20
de març
del
2020
Actualitzat
a les
16:57h
No surten al carrer. No juguen ni al parc ni al pati de l'escola. No veuen els seus amics. Ni tampoc a la família. No van a classe. Ni d'excursió. Qualsevol mare i pare se sent envaït per l'angoixa quan pensa en tot allò que els seus fills estan deixant de fer pel fet d'estar tancats a casa. És un sentiment normal i propi del context d'emergència a què ens ha abocat la pandèmia del coronavirus.
Els adults tenim recursos racionals i emocionals per adaptar-nos al confinament decretat per les autoritats, però els infants no tenen ni els coneixements ni la capacitat, en la majoria dels casos, de fer-ho pel context maduratiu en què es troben.
Els experts consultats per NacióDigital posen èmfasi en el fet que com a adults ens toca prendre'n consciència i assumir la responsabilitat de saber identificar les necessitats que tenen els nostres fills i saciar-les amb els recursos limitats que tinguem a l'abast.
Aquestes són les necessitats més bàsiques dels infants que convé no desatendre mentre duri el confinament:
Els infants necessiten moure's tant com menjar, remarquen els experts consultats per NacióDigital. "Si no podem sortir al carrer, ho haurem de fer a casa", apunta Míriam Tirado, consultora de maternitat i paternitat. "Així que ja estem apilant coixins i matalassos al menjador, fent classes d'aeròbic, perseguint-nos per la casa,...Imaginació al poder!", suggereix.
Jugar és molt important en el desenvolupament de l’infant: l'empeny a explorar, descobrir, conèixer, experimentar, assajar i interactuar amb objectes i persones del nostre entorn, posant en marxa habilitats i capacitats que ja estan adquirides i desenvolupant-ne de noves.
Cal que siguem ben conscients del valor que té el joc respectant-lo i pensant com el podem potenciar deixant espai perquè l’infant pugui jugar diàriament. Els nens juguen per plaer i per la seva necessitat innata d’acció i de curiositat. Per això el joc és també un aprenentatge i és bo que planifiquem els espais i els moments en què podrà jugar sense caure en un joc massa estructurat.
En aquest sentit, l'educadora infantil i especialista en educació emocional, Marta González, explica a NacióDigital que és important "observar i escoltar els interessos i les motivacions" per poder suggerir propostes, jocs, activitats,..."L'objectiu ha d'estar enfocat en ells, no en el que nosaltres creiem que és important que han d'aprendre. González també remarca la necessitat de donar valor al silenci i a l'avorriment també, moments en què l'infant connecta amb ell mateix.
El context excepcional de confinament pot desestabilitzar (i molt) l'ordre de les famílies. És raonable, i gairebé inevitable, que això passi durant els primers dies degut al xoc que suposa el canvi de vida i de ritmes. Però tots els experts consultats recomanen, en la mesura del possible, no perdre les rutines i adaptar-les al nou context. Així queda també recollit en la guia elaborada pels psicòlegs de Catalunya per gestionar emocionalment el confinament.
"Convé fixar uns horaris per dormir, menjar i fer activitats. I fer-ho el més semblant possible, dins de l'excepcionalitat, a les seves rutines habituals", remarca la consultora de maternitat i paternitat, Míriam Tirado. "Si dilluns fan extraescolars d'anglès, doncs per què no fer jocs, cançons o mirar una pel·lícula en anglès?", aconsella.
I és que les rutines són importants perquè fomenten l’autonomia, generen seguretat a l'infant, redueixen la seva angoixa en moments d'incertesa o malestar i faciliten la comprensió de l'entorn. Requereixen habilitats i, un cop establertes, creen aprenentatges i hàbits. Des del naixement, pediatres recomanen la implantació de rutines en l'alimentació, el descans i la higiene.
És la recepta per excel·lència per garantir el benestar dels infants. Els nens volen atenció, sobretot la dels seus pares. La requereixen per sentir-se acompanyats en situacions emocionals intenses, però també per desenvolupar-se i créixer de forma sana.
No sempre és fàcil atendre'ls perquè els adults vivim abduïts per un ritme frenètic que ens allunya mentalment d'ells. "Hem de connectar amb ells, no podrem superar una crisi amb els nostres fills si no som capaços d'entendre'ls primer", explica Tirado.
