Coronavirus

Torra, un president en crisi perpètua

En els últims sis mesos, el dirigent independentista ha afrontat les protestes al carrer per la sentència de l'1-O, la inhabilitació pel llaç groc, les desavinences entre JxCat i ERC, i el temporal Gloria

per Oriol March , 21 de març de 2020 a les 18:34 |
Quim Torra presideix la reunió del comitè de seguiment de la crisi sanitària. | Govern
En condicions normals, aquesta setmana s'hauria conegut la data de les eleccions catalanes un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat. Des de dimecres passat, però, a Palau es va començar a prendre consciència que el calendari saltaria pels aires davant la irrupció imparable del coronavirus a l'Estat. El Govern amb més símptomes de debilitat dels últims anys afrontava, d'aquesta manera, una nova crisi de primera categoria. Només en els últims sis mesos, el president Quim Torra ha hagut de surfejar tempestes com la dels aldarulls al carrer per la sentència del Tribunal Suprem, el temporal Gloria, l'accident petroquímic a Tarragona i les desavinences entre socis.

De fet, des de la tornada de les vacances d'estiu del 2019 no hi ha hagut treva. El veredicte del Suprem sobre l'1-O, amb condemnes de fins a tretze anys de presó per als membres del Govern i activistes que van fer possible el referèndum, va encendre el carrer i va obligar a instal·lar un comitè de crisi a Palau sota el lideratge de Torra, el vicepresident Pere Aragonès i diversos consellers, entre els quals el d'Interior, Miquel Buch, que va perillar en més d'una ocasió. Responsables governamentals admeten, passats els mesos, que van ser fins ara els moments "més durs" de la presidència del dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), que va tastar la solitud del càrrec.


Així es va constatar, per exemple, en la compareixença parlamentària del 17 d'octubre, quan va proposar exercir l'autodeterminació aquesta legislatura i va rebre el silenci com a resposta fins i tot per part dels presos i els exiliats. A aquelles jornades convulses s'hi van sumar unes noves eleccions a Espanya -la investidura de Pedro Sánchez enfrontaria temporalment Torra amb ERC- i, només una setmana després, el judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel llaç groc. Un procés que va derivar en una condemna el 19 de desembre.


Una jornada agredolça per a Torra, exultant perquè el mateix dia els tribunals europeus van brindar un triomf a l'independentisme amb la immunitat d'Oriol Junqueras però veia com el seu futur a Palau començava a trontollar. Encara ho faria més amb el pas dels dies, quan les maniobres del PP i de Ciutadans a la Junta Electoral Central (JEC) -on ho tenien vincles que freguen la irregularitat- van promoure una inhabilitació exprés avalada finalment pel Suprem el 23 de gener. La decisió va precipitar moviments al Parlament, amb un enfrontament més cru que mai entre JxCat i ERC.

El fet que la cambra acatés la decisió de l'alt tribunal va provocar un pols entre Torra i el president del Parlament, Roger Torrent, que va derivar en el final en diferit de la legislatura. Les eleccions immediates van sobrevolar el Palau de la Generalitat -hi va haver membres del Govern que, en un primer moment, les van defensar i després van modificar el seu posicionament-, però finalment es va optar, amb l'argument de la "responsabilitat", aprovar primer els comptes. Els dos socis afronten en temps de descompte la crisi sanitària, probablement la més greu de la legislatura.


Entre la petroquímica, el temporal i el diàleg

Quan Torra va conèixer la decisió del Suprem a Girona, on es va desplaçar per conèixer de primera mà l'afectació del temporal Gloria, que va causar quatre morts a Catalunya. La crisi va posar en contacte el president amb Sánchez en un moment d'inici del desgel de les relacions entre l'Estat i la Generalitat després d'un període, el de la sentència, en què el president del govern espanyol va aïllar Torra com a interlocutor. El temporal va ser la segona desgràcia en només tres setmanes transcorregudes des de l'inici del 2020 després de l'accident de la petroquímica a Tarragona, que va causar dos morts.


L'episodi també va obligar a una reacció ràpida del Govern, amb la implicació directa del conseller Buch -molt qüestionat des dels aldarulls al carrer, tant per l'oposició com per l'independentisme, fins i tot a JxCat- i dels ajuntaments implicats de la zona. El protocol d'emergències ha estat revisat per evitar episodis com el del gener, en el qual una tapa de la planta de l'empresa IQOXE va es va desplaçar durant centenars de metres fins que va impactar en un pis, causant d'aquesta manera la mort d'un dels seus habitants.

El semestre convuls de Torra també ha inclòs una de les fites dels últims anys: la primera reunió de la taula de diàleg amb l'Estat per resoldre el conflicte polític. Va ser el 26 de febrer, quan ja començaven a proliferar els primers casos de coronavirus a l'Estat i, molt especialment, a Madrid. La taula s'ha ajornat fins que es resolgui la crisi sanitària, que ha tornat a provocar un enfrontament entre administracions. La Generalitat ha apostat -i aposta- pel confinament total i el tancament de fronteres, i l'Estat, almenys de moment, ha desatès la petició. Hi ha veus, fins i tot, que aposten per retirar-lo de la vida pública. Ell diu, però, que mentre duri la crisi, estarà "al servei del país". El final de la seva etapa com president, això sí, està revestit de més gravetat de la prevista.







 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació