17
de març
del
2020
Actualitzat
a les
19:11h
La pandèmia del coronavirus està sent una gran crisi sanitària. Però també ho serà econòmica i social. L'epidèmia s'ha estès en un moment en què creixien els senyals de desacceleració global. Ara, l'espectre d'una nova crisi reapareix mentre l'epidèmia comença a castigar les economies desenvolupades. Molts dels seus efectes ja s'estan percebent i els experts alerten d'un horitzó de recessió com una possibilitat que ha deixat de ser una simple hipòtesi.
Quin serà el cost econòmic del coronavirus? Com afectarà l'economia productiva i el teixit industrial? En quina situació quedarà el petit comerç? Com preservar els serveis bàsics i la sanitat? Hem preguntat a quatre personalitats que contemplen la realitat econòmica des de diferents perspectives que ens ajudin a desentrallar el que està passant i el que pot succeir més a llarg termini.
Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull; Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; Joan Ramon Rovira, director del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç; i la sociòloga Iolanda Fresnillo, vinculada a la xarxa europea de deute i desenvolupament Eurodad, contesten les preguntes de NacióDigital.
Santiago Niño Becerra: "La UE ha d'estar disposada a repartir el risc"
- Anem cap a una recessió?
- La recessió és una paraula. Tècnicament, es produeix quan el PIB creix negativament per segon trimestre consecutiu. Parlem en termes molt macroeconòmics, parlem del PIB, però hem d'anar al detall.
- Anem al detall. On és el punt més dramàtic del panorama econòmic?
- En la petita empresa i en les microempreses. Cal distingir la gravetat de situació entre grans i petites empreses. Que la Seat aturi la producció és molt negatiu. Ja sabem que vendrà menys cotxes aquest any, però les grans empreses tenen recursos per entomar una cosa així.
- Quines decisions hauria d'adoptar la Unió Europea?
- El primer que s'ha de fer és aturar la pandèmia com sigui. Això està clar. Amb tots els recursos que calgui. Després s'imposa que la Unió Europea (UE) es mostri disposada a repartir el risc, per exemple, creant eurobons. Ho farà? Ho admetran països tan sanejats com Alemanya? Pel que fa als petits negocis o als autònoms, no n'hi haurà prou prorrogant pagaments perquè el seu problema és que no tindran ingressos. El 90% del teixit productiu espanyol són petites i mitjanes empreses. Diria que l'única mesura eficaç en aquests casos seria donar-los diners amb una part a fons perdut. Hi ha un 55% de les famílies a Espanya que no poden fer front a un imprevist. En som conscients, d'això?
Núria Bosch: "La pandèmia arriba en el pitjor moment"
- Com afronta la hisenda pública el coronavirus?
- Aquesta pandèmia arriba en el pitjor moment, amb un nivell de deute molt elevat però just quan començàvem a contenir el dèficit. El panorama que ve és el de menys ingressos i la necessitat de més despesa. És evident que els límits de dèficit s'hauran de relaxar.
- Què és el més urgent?
- Una coordinació ràpida dels països de la UE i prendre decisions. Decisions que passen per una actuació decidida del Banc Central Europeu (BCE) per injectar diners. Caldrà també reduir impostos a les empreses. Això si no es vol anar cap a una recessió molt seriosa.
- Quines lliçons cal aprendre de la crisi del 2008?
- Són crisis molt diferents. Aquesta serà una crisi de la demanda. Pot baixar el PIB i el consum i caldrà reactivar l'economia. De la crisi del 2008 el que s'ha d'aprendre és a actuar amb celeritat. En aquell moment es va perdre temps, en el cas d'Espanya amb un Zapatero que va trigar a reaccionar.
Iolanda Fresnillo: "L'única manera de salvar les empreses és salvar la gent"
- El cost social de la crisi pot ser més elevat que el sanitari?
- Em preocupa molt el vessant sanitari de la crisi, però afrontem un panorama econòmic i social a llarg termini molt complicat. Hem de pensar que la recuperació econòmica s'ha fet a base d'endeutament. El nivell de deute a l'estat espanyol és de quasi bé el 100% del PIB.
- Quines mesures s'haurien d'adoptar?
- L'establiment d'una renda bàsica seria molt necessària. Per protegir les famílies, però també a les empreses perquè és l'única manera de garantir que la gent consumeixi i les empreses puguin tenir uns ingressos. Fins ara, la UE s'ha resistit als eurobons però caldria plantejar-ho de manera urgent. El BCE hauria d'obrir-se al préstec per ajudar als estats a un interès del 0%, destinant els diners a polítiques públiques. L'única manera de salvar les empreses és salvar la gent.
