16
de març
del
2020
Actualitzat
el
17
de març
a les
18:27h
Ja hi ha 309 persones mortes per coronavirus a l'Estat. Sembla una xifra modesta en comparació amb els 2.158 d'Itàlia, però el cert és que, al ritme amb què avança l'epidèmia i les defuncions que provoca, aquesta diferència pot reduir-se ràpidament. L'espanyol és, per ara, l'estat on la mortalitat s'incrementa més ràpid, força més que a Itàlia, amb l'agreujant que la xifra d'infectats detectats és també de les més baixes en relació als que perden la vida per coronavirus.
Aquest dissabte, a NacióDigital, es va analitzar el ritme d'infectats entre Espanya i Itàlia, concloent que l'expansió és més accelerada al primer estat, fins al punt que, tenint en compte el precedent del país veí, la quantitat de casos hi podria arribar a 60.000 en deu dies, des de llavors. Per ara, aquelles previsions s'estan complint al peu de la lletra, però hi ha un element provoca que la dada no sigui del tot concloent -com alguns lectors van assenyalar-: que la quantitat d'infectats no detectats sembla ser alta.
Efectivament, sembla ser que les institucions han renunciat a controlar o tractar tots els malalts de coronavirus, especialment els que tenen símptomes lleus, motiu pel qual costa saber quanta gent està realment afectada. Ara bé, hi ha una estadística que no es pot esquivar amb tanta facilitat: l'evolució de la quantitat de morts per aquest virus. Una dada que pot evidenciar si efectivament l'expansió -en el seu rostre més sever- és major o no que en altres estats.
Per fer-ho, s'ha usat una fórmula similar a la de l'article anterior, però analitzant com evoluciona la xifra de morts a cada estat a partir d'una quantitat crítica que s'ha fixat en 10, quan s'ha entès que el virus ja estava força estès i, per tant, no es tracta de casos puntuals -si es varia aquesta xifra inicial, però, les conclusions són similars-. En el cas espanyol, la desena de morts es va assolir fa nou dies, període en què, com ja s'ha dit, la quantitat de defuncions ha crescut fins a 309.
En canvi, els nou dies posteriors als deu morts a Itàlia, aquesta xifra tan sols va elevar-se a 148, menys de la meitat que a l'Estat. En el cas de l'Iran, en el mateix període anàleg, només es van assolir 92 morts, mentre que, a Corea del Sud, només 35 -9 cops menys que a l'Estat-. A França, el desè mort va arribar l'endemà que a Espanya, però en aquests vuit dies posteriors tan sols s'han assolit 91 defuncions.
Amb aquestes dades, visualitzades en el gràfic superior, sembla clar que l'epidèmia avança amb bastanta més força a l'Estat que a qualsevol altre lloc, almenys fins ara i a l'espera de com actuen les mesures preses. Si no són contundents, com s'apuntava més amunt, poden curts els 2.158 morts patits fins ara a Itàlia -20 dies després de la desena defunció-. El Financial Timesha fet càlculs similars, incloent el cas de la Xina, concloent, de la mateixa manera, que l'evolució està sent fins i tot més greu del que ho va ser allí a l'inici de la crisi sanitària.
Aquests càlculs, però, també permeten homologar l'efectivitat de cada estat a l'hora de detectar els casos de coronavirus. Com que la mortalitat se suposa que és similar a cada lloc -amb lleus diferències en funció de la qualitat del sistema sanitari-, el fet que hi hagi més infectats identificats per cada mort deu implicar sobretot que el nombre d'infectats no identificats és menor o, en altres paraules, que la població infectada està més controlada.
Per fer això, però, s'ha calculat la ràtio entre infectats controlats i morts de cada estat en relació amb l'espanyol, però en el punt comú màxim de mortalitat, per fer-ho més homologable. És a dir, no es comparen les últimes ràtios disponibles, sinó que, si el país A té 10 morts i Espanya en té 20, s'ha agafat la ràtio actual de A i la d'Espanya quan aquesta tenia 10 morts -o viceversa, si és A qui té més morts-. Això permet analitzar el nivell de control en cada moment, ja que es pot entendre que, com ha ocorregut aquí, en una fase avançada l'objectiu cada cop sigui menys controlar tots els casos, sinó atendre els més greus i aïllar el gruix de la població.
Fent-ho així, la ràtio actual de l'Estat és de 29,7 casos detectats per cada mort, una ràtio millor que la d'Itàlia quan es trobava en una quantitat de morts similar, que era de 20, però pitjor que la d'Iran llavors, quan era de 42,8. Quan l'Estat tenia una quantitat de defuncions similars a la de França ara, tenia 27 casos detectats per cada mort, però ara França en té 49,6. En el cas de Corea del Sud, que és dels països que més han contingut d'inici el virus i només hi han mort 84 ciutadans per culpa seva, ha identificat 108,3 casos per cada mort, molts més que els 36,3 de l'Estat quan es trobava en un punt similar de defuncions.
Això apunta a que, tal com semblaven indicar altres elements, la quantitat de casos desconeguts a l'Estat sembla molt elevada. Alemanya, que no s'ha tingut en compte en l'estadística perquè tot just ha arribat als 11 morts, té identificades 5.795 persones infectades, mentre que, quan hi havia 10 espanyols morts, només es tenia constància de 500 infectats. Onze cops menys, una dada contundent.
