18
de març
del
2020
Actualitzat
el
19
de març
a les
10:58h
La pandèmia del coronavirus posa el món davant la urgència de com afrontar un repte global de primera magnitud. L'epidèmia i la manera de respondre-hi que estan mostrant els governs diu molt de nosaltres mateixos.
Hem estat deslleials amb l'espècie, com afirma amb rotunditat el científic Eudald Carbonell? Fa temps que adverteix sobre la necessitat de preservar el que anomena "consciència crítica d'espècie".
Carbonell (Ribes de Freser, 1953), arqueòleg i antropòleg, doctor en Geologia i en Història, Premi Nacional de Cultura 2009 i Premi Príncep d'Astúries 1997, codirector dels treballs de recerca a Atapuerca, atén NacióDigital des de casa seva i assegura que som davant una crisi que serà definitòria sobre com encarem el futur.
- Com està vivint la pandèmia?
- Estem bé. Som tres a casa. Curiosament, vam passar una grip molt forta abans de tot això. Ara estem tots bé. Això no vol dir que no ho estiguem passant... Vaig al·lucinar quan vaig escoltar que no es farien proves a gent que no tingués símptomes de risc. Si és un virus que es transmet estant latent, s'hauria de fer proves a tothom.
- Ha teoritzat sobre el concepte de "consciència crítica d'espècie". Davant del coronavirus, és avui més necessària que mai?
- Sempre he estat reclamant aquesta consciència crítica d'espècie, que ha d'estar per sobre de qualsevol altra. Vol dir que ens hem de comportar de manera conscient, sabent que formem part d'una mateixa espècie, d'una cultura i d'un moment històric. Som els únics animals que tenim aquesta possibilitat de fer-ho. I ho hem de fer de forma crítica, és a dir, no dogmàtica. Els humans hem anat evolucionant i generant diversitat. Fa quaranta mil anys hi havia moltes espècies al planeta. Fa trenta mil anys es va perdre la diversitat i es va integrar en una sola espècie, l'homo sapiens. En el futur, haurem de tornar a crear diversitat per sobreviure, aquest cop de forma artificial.
- Estem en un moment crític?
- Sí, tenim davant nostre molts reptes que, si no resolem, ens duran al col·lapse del sistema: el creixement demogràfic, els problemes de la distribució de l'energia, la necessitat d'organitzar i distribuir la revolució tècnico-científica, i ara el coronavirus. Cal establir uns mecanismes de col·laboració i d'interdependència al planeta. Per exemple, amb el que està passant a Europa, formada per estats-nació, s'ha demostrat que aquests estats-nació són febles. Hem vist que Alemanya no passava material sanitari a Itàlia, quan el primer que s'ha de fer és transferir informació. La Unió Europea (UE) ha estat una unificació econòmica, però no s'ha unificat socialment.
- Estem davant d'una crisi mundial d'espècie?
- El coronavirus ens ha posat davant del mirall. Afortunadament, aquest és un virus molt menys letal del que va ser, per exemple, la grip espanyola. Que, per cert, les mateixes precaucions que ens van demanar aleshores són les mateixes que es demanen ara. Aquesta no és només una crisi sanitària. És una crisi social i universal que ens posa davant el mirall. És el col·lapse del sistema per no haver afrontat canvis estructurals.
- Aquesta pandèmia ens està dient moltes coses com a espècie?
- Sí, perquè aquestes pandèmies afecten tothom i ens posen a prova.
- El coronavirus canviarà les nostres vides? Pot suposar un canvi sistèmic?
- Penso que sí. Hem estat deslleials amb l'espècie, amb nosaltres mateixos. Hi ha hagut moments en què la humanitat ha estat conscient dels riscos globals, en què es va manifestar una consciència universal. Una vegada va ser amb la crisi dels míssils, el 1962, quan el món va estar al caire de la destrucció nuclear. Va ser un avís. Un altre exemple va ser amb motiu de la guerra de l'Iraq, quan van sortir milions de persones d'arreu a protestar al carrer en defensa del valor de la pau. No era la causa d'un país o d'una classe social. Aquesta vegada tindrem un daltabaix sanitari que, gràcies als avenços tècnics i científics, es podrà superar. Ara, el desgavell econòmic que vindrà, fruit d'una manca de cohesió social, serà tan gran que haurem de prendre moltes decisions. Si no ho fem, la propera vegada ja no serà un avís i acabarem col·lapsant.
