Amb la sanitat pública, ara sí

Del coronavirus n'obtindrem lliçons, com no escatimar recursos a la sanitat pública, laminada amb retallades en l'anterior crisi. També són notícia les dissensions al Govern per l'últim paquet de mesures als autònoms, Joan Carles I i José Martí Gómez

20 de març del 2020
Actualitzat a les 9:13h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Ens ho detallen els professionals de la sanitat pública que hem escoltat els darrers dies i també ho ha exposat amb cruesa el Govern: els nostres hospitals entraran en "estrès màxim" aquest cap de setmana. Serà difícil que l'impacte del coronavirus no desbordi els nostres professionals, que entomaran l'onada de pacients sense haver bastit una xarxa de recursos suficient, perquè no es va catalogar prou bé l'amenaça quan només radicava a la Xina. Els llits de la sanitat privada -absorbits a corre cuita en nom de l'estat de l'alarma- hauran de servir per mitigar la saturació. Serà difícil, però, que el sistema no trontolli.

La situació no és ni serà senzilla de gestionar en els pròxims dies. Per això, els missatges dels màxims responsables polítics passen per extremar les mesures fins assolir un confinament total. És un discurs polític -es torna a qüestionar l'estratègia de l'Estat- i serveix també d'advertència preventiva davant un eventual col·lapse de la sanitat. El mateix Govern insistia aquest dijous, a partir d'un informe elaborat per epidemiòlegs, que només reduint contactes i contagis el sistema sanitari podrà resistir. Si s'aconsegueix serà gràcies a un esforç titànic del personal sanitari i a l'acumulació de nous efectius mèdics en un temps rècord.

Les últimes dades ens situen en els 82 morts i els 3.270 contagiats a Catalunya. I el pic d'afectats encara no ha arribat. De fet, una anàlisi acurada de les dades indica que estem reproduint el mateix escenari de Madrid amb cinc dies de retard. Els responsables polítics i els gestors dels centres hospitalaris fa dies que temen el que vindrà. Per això s'han posat en marxa aplicacions que ajudin a monitoritzar l'evolució dels ciutadans, eines que no només han de permetre recollir dades sinó també evitar la saturació del telèfon 061, que fa dies que està sepultat per una allau de consultes.

De la crisi sanitària -que derivarà en patacada econòmica- n'obtindrem lliçons. Una en serà la necessitat de no escatimar recursos a la sanitat pública, laminada en l'anterior etapa de recessió amb retallades de les quals el sistema encara no s'ha recuperat completament. Cal recordar que els pressupostos públics són sempre la millor manera de vehicular el discursos en defensa de la sanitat.

Com que aquests dies ens aclaparen les notícies negatives, a NacióDigital hem creat la secció Tot anirà bé, coordinada per Irene Ramentol i Arnau Urgell. En aquest espai, dedicat als més petits de la casa i els seus pares i mares, intentarem oferir continguts per fer més planer el confinament, que es preveu més llarg del que s'ha anunciat.
 

Avui no et perdis

»Catalunya segueix el ritme de contagis de Madrid amb cinc dies de retard; per Roger Tugas.

»Àvies soles i confinades: «A la meva escala sembla que no hi visqui ningú»; per Sara González.

»Àudio anàlisi: «Entre patriotes i cínics»; per Ferran Casas.

»Els Mossos intensifiquen els controls perquè ningú se salti l'estat d'alarma; perBernat Surroca.

»La crisi del coronavirus arreu del món, en primera persona; per Sergi Ambudio i Arnau Urgell.

»L'odissea d'intentar tornar des de Bolívia embarassada de 31 setmanes; per Sara González.

»Inditex planteja un ERTO tot i els 3.639 milions de beneficis.

»Operació mascaretes: «Tenim el material, ara ens cal ajuda per confeccionar-les»; per Aina Font Torra.

» Opinió: «Més enllà dels uniformes»; per Oriol March.

» Opinió: «La Barcelona de Buffalo Bill»; per Jordi Creus.

»TV3 i Catalunya Ràdio oferiran contingut educatiu per als alumnes confinats.

» Què es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?

» VÍDEO L'exèrcit ja és a Catalunya per tasques de desinfecció a l'aeroport del Prat.
 

