Les conseqüències econòmiques de la pandèmia impacten en la cursa nord-americana, que aquest dimarts està protagonitzada per quatre primàries demòcrates amb Biden com a protagonista
Donald Trump aspira a la reelecció en les eleccions del mes de novembre. .
|
Reuters (distribuïda per ACN)
Ja és aquí el segon superdimarts en la cursa per la designació del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials als Estats Units. Si fa quinze dies, en la primera jornada massiva de votacions, hi havia 14 estats en joc, avui n'hi a només quatre. Però quins quatre! Són Arizona, Florida, Illinois i Ohio. Quatre zones en les quals es guanyen i es perden eleccions presidencials des de fa dècades, i tant demòcrates com republicans en són conscients. És per això que les primàries d'avui són claus i possiblement definitives si, com ens sembla a tots, en els quatre estats hi acaba guanyant clarament Joe Biden.
Si és així, seran moltes les veus que li demanaran a Bernie Sanders que llenci la tovallola aquesta mateixa nit perquè el partit es pugui unir a l'entorn de Biden i vagin tots de bracet contra el president Donald Trump. L'exvicepresident amb Barack Obama, coneixedor que les enquestes li són molt favorables, es va dedicar en l'últim debat a Arizona a fer anuncis com si ja fos el candidat designat. Va indicar que el seu gabinet serà un reflex de la societat nord-americana i que, per aquest motiu, tindrà una dona com a companya en el ticket electoral amb la funció de vicepresidenta.
Tres noms ja sonen com a possibles candidates. Es tracta de tres senadores, tres dones, que també han competit per la nominació: Amy Klobuchar, Kamala Harris i Elizabeth Warren. Veurem si alguna d'elles és finalment l'escollida o bé Biden sorprèn amb un altre nom que l'acompanyi en la lluita contra Donald Trump.
L'economia i la pandèmia
Aquests dies estem tots confinats patint la greu crisi sanitària i econòmica derivada del coronavirus. La pandèmia, de ben segur, també causarà estralls a nivell electoral perquè els efectes sanitaris i econòmics s'enduran per davant més d'un govern. L'estratègia de campanya de Trump estava pensada, precisament, en els assoliments dels quatre anys de mandat de la seva administració, basada en tres eixos: l'economia, cada cop més forta i creixent; la baixíssima taxa d'atur, situada ara en el 3,5%; i un major respecte en política exterior.
Ara bé, un cop sortim d'aquesta pandèmia sanitària -que segur que ho farem-, Trumo no podrà exhibir, probablement, cap dels seus assoliments. I, si finalment és Biden l'escollit pels demòcrates, aquest podrà treure pit d'haver estat vicepresident amb Obama, que és el líder que va fer sortir els Estats Units de la crisi del 2008. És a dir, que possiblement la campanya electoral girarà a l'entorn de qui està més preparat per fer aixecar l'economia un altre cop i de qui pot fer que el país estigui més i millor preparat per si ve un altre sotrac econòmic d'aquesta magnitud. Dit d'una altra manera: multilateralisme -Biden- o unilateralisme -Trump.