"Atendre i acompanyar emocionalment els infants des de l’empatia, des de l’amor i no des de la por. Si ens desbordem nosaltres, no podem demanar a ells q no ho facin, som exemple i ens seguiran més pel què demostrem amb el nostre exemple que pel que diem", apunta l'educadora infantil Marta González.
Els adults tenim recursos racionals i emocionals per adaptar-nos al confinament decretat per les autoritats, però els infants no tenen ni els coneixements ni la capacitat, en la majoria dels casos, de fer-ho pel context maduratiu en què es troben.
Els experts consultats per NacióDigital posen èmfasi en el fet que com a adults ens toca prendre'n consciència i assumir la responsabilitat de saber identificar les necessitats que tenen els nostres fills i saciar-les amb els recursos limitats que tinguem a l'abast.
Aquestes són les necessitats més bàsiques dels infants que convé no desatendre mentre duri el confinament:
1. Moviment lliure
Els infants necessiten moure's tant com menjar, remarquen els experts consultats per NacióDigital. "Si no podem sortir al carrer, ho haurem de fer a casa", apunta Míriam Tirado, consultora de maternitat i paternitat. "Així que ja estem apilant coixins i matalassos al menjador, fent classes d'aeròbic, perseguint-nos per la casa,...Imaginació al poder!", suggereix.
2. El joc
Jugar és molt important en el desenvolupament de l’infant: l'empeny a explorar, descobrir, conèixer, experimentar, assajar i interactuar amb objectes i persones del nostre entorn, posant en marxa habilitats i capacitats que ja estan adquirides i desenvolupant-ne de noves.
Cal que siguem ben conscients del valor que té el joc respectant-lo i pensant com el podem potenciar deixant espai perquè l’infant pugui jugar diàriament. Els nens juguen per plaer i per la seva necessitat innata d’acció i de curiositat. Per això el joc és també un aprenentatge i és bo que planifiquem els espais i els moments en què podrà jugar sense caure en un joc massa estructurat.
En aquest sentit, l'educadora infantil i especialista en educació emocional, Marta González, explica a NacióDigital que és important "observar i escoltar els interessos i les motivacions" per poder suggerir propostes, jocs, activitats,..."L'objectiu ha d'estar enfocat en ells, no en el que nosaltres creiem que és important que han d'aprendre. González també remarca la necessitat de donar valor al silenci i a l'avorriment també, moments en què l'infant connecta amb ell mateix.
3. Rutines
El context excepcional de confinament pot desestabilitzar (i molt) l'ordre de les famílies. És raonable, i gairebé inevitable, que això passi durant els primers dies degut al xoc que suposa el canvi de vida i de ritmes. Però tots els experts consultats recomanen, en la mesura del possible, no perdre les rutines i adaptar-les al nou context. Així queda també recollit en la guia elaborada pels psicòlegs de Catalunya per gestionar emocionalment el confinament.
"Convé fixar uns horaris per dormir, menjar i fer activitats. I fer-ho el més semblant possible, dins de l'excepcionalitat, a les seves rutines habituals", remarca la consultora de maternitat i paternitat, Míriam Tirado. "Si dilluns fan extraescolars d'anglès, doncs per què no fer jocs, cançons o mirar una pel·lícula en anglès?", aconsella.
I és que les rutines són importants perquè fomenten l’autonomia, generen seguretat a l'infant, redueixen la seva angoixa en moments d'incertesa o malestar i faciliten la comprensió de l'entorn. Requereixen habilitats i, un cop establertes, creen aprenentatges i hàbits. Des del naixement, pediatres recomanen la implantació de rutines en l'alimentació, el descans i la higiene.
4. Atenció
És la recepta per excel·lència per garantir el benestar dels infants. Els nens volen atenció, sobretot la dels seus pares. La requereixen per sentir-se acompanyats en situacions emocionals intenses, però també per desenvolupar-se i créixer de forma sana.
No sempre és fàcil atendre'ls perquè els adults vivim abduïts per un ritme frenètic que ens allunya mentalment d'ells. "Hem de connectar amb ells, no podrem superar una crisi amb els nostres fills si no som capaços d'entendre'ls primer", explica Tirado.
"Atendre i acompanyar emocionalment els infants des de l’empatia, des de l’amor i no des de la por. Si ens desbordem nosaltres, no podem demanar a ells q no ho facin, som exemple i ens seguiran més pel què demostrem amb el nostre exemple que pel que diem", apunta l'educadora infantil Marta González.