19
de març
del
2020
Actualitzat
a les
17:57h
Ho tenien tot preparat. El vol havia de sortir aquest dimecres 18 de març de Santa Cruz de la Sierra a Madrid i, després, de Madrid a Barcelona. L'Anna Blanché (34 anys) i el Jordi Molà (32 anys) són una parella de catalans que viuen a Bolívia. Tenen una filla, l'Alba, de tres anys. I en camí està la Martina. Tot just l'Anna acaba de complir les 31 setmanes de gestació i l'objectiu és -o era- tornar a Sant Celoni (Vallès Oriental) per tenir la criatura a l'Hospital de Granollers envoltada de la família. La crisi del coronavirus, però, ha dinamitat per complet els seus plans. Ells, com milers de ciutadans, porten dies intentant gestionar la situació amb l'ambaixada i el consolat.
De fet, no només són ells tres els que porten dies removent cel i terra per poder tornar. El 4 de març, els pares d'ella, el Joan i la Teresa, van viatjar fins a Santa Cruz per poder ajudar l'Anna a fer les 15 hores i mitja de viatge amb tot l'equipatge i la petita Alba. El Jordi tenia calculat, per motius de feina, agafar dies després un vol ell sol. Per tant, en realitat en aquests moments són cinc persones -la parella i la filla, residents a l'estranger, i els avis, que havien anat per donar un cop de mà- els que intenten tornar.
Però, després d'una setmana de trucades i consultes a Air Europa i al consolat, i després de veure el missatge que s'ha llançat des del ministeri d'Exteriors espanyol, comencen a pair que no serà possible. "Anem assimilant que ens quedarem aquí", explica l'Anna. Va ser dijous passat quan, tornant de comprar, van escoltar el missatge de les autoritats de Bolívia anunciant que es tancaven els vols cap a Europa. Aquella mateixa tarda van presentar-se a les oficines de la companyia aèria amb la qual tenien el vol i la cua era simptomàtica de la preocupació que s'havia estès. "Tothom volia una solució". Van quedar tan desbordats, que els treballadors van acabar dient als passatgers que era "impossible" atendre'ls un per un i que tinguessin paciència, que ja els anirien trucant per a una reprogramació de vols.
Alternatives plenes de riscos
Mentrestant, van fer una cerca per veure si tenien alternatives. Van explorar la possibilitat de volar des de Sao Paulo a Madrid, però els preus eren desorbitats i la data disponible era el 24 de març. Dues eren, però, les pors. Primer, l'embaràs avançat ja de l'Anna. Segon, ningú els garantia que el 24 de març la via aèria per entrar a Espanya estaria oberta. De fet, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la possibilitat de tancar tant la via aèria com la marítima en els pròxims dies. "La veritat és que em va deprimir la situació", confessa. A Sant Celoni hi tenen la iaia Teresina, de 82 anys, que està perfectament atesa per la Glòria, la germana de l'Anna. "Ens tranquil·litza perquè sabem que està atesa dia i nit", assegura.
Va ser dilluns quan va trucar al telèfon d'emergències consulars. "Estic embarassada, no puc esperar a viatjar", va comunicar. La van registrar com a resident a l'estranger, un tràmit que, entre paperassa i les ordres canviants -enmig de les gestions van deixar d'atendre personalment i només tramitaven on-line per evitar contagis- ha durat tres dies. La resposta que li han donat és que, si Espanya pren la decisió de repatriar, la trucaran per informar-se. Les funcionàries del consolat, però, que tampoc poden tornar a Espanya malgrat que voldrien fer-ho, li han fet aquesta recomanació: "Em recomanen tenir la nena aquí també perquè potser, en arribar a Catalunya, em trobaria la sanitat col·lapsada".
La ministra d'Assumptes Exteriors, Arancha González Laya, ha dit que de moment no tenen intenció de noliejar vols i que estan treballant en contacte amb les companyies aèries. "Tenim estones de desànim, la veritat. Estem a l'espera d'una bona notícia que no arriba", relata. Tot i això, comencen a agafar-s'ho amb filosofia. Si no hi ha res que canviï, el pla sobrevingut és que la Martina acabi naixent a Bolívia, però els pares de l'Anna sí que volen tornar tan bon punt sigui possible per tornar a casa amb la iaia Teresina.
"Arribarà un moment que ja no podré volar, estic mentalitzada a quedar-me. De fet, tampoc em veuria capaç més endavant, però els meus pares sí", explica. A no ser que, just quan es reactivin els vols, el part sigui imminent. De totes maneres, relativitza, en cas d'haver pogut tornar potser hagués tingut la Martina en un context de confinament generalitzat i, per tant, de poc contacte amb la família.
A Bolívia, els casos de contagis per coronavirus són, segons dades oficials, aproximadament una dotzena. El Jordi assegura que, per ara, s'estan donant missatges "contradictoris" sobre què ha de fer la població, però que en els darrers dies ja han començar recomanacions i restriccions dels actes amb més confluència de persones. Abans que arribessin els pares a Bolívia, l'Anna preguntava a la seva família de Catalunya si no estaven preocupats pel coronavirus. "La informació que rebia aquí és que la situació podia ser greu, i patia. Però jo veia la meva gent molt relaxada, em deien que era com una grip". De fet, quan el Joan i la Teresa van arribar, els casos de contagis a Espanya rondaven ja els 200. "Fa por, la veritat, mai vam pensar que podria ser així".
En l'actualitat, hi ha 2,7 milions de ciutadans espanyols residents a l'estranger i 65.000 que estan registrats al sistema consolar explorant com tornar o resignats a no poder fer-ho. La consigna d'Exteriors és que, si el seu retorn no és "essencial", es quedin allà on són.
De fet, no només són ells tres els que porten dies removent cel i terra per poder tornar. El 4 de març, els pares d'ella, el Joan i la Teresa, van viatjar fins a Santa Cruz per poder ajudar l'Anna a fer les 15 hores i mitja de viatge amb tot l'equipatge i la petita Alba. El Jordi tenia calculat, per motius de feina, agafar dies després un vol ell sol. Per tant, en realitat en aquests moments són cinc persones -la parella i la filla, residents a l'estranger, i els avis, que havien anat per donar un cop de mà- els que intenten tornar.
Però, després d'una setmana de trucades i consultes a Air Europa i al consolat, i després de veure el missatge que s'ha llançat des del ministeri d'Exteriors espanyol, comencen a pair que no serà possible. "Anem assimilant que ens quedarem aquí", explica l'Anna. Va ser dijous passat quan, tornant de comprar, van escoltar el missatge de les autoritats de Bolívia anunciant que es tancaven els vols cap a Europa. Aquella mateixa tarda van presentar-se a les oficines de la companyia aèria amb la qual tenien el vol i la cua era simptomàtica de la preocupació que s'havia estès. "Tothom volia una solució". Van quedar tan desbordats, que els treballadors van acabar dient als passatgers que era "impossible" atendre'ls un per un i que tinguessin paciència, que ja els anirien trucant per a una reprogramació de vols.
Alternatives plenes de riscos
Mentrestant, van fer una cerca per veure si tenien alternatives. Van explorar la possibilitat de volar des de Sao Paulo a Madrid, però els preus eren desorbitats i la data disponible era el 24 de març. Dues eren, però, les pors. Primer, l'embaràs avançat ja de l'Anna. Segon, ningú els garantia que el 24 de març la via aèria per entrar a Espanya estaria oberta. De fet, el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la possibilitat de tancar tant la via aèria com la marítima en els pròxims dies. "La veritat és que em va deprimir la situació", confessa. A Sant Celoni hi tenen la iaia Teresina, de 82 anys, que està perfectament atesa per la Glòria, la germana de l'Anna. "Ens tranquil·litza perquè sabem que està atesa dia i nit", assegura.
Va ser dilluns quan va trucar al telèfon d'emergències consulars. "Estic embarassada, no puc esperar a viatjar", va comunicar. La van registrar com a resident a l'estranger, un tràmit que, entre paperassa i les ordres canviants -enmig de les gestions van deixar d'atendre personalment i només tramitaven on-line per evitar contagis- ha durat tres dies. La resposta que li han donat és que, si Espanya pren la decisió de repatriar, la trucaran per informar-se. Les funcionàries del consolat, però, que tampoc poden tornar a Espanya malgrat que voldrien fer-ho, li han fet aquesta recomanació: "Em recomanen tenir la nena aquí també perquè potser, en arribar a Catalunya, em trobaria la sanitat col·lapsada".
La ministra d'Assumptes Exteriors, Arancha González Laya, ha dit que de moment no tenen intenció de noliejar vols i que estan treballant en contacte amb les companyies aèries. "Tenim estones de desànim, la veritat. Estem a l'espera d'una bona notícia que no arriba", relata. Tot i això, comencen a agafar-s'ho amb filosofia. Si no hi ha res que canviï, el pla sobrevingut és que la Martina acabi naixent a Bolívia, però els pares de l'Anna sí que volen tornar tan bon punt sigui possible per tornar a casa amb la iaia Teresina.
"Jo arribarà un moment que ja no podré volar, estic mentalitzada a quedar-me. De fet, tampoc em veuria capaç més endavant, però els meus pares sí"
"Arribarà un moment que ja no podré volar, estic mentalitzada a quedar-me. De fet, tampoc em veuria capaç més endavant, però els meus pares sí", explica. A no ser que, just quan es reactivin els vols, el part sigui imminent. De totes maneres, relativitza, en cas d'haver pogut tornar potser hagués tingut la Martina en un context de confinament generalitzat i, per tant, de poc contacte amb la família.
A Bolívia, els casos de contagis per coronavirus són, segons dades oficials, aproximadament una dotzena. El Jordi assegura que, per ara, s'estan donant missatges "contradictoris" sobre què ha de fer la població, però que en els darrers dies ja han començar recomanacions i restriccions dels actes amb més confluència de persones. Abans que arribessin els pares a Bolívia, l'Anna preguntava a la seva família de Catalunya si no estaven preocupats pel coronavirus. "La informació que rebia aquí és que la situació podia ser greu, i patia. Però jo veia la meva gent molt relaxada, em deien que era com una grip". De fet, quan el Joan i la Teresa van arribar, els casos de contagis a Espanya rondaven ja els 200. "Fa por, la veritat, mai vam pensar que podria ser així".
En l'actualitat, hi ha 2,7 milions de ciutadans espanyols residents a l'estranger i 65.000 que estan registrats al sistema consolar explorant com tornar o resignats a no poder fer-ho. La consigna d'Exteriors és que, si el seu retorn no és "essencial", es quedin allà on són.