 El passadís

En els darrers dies hem detallat les discussions al govern espanyol arran de la validació de l'estat d'alarma -el consell de ministres de dissabte passat va ser maratonià-, però les posicions discordants també s'han produït al Govern de la Generalitat. Són conegudes les relacions tibants entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, i en el marc de la gestió de la crisi del coronavirus també s'han viscut episodis de desacord. Dimarts al matí, el vicepresident Pere Aragonès va anunciar a Twitter una decisió que prendria el Govern: ajudes per valor de més de 7 milions als autònoms que s'han vist obligats a aturar la feina. I van començar els missatges contradictoris. Fonts de Presidència van negar a la premsa que la mesura econòmica es validés en la reunió del consell executiu del dia. En canvi, a la conselleria d'Economia ratificaven que el paquet d'ajudes es validaria, com havia anunciat Aragonès. Finalment, va ser així. Tots i els esforços compartits dedicats a la lluita contra el coronavirus, les tibantors no han desaparegut.

Vist i llegit

Hem escoltat moltes veus autoritzades sobre les mesures més eficaces per contenir el coronavirus. Una opinió a tenir en compte és la de Juan Martínez Hernández, expert en salut pública de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Dimecres va publicar un article a El Mundo que tenia un títol contundent: "Cerrar un país no basta". L'autor adverteix que el "pecat original" va ser tècnic i no polític, perquè no es va valorar prou bé el "potencial pandèmic" de la crisi divisada a Wuhan.

En el text, cita una reunió del 30 de gener al Ministeri de Sanitat -amb la presència del propi Martínez- en la qual no es va catalogar amb encert el virus. Segons el seu parer, aquella decisió va fer que no s'adquirissin "ingents quantitats d'equips de protecció com els de l'Ebola", no es construïssin hospitals "monogràfics independents" i no es compressin un "gran número d'equips de ventilació mecànica". L'expert sosté que la recepta a partir d'ara ha de ser l'ampliació de la detecció precoç, així com del diagnòstic, l'aïllament dels casos positius i la quarantena dels contactes.

 El nom propi

La caiguda en desgràcia de Joan Carles I és de tal magnitud -s'ho ha guanyat a pols- que ni la crisi del coronavirus ha amagat la corrupció de la monarquia. La conducta del rei emèrit ha obligat Felip VI a desmarcar-se'n per protegir la Corona, degradada i sense ancoratges a Catalunya, com va demostrar la cassolada massiva de dimecres mentre el monarca es dirigia als espanyols. L'últim comunicat emès per la Zarzuela -Felip VI no hi va fer referència en el discurs televisat- admetia les operacions corruptes del pare del rei, una evidència que no ha forçat els partits constitucionalistes a obrir una investigació profunda. Podem ha tingut discurs propi, més exigent amb la Corona. L'independentisme va tornar a moure fitxa ahir: ERC, JxCat i CUP tramitaran una petició per investigar la corrupció de Joan Carles I al Congrés. És la segona iniciativa registrada a la cambra baixa. La primera va ser tombada per la dreta i els vots afegits del PSOE.

 Els imperdibles

Des d'aquesta tribuna i aprofitant la situació de confinament de la pràctica totalitat de la població, us animem a llegir. Us podeu informar a NacióDigital i també podeu dedicar temps als llibres. Per deformació professional, us proposo un títol d'un referent del periodisme de tribunals i excel·lent cronista, Jose Martí Gómez, que el 2016 va publicar El oficio más hermoso del mundo (Clave Intelectual). Hi detalla, reproduint nombroses vivències personals, una dilatada trajectòria, exercida tant en la foscor del franquisme com en la tendra democràcia espanyola. En el llibre s'hi detallen les relacions amb dirigents polítics -no us perdeu un episodi amb Fraga de ministre- i també la vida a les redaccions. Martí Gómez va captar l'atenció del lector al Correo Catalán, a la capçalera Por Favor o en diaris com La Vanguardia i El País. Us deixo l'entrevista que li vaig fer el gener del 2018 al seu domicili del barri de les Corts. Quin plaer mantenir aquella conversa. Bon cap de setmana... i paciència!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?