- La resposta de les institucions li ha semblat bé?
- En el cas del nostre país, la descentralització ha de funcionar a partir de la col·laboració i la cooperació, no a partir de la jerarquització.
- Es refereix a les controvèrsies entre el govern espanyol i la Generalitat?
- Exactament. En aquest cas, en lloc de competir, s'hauria de col·laborar. Hi ha països on funcionen les estructures jerarquitzades, centralitzades, com pot ser a la Xina, o a Corea del Sud, però no es pot funcionar de manera jerarquitzada en d'altres que no tenen aquesta estructura. Són diversos sistemes de funcionament social.
- A Elogio del futuro (Arpa), un assaig que va publicar fa ara dos anys, es mostrava optimista sobre el futur. D'aquesta crisi hem de sortir més optimistes?
- Sí, perquè n'aprendrem.
- Hi ha països, però, com els Estats Units, que afronten la pandèmia amb un sistema sanitari privat i amb moltes fragilitats.
- És un desastre. En un país com els Estats Units, quan es produeix una crisi com aquesta, el sistema mostra les seves vergonyes. Però països com el nostre també ho estem pagant després d'anys de retallades i austeritat en àmbits tan decisius com la sanitat. Ara ho estem pagant. Quan es desinverteix en un sistema, aquest sistema s'afebleix i, davant qualsevol atac, pateix un efecte multiplicador.
- Malgrat tot, veu a l'espècie capaç d'aprendre? De la crisi del coronavirus sorgirà una major consciència crítica o es reforçaran corrents xenòfobs o de murs aixecats, com preconitza Donald Trump?
- Tot aquest seguit de primats poc humanitzats que governen, i han estat votats per la gent, són molt perillosos. Quan la gent no disposa d'una informació crítica ben feta i ben explicada, és fàcilment manipulable. Tots som manipulables. Aquesta manipulació fins i tot ens pot dur a apartar-nos de la realitat, a construir realitats paral·leles.
Hem estat deslleials amb l'espècie, com afirma amb rotunditat el científic Eudald Carbonell? Fa temps que adverteix sobre la necessitat de preservar el que anomena "consciència crítica d'espècie".
Carbonell (Ribes de Freser, 1953), arqueòleg i antropòleg, doctor en Geologia i en Història, Premi Nacional de Cultura 2009 i Premi Príncep d'Astúries 1997, codirector dels treballs de recerca a Atapuerca, atén NacióDigital des de casa seva i assegura que som davant una crisi que serà definitòria sobre com encarem el futur.
- Com està vivint la pandèmia?
- Estem bé. Som tres a casa. Curiosament, vam passar una grip molt forta abans de tot això. Ara estem tots bé. Això no vol dir que no ho estiguem passant... Vaig al·lucinar quan vaig escoltar que no es farien proves a gent que no tingués símptomes de risc. Si és un virus que es transmet estant latent, s'hauria de fer proves a tothom.
- Ha teoritzat sobre el concepte de "consciència crítica d'espècie". Davant del coronavirus, és avui més necessària que mai?
- Sempre he estat reclamant aquesta consciència crítica d'espècie, que ha d'estar per sobre de qualsevol altra. Vol dir que ens hem de comportar de manera conscient, sabent que formem part d'una mateixa espècie, d'una cultura i d'un moment històric. Som els únics animals que tenim aquesta possibilitat de fer-ho. I ho hem de fer de forma crítica, és a dir, no dogmàtica. Els humans hem anat evolucionant i generant diversitat. Fa quaranta mil anys hi havia moltes espècies al planeta. Fa trenta mil anys es va perdre la diversitat i es va integrar en una sola espècie, l'homo sapiens. En el futur, haurem de tornar a crear diversitat per sobreviure, aquest cop de forma artificial.
- Estem en un moment crític?
- Sí, tenim davant nostre molts reptes que, si no resolem, ens duran al col·lapse del sistema: el creixement demogràfic, els problemes de la distribució de l'energia, la necessitat d'organitzar i distribuir la revolució tècnico-científica, i ara el coronavirus. Cal establir uns mecanismes de col·laboració i d'interdependència al planeta. Per exemple, amb el que està passant a Europa, formada per estats-nació, s'ha demostrat que aquests estats-nació són febles. Hem vist que Alemanya no passava material sanitari a Itàlia, quan el primer que s'ha de fer és transferir informació. La Unió Europea (UE) ha estat una unificació econòmica, però no s'ha unificat socialment.
