18
de març
del
2020
Actualitzat
a les
17:32h
La infecció del coronavirus acapara portades i titulars de tots els mitjans de comunicació d'arreu del món fa més d'un mes. El nou virus, descobert recentment arran d'una infecció a Wuhan (Xina), pertany a una família de virus ja coneguda, que sol provocar infeccions respiratòries que van des del refredat comú fins a pneumònies.
No ens trobem davant d'un virus innocu, però sí front un virus amb una taxa de letalitat com la de tants altres virus amb què convivim. Fins ara, el Covid-19 no ha estat una malaltia particularment letal. Tan sols el 2% dels pacients ha mort; un percentatge inferior al 5% de la SARS i per descomptat al 34% de la MERS.
Ara bé, la incidència i la virulència del Covid-19 no és la mateixa en un país ric d'Europa, per exemple, que en un on les taxes de cobertura sanitària són inferiors, com Algèria o l'Iran, on se sospita que la mortalitat és molt superior.
El problema de la malaltia Covid-19 causada pel coronavirus és l'alta capacitat de propagació i de contagi. Per això una de les mesures més efectives és l'aïllament. Les autoritats sanitàries indiquen que si se sospita de tenir la malaltia respiratòria ‒febre, cansament i tos seca i haver estat prop d'algun focus conegut‒ no es vagi a l'hospital, sinó que es telefoni al 061.
El contagi es fa a través de les petites gotes que surten disparades en tossir o exhalar; per això recomanen tossir en la cara interna del colze. I com les gotícules poden quedar a les superfícies dels objectes ‒on els virus poden sobreviure entre hores i uns quants dies‒; per evitar la infecció en tocar-se els ulls, el nas o la boca les autoritats sanitàries recomanen rentar-se les mans sovint, com en qualsevol altra malaltia infecciosa respiratòria.
En moments com aquest és quan cal agrair la tasca de la sanitat pública, perquè és la que actua en casos d'epidèmia. Bona part de les pòlisses de la sanitat privada no les inclouen, per l'excepcionalitat i la imprevisibilitat de la seva evolució. Però la por que s'estén per la població pot arribar a col·lapsar un sistema ja tocat per les retallades.
Aquest cert estat d'alarma que hi ha ve donat entre altres raons per la novetat: a la premsa li dediquem més importància. Però bona part del problema ve perquè és la primera gran crisi de salut global en l'era dels telèfons anomenats intel·ligents. Tot i que els professionals de la salut pública s'esmercen a proporcionar dades per lluitar contra l'onada de desinformació i les autoritats actualitzen periòdicament la informació sobre la propagació de la infecció, les mitges veritats es fan virals per xarxes.
Per evitar-les, les plataformes socials més concorregudes han pres mesures prudents: quan es cerca la paraula "coronavirus" deriven cap als canals oficials; bàsicament cap a l'OMS. Informació errònia podria convertir l'epidèmia en pandèmia. La por és terreny adobat perquè proliferin les mentides. D'aquí les inoperants mascaretes estan exhaurides (i han passat al mercat negre).
Les autoritats sanitàries han de lluitar entre la transparència i la prudència perquè un excés d'informació tampoc saturi la sensibilització; cal estar amatents per l'alta capacitat de contagi d'aquest coronavirus. Si el contagi s'estén més a països on no hi ha un suport sanitari generalitzat, pot passar a pandèmia. Tard o d'hora es controlarà, i el virus que ocasiona el Covid-19 s'afegirà al catàleg de virus amb qui ens veiem les cares estacionalment –com va passar amb el de la grip de 2009. O, en el millor des casos, pot acabar desapareixent –com va passar amb la SARS.
Però no tota la informació del coronavirus és dolenta. Ha estat reconegut, identificat i aïllat en un temps breu; cosa que permet un diagnòstic clar que permet prendre mesures d'aïllament i tractament terapèutic si és necessari. Sabem que la neteja de mans i de la casa ajuda a evitar la infecció. Que la major part dels casos són lleus i es curen; i que no afecta gairebé menors. Hi ha molts científics estudiant-los i ja hi ha prototips de vacunes i de fàrmacs retrovirals.
