16
de març
del
2020
Actualitzat
el
17
de març
a les
12:34h
Amb la mascareta i maletí en mà. Amb la boca tapada amb un mocador i traginant caixes amb un carro. La grua funcionant. També l'excavadora que enderroca un vell edifici. I la veïna del Clot vestida amb l'uniforme de l'empresa de neteja. Circulen en silenci, separats. Ahir tenien absolutament prohibit sortir de casa per motius que no fossin de força major per l'estat d'alarma decretat per la crisi del coronavirus. Avui dilluns, però, han d'anar a treballar en una ciutat on, insòlitament, se sent el cant dels ocells i ha disminuït el rugit de motors.
El quiosc, obert, però buit. Al forn de pa es despatxa també amb la mascareta de rigor. A primera hora, guardar la distància de seguretat al metro és difícil. Resignació. Ningú vol -i no pot- arribar tard a la feina. Tothom es cobreix la boca com pot i no parla. Tampoc per telèfon. A partir de quarts de nou, l'afluència s'esponja a la línia 1 del metro. "Persones amb símptomes o col·lectius de risc, no agafeu el metro". "Si esternudeu o tossiu, tapeu-vos la boca amb la part interior del braç". Són algunes de les consignes que es llancen per la megafonia del metro.
Als vagons, a partir de les nou ja insòlitament poc transitats, els passatgers deixen una distància de separació de dues cadires o bé es queden drets. Tots muts amb mascaretes, mocadors, buffs o colls alts improvisats com a tapaboques, o simplement cap-cots. La banda sonora és el narcòtic brunzit dels rails i la fresa d'entrada i sortida a cada estació.
Parada plaça Catalunya. El centre neuràlgic de Barcelona, zona comercial i d'oficines, és pràcticament un desert en comparació al ritme frenètic al qual es mou habitualment la ciutat. Res a veure amb la imatge, per exemple, de l'Avinguda Meridiana, on, tot i que el volum és menor a l'habitual, hi ha trànsit sobretot de furgonetes i petits camions, però també d'alguns utilitaris.
Els coloms han pres la plaça de l'epicentre de la capital catalana. També el portal de l'Àngel. I La Rambla no sembla La Rambla. Estampes mai abans vistes. Pels voltants, la màxima activitat es concentra en els turistes que fan cua per agafar l'autobús cap a l'aeroport. Els venedors de tiquets s'afanyen a ordenar-los a tots i garantir almenys un metre de separació. A l'altra cantonada de la plaça, camions i obrers de càrrega i descàrrega. Conversa caçada al vol: "No no, nosaltres no podem parar".
Les grues de l'inici de Passeig de Gràcia sí que estan en moviment. De fet, només s'ha aturat l'obra pública. Els taxis estan aparcats en filera a l'espera d'usuaris, que ja calculen que seran pocs. A quarts de deu, a la porta del Corte Inglés hi ha persones fent cua per entrar a la zona d'alimentació, l'única que obre. Les files a les entrades dels supermercats es repeteixen més enllà del centre de la ciutat. La càrrega de feina de les persones que treballen fent caixa o reposant productes s'ha multiplicat des de fa una setmana. Als prestatges torna a haver-hi paper higiènic, llet i carn.
La majoria de les persones que circulen pel carrer, ho fan a pas àgil com fugint d'un enemic invisible. I, enmig d'aquesta inèdita dansa de silenci, desafiant el nou ordre de tot plegat, una parella s'asseu com si res en un banc a l'espera de ben bé no se sap què. Mossos i Guàrdia Urbana circulen sovint pels carrers. De retorn al Clot, una ambulància i dos cotxes policials. S'emporten una dona gran amb dificultats respiratòries en una cadira de rodes. A pocs metres, l'excavadora segueix en marxa perquè, per ara, no hi ha ordre perquè s'aturi.
https://www.youtube.com/watch?v=ATQKrqXOyPg
El quiosc, obert, però buit. Al forn de pa es despatxa també amb la mascareta de rigor. A primera hora, guardar la distància de seguretat al metro és difícil. Resignació. Ningú vol -i no pot- arribar tard a la feina. Tothom es cobreix la boca com pot i no parla. Tampoc per telèfon. A partir de quarts de nou, l'afluència s'esponja a la línia 1 del metro. "Persones amb símptomes o col·lectius de risc, no agafeu el metro". "Si esternudeu o tossiu, tapeu-vos la boca amb la part interior del braç". Són algunes de les consignes que es llancen per la megafonia del metro.
Als vagons, a partir de les nou ja insòlitament poc transitats, els passatgers deixen una distància de separació de dues cadires o bé es queden drets. Tots muts amb mascaretes, mocadors, buffs o colls alts improvisats com a tapaboques, o simplement cap-cots. La banda sonora és el narcòtic brunzit dels rails i la fresa d'entrada i sortida a cada estació.
La línia 1 del metro, aquest dilluns cap a les nou del matí Foto: Sara González
Parada plaça Catalunya. El centre neuràlgic de Barcelona, zona comercial i d'oficines, és pràcticament un desert en comparació al ritme frenètic al qual es mou habitualment la ciutat. Res a veure amb la imatge, per exemple, de l'Avinguda Meridiana, on, tot i que el volum és menor a l'habitual, hi ha trànsit sobretot de furgonetes i petits camions, però també d'alguns utilitaris.
Els coloms han pres la plaça de l'epicentre de la capital catalana. També el portal de l'Àngel. I La Rambla no sembla La Rambla. Estampes mai abans vistes. Pels voltants, la màxima activitat es concentra en els turistes que fan cua per agafar l'autobús cap a l'aeroport. Els venedors de tiquets s'afanyen a ordenar-los a tots i garantir almenys un metre de separació. A l'altra cantonada de la plaça, camions i obrers de càrrega i descàrrega. Conversa caçada al vol: "No no, nosaltres no podem parar".
Un treballador traginant mercaderies a les rodalies de la plaça Catalunya Foto: Sara González
Les grues de l'inici de Passeig de Gràcia sí que estan en moviment. De fet, només s'ha aturat l'obra pública. Els taxis estan aparcats en filera a l'espera d'usuaris, que ja calculen que seran pocs. A quarts de deu, a la porta del Corte Inglés hi ha persones fent cua per entrar a la zona d'alimentació, l'única que obre. Les files a les entrades dels supermercats es repeteixen més enllà del centre de la ciutat. La càrrega de feina de les persones que treballen fent caixa o reposant productes s'ha multiplicat des de fa una setmana. Als prestatges torna a haver-hi paper higiènic, llet i carn.
La majoria de les persones que circulen pel carrer, ho fan a pas àgil com fugint d'un enemic invisible. I, enmig d'aquesta inèdita dansa de silenci, desafiant el nou ordre de tot plegat, una parella s'asseu com si res en un banc a l'espera de ben bé no se sap què. Mossos i Guàrdia Urbana circulen sovint pels carrers. De retorn al Clot, una ambulància i dos cotxes policials. S'emporten una dona gran amb dificultats respiratòries en una cadira de rodes. A pocs metres, l'excavadora segueix en marxa perquè, per ara, no hi ha ordre perquè s'aturi.
https://www.youtube.com/watch?v=ATQKrqXOyPg