- Què seria el més urgent per preservar el model de salut pública?
- L'única via és incrementant els impostos. Cal una reforma progressiva de la fiscalitat per poder disposar de recursos públics. Això i combatre d'una vegada i de manera eficaç el frau fiscal. En l'actual moment, i com a mesura de xoc, cal intervenir la sanitat privada i posar els seus llits al servei del bé comú.
Joan Ramon Rovira:"El BCE hauria de fer una injecció de liquiditat important"
- Com afectarà la pandèmia al teixit empresarial català?
- L'afectació pot ser molt important, tot i que dependrà de la durada de la crisi. Si parlem de dues setmanes, hi pot haver una detracció de l'1,7%-2,1% del PIB. Si són quatre setmanes, que ara sembla més probable, parlaríem d'un 3,3%-4,2%. Però això és l'efecte puntual, i dependrà del sector. En el de la restauració serà molt evident, per exemple.
- Quines mesures s'haurien d'adoptar?
- Les que fossin necesssàries, perquè estem en una situació excepcional de força major. A nivell europeu, el BCE hauria de decidir una injecció de liquiditat important, la que calgués, i repartir el risc.
- Ho veu factible?
- Tinc els meus dubtes perquè a la UE hi ha països amb estructures econòmiques molt diferents i hi haurà dissensions. Però, com a mínim, caldria relaxar les xifres de dèficit i de deute, especialment necessari en economies com l'espanyola, molt endeutada. Si el BCE no vol fer una gran injecció de liquiditat, sí que hauria de comprar deute públic. Crec que el que s'acabarà imposant serà obrir unes línies de finançament a un interès baix.
- Què serà del comerç de barri?
- És el que deia abans. Dependrà de la durada del sotrac. Pel petit comerç, un fre de quinze dies és una cosa, però més enllà d'això la situació té molta més afectació, sempre depenent del sector.
Quin serà el cost econòmic del coronavirus? Com afectarà l'economia productiva i el teixit industrial? En quina situació quedarà el petit comerç? Com preservar els serveis bàsics i la sanitat? Hem preguntat a quatre personalitats que contemplen la realitat econòmica des de diferents perspectives que ens ajudin a desentrallar el que està passant i el que pot succeir més a llarg termini.
Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull; Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; Joan Ramon Rovira, director del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç; i la sociòloga Iolanda Fresnillo, vinculada a la xarxa europea de deute i desenvolupament Eurodad, contesten les preguntes de NacióDigital.
Santiago Niño Becerra, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Santiago Niño Becerra: "La UE ha d'estar disposada a repartir el risc"
- Anem cap a una recessió?
- La recessió és una paraula. Tècnicament, es produeix quan el PIB creix negativament per segon trimestre consecutiu. Parlem en termes molt macroeconòmics, parlem del PIB, però hem d'anar al detall.
- Anem al detall. On és el punt més dramàtic del panorama econòmic?
- En la petita empresa i en les microempreses. Cal distingir la gravetat de situació entre grans i petites empreses. Que la Seat aturi la producció és molt negatiu. Ja sabem que vendrà menys cotxes aquest any, però les grans empreses tenen recursos per entomar una cosa així.
Niño Becerra: "Amb molts petits negocis o autònoms no n'hi haurà prou amb prorrogar pagaments perquè no tindran ingressos"
- Quines decisions hauria d'adoptar la Unió Europea?
- El primer que s'ha de fer és aturar la pandèmia com sigui. Això està clar. Amb tots els recursos que calgui. Després s'imposa que la Unió Europea (UE) es mostri disposada a repartir el risc, per exemple, creant eurobons. Ho farà? Ho admetran països tan sanejats com Alemanya? Pel que fa als petits negocis o als autònoms, no n'hi haurà prou prorrogant pagaments perquè el seu problema és que no tindran ingressos. El 90% del teixit productiu espanyol són petites i mitjanes empreses. Diria que l'única mesura eficaç en aquests casos seria donar-los diners amb una part a fons perdut. Hi ha un 55% de les famílies a Espanya que no poden fer front a un imprevist. En som conscients, d'això?
Núria Bosch, en una imatge d'arxiu. Foto: N.B.
