REPORTATGE

El personal sanitari, des de primera línia: «Si la situació s'allarga, no aguantarem»

NacióDigital parla amb una desena de metges i infermers. "Anem tots a una i estem més que disposats a haver-nos d'arremangar", diuen tot i la falta recursos i que l'esgotament ja pesa

per Andreu Merino , 17 de març de 2020 a les 11:30 |
El laboratori de l'Hospital Clínic que fa proves de coronavirus | ACN
Incertesa, nervis, voluntat d'estar al peu del canó, manca de recursos i saturació davant una situació fins ara mai viscuda a la sanitat pública catalana. Aquestes són les sensacions que comparteixen una desena de professionals sanitaris contactats per NacióDigital en plena crisi del coronavirus. El seu ritme de vida s'ha accelerat en qüestió de dies i avisen que el pitjor està per venir. Si no hi ha canvis, diuen, l'abordatge de l'epidèmia es complicarà.

"Si la situació s’allarga i empitjora, que tot apunta a que ho farà, no ho aguantarem", alerta la Gemma, una metgessa de l'Hospital de Bellvitge. El d'ella i tots els noms que apareixen al reportatge són ficticis perquè els testimonis prefereixen mantenir-se l'anonimat. L'arribada del coronavirus a Catalunya ha suposat un xoc als hospitals i l'Eva sintetitza les sensacions que té a l'hora de treballar com a infermera a l'Hospital de Sant Pau. "Surts impactada per l'acumulació de persones i per la gravetat de la malaltia", resumeix.



Ella treballa a la planta B0, la que s'ha habilitat des de l'inici per atendre pacients afectats pel Covid-19 i també considera que si la crisi s'allarga, el personal no donarà l'abast. La sensació és compartida a altres centres Hospitalaris, com el de la Vall d'Hebron. La Maia és infermera a la Unitat de Cures Intensives i explica que, al final dels torns, la sala és plena de cares vermelles i inflamades, després d'haver portat durant hores les ulleres de protecció. "M'ha quedat gravada la cara d'una companya que dissabte al vespre em deia que no sabia quan aguantaria així", relata.


La Juna, que treballa a urgències de l'Hospital del Mar, també recomana prevenir abans de "cremar-se". "Estem intentant fer torns perquè això va per llarg", diu. Creu que cadascú ho gestiona com pot i ella prefereix aïllar-se emocionalment. "Prefereixo centrar-me només a estar al peu del canó, perquè si no seria més complicat", defensa.

En alguns casos, el personal sanitari reconeix treballar amb angoixa. La Rebeca és infermera d'un hospital de segon grau. No estava previst que el centre rebés pacients afectats per coronavirus però finalment sí que ho ha fet i estan en una planta que estava previst tancar. "La pressió ha augmentat molt i més sabent que tenim números de caure nosaltres també". A més, explica que ella -i la majoria de companys- treballen amb contracte temporal que venç d'aquí a uns dies. "Si em poso malalta, qui em garanteix que tindré feina o podré cobrar la baixa després?", es pregunta amb un punt d'angoixa. 


La Rebeca és infermera amb contracte temporal: "Si em poso malalta, qui em garanteix que tindré feina o podré cobrar la baixar després?", es pregunta

En el cas de la Joana, que és metgessa de la unitat d'Hematologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'origen de l'angoixa és un altre. Concretament, la por a no poder atendre correctament els pacients. "Fins fa una setmana no era conscient del que venia. Vaig començar a seguir perfils de Twitter de sanitaris italians i em fa por acabar com allà", diu.

La Claudia, mentrestant, assegura que ja ha assumit que es contagiarà en algun moment. És infermera del Servei d'Emergències Mèdiques de Barcelona i explica que cada cop tenen menys material de protecció. "No tinc por perquè no soc col·lectiu de risc però sento que cada cop se'ns protegeix menys", diu.