- Estem davant d'una crisi mundial d'espècie?
- El coronavirus ens ha posat davant del mirall. Afortunadament, aquest és un virus molt menys letal del que va ser, per exemple, la grip espanyola. Que, per cert, les mateixes precaucions que ens van demanar aleshores són les mateixes que es demanen ara. Aquesta no és només una crisi sanitària. És una crisi social i universal que ens posa davant el mirall. És el col·lapse del sistema per no haver afrontat canvis estructurals.
- Aquesta pandèmia ens està dient moltes coses com a espècie?
- Sí, perquè aquestes pandèmies afecten tothom i ens posen a prova.
"El desgavell econòmic que vindrà, fruit d'una manca de cohesió social, serà tan gran que haurem de prendre moltes decisions"
- El coronavirus canviarà les nostres vides? Pot suposar un canvi sistèmic?
- Penso que sí. Hem estat deslleials amb l'espècie, amb nosaltres mateixos. Hi ha hagut moments en què la humanitat ha estat conscient dels riscos globals, en què es va manifestar una consciència universal. Una vegada va ser amb la crisi dels míssils, el 1962, quan el món va estar al caire de la destrucció nuclear. Va ser un avís. Un altre exemple va ser amb motiu de la guerra de l'Iraq, quan van sortir milions de persones d'arreu a protestar al carrer en defensa del valor de la pau. No era la causa d'un país o d'una classe social. Aquesta vegada tindrem un daltabaix sanitari que, gràcies als avenços tècnics i científics, es podrà superar. Ara, el desgavell econòmic que vindrà, fruit d'una manca de cohesió social, serà tan gran que haurem de prendre moltes decisions. Si no ho fem, la propera vegada ja no serà un avís i acabarem col·lapsant.
Eudald Carbonell: "Quan la gent no disposa d'una informació crítica i ben explicada, és fàcilment manipulable". Foto: Adrià Costa
- La resposta de les institucions li ha semblat bé?
- En el cas del nostre país, la descentralització ha de funcionar a partir de la col·laboració i la cooperació, no a partir de la jerarquització.
- Es refereix a les controvèrsies entre el govern espanyol i la Generalitat?
- Exactament. En aquest cas, en lloc de competir, s'hauria de col·laborar. Hi ha països on funcionen les estructures jerarquitzades, centralitzades, com pot ser a la Xina, o a Corea del Sud, però no es pot funcionar de manera jerarquitzada en d'altres que no tenen aquesta estructura. Són diversos sistemes de funcionament social.
"Estem pagant anys de retallades i austeritat en àmbits tan decisius com la sanitat"
- A Elogio del futuro (Arpa), un assaig que va publicar fa ara dos anys, es mostrava optimista sobre el futur. D'aquesta crisi hem de sortir més optimistes?
- Sí, perquè n'aprendrem.
- Hi ha països, però, com els Estats Units, que afronten la pandèmia amb un sistema sanitari privat i amb moltes fragilitats.
- És un desastre. En un país com els Estats Units, quan es produeix una crisi com aquesta, el sistema mostra les seves vergonyes. Però països com el nostre també ho estem pagant després d'anys de retallades i austeritat en àmbits tan decisius com la sanitat. Ara ho estem pagant. Quan es desinverteix en un sistema, aquest sistema s'afebleix i, davant qualsevol atac, pateix un efecte multiplicador.
"Trump? Tot aquest seguit de primats poc humanitzats que governen són molt perillosos"
- Malgrat tot, veu a l'espècie capaç d'aprendre? De la crisi del coronavirus sorgirà una major consciència crítica o es reforçaran corrents xenòfobs o de murs aixecats, com preconitza Donald Trump?
- Tot aquest seguit de primats poc humanitzats que governen, i han estat votats per la gent, són molt perillosos. Quan la gent no disposa d'una informació crítica ben feta i ben explicada, és fàcilment manipulable. Tots som manipulables. Aquesta manipulació fins i tot ens pot dur a apartar-nos de la realitat, a construir realitats paral·leles.