Núria Bosch: "La pandèmia arriba en el pitjor moment"
- Com afronta la hisenda pública el coronavirus?
- Aquesta pandèmia arriba en el pitjor moment, amb un nivell de deute molt elevat però just quan començàvem a contenir el dèficit. El panorama que ve és el de menys ingressos i la necessitat de més despesa. És evident que els límits de dèficit s'hauran de relaxar.
- Què és el més urgent?
- Una coordinació ràpida dels països de la UE i prendre decisions. Decisions que passen per una actuació decidida del Banc Central Europeu (BCE) per injectar diners. Caldrà també reduir impostos a les empreses. Això si no es vol anar cap a una recessió molt seriosa.
Núria Bosch: "Urgeix una ràpida coordinació dels països de la Unió Europea i una actuació decidida del BCE"
- Quines lliçons cal aprendre de la crisi del 2008?
- Són crisis molt diferents. Aquesta serà una crisi de la demanda. Pot baixar el PIB i el consum i caldrà reactivar l'economia. De la crisi del 2008 el que s'ha d'aprendre és a actuar amb celeritat. En aquell moment es va perdre temps, en el cas d'Espanya amb un Zapatero que va trigar a reaccionar.
Iolanda Fresnillo, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Iolanda Fresnillo: "L'única manera de salvar les empreses és salvar la gent"
- El cost social de la crisi pot ser més elevat que el sanitari?
- Em preocupa molt el vessant sanitari de la crisi, però afrontem un panorama econòmic i social a llarg termini molt complicat. Hem de pensar que la recuperació econòmica s'ha fet a base d'endeutament. El nivell de deute a l'estat espanyol és de quasi bé el 100% del PIB.
- Quines mesures s'haurien d'adoptar?
- L'establiment d'una renda bàsica seria molt necessària. Per protegir les famílies, però també a les empreses perquè és l'única manera de garantir que la gent consumeixi i les empreses puguin tenir uns ingressos. Fins ara, la UE s'ha resistit als eurobons però caldria plantejar-ho de manera urgent. El BCE hauria d'obrir-se al préstec per ajudar als estats a un interès del 0%, destinant els diners a polítiques públiques. L'única manera de salvar les empreses és salvar la gent.
Iolanda Fresnillo: "Cal intervenir la sanitat privada i posar els seus llits al servei del bé comú"
- Què seria el més urgent per preservar el model de salut pública?
- L'única via és incrementant els impostos. Cal una reforma progressiva de la fiscalitat per poder disposar de recursos públics. Això i combatre d'una vegada i de manera eficaç el frau fiscal. En l'actual moment, i com a mesura de xoc, cal intervenir la sanitat privada i posar els seus llits al servei del bé comú.
Joan Ramon Rovira, a la dreta, amb el president de la Cambra, Joan Canadell. Foto: Europa Press
Joan Ramon Rovira:"El BCE hauria de fer una injecció de liquiditat important"
- Com afectarà la pandèmia al teixit empresarial català?
- L'afectació pot ser molt important, tot i que dependrà de la durada de la crisi. Si parlem de dues setmanes, hi pot haver una detracció de l'1,7%-2,1% del PIB. Si són quatre setmanes, que ara sembla més probable, parlaríem d'un 3,3%-4,2%. Però això és l'efecte puntual, i dependrà del sector. En el de la restauració serà molt evident, per exemple.
- Quines mesures s'haurien d'adoptar?
- Les que fossin necesssàries, perquè estem en una situació excepcional de força major. A nivell europeu, el BCE hauria de decidir una injecció de liquiditat important, la que calgués, i repartir el risc.
Joan Ramon Rovira: "S'han d'adoptar mesures excepcionals, perquè estem en una situació excepcional, i cal relaxar les xifres de dèficit"
- Ho veu factible?
- Tinc els meus dubtes perquè a la UE hi ha països amb estructures econòmiques molt diferents i hi haurà dissensions. Però, com a mínim, caldria relaxar les xifres de dèficit i de deute, especialment necessari en economies com l'espanyola, molt endeutada. Si el BCE no vol fer una gran injecció de liquiditat, sí que hauria de comprar deute públic. Crec que el que s'acabarà imposant serà obrir unes línies de finançament a un interès baix.
- Què serà del comerç de barri?
- És el que deia abans. Dependrà de la durada del sotrac. Pel petit comerç, un fre de quinze dies és una cosa, però més enllà d'això la situació té molta més afectació, sempre depenent del sector.