha sabut girar la truita i vol presentar-se com un exemple en la gestió de la crisi i com a potència responsable. Un discurs que contrasta amb la feblesa de la UE i amb Trump parlant de virus estranger.
2. El lideratge de Xi Jinping no perilla, al contrari. De fet, els xinesos solen mostrar-se crítics amb els governants locals, però no amb el poder central, com ha passat amb les autoritats de Hubei. I ara que sembla que el virus ha estat derrotat, el lideratge de Xi Jinping es referma.
3. Com ja han assenyalat algunes declaracions de funcionaris xinesos acusant l'exèrcit dels EUA de ser els responsables del virus, tot indica que creixeran les tensions entre Washington i Pequín. Ha quedat amagat pel coronavirus, però hi ha hagut una forta enganxada entre tots dos països a partir d'un article al The Wall Street Journal parlant de la Xina com "el malalt d'Àsia". Pequín va expulsar tres periodistes, els EUA han fet marxar 60 periodistes xinesos coma represàlia i, ara, Pequín ha expulsat tos els periodistes del Journal, el Washington Post i el New York Times a la Xina. La diferent resposta dels EUA i d'una UE on cada país va a la seva, enfront l'eficàcia xinesa contra el virus, donarà força al país asiàtic.
Javier Borràs: "Canviarà la reticència occidental envers la cibervigilància, que ha estat útil en la resposta xinesa a la pandèmia"
4. No crec que creixi l'atractiu pel model xinès de desenvolupament. Caldrà veure com evoluciona la situació econòmica els propers mesos i si els països occidentals no voldran reduir la seva dependència dels productes xinesos. Crec que sí que s'acabarà la nostra reticència envers l'ús de noves tecnologies i la cibervigilància, que han estat estris de les autoritats xineses en el combat contra el virus, amb les càmeres de reconeixement i el control dels mòbils, que han facilitat la resposta sanitària. Gràcies a això, Singapur i Corea del Sud no han hagut de confinar tot un país.
Miquel Vila. Foto: M.V.
Miquel Vila: "El coronavirus deixarà tocat el dogmatisme del mercat"
1. El primer que s'ha de dir és que la crisi no s'ha acabat. Cal veure com queda el panorama econòmic que sorgirà de la fi de la pandèmia. A curt termini, la imatge de la Xina es reforçarà, sobretot per les deficiències de gestió que ha evidenciat Europa i la situació als EUA, que encara no sabem com actuaran.
2. Xi Jinping està fort. Tornem a dir-ho: cal esperar a les conseqüències econòmiques també a la Xina i com quedarà afectat el comerç internacional. La Xina ja fa anys que s'està preparant per potenciar el mercat intern. En comparació al que va passar amb la crisi del 2008, quan la Xina va portar bona part del pes de la crisi, ara l'economia xinesa no és tan forta, havia donat senyals de desacceleració.
Miquel Vila: "Pequín està fent el paper de lideratge que no han fet ni la Unió Europea ni els Estats Units"
3. Crec que aquesta crisi serà una inflexió de la qual se'n parlarà, com es parla de la crisi del 2008. Hem vist com la Xina està fent el paper de prendre la iniciativa i mostrar capacitat de lideratge que haurien de fer la UE o els Estats Units.
4. Quant a models, el coronavirus deixarà tocat el dogmatisme del mercat. Ho hem vist a França, on un president tan liberal com Macron ha adoptat mesures intervencionistes. Es consolidaran dinàmiques que ja s'havien constatat el 2008, com el reforçament dels estats-nació, l'actitud obsoleta de la Unió Europea i com el neoliberalisme es va quedant sense arguments.