La política espanyola entra en quarantena

La crisi sanitària obliga a ajornar les eleccions basques i gallegues, la taula de negociació entre governs, pressupostos i mesures com la reforma del codi penal i la llei de l'eutanàsia

El ple del Congrés dels Diputats
El ple del Congrés dels Diputats | Europa Press
17 de març del 2020
Actualitzat a les 12:32h
Ajornat per coronavirus. Aquest és el cartell que ha hagut de penjar la política espanyola després que, en qüestió d'una setmana, els plans de tots els governs s'hagin girat com un mitjó i han quedat monopolitzats per la urgent gestió de la pandèmia. S'han suspès les eleccions basques i gallegues, s'ha dinamitat el calendari de la taula de negociació entre governs, l'activitat al Congrés i als parlaments ha quedat en stand by i, en conseqüència, una bateria d'importants mesures, començant pels pressupostos. Com milers de ciutadans, l'agenda política espanyola ha entrat en quarantena.

Des de que les administracions van llançar la consigna que calia "abaixar el ritme" del país per poder doblegar la corba d'infeccions del virus, les prioritats que estaven sobre la taula just abans de la crisi han desaparegut o passat a un segon pla. El rum-rum de l'ajornament de les eleccions basques i gallegues, previstes inicialment pel 5 d'abril, s'arrossegava des de fa dies. Ha estat aquest dilluns, però, quan els partits dels dos territoris han acabat pactant que, en l'actual context, arrencar una campanya electoral és inviable. Els comicis s'han suspès sine die

Alberto Núñez Feijóo i el lehendakari Íñigo Urkullu hauran d'esperar a la desactivació de l'estat d'alarma per mesurar-se a les urnes tenint present que la gestió que facin de la crisi sanitària pot tenir un important impacte en els resultats. En el cas de Catalunya, on el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar que convocaria eleccions després de l'aprovació dels pressupostos, també ha quedat tot a l'aire. La urgència és tal que aquesta qüestió ni tan sols està ara en discussió en el si del Govern.

Ajornada la taula de diàleg entre governs

El que sí que va acordar Torra la setmana passada amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és la suspensió de la taula de diàleg entre executius per abordar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya que s'havia de reunir amb una periodicitat mensual. La segona trobada d'aquest espai s'havia de celebrar aquesta mateixa setmana i, tot i que inicialment es va plantejar la possibilitat de mantenir-la per videoconferència, finalment la urgència de la pandèmia s'ha imposat per sobre de tot. En conseqüència, també ha quedat en el tinter la convocatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat en la qual s'havia d'abordar el memorial de greuges que fa anys que l'administració catalana reclama al govern espanyol.

La consellera de Justícia, Ester Capella, explicava aquest diumenge a NacióDigital com es veuen abocats a alentir els temps previstos. De fet, quan es compleix una setmana de la dimissió d'Alfred Bosch per la gestió del cas d'assetjaments denunciats a Exteriors, encara està pendent la designació de qui el substitueix. De forma provisional, és la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, qui n'ha assumit les competències. Tot plegat, amb el president Torra i el vicepresident Pere Aragonès aïllats perquè han donat positiu en coronavirus.  

L'ajornament de la negociació entre governs té també un efecte dòmino. Abans de l'esclat de l'epidèmia del covid-19, Sánchez estava buscant l'estabilitat del govern de coalició apuntalant els pressupostos generals de l'Estat amb la complicitat d'ERC mentre que els republicans supeditaven el suport als avenços de la taula. Tot i que la setmana passada Sánchez encara es va referir als comptes com a un dels instruments que, sota el seu criteri, facilitaria la mobilització dels recursos per fer front a la situació, a hores d'ara és difícil que es debati sobre aquesta qüestió.

Sobretot tenint en compte que el Congrés ha suspès la seva activitat ordinària i només hi haurà plens per afrontar qüestions d'urgència, com ara convalidar reials decrets o perquè el president comparegui, com farà dimecres, per explicar decisions com la de declarar l'estat d'alarma. El Parlament, per la seva banda, també ha limitat la seva agenda a plens per aprovar mesures urgents per a la situació sanitària. Ha saltat pels aires la intenció del Govern de portar l'aprovació dels pressupostos aquesta setmana. També perquè des de l'oposició s'ha demanat informe al Consell de Garanties Estatutàries, acció que demora la possibilitat de sotmetre'ls a la votació definitiva de la cambra. 

Mesures clau del govern de coalició, al calaix

Amb l'entrada en quarantena de la política espanyola, hauran d'esperar algunes de les mesures estrella del govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Una d'elles, clau per a la situació dels líders independentistes empresonats, és la reforma del delicte de sedició en el codi penal que, segons dirigents dels comuns i del PSC, podria suposar el seu alliberament un cop revisada la sentència. Inicialment, l'executiu espanyol tenia intenció d'aprovar-la a la primavera, just quan preveia portar al Congrés els pressupostos generals de l'Estat. 


El daltabaix en l'agenda també desplaça en el calendari la llei de l'eutanàsia, que tot just va ser tramitada el passat 12 de febrer, i la de llibertat sexual que ha de portar al codi penal el "només si és sí" i acabar amb la diferenciació entre abús i agressió. Precisament aquest darrer projecte de llei va ser aprovat al consell de ministres obrint la primera batalla entre el PSOE i Podem just abans del 8-M. 

Al calaix queda la pugna política per aquesta qüestió. Entre mans tenen ara resoldre les importants diferències sobre com afrontar la dimensió sanitària, social i econòmica de la insòlita crisi oberta pel coronavirus: des de la decisió d'un confinament general a l'ordre d'aturar o no la producció de la majoria d'empreses, des de quina prestació han de rebre els treballadors que siguin acomiadats temporalment a com garantir un salvavides a pimes i autònoms. El covid-19 és el test d'estrès inesperat de tota la política espanyola.