Però, ni per la seva infecció normalment lleu, ni per la confiança en els avenços, ni per la saturació informativa cal abaixar la guàrdia. Seguim les indicacions de les autoritats sanitàries i defensem la sanitat pública.
No ens trobem davant d'un virus innocu, però sí front un virus amb una taxa de letalitat com la de tants altres virus amb què convivim. Fins ara, el Covid-19 no ha estat una malaltia particularment letal. Tan sols el 2% dels pacients ha mort; un percentatge inferior al 5% de la SARS i per descomptat al 34% de la MERS.
Ara bé, la incidència i la virulència del Covid-19 no és la mateixa en un país ric d'Europa, per exemple, que en un on les taxes de cobertura sanitària són inferiors, com Algèria o l'Iran, on se sospita que la mortalitat és molt superior.
El problema de la malaltia Covid-19 causada pel coronavirus és l'alta capacitat de propagació i de contagi. Per això una de les mesures més efectives és l'aïllament. Les autoritats sanitàries indiquen que si se sospita de tenir la malaltia respiratòria ‒febre, cansament i tos seca i haver estat prop d'algun focus conegut‒ no es vagi a l'hospital, sinó que es telefoni al 061.
El contagi es fa a través de les petites gotes que surten disparades en tossir o exhalar; per això recomanen tossir en la cara interna del colze. I com les gotícules poden quedar a les superfícies dels objectes ‒on els virus poden sobreviure entre hores i uns quants dies‒; per evitar la infecció en tocar-se els ulls, el nas o la boca les autoritats sanitàries recomanen rentar-se les mans sovint, com en qualsevol altra malaltia infecciosa respiratòria.
En moments com aquest és quan cal agrair la tasca de la sanitat pública, perquè és la que actua en casos d'epidèmia. Bona part de les pòlisses de la sanitat privada no les inclouen, per l'excepcionalitat i la imprevisibilitat de la seva evolució. Però la por que s'estén per la població pot arribar a col·lapsar un sistema ja tocat per les retallades.
Aquest cert estat d'alarma que hi ha ve donat entre altres raons per la novetat: a la premsa li dediquem més importància. Però bona part del problema ve perquè és la primera gran crisi de salut global en l'era dels telèfons anomenats intel·ligents. Tot i que els professionals de la salut pública s'esmercen a proporcionar dades per lluitar contra l'onada de desinformació i les autoritats actualitzen periòdicament la informació sobre la propagació de la infecció, les mitges veritats es fan virals per xarxes.
Per evitar-les, les plataformes socials més concorregudes han pres mesures prudents: quan es cerca la paraula "coronavirus" deriven cap als canals oficials; bàsicament cap a l'OMS. Informació errònia podria convertir l'epidèmia en pandèmia. La por és terreny adobat perquè proliferin les mentides. D'aquí les inoperants mascaretes estan exhaurides (i han passat al mercat negre).
Les autoritats sanitàries han de lluitar entre la transparència i la prudència perquè un excés d'informació tampoc saturi la sensibilització; cal estar amatents per l'alta capacitat de contagi d'aquest coronavirus. Si el contagi s'estén més a països on no hi ha un suport sanitari generalitzat, pot passar a pandèmia. Tard o d'hora es controlarà, i el virus que ocasiona el Covid-19 s'afegirà al catàleg de virus amb qui ens veiem les cares estacionalment –com va passar amb el de la grip de 2009. O, en el millor des casos, pot acabar desapareixent –com va passar amb la SARS.
Però no tota la informació del coronavirus és dolenta. Ha estat reconegut, identificat i aïllat en un temps breu; cosa que permet un diagnòstic clar que permet prendre mesures d'aïllament i tractament terapèutic si és necessari. Sabem que la neteja de mans i de la casa ajuda a evitar la infecció. Que la major part dels casos són lleus i es curen; i que no afecta gairebé menors. Hi ha molts científics estudiant-los i ja hi ha prototips de vacunes i de fàrmacs retrovirals.
Però, ni per la seva infecció normalment lleu, ni per la confiança en els avenços, ni per la saturació informativa cal abaixar la guàrdia. Seguim les indicacions de les autoritats sanitàries i defensem la sanitat pública.