Manca de recursos

La majoria de professionals consultats s'expressen en els mateixos termes que la Claudia i denuncien falta de recursos materials i humans. Pel que fa als equips de protecció, alerten de falta de mascaretes i ulleres a l'Hospital del Mar, així com a l'Hospital de Sant Pau i el Germans Trias i Pujol. La Marta, que hi treballa com a infermera també considera insuficients les mesures d'aïllament entre el personal. "L'únic que ha canviat és la distància que hem de mantenir a l'hora de dinar", diu. Per la resta, tots els contactes en zones comunes no es controlen. 

El Joan, que prefereix no dir a quin hospital treballa, també denuncia falta de mascaretes. "Estem reciclant mascaretes d'un dia per l'altre i no és recomanable", afirma. A l'Hospital de Bellvitge, segons la Gemma, passa el mateix. "El material arriba de forma esglaonada i en poca quantitat, no es pot aplicar el protocol de forma estricta perquè estem reutilitzant material, com per exemple les mascaretes fpp3, que són necessàries per metges que manipulem la via aèria dels pacients", explica.

"Estem reciclant mascaretes i el material arriba de forma esglaonada", explica la Gemma, de l'Hospital de Bellvitge

Una manca de mesures de prevenció que pot posar en risc pacients i professionals i que s'afegeix a la manca de personal. L'Anna treballa a la Unitat de Cures Intensives de la Vall d'Hebron i és a casa aïllada després d'haver estat en contacte amb un infectat. Com que falten mans, es planteja tornar a treballar abans que acabi la quarantena. "Em trobo bé. Els superiors ho han plantejat i alguns companys estem intentant agilitzar-ho", diu. "Ja de normal anem justos, ara estem saturadíssims", afegeix.

Tot plegat mentre el ritme de feina no afluixa. A la Vall d'Hebron els superiors ja han avisat que s'hauran de començar a doblar torns i a Bellvitge hi ha metges que estan fent tres guàrdies seguides. "Habitualment ja ho fem, però en aquesta situació és exhaust", diu un d'ells.

A aquest escenari s'hi suma la manca de formació específica prèvia d'una malaltia nova, el canvi gairebé diari de protocols -en ocasions de 20 pàgines cadascun- i la por perquè més hospitals acabin vivint brots com el d'Igualada. La Marta, de la unitat d'hematologia del Sant Pau, explica que un dels seus companys ja s'ha contagiat. Les conseqüències si es propaga entre els pacients de la planta -amb les defenses molt baixes- podrien ser molt negatives.

A Vall d'Hebron ja els han avisat que s'hauran de començar a doblar els torns i a Bellvitge hi ha metges fent tres guàrdies seguides

Vies d'escapament

Tot i la situació que viuen a la feina, tots els testimonis consultats expressen la voluntat de seguir al peu del canó. "Anem tots a una i estem més que disposats a haver-nos d'arremangar", diu el Joan, mentre que la Marta agraeix que la infermeria sigui un col·lectiu on ja habitualment hi ha molta "companyonia".

Tampoc falta l'humor, i aquests dies s'ha fet viral el compte de Twitter Enfermera Saturada, que ironitza sobre la situació que estan travessant els professionals sanitaris, però també denuncia situacions de precarietat i difon informació de servei. El compte també representa una via d'escapament per al personal sanitari. De la mateixa manera que ho són els aplaudiments des dels balcons de tot el país que ja fa dies que es repeteixen. La Marta assegura que "emocionen" i la Juna que transmeten ànims. "Això sí, queda pendent per més endavant la lluita per la sanitat pública", demana.

La ironia o els ànims que reben des dels balcons són vies d'escapaments pel personal sanitari, que clama pel confinament de la població

Mentre els veïns surten als balcons, alguns sanitaris també ho fan, però per raons diferents. L'Estefania explica com ja hi ha sortit diverses vegades per dir a la gent que se'n vagi cap a casa. "Tots tenim gent gran i gent de col·lectius de risc al nostre voltant", diu. Ella, i tots els sanitaris consultats demanen més mesures per limitar la circulació de persones, per protegir-se però sobretot per protegir tota la població i evitar el col·lapse del sistema sanitari.






 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació