18
de març
del
2020
Actualitzat
el
19
de març
a les
8:21h
"Ens consta que empreses i centres sanitaris han rebut missatges d'aturar les comandes o requisar material per centralitzar-lo a Madrid. No entenem que això pugui ser així. La prioritat és que els nostres professionals tinguin el material necessari. Així li he fet saber al ministre Salvador Illa. La gestió ha de ser ràpida i descentralitzada". És la queixa que ha verbalitzat aquest matí la consellera de Salut, Alba Vergés, en relació a la confiscació de material dirigit a hospitals catalans per part de la Guàrdia Civil, tal com va revelar ahir al vespre NacióDigital. La qüestió centra ara el pols entre la Generalitat i l'Estat juntament amb el confinament català, que el govern espanyol no autoritza.
De fet, la principal queixa del Govern no és que la resposta sigui negativa, sinó que no hi hagi resposta oficial. L'executiu català va fer arribar una proposta concreta de confinament el matí de dilluns, signada pels consellers Vergés i Miquel Buch -Interior-, que encara està pendent d'atendre's formalment. Pedro Sánchez va tancar la porta a aïllar Catalunya en roda de premsa al cap d'unes hores de rebre el document, però en una conversa telefònica mantinguda la tarda de dimarts entre el president Quim Torra i el ministre Illa el representant de l'executiu espanyol es va obrir a "estudiar-ho".
En paral·lel, però, va esclatar el cas de les requises de material. Torra ho va consignar en una carta enviada a la Moncloa, i ara la Generalitat exigeix respostes concretes. La comunicació entre ministres i consellers és fluïda -Vergés parla amb Illa, Buch ho fa amb Fernando Grande-Marlaska, Damià Calvet, de Territori, manté comunicació habitual amb personal del Ministeri de Transports, i el vicepresident Pere Aragonès ha intercanviat missatges amb Sánchez-, però la qüestió del material sanitari és sensible. Per aspectes tècnics -hi ha necessitats a Catalunya-, però també polítiques, perquè l'estat d'alarma ha recentralitzat competències i això provoca reticències a Palau.
Aquestes reticències, plantejades per Torra en la reunió telemàtica de presidents autonòmics de diumenge passat, han passat al capítol concret en casos com el d'Igualada. La capital de l'Anoia, confinada juntament amb la resta de municipis de la conca d'Òdena, necessita 4.000 mascaretes que han quedat requisades per Madrid. "Si es demanen és perquè es necessiten", ha insistit aquest matí Marc Castells, alcalde d'Igualada, on un brot a l'hospital va fer que es confinés la ciutat i els seus voltants.
Castells ha insistit en la situació que viu la conca d'Òdena, on ja han mort una quinzena de persones i hi ha un centenar de contagis, sis dels quals greus. El govern espanyol, en la roda de premsa diària que fan els tècnics encarregats de Sanitat, Defensa, Interior i Transports, ha admès que s'estan produint requises. Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ha apuntat que no es treu material a determinades comunitats sinó que es reparteix en funció de les necessitats. La Guàrdia Civil ha requisat 69.000 mascaretes i 5.000 ulleres de protecció i guants.
El ministeri de Sanitat, al vespre, ha fet arribar la seva versió oficial: no ha "requisat" ni mascaretes ni cap tipus de material sanitari a Catalunya. L'Estat, en aquest sentit, va iniciar una "compra centralitzada" el 12 de març, acordada amb les comunitats, per donar-los, "de forma gratuïta", suport en l'adquisició de màscares i altres equips de protecció de el personal sanitari. Des de llavors, Catalunya ha rebut prop de 200.000 mascaretes, segons ha detallat el ministeri.
L'exèrcit, el debat que vindrà
Una de les preguntes habituals en les rodes de premsa diàries a la Moncloa és si l'exèrcit es desplegarà a Catalunya i al País Basc, els territoris en què hi ha més reticències a la presència de les forces armades. La resposta de Miguel Ángel Villarroya, màxim responsable de l'exèrcit, sempre respon que els soldats es desplegaran "allà on sigui necessari", com ja ha passat en diverses ciutats. "És el tot innecessari" en el cas de Catalunya, ha recalcat Buch des de la conselleria de l'Interior.
La presència de l'exèrcit arreu de l'Estat ha estat una de les poques exigències que ha fet Pablo Casado, cap de files del PP, en el debat al Congrés sobre la instauració de l'estat d'alarma, el mecanisme que permet -precisament- al govern espanyol centralitzar el material sanitari. Tot i tenir diferències de matís, la majoria de grups -ERC a banda- han fet costat a Sánchez, que ha insistit en la idea que el virus "no entén de territoris ni d'ideologies". Un mantra que la Generalitat combat, per ara sense èxit, mentre també intenta adoptar mesures econòmiques pròpies per pal·liar el cràter que pot venir.
Aquestes mesures econòmiques es poden veure perjudicades pel retard en l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que Ciutadans ja ha portat al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). El debat intern al Govern -que no s'atura malgrat el confinament- s'ha centrat en les últimes hores en la possibilitat de refer els comptes, però finalment s'ha imposat el criteri d'Aragonès i només es modificaran després de la seva aprovació per adaptar-los a la lluita pel coronavirus. Una emergència que ha alterat el calendari polític però que no ha apaivagat la tensió entre la Generalitat i l'Estat.