Això també ajuda a explicar, per exemple, com és que tanta gent famosa està infectada -l'últim, Quim Torra-. No és que el coronavirus tingui preferència per a personalitats rellevants, sinó que aquestes es fan més proves. I l'expansió sembla també que és força més ràpida que a altres estats, tenint en compte les úniques dades fiables de què es disposa, les de la mortalitat.
Aquest dissabte, a NacióDigital, es va analitzar el ritme d'infectats entre Espanya i Itàlia, concloent que l'expansió és més accelerada al primer estat, fins al punt que, tenint en compte el precedent del país veí, la quantitat de casos hi podria arribar a 60.000 en deu dies, des de llavors. Per ara, aquelles previsions s'estan complint al peu de la lletra, però hi ha un element provoca que la dada no sigui del tot concloent -com alguns lectors van assenyalar-: que la quantitat d'infectats no detectats sembla ser alta.
Efectivament, sembla ser que les institucions han renunciat a controlar o tractar tots els malalts de coronavirus, especialment els que tenen símptomes lleus, motiu pel qual costa saber quanta gent està realment afectada. Ara bé, hi ha una estadística que no es pot esquivar amb tanta facilitat: l'evolució de la quantitat de morts per aquest virus. Una dada que pot evidenciar si efectivament l'expansió -en el seu rostre més sever- és major o no que en altres estats.
Per fer-ho, s'ha usat una fórmula similar a la de l'article anterior, però analitzant com evoluciona la xifra de morts a cada estat a partir d'una quantitat crítica que s'ha fixat en 10, quan s'ha entès que el virus ja estava força estès i, per tant, no es tracta de casos puntuals -si es varia aquesta xifra inicial, però, les conclusions són similars-. En el cas espanyol, la desena de morts es va assolir fa nou dies, període en què, com ja s'ha dit, la quantitat de defuncions ha crescut fins a 309.
En canvi, els nou dies posteriors als deu morts a Itàlia, aquesta xifra tan sols va elevar-se a 148, menys de la meitat que a l'Estat. En el cas de l'Iran, en el mateix període anàleg, només es van assolir 92 morts, mentre que, a Corea del Sud, només 35 -9 cops menys que a l'Estat-. A França, el desè mort va arribar l'endemà que a Espanya, però en aquests vuit dies posteriors tan sols s'han assolit 91 defuncions.
Amb aquestes dades, visualitzades en el gràfic superior, sembla clar que l'epidèmia avança amb bastanta més força a l'Estat que a qualsevol altre lloc, almenys fins ara i a l'espera de com actuen les mesures preses. Si no són contundents, com s'apuntava més amunt, poden curts els 2.158 morts patits fins ara a Itàlia -20 dies després de la desena defunció-. El Financial Timesha fet càlculs similars, incloent el cas de la Xina, concloent, de la mateixa manera, que l'evolució està sent fins i tot més greu del que ho va ser allí a l'inici de la crisi sanitària.
Aquests càlculs, però, també permeten homologar l'efectivitat de cada estat a l'hora de detectar els casos de coronavirus. Com que la mortalitat se suposa que és similar a cada lloc -amb lleus diferències en funció de la qualitat del sistema sanitari-, el fet que hi hagi més infectats identificats per cada mort deu implicar sobretot que el nombre d'infectats no identificats és menor o, en altres paraules, que la població infectada està més controlada.
Per fer això, però, s'ha calculat la ràtio entre infectats controlats i morts de cada estat en relació amb l'espanyol, però en el punt comú màxim de mortalitat, per fer-ho més homologable. És a dir, no es comparen les últimes ràtios disponibles, sinó que, si el país A té 10 morts i Espanya en té 20, s'ha agafat la ràtio actual de A i la d'Espanya quan aquesta tenia 10 morts -o viceversa, si és A qui té més morts-. Això permet analitzar el nivell de control en cada moment, ja que es pot entendre que, com ha ocorregut aquí, en una fase avançada l'objectiu cada cop sigui menys controlar tots els casos, sinó atendre els més greus i aïllar el gruix de la població.
Fent-ho així, la ràtio actual de l'Estat és de 29,7 casos detectats per cada mort, una ràtio millor que la d'Itàlia quan es trobava en una quantitat de morts similar, que era de 20, però pitjor que la d'Iran llavors, quan era de 42,8. Quan l'Estat tenia una quantitat de defuncions similars a la de França ara, tenia 27 casos detectats per cada mort, però ara França en té 49,6. En el cas de Corea del Sud, que és dels països que més han contingut d'inici el virus i només hi han mort 84 ciutadans per culpa seva, ha identificat 108,3 casos per cada mort, molts més que els 36,3 de l'Estat quan es trobava en un punt similar de defuncions.
Això apunta a que, tal com semblaven indicar altres elements, la quantitat de casos desconeguts a l'Estat sembla molt elevada. Alemanya, que no s'ha tingut en compte en l'estadística perquè tot just ha arribat als 11 morts, té identificades 5.795 persones infectades, mentre que, quan hi havia 10 espanyols morts, només es tenia constància de 500 infectats. Onze cops menys, una dada contundent.
Això també ajuda a explicar, per exemple, com és que tanta gent famosa està infectada -l'últim, Quim Torra-. No és que el coronavirus tingui preferència per a personalitats rellevants, sinó que aquestes es fan més proves. I l'expansió sembla també que és força més ràpida que a altres estats, tenint en compte les úniques dades fiables de què es disposa, les de